LABORAL (253/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 253/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Ramirez va presentar davant de l'Hble Batllia demanda laboral contra la societat Coll en reclamació de la quantitat de 46.670,98 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma injustificada i improcedent, mes els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i a cotitzar el esmentat import a la CASS .

II.- La societat Coll va oposar-se a totes les pretensions de l'actora contestant que malgrat que la situació econòmica de la societat Coll hauria permès rescindir dels serveis professionals de la Sra. Ramirez de conformitat a allò disposat a l'article 70,2,c de la Llei sobre el contracte de treball, aquesta part va considerar, per no perjudicar a la treballadora, fer-la beneficiar de les disposicions mes beneficioses de la Llei i rescindir el seu contracte de treball en conformitat a allò disposat a l'article 70,1,b.

III.- Per sentencia de data 23 de juliol del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant majoritàriament la demanda de l'agent, va condemnar la societat Coll a satisfer a la Sra. Ramirez la suma de 41.171,55 EUR, mes els interessos legals a comptar del dia 7 d'abril del 2008 i a pagar les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Coll ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que va procedir a anul·lar el primer acomiadament i formular un nou, ates que havia efectivament constatat un error material en la primera carta d'acomiadament al no haver-se adjuntat el necessari informe econòmic, i no desitjava perjudicar de manera innecessària a la Sra. ENTITY_4; que va procedir a rectificar la qualificació de l'acomiadament quan encara el contracte de treball era efectiu i aquesta requalificació fou realitzada en benefici de la Sra. Ramirez que veia així les indemnitzacions per acomiadament augmentades.

II.- Son fets incontrovertibles :que la Sra. Ramirez va començar a treballar pel compte de la societat Coll el dia 16 de febrer de 1999, desenvolupant tasques de secretaria; que per carta del dia 20 de novembre del 2007, entregada en ma a la Sra. Ramirez, l'empresa va notificar a la treballadora la rescissió de la relació laboral en virtut de l'article 70,2,c de la Llei sobre el contracte de treball donant-li un preavís de 90 dies; que per carta de data 20 de febrer del 2008 l'empresa va comunicar a la Sra. Ramirez que degut a un error involuntari en la precedent carta d'acomiadament, la mateixa havia d'indicar que la decisió de rescindir el contracte s'ha pres en base a l'article 70,1,b de la Llei sobre el contracte de treball, mantenint-li un preavís de 90 dies i oferint-li una compensació econòmica.

III.- L'article 70 de la Llei sobre el contracte de treball estableix: 1)...l'empresari pot acomiadar el treballador mitjançant preavís i/o compensació econòmica, en els contractes per temps indefinits d'acord amb el que preveuen els apartats següents...b) transcorreguts els 6 primers mesos, mitjançant un preavís a raó d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i el pagament ensems, d'una compensació econòmica equivalent al salari d'un dia i mig de treball efectiu per cada mes treballat, fins a un màxim de 270 dies. 2) l'empresari pot acomiadar el treballador...mitjançant el preavís i la meitat de la compensació econòmica fixades a l'apartat 1 anterior si concorre una de les següents causes:...c) quan existeixi la necessitat objectivament acreditada d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. En aquest cas el comiat no pot afectar a mes d'un 10% dels treballadors en cada centre de treball en un període de 6 mesos.".

La primera carta d'acomiadament del dia 20 de novembre del 2007 fonamenta el comiat en les disposicions 2,c de l'article 70 es a dir per causes econòmiques, en canvi la segona carta d'acomiadament del dia 20 de febrer del 2008 fonamenta l'acomiadament en les disposicions 1,b de l'article 70, es a dir sense causa.

IV.- Encara que sigui difícilment acceptable per part d'un empresari responsable, compte tingut de les conseqüències molt greus pel treballador, sempre pot existir un error material en una carta d'acomiadament que es pot subsanar dintre un breu termini quan no perjudica l'assalariat. En cas d'autes, l'error al·legat per la societat Coll no es pot considerar com un error subsanable, ja que no tant sol es tracta d'un error substancial sobre el fonament jurídic de l'acomiadament, sinó que l'empresa va sorgir-lo quasi 3 mesos desprès, quan la Sra. Ramirez ja havia iniciat la seva acció laboral. Per tant, i encara que les seves conseqüències siguin mes favorables per la Sra. Ramirez, s'ha de considerar la segona carta d'acomiadament totalment improcedent i sense cap efecte, essent únicament la primera carta la que va produir l'acomiadament de la Sra. Ramirez..

V.- Respecte a la carta del dia 20 de novembre del 2007, força es de constatar, com ho ha posat de relleu la sentencia impugnada, que no compleix els requisits exigits per l'article 70 de la Llei en matèria d'acomiadament per causa econòmica, ja que no justifica de cap manera la finalitat de la mesura, posant així el treballador en situació d'indefensió. A més a més, no consta de manera clara de l'informe econòmic aportat en autes, que la situació de la societat exigeix l'acomiadament de la treballadora. S'ha doncs d'acord amb la normativa aplicable declarar l'acomiadament de la Sra. Ramirez improcedent per manca de prova suficient de la causa econòmica al·legada, el que determina la confirmació de la resolució recorreguda i l'imposició de les costes de segona instància a la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 23 de juliol del 2008 en totes les seves disposicions, imposant les costes judicials de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.