Aplanament. Naturalesa subsidiària de l'aplanament, Condemna en costes

Sentència

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000056/2026

ORIGEN: 6000228/2024 - 0

NIG: 5300542120240002432

SENTÈNCIA 000092-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000056/2026

Nig : 5300542120240002432

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00092

SENTÈNCIA 000092/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000.

Representant: Sra. Visitació

Advocat: Sr. David

Apel·lat: ORG001

Representant: Sra. Mireia

Advocada: Sra. Cristina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Aplanament. Naturalesa subsidiària de l'aplanament, Condemna en costes

Andorra la Vella, a 11 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 25/10/2024 la representació processal de la societat ORG000 va interposar demanda, a tramitar pel procediment abreujat, contra la societat ORG001, en reclamació de la quantitat de 6.340,37 €, corresponent a diverses factures emeses per la seva mandant pel subministrament d'accessoris i recanvis per a automòbils a favor de la predita, les quals havien romàs impagades, així com de les despeses derivades del retorn dels efectes.

I, desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas, demanava de dictar sentència condemnant a la demandada al pagament de la quantitat de 6.340,37 €, juntament amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda i, al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- En data 10/12/2024 la representació processal de la societat ORG001 va contestar la demanda oposant, amb caràcter previ, l'excepció de manca d'acreditació dels poders del lletrat actuant en representació i defensa dels interessos de la part demandant, atès que no constava cap apoderament atorgat en la forma i amb els requisits previstos a l' article 42 del Codi de procediment civil . En conseqüència, interessava la inadmissió de la demanda. Subsidiàriament, per al cas que la referida qüestió processal fos esmenada, pel que fa al fons de l'assumpte admetia l'existència del deute reclamat en concepte de principal, per un import de 6.340,37 €, corresponent a les factures objecte del procediment. Finalment, s'oposava a la imposició de les costes processals, en considerar que la part demandant havia actuat amb mala fe processal en interposar la demanda sense haver formulat prèviament cap requeriment o reclamació extrajudicial de pagament. Sostenia que, de no haver-se omès aquest requeriment previ, la seva mandant hauria satisfet voluntàriament la quantitat deguda.

3.- En data 11/12/2025 es celebrà el judici oral en el marc del qual la Sra. Batlle, entre altres, desestimà la qüestió processal prèvia plantejada, quedant l'objecte del procés delimitat a la procedència de la condemna en costes que l'actora peticionava, i que la demandada negava.

4.- En data 03/02/2026 el Tribunal d'instància dictà Sentència estimant la demanda interposada per la societat ORG000 i condemnant a la societat ORG001 al pagament de l'import de 6.340,37 € en favor de la demandant i sense efectuar especial condemna en costes en considerar que no havia estat acreditada, per part de la demandant, la mala fe de la part demandada.

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG000 en considerar, en síntesi, que procedia la condemna de la defenent a satisfer les costes judicials en concórrer mala fe d'aquesta darrera en la seva actuació. En efecte malgrat haver-se aplanat en el termini indicat per fer-ho, ho va fer sense fer efectiu el seu deute, i plantejant a l'ensems una qüestió processal prèvia al fons que cas d'haver-se estimat hauria suposat la desestimació de la demanda, que era de fet el que pretenia la defenent amb caràcter principal. Per conseqüent procedia imposar les costes a la defenent.

6.- La representació processal de la societat s'oposa al recurs d'apel·lació en considerar que no concorren cap dels supòsits que permetrien apartar-se del criteri general establert a l' article 352.1 del CPC de no imposició de costes en cas d'aplanament, tal com encertadament ha resolt la sentència apel·lada. En efecte aquest es va produir dins del termini exigit per la norma. Tanmateix no s'ha acreditat la seva mala fe, sense que el fet de que no s'hagi abonat el deute pugui ser considerat, per si sol, un indici de mala fe. El que resulta rellevant és si ha existit requeriment extrajudicial previ. I en el present cas no s'ha acreditat aquest malgrat l'actora referir que sí que havia existit i malgrat incumbir-li a ella l'aportació d'aquesta prova. Altrament el plantejament d'una excepció forma part del dret a la defensa i és perfectament compatible amb un aplanament subsidiari, essent una actuació coherent des d'un punt de vista processal, no essent en cap cas constitutiva de mala fe. A l'últim no es pot qualificar el seu aplanament de "fals" pel fet de no haver pagat el deute perquè això intervé en una fase posterior, l'execució. Per aquests motius ha demanat la desestimació del recurs i la condemna en costes de la part apel·lant en aquesta instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

Amb caràcter previ, escau precisar que l'objecte del present recurs d'apel·lació queda circumscrit, exclusivament, al pronunciament sobre les costes processals contingut en la sentència apel·lada, sense que es qüestioni ni l'aplanament prestat per la demandada ni la resta de pronunciaments de la resolució recorreguda, que resten ferms en tant que no han estat objecte d'impugnació per cap de les parts.

Dit això, per resoldre aquesta controvèrsia, la Sala considera oportú distingir dues qüestions que, tot i estar relacionades, mereixen una resposta diferenciada. D'una banda, si concorre la mala fe qualificada a què es refereix l' article 352.2 del CPC ; De l'altra, si l'aplanament prestat reuneix les característiques pròpies de l'aplanament genuí que dona dret al tractament processal favorable de l' article 352.1 del CPC . Com s'exposarà, la resposta a la primera qüestió és negativa, però això no resulta determinant, perquè la resposta a la segona també ho és.

Segon.- Sobre la mala fe de l'

article 352.2 del CPC

L' article 352.2 del CPC exigeix, perquè es pugui apreciar la mala fe del demandat que s'aplana dins de termini, l'acreditació d'algun dels següents fets: un requeriment extrajudicial previ, un procediment de mediació, o una demanda de conciliació, que hagin obligat l'actora a acabar interposant la demanda.

En el cas d'autes, l'actora es va limitar a al·legar l'existència de diversos requeriments previs, però no en va aportar cap prova documental, malgrat que li corresponia a ella la càrrega d'acreditar aquest fet, en tant que constitutiu de la seva pretensió ( art. 9.2 CPC ). Per aquest motiu, el Tribunal d'instància va resoldre encertadament que no concorria la mala fe de l' article 352.2 del CPC .

Cal afegir, a més, que la manca de pagament del deute amb posterioritat a l'aplanament tampoc no és, per si sola, un indici de mala fe, ni priva l'aplanament dels seus efectes als efectes de l' article 352 del CPC .

Tercer.- Sobre la naturalesa subsidiària de l'aplanament prestat

Ara bé, la manca de mala fe no esgota l'anàlisi que cal fer en aquest cas. I això perquè l'aplanament prestat aquí per la defenent no va ser incondicionat, sinó subsidiari.

En efecte, la defenent va plantejar, amb caràcter principal, una qüestió processal prèvia dirigida a obtenir la desestimació de la demanda, i únicament per al cas que aquesta qüestió no prosperés, va oferir el seu aplanament a la pretensió principal.

Aquesta forma de plantejar la defensa és, sens dubte, legítima com defensa l'apel·lada. Ara bé també revela que la voluntat de la defenent era de no conformar-se amb la pretensió de l'actora, sinó obtenir, per via processal, l'alliberament de tota condemna. Així, l'aplanament només operava com a "pla B", per si la pretensió principal no reeixia.

I aquesta circumstància té una conseqüència pràctica rellevant, que confirma la pròpia estructura de l' article 49 del CPC . Com és sabut, quan l'aplanament és ple i incondicionat, l'apartat primer d'aquest precepte permet al tribunal dictar directament una sentència condemnatòria, sense necessitat de cap tràmit ulterior. En canvi, quan l'aplanament no té aquest caràcter ple, cal continuar la tramitació del procediment, tal com preveu l'apartat segon del mateix article. Doncs bé això és exactament el que va passar en aquest cas. El tribunal no va poder dictar sentència de forma immediata, sinó que va continuar la tramitació del procediment, resolent en el judici oral primer la qüestió processal plantejada, i després en sentència es va pronunciar sobre l'aplanament.

I aquesta circumstància és rellevant perquè si l'aplanament hagués estat genuí, ple i incondicionat, la tramitació del procés s'hauria pogut aturar allà mateix, amb la sentència condemnatòria immediata prevista a l' article 49.1 del CPC . Que això no fos possible, i que calgués continuar el procediment fins resoldre l'excepció processal, demostra que no estem davant l'aplanament genuí que la llei protegeix amb la no imposició de costes.

En definitiva, l' article 352.1 del CPC preveu la no imposició de costes per beneficiar el demandat que, de bona fe, reconeix des del primer moment l'encert de la reclamació i evita així un litigi innecessari. Aquesta finalitat no es compleix quan, com en el present cas, la submissió a la pretensió és només una segona opció, condicionada al fracàs previ d'una excepció processal amb la qual es perseguia precisament el resultat contrari, és a dir la desestimació íntegra de la demanda.

Per aquest motiu, encara que no s'hagi acreditat la mala fe en els termes estrictes de l' article 352.2 del CPC , l'aplanament prestat no mereix el tractament processal excepcional de l' article 352.1 del CPC , i escau imposar les costes de primera instància a la part demandada.

Per tot això, el recurs d'apel·lació ha de ser estimat.

Quart.- L'estimació íntegra del recurs comporta que no s'hagi d'efectuar especial condemna en costes d'acord amb l' article 354.2 del CPC .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG000 contra la Sentència dictada en data 03/02/2026 pel Tribunal d'instància, que revoquem exclusivament als efectes d'imposar les costes de la primera instància a la societat ORG001, tot mantenint la resta de pronunciaments.

SEGON.- No efectuar especial condemna en costes en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.