Reclamació de triennis retroactiva

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000027/2025

ORIGEN.- 1000014/2024 - 0

NIG: 5300545320240000027

SENTÈNCIA 49-2025 DE 20/11/2025

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 20/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000027/2025

Nig : 5300545320240000027

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00049

SENTÈNCIA 49-2025

PARTS :

Apel·lant: Sr. Escolano

Representant: Sra. Toll

Advocat: Sra. Izquierdo

Apel·lat: COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Sra. Castillo

Advocat: Sra. Roda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS Roda

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Personal. Reclamació de triennis retroactiva, limitació a tres anys anteriors a la sol·licitud.

Andorra la Vella, el 20 de novembre de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions núm. 1000014/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'agent va interposar demanda jurisdiccional contra la denegació tàcita de la sol·licitud de regularització laboral (antiguitat més reclamació d'havers laborals) presentada el dia 14/09/2023 davant del Comú de La Massana.

2.- En la sentència núm. 13/2025, de data 26/03/2025 el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Escolano estima, en substància, que:

No es pot considerar prescrita l'acció de manera global atès que el dret que es reclama es genera de manera continuada cada mes en forma de complements retributius per antiguitat.

Va treballar de forma ininterrompuda des del 11/08/1997, primer a la Mancomunitat de Serveis Públics, i posteriorment, per la pròpia administració comunal, que va subrogar-se en els drets i deures laborals existents després de la dissolució de la Mancomunitat.

4.- En la seva contesta, el Comú de La Massana estima, en substància, que:

El recurs d'apel·lació és inadmissible compte tingut que els motius al·legats no corresponen a cap dels indicats en l'art. 48.1 de la Llei 2/2022, i tampoc la part agent diu si vol que es celebri vista o que es concedeixi tràmit de conclusions.

L'acció ha prescrit.

L'antiguitat al Comú es compta a partir de l'1 de gener del 2005, i no de l'11 d'agost del 1997, tal i com consta a la documentació obrant a les actuacions.

Va ser a l'escrit de conclusions on la part agent va canviar la seva posició, tot al·legant aleshores que entre la Mancomunitat del Servei d'Aigües de la parròquia de la Massana i el propi Comú s'havia produït una successió o continuïtat laboral, però l'art. 3 de la LPCA disposa que l'objecte del recurs queda delimitat per les pretensions que les parts hi exerceixen, i la demanda ha de ser congruent amb el recurs administratiu previ (art. 16.1 f), i, a l'últim, l'art. 35, tots dos de la LPCA, disposa que a les conclusions no es poden plantejar qüestions que no hagin estat suscitades en els escrits de demanda i de contesta.

La Mancomunitat era una entitat pública formada pels Quarts de la Parròquia de la Massana i pel propi Comú per a la gestió comuna dels serveis públics, i tenia autonomia administrativa i econòmica plena.

Subsidiàriament, manté que el dret a cobrar els triennis només s'hauria d'estimar pel darrer any abans d'instar la demanda, per aplicació analògica del termini de prescripció previst per a la reclamació dels havers laborals pendents previst a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, o, subsidiàriament dels darrers tres anys per aplicació de la prescripció dels deutes tributaris.

A l'últim, considera que s'han d'imposar les costes a l'agent "atès que ha sostingut l'acció sense altres arguments que els plantejats en la primera instància."

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va al·legar que:

El seu recurs estava correctament fonamentat, sense perjudici de l'error comès en la numeració.

No s'ha produït la prescripció, compte tingut que no existeix cap acte administratiu formal de denegació que pugui iniciar el còmput del termini ni es va comunicar al treballador cap decisió que pogués considerar-se objecte de recurs.

Es produeix un tracte diferent respecte la resta de treballadors, que, en iguals funcions, sí gaudeixen dels drets derivats de l'antiguitat.

Resulta aplicable per analogia l'art. 12 de la Llei 31/2018, de relacions laborals.

6.- La representació del Comú de La Massana, al corresponent escrit de conclusions, a banda de tornar a insistir en les al·legacions formulades a l'escrit d'oposició al recurs d'apel·lació, va exposar que:

La part agent ha fet certa clarificació del contingut dels motius, però sense que compleixi els requisits que s'exposen en cadascun dels epígrafs relatius als motius d'apel·lació i als pressupòsits de fonamentació de cadascun dels motius, sense que en tràmit de conclusions es pugui esmenar aquests defectes.

La demanda girava entorn a que el Sr. Escolano era treballador del Comú des de l'11 d'agost de 1997, sense fer cap referència a la Mancomunitat del Servei d'Aigües ni a la successió d'empresa o de la relació contractual que ara al·lega.

Per raons de seguretat jurídica el Sr. Escolano no té un dret indefinit en el temps per reclamar una antiguitat diferent a la reconeguda.

7.- Estant designada la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Anàlisis dels motius d'inadmissibilitat del recurs d'apel·lació

Com s'ha dit, la representació del Comú de La Massana considera que el recurs d'apel·lació no compleix els requisits formals exigits per la LPCA, i que, en conseqüència, és inadmissible.

Tanmateix, i sense perjudici de l'error en la cita de l'apartat concret de l'art. 48 de la LPCA, s'ha de considerar que el recurs sí està degudament fonamentat i que la part contrària ha pogut conèixer els arguments del referit recurs i oposar-se al mateix sense cap minva del seu dret de defensa.

Tercer.- Resolució de la controvèrsia

La part demandada també retreu a l'agent que a l'escrit de conclusions ha canviat la seva línia de defensa en relació amb la demanda i amb la petició formulada en via administrativa.

Però tampoc aquesta al·legació pot ser compartida. En efecte, a la demanda es va adjuntar còpia de la reclamació presentada en data 14/09/2023 (folis 4 i següents de les actuacions), que no va obtenir cap resposta del Comú. En aquesta reclamació ja es deia que la seva antiguitat en el Comú és des del dia 11/08/1997, però que, tanmateix, el Comú només li havia reconegut l'antiguitat des de l'1 de gener del 2005. En aquesta sol·licitud també es parla del "Servei de Mancomunitat d'Aigües", com si es tractés d'un servei del propi Comú de La Massana. De fet, a la sol·licitud es va adjuntar un certificat del Cònsol Major del propi Comú, de data 08/09/1999, en el qual es diu que el Sr. Escolano treballa al servei de la Mancomunitat d'Aigües Potables del Comú de la Massana des del 11 d'agost de 1997 (foli 7 de les actuacions), i un altre, també del Cònsol Major, de data 20/04/2005 (foli 8 de les actuacions), que certifica que el Sr. Escolano "és operari del Servei d'Aigües d'aquesta Corporació des del 11/08/1997".

La petició que es formulava era que "es procedeixi al pagament de tots els imports endeutats en concepte de triennis i antiguitat i es procedeixi a l'actualització del meu salari tenint en compte tota l'antiguitat i complements que hagi pogut acumular des de l'11 d'agost del 1997 fins a l'actualitat".

Al recurs interposat en via administrativa (folis 19 i següents de les actuacions) la pretensió és la mateixa. El recurs va ser inadmés per resolució de data 07/02/2024 (foli 25).

L'expedient administratiu aportat pel Comú de La Massana -al qual no es va adjuntar un índex, ni està numerat-, s'ha inclòs la reclamació formulada per l'agent, i altres documents, entre els que està l'acta de l'acord de dissolució de la Mancomunitat (document número 4).

Tanmateix, com aquest document estava incomplert, per Aute de data 09/09/2025 es va acordar, com a diligència final, requerir a la part demandada per tal que aportés una còpia íntegra de l'acord de dissolució de la referida Mancomunitat, i seguidament se'n va donar trasllat a les parts per a presentar conclusions complementàries.

Doncs bé, al document ara aportat es comprova que a l'Acta de dissolució de la Mancomunitat es va acordar que els béns que hi pertanyien a aquesta es van passar al Comú, així com els deutes pendents, i es va procedir al tancament dels comptes bancaris oberts a nom de la Mancomunitat, i les infraestructures i béns patrimonials van quedar propietat del Comú. Res es va estipular pel que fa el personal que prestava el servei a la Mancomunitat.

Ara bé, tot i que res se'n deia, és evident que si el servei i tots els béns afectes van passar a mans del Comú, es va produir una transmissió d'empreses, legalment prevista a l'article 12.1 de la 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals -aplicable de forma analògica als treballadors públics-, que estableix que transmissió, la cessió o el canvi de titularitat d'una empresa comporta la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions laborals amb els assalariats, que conserven les mateixes condicions de treball, l'antiguitat i la resta de drets laborals.

En definitiva, si el Comú de La Massana va a passar a prestar el servei que abans era prestat per la Mancomunitat, assumint els seus actius i passiu, és evident que també va assumir el personal adscrit al servei.

Per això, és obligat que el Comú de La Massana reconegui a la part agent l'antiguitat des del moment que va començar a treballar per la Mancomunitat extingida.

Resta per últim, referir-nos a la possible prescripció. En aquest punt, i com sigui que la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, no estableix un termini de prescripció per reclamar les retribucions no satisfetes, s'ha d'estar a l'article 54 de la Llei 21/2014, del 16 d'octubre, de bases de l'ordenament tributari, que fixa en tres anys el dret de l'Administració a comprovar o determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna; l'acció per imposar sancions tributàries; el dret a sol·licitar, i en el seu cas obtenir, les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d'ingressos indeguts; el dret de l'Administració a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats, i el dret de l'Administració a exigir el pagament de les sancions tributàries.

Per això, cal reconèixer el dret de l'interessat a percebre els triennis tenint en compte que la seva antiguitat ha de ser des de que va començar a treballar a la Mancomunitat, però, per aplicació de la prescripció de tres anys, la retribució a percebre s'haurà de calcular tenint en compte els triennis que hauria percebut en els tres anys anteriors a la seva reclamació i en els posteriors a aquesta.

Pel que fa a les sentències esmentades per la part demandada al seu escrit d'oposició al recurs -STSJA 84/2022 i 34/2015, de dates 29/11/22 i 19/06/2015 respectivament-, cal dir que la primera s'admet que la reclamació es limita als tres anys anteriors a la data de la petició, i la segona rebutja la reclamació de la persona afectada compte tingut que s'havia presentat vint anys desprès.

Quart.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Escolano.

Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar el dret de la part agent als triennis tenint en compte que la seva antiguitat ha de ser des de l'11 d'agost de 1997, data en que va començar a treballar a la Mancomunitat, i condemnar al COMÚ DE LA MASSANA a abonar-li els triennis que hauria percebut en els tres anys anteriors a la seva reclamació i en els posteriors a aquesta.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.