SEGURETAT SOCIAL - CASS L'Informe pericial ha tingut en compte la intervenció posterior a l'alta. (2000029/2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000029/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000066/2021

SENTÈNCIA 7-2022

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tejera

Representant: Sra. Vilar

Advocada: Sra. Morillo

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Miró

Advocada: Sra. Miró

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000029/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Tejera va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de data 28/02/2020, de manera que pogués continuar en la situació de baixa mèdica a comptar del dia 10/01/2020 o, subsidiàriament, se li reconegués una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2.

2.- La sentència de 19/06/2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda de la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, el Sr. Tejera ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

En el moment d'atorgar-se l'alta mèdica tenia molts dolors, com acrediten els informes de la Dra. Sainz, del Dr. Moliner, i de la fisioterapeuta, Sra. Blasco, per la qual cosa no procedia l'alta mèdica.

L'informe pericial judicial no fa referència a la bursitis trocantèrica, ni tampoc a la necessitat de tornar a intervenir al pacient pel canvi de la pròtesis.

Tampoc es valora a l'informe pericial la gastropatia erosiva crònica.

La sentència apel·lada valora de forma incorrecta la prova.

La part apel·lant sol·licita que es dugui a terme una nova prova pericial, compte tingut que la realitzada no va tenir en compte les patologies esmentades.

4.- La CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, la prova pericial s'ha practicat de forma correcta, i ha tingut en compte la reintervenció a la que es va sotmetre la part agent així com la bursitis. També s'afegeix que l'existència de dolor no impedeix l'alta mèdica.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió plantejada ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS), que regulen les prestacions d'incapacitat temporal així com el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social.

Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CASS podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la LSS.

En conseqüència, la dada fonamental a tenir en compte la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.

D'acord amb les dades que consten al procediment, l'agent va iniciar un període de baixa mèdica derivada de malaltia comuna en data 07/11/2018 i se li va implantar una pròtesi total del maluc esquerre el 04/02/2019 amb un "excelente resultado clínico y funcional" (informe del Dr. Moliner, cirurgià que el va intervenir, de data 05/09/2020, foli 132 de les actuacions).

Desprès d'una revisió mèdica, la CASS va considerar que la seva situació estava consolidada i va atorgar l'alta mèdica a comptar del 10/01/2020, reconeixent-li al mateix temps una pensió d'invalidesa del grup 1 des d'aquesta mateixa data.

Disconforme amb aquesta decisió, el Sr. Tejera va sol·licitar continuar en situació de baixa i el reconeixement per un metge a l'empara de l'art. 257 de la LSS. Al recurs va adjuntar l'informe de la Dra. Sainz de data 10/01/2020 (foli 19 de les actuacions) en el qual es diu que el pacient no està en condicions de portar una activitat laboral.

El nou informe es va elaborar pel Dr. Vives en data 31/01/2020 (folis 101 i següents), que considera que les lesions de la part agent estaven estabilitzades, tot i que continuava tenint dolors i coixesa, per la qual cosa l'alta era correcta. Pel que fa el grau de menyscabament, valora la IPP en el 58%, tot afegint un 7,5% per factors socials, ço que fa un total del 65,5%. Al mateix informe es conclou que el Sr. Tejera no podrà seguir desenvolupant les activitats inherents de la seva professió habitual (paleta al ram de la construcció), i que li correspon una pensió del grup 1.

Consta també a la documentació mèdica que el Sr. Tejera va ser reintervingut del mateix maluc el 31/08/2020

En la demanda es qüestiona la conclusió del Dr. Vives i es demana una prova pericial mèdica a elaborar pel Servei de Medicina Legal i Forense (folis 122 i següents), que fou realitzada pel Dr. Corbacho, qui conclou que, en efecte, a data 10/01/2020 les patologies del pacient es trobaven estabilitzades amb seqüeles, ja que el seu pronòstic no havia canviat "havent estat sotmès a una reintervenció", i afegeix que "actualment presenta una clínica seqüelar significativament semblant a la recollida a la documentació mèdica estudiada, anterior a la intervenció quirúrgica de data 31/08/2020, amb la qual cosa, aquesta no hauria canviat el pronòstic de la patologia que presenta a nivell del maluc esquerre". En definitiva, el Dr. Corbacho sí ha tingut en compte la reintervenció del maluc.

Pel que fa la possibilitat de treballar, el pèrit judicial considera que pot realitzar alguna activitat laboral que no requereixi d'esforç físic i que li permeti una higiene postural adequada a les seves patologies, i al recurs d'apel·lació no s'ofereixen elements per entendre que aquesta conclusió no és correcta.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tejera contra la sentència dictada el 19 de juny de 2021, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.