Lesions per imprudència (absolució) (0015/02)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 19-02 de 19 de setembre de 2002

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 18 d’abril de 2002 amb la següent part dispositiva “fallem : que hem d’absoldre i absolem a l’acusat Talavera del delicte major de lesions per imprudència i contravenció penal de danys per imprudència de que venia acusat, declarant-se d’ofici les despeses processals causades”. L’esmentada sentència correspon als fets que el Tribunal va considerar com a provats consistents en que: en data 16 de febrer de 1999 vers les 14’25 hores, Talavera circulava per l’XXXX en direcció vers l’Av. Fiter i Rossell conduint la furgoneta marca Renault model Tràfic matriculada XXXX propietat de la societat ORG_1 acompanyat de set passatgers quan al arribar a l’alçada de l’aparcament de la residència Els Escalls la motocicleta marca Kawasaki Z 500B matricula XXXX conduïda pel seu propietari Varesc que circulava al darrera seu i en la mateixa direcció en ser un vial de carril únic, inicià la maniobra d’avançament just al moment que la furgoneta es desvià cap a l’esquerra per tal d’evitar un altre vehicle estacionat al costat dret de la calçada topant el retrovisor dret de la motocicleta contra l’angle posterior esquerre de la furgoneta, provocant que el motorista perdés el control i caigués a terra.

Produint-se lesions de diversa consideració que han necessitat més de noranta dies per la seva curació. Uns cent metres abans existeix una senyal de trànsit de prohibit avançar i aproximadament altres cent metres desprès del punt de col·lisió el carrer es divideix en dos carrils per tal d’agafar direccions diferents. El Servei de policia constata una empremta de frenada de 2,35m i unes traces de pintura al terra d’una longitud de 22m deixades per la motocicleta.

II.- RESULTANT: Que contra la referida sentència s’interposà recurs d’apel·lació per part del lletrat Alfaro actuant en representació de Varesc el qual demana la revocació de l’esmentada sentència en el sentit de :

declarar Talavera autor d’un delicte major de lesions per imprudència i d’una contravenció penal de danys per imprudència i responsable en qualitat d’autor de dita responsabilitat penal i de la civil derivada d’aquella ja reclamada i acreditada en els escrits de qualificació provisional introduïts en la primera instància, quantitats que hauran de ser satisfetes de forma solidaria per la seva companyia d’assegurances ORG_0 i subsidiàriament per ORG_1.

subsidiàriament establir una partició de responsabilitat civil a concurrència del 75% a càrrec de Talavera.

Al·lega en sosteniment del seu recurs que l’accident és totalment imputable al conductor de la furgoneta el qual, en el mateix moment que ell circulava per l’esquerra de la calçada, va dirigir bruscament el seu vehicle cap a l’esquerra sense avisar de la seva intenció.

Nega haver efectuat un avançament i pretén haver circulat pel carril esquerra dels dos que hi ha a l’encreuament amb l’Av. Fiter i Rossell, posant de relleu que aquesta versió dels fets ha estat retinguda en l’Aute de processament de 9 de setembre de 1999.

Reprotxa a la sentència del M.I. Tribunal de Corts que no ha tingut en compte la declaració efectuada per Talavera que per tant va admetre haver-se desplaçat vers l’esquerra per evitar un vehicle estacionat al costat dret de la calçada, i que no es va donar compte de la topada amb la motocicleta.

Afirma que les declaracions dels passatgers de la furgoneta permeten igualment imputar al conductor d’aquesta tota la responsabilitat de l’accident.

III.- RESULTANT: també interposà recurs d’apel·lació la CASS, representada pel lletrat Alfaro adherint-se a tots els motius de recurs al·legats en l’escrit d’apel·lació de Varesc i demanant que sigui Talavera condemnat a la pena sol·licitada en l’escrit de qualificació d’aquesta part i en concepte de responsabilitat civil donant lloc a la reclamació de la CASS en l’import reclamat i acreditat en el seu escrit de qualificació.

IV.- RESULTANT: el Ministeri Fiscal s’oposa als recursos formulats en base a la següent argumentació :

de les diligències practicades durant la fase d’instrucció i de les declaracions recollides a la vista oral no se’n desprengué cap indici d’imprudència imputada a Talavera.

durant la vista oral el recurrent va admetre que havia realitzat dues maniobres imprudents i va reconèixer que “circulava enganxant al darrera de la camioneta ...bastant junts.” i que havia intentat avançar la camioneta.

En conseqüència la única imprudència acreditada durant el judici oral fou la conducció de la seva motocicleta per part del propi perjudicat.

V.- RESULTANT: que també s’oposà al recurs el lletrat Escolano advocat de Talavera, de la companyia d’assegurances Concorde i de ORG_1. Posa de relleu que la declaració dels testimonis i la del propi recurrent permeten establir que aquest circulava a una velocitat excessiva i havia començat l’avançament de la furgoneta en un lloc on dita maniobra és prohibida.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el delicte previst i sancionat per l’Art. 197 del Codi Penal és constitueix tan sols si es demostra una falta d’imprudència o de negligència imputable al processat.

II.- CONSIDERANT: que segons les constatacions realitzades pel Servei de Policia, la col·lisió ha esdevingut a l’XXXX, en un lloc on la calçada es de sentit únic, abans de dividir-se cent metres més lluny en 2 vies que permeten prendre direccions diferents i on existeix una prohibició d’avançament indicada per un senyal situat a uns 100 metres abans del punt de xoc.

En ressurt de les declaracions efectuades a la Vista Oral per Varesc que circulava darrera de la furgoneta, “anava enganxant al darrera” “bastant junts”, que havia intentat avançar-la sense aconseguir-ho en vàries ocasions, que va declarar davant el Batlle instructor que circulava més ràpid que la furgoneta, que la seva última versió dels fets, on es diu que circulava en el carril de l’esquerra per anar en direcció d’Escaldes són fal·làcies en la mesura en que la divisió de la calçada està situada a cent metres del lloc de l’accident.

Que la única explicació lògica de la col·lisió compte tingut de l’emplaçament de l’impacte en els vehicles és la temptativa d’avançament de la furgoneta per part del motorista en un lloc on aquesta maniobra estava prohibida i el no respecte per aquest de la distància mínima amb el vehicle que el precedia.

III.- CONSIDERANT: que no es pot culpar de cap falta d’imprudència o de negligència a Talavera que no es podia esperar quan es va desplaçar vers la seva esquerra que toparia amb un vehicle que efectuava un avançament, tenint en compte la prohibició existent.

Que convé absoldre Talavera del delicte d’imprudència amb resultat de lesions i de la contravenció penal de danys per imprudència i per tant confirmar la sentència recorreguda.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar els recursos d’apel·lació interposats en nom i interès de Varesc i de la CASS,

2.- Confirmar la sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 18 de maig de 2002 dictada en la causa núm. 157-3/99.

3.- Condemnar els recurrents al pagament per meitat de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M.I. M.I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.