Prova de l'existència del crèdit-insuficiència factures no acceptades (316/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-316/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 de juny del 2010 la representació processal de la societat "Cañellas" va formular demanda contra la societat "Miró" en reclamació de la suma de 10.882,06 euros, import de diverses tasques que la seva mandant havia realitzat en favor de la defenent, més els interessos legals de dita quantitat, més les costes judicials causades.

II.- Malgrat haver estat degudament citada, la societat "Miró" no va comparèixer en la data fixada, sent declarada en rebel·lia processal a instància de la part agent.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 12 d'octubre del 2010 desestimant la demanda formulada per la societat "Cañellas" contra la societat "Miró", absolent aquesta darrera de les pretensions de la primera, tot i imposant a la demandant les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Cañellas" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència que és objecte del present recurs desestima la demanda formulada per la societat "Cañellas" contra la societat "Miró" entenent que l'agent no havia acreditat de forma suficient que la defenent fos deutora front d'ella de l'import de les factures en les què fonamentava la seva demanda, ja que, com a prova dels treballs de rehabilitació de les instal·lacions elèctriques que afirmava haver portat a terme als locals de la defenent, aportava exclusivament unes factures que no havien estat acceptades per aquesta, ni anaven acompanyades dels albarans corresponents, ni de cap altre prova que recolzés la veracitat de les seves afirmacions, mentre que en període probatori la defenent havia aportat el testimoni de dos operaris de l'empresa que finalment va fer la reforma del local que afirmaven que l'agent havia realitzat sols una ínfima part de les tasques que se li havien encomanat i a, més a més, les havia fet indegudament.

En contra d'aquesta decisió s'alça la representació processal de la societat "Cañellas" argumentant que la presentació de les factures que acompanyaven a la demanda són prova suficient del crèdit del qual és titular, sense que es pugui exigir una major activitat probatòria quan l'adversa es troba en situació de rebel·lia que aquella que es requeriria en el supòsit que la defenent hagués comparegut i contestat la demanda. D'altra banda, defensa la recurrent que la seva mandant s'ha trobat en situació d'indefensió, havent-se vulnerat així el seu dret a la jurisdicció i a un procés degut, ja que l'adversa no va comparèixer per escoltar la demanda, malgrat haver estat degudament citada, i, en canvi, va aportar en període de proves uns testimonis que ella no va tenir ocasió de contradir, ja que ignorava la posició judicial de la defenent respecte del pagament de la suma reclamada.

II.- Malgrat els arguments de la recurrent aquesta Sala considera correcta la decisió d'instància i, per tant, entén procedent la seva confirmació.

En efecte, és cert que la rebel·lia del demandat no ha de comportar un benefici per aquell que voluntàriament deixa d'entrar en el procés, però tampoc pot evitar al demandant l'aportació de les proves en les què fonamenta la seva demanda, com es dedueix del Digest 5,1,68,69 i 70, de tal manera que, tant si el defenent compareix per escoltar la demanda com si no ho fa, l'agent ha d'aportar amb ella proves concloents de l'existència del crèdit del què afirmava ser titular, ja que en cas contrari no es podia estimar la seva demanda.

En el cas present amb la demanda formulada per la recurrent s'aporten exclusivament unes factures en les què es recull la suma reclamada, però no s'acompanyen de cap altre prova que recolzi la veracitat de l'actuació que l'agent afirma haver portat a terme als locals de la defenent i això ha de comportar la desestimació de la seva demanda, ja que en una actuació com la que es dedueix de les esmentades factures tot comerciant diligent sol·licita del destinatari que accepti els pressupostos o les factures que presenta, i en aquest cas no consta aquesta acceptació, i, a més a més, disposa dels albarans corresponents als treballs realitzats, i tampoc s'han aportat. Per últim, si per les circumstàncies que sigui no ho pot portar aquestes proves al procés, es val dels testimonis que acreditin la veracitat de les tasques realitzades i tampoc ho ha intentat.

Altrament, la recurrent reconeix que no va instal·lar el quadre d'electricitat que inicialment s'havia pressupostat perquè l'adversa no li va pagar des d'un bon inici els serveis prestats, de tal manera que de les seves declaracions es dedueix que no va arribar a fer les tasques que se li havien encomanat, o les va interrompre a poc d'iniciar-les, sense que es pugui saber quines va fer realment i no se li van abonar.

III.- Davant d'aquesta inactivitat processal l'Hble. Batlle no tenia cap obligació de sol·licitar altres proves per a proveir millor, com reclama la recurrent, perquè la funció d'aquestes no és la de suplir l'actuació de les parts, sinó la d'aclarir algun punt fosc que pugui sorgir de les mateixes, ni es pot dir que per aquesta raó s'ha col·locat a l'agent en situació d'indefensió, quan els perjudicis que li pugui haver ocasionat aquesta situació sols se li poden imputar a ella.

Per un altre cantó, la recurrent demana que se li permeti aportar en aquesta alçada els albarans de compra del material instal·lat i lliurat a la defenent i les fotografies en les què s'aprecien els treballs realitzats, però tampoc aquesta petició es pot estimar.

En primer lloc, perquè ni va sol·licitar aquestes proves a la instància, ni se li van denegar presentant ella l'oportuna protesta, ni es pot dir que en aquell moment no podia disposar-ne. En segon lloc, perquè, el que havia d'aportar a les actuacions eren, en tot cas, els albarans signats pels empleats de la societat "Miró" conforme la dita mercaderia s'havia realment instal·lat en ells i no pas els de compra d'unes mercaderies que podien anar destinades a altres obres i, pel que fa a les fotografies de les tasques que s'havien portat a terme al local, perquè aquestes no podrien provar per sí soles que les hagués realitzat el recurrent. D'altra banda, resulta igualment significatiu que aquestes proves, si existeixen, no s'hagin aportat a aquesta alçada demanant la seva incorporació al procediment, sinó que s'hagi anunciat exclusivament la seva disposició a aportar-les.

Per últim, i pel que fa referència a la petició de que s'admeti la prova testifical de dos operaris de l'empresa "Cañellas" per tal que manifestin quines són les tasques que van portar a terme al local de la defenent, cal tenir en compte fonamentalment que aquesta prova tampoc es va demanar a la instància, però, a més a més, es tractaria de persones dependents de l'agent i que, per tant, el seu testimoni s'hauria de valorar amb molta cautela, de tal manera que, en tot cas, hauria estat molt més significatiu el testimoni d'empleats de l'adversa, o d'altres entitats que haguessin participat en l'obra.

IV.- Manifesta igualment la recurrent que el fet que la defenent aportés en període probatori el testimoni de uns operaris d'un altre empresa que va participar en els treballs de rehabilitació dels locals de la defenent li ha causat indefensió, ja que no ha pogut contradir-los en quan no n'ha tingut coneixement d'ells fins el moment en què es va tancar el període probatori, però tampoc aquest argument es pot estimar.

En efecte, com hem posat de relleu la prova de la veracitat de la seva reclamació corresponia a la part agent, prova que, a parer d'aquesta Sala, no s'ha aportat de manera suficient, de tal manera que, fins i tot no tenint en compte les declaracions dels testimonis que han comparegut a instàncies de la defenent, la demanda s'hauria de desestimar igualment. A més a més,el demandat rebel està perfectament legitimat per aportar les proves que consideri adients en el període corresponent i el mateix pot fer aquell que hagi comparegut al procediment, sense que en cap dels dos supòsits les parts coneguin de quines proves es val l'adversa fins que s'ha tancat el període corresponent. D'altra banda, no es pot dir que el defenent s'ha situat en posició de rebel·lia per causar indefensió a l'agent, ja que en el moment en què va decidir no comparèixer no podia saber que aquest no aportaria les proves suficients perquè fos estimada la seva demanda.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Cañellas" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 12 d'octubre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.