**** (0186/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 186/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- la Sra. Ribes va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la Sra. Pla, en reclamació de la quantitat de 1.347,78 EUR en concepte de salari del mes de juliol del 2006 (158,16 EUR), de vacances (475,87 EUR) i d'indemnització per desistiment justificat (1.347,78 EUR), així com en cotització dels havers laborals no satisfets.

II.- La Sra. Pla es va oposar a totes les pretensions de la part agent, i va formular una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 7.049,90 EUR en concepte de lucrum cessans i danys econòmics i morals.

III.- Per sentència de data 25 de maig del 2007 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, donant lloc en part a la demanda de l'actora i desestimant la demanda reconvencional, va condemnar a la Sra. Pla a pagar a la Sra. Ribes, l'import de 475,87 EUR amb els interessos legals meritats a comptar del 22 de setembre del 2006, i a cotitzar aquesta quantitat a la CASS; sense fer especial condemna en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Pla va contractar la Sra. Ribes en qualitat de gestora administrativa per una durada de 1 any a comptar del dia 1 de febrer del 2006. El dia 3 de juliol del 2006, la Sra. Ribes va lliurar a la Sra. Pla una carta per la qual posava fi a la relació laboral contractual pels motius següents: comentaris sobre el seu pes; comentaris poc afortunats per la gent que no te estudis universitaris; desconfiança per totes i cadascuna de les feines realitzades; demanda en reiterades ocasions si s'havia realitzat unes provisions quan des de la primera demanda es va contestar-li afirmativament. Considerant que el seu desistiment era justificat, la treballadora sol·licita el pagament de la indemnització i dels havers laborals pendents que li corresponen, aleshores que la part defenent sosté que no tant sol el desistiment de l'adversa no està justificat, sinó que ha patit a conseqüència d'aquest, un greu perjudici que se li ha d'indemnitzar. S'ha doncs d'examinar successivament la demanda principal i reconvencional.

II.- Respecte a les pretensions de la Sra. Ribes, l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quin sigui la seva modalitat, en el supòsit, entre altres, de qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui greument vexatori per al treballador o ofengui la seva dignitat com a persona. L'única prova aportada per la part agent relativa als comentaris despectius relacionat al pes o la manca d'estudis superiors de la treballadora rau en la declaració del Sr. Garzón. A més de que el testimoniatge d'aquest no presenta un valor probatori indubtable, per tenir el mateix un litigi laboral amb la Sra. Pla, s'ha d'observar que només es refereix a un sol i únic incident, concretament al fet que un dia la Sra. Pla va arribar al despatx amb una caixa de galetes, oferint-ne al Sr. Garzón, però no a la Sra. Ribes, dient-li que estava sobrealimentada. Encara que dit incident s'hagi produït, aquest únic fet, no pot constituir un acte greument vexatori per la treballadora o que ofengui la seva dignitat com a persona en el sentit de l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball, que exigeix o una pluralitat de petits fets vexatoris, o un acte únic però molt greu. Es tracta, en el present cas, més d'una broma pesada per part de la Sra. Pla, que d'una voluntat d'humiliar la Sra. Ribes, que no ha pogut ofendre la dignitat de la treballadora, sinó únicament ferir el seu amor propi. Per tant, aquest incident de poca importància no pot en ell mateix justificar un desistiment de la treballadora. Igualment el testimoniatge del Sr. Garzón no acredita que la Sra. Pla hagi fet comentaris sobre la manca d'estudis superiors de la Sra. Ribes, sinó que el mateix declara que si en alguna ocasió la Sra. Pla feia comentaris poc afortunats en relació amb la gent que no té estudis universitaris, no s'adreçava a la Sra. Ribes en particular, sinó que ho feia en general.

III.- Pel que fa als motius de desistiment de la treballadora relacionats a la desconfiança de la Sra. Pla envers els seus empleats, tampoc la demanda no pot prosperar, atès que pertoca a l'empresari organitzar la feina com li sembla convenient en l'interès de l'empresa. Si l'empresari considera com necessari per un bon funcionament de l'empresa que la feina dels assalariats sigui sempre controlada, això fa part del seu poder empresarial, i encara que els empleats consideren aquest control com excessiu o insostenible, no autoritza els mateixos a posar fi a la relació laboral per culpa de l'empresari. A més a més, un control excessiu dels assalariats per part de l'empresari no constitueix, llevat del cas que sigui originat per una voluntat de perjudicar un treballador en particular, uns dels supòsits de desistiment del treballador, contemplats a l'article 75 de la llei sobre el contracte de treball.

IV.- La Sra. Ribes reclama igualment el pagament del salari corresponent als 3 primers dies del mes de juliol del 2006 al qual s'oposa la Sra. Pla. S'ha d'acceptar el recurs per aquest concepte, però només pel que fa als dies 1 i 2 de juliol, atès que la relació laboral es va extingir el dia 3 de juliol a les 10 h del mati. En efecte, encara que els dies 1 i 2 de juliol corresponen a un dissabte i un diumenge en que la Sra. Ribes no va treballar, el contracte va ésser vigent fins al dia 3 de juliol i doncs ha de produir tots els seus efecte, com el pagament del salari al treballador. Per tant s'ha de condemnar la Sra. Pla a satisfer a la Sra. Carina la quantitat de 105,44 EUR.

V.- Respecte a la demanda reconvencional, la mateixa no es pot estimar. Resulta dels documents que consten en autes, que la majoria de les dificultats trobades per la Sra. Pla a comptar del mes de juliol del 2006, per fer front a tota la seva feina, resulta essencialment del fet que el seu advocat col·laborador va marxar, fins i tots si aquestes dificultats han pogut ésser agreujades pel desistiment en mateix temps de la seva secretaria. Ara bé, la dimissió d'un assalariat en el decurs d'una relació laboral no és cosa rara, i buscar de forma anticipada la seva substitució fa part de les casualitats del funcionament d'una empresa. Per tant, l'empresari només pot reclamar una indemnització en cas de desistiment anticipat del treballador, que quan la marxa del mateix li ocasiona un perjudici excepcional que ha de justificar. En cas d'autes la Sra. Pla no prova un tal perjudici, sinó que manifesta que va haver de prendre el temps del seu propi treball per tal de cercar una altra administrativa i que ha hagut d'efectuar tasques administratives ella mateixa, ço que correspon a la responsabilitat genèrica de qualsevol empresari. Pel que fa als danys morals reclamats per la Sra. Pla, tampoc no els hi pot donar lloc, ja que si la mateixa ha patit un descrèdit important de la seva imatge d'advocat, com ho al·lega sense provar-ho, és a conseqüència de la marxa del seu col·laborador com s'ha dit més amunt, i no d'una simple secretària. En qualsevol cas es tracta d'un perjudici indirecte que no pot ser indemnitzat.

VI.- En matèria laboral és costum, encara que el recurs del treballador sigui estimat parcialment, posar les costes processals a càrrec de l'empresari.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la Sra. Ribes i desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles del dia 25 de maig del 2007 en el sentit de condemnar la Sra. Pla a satisfer a la Sra. Ribes, la quantitat de 581,31 EUR, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda i a cotitzar dit import a la CASS;

Condemnar la Sra. Pla al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.