Reclamació honoraris advocat a la pròpia asseguradora (TSJC-038/13)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-038/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Criado va interposar demanda, de data 9-06-2011, envers l'asseguradora Marcos, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l'abonament de l'import de 9.253,85 euros, amb més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i amb més les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 7-07-2011, i va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle, constituït en Tribunal Unipersonal, va dictar Sentència, de data 25-10-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Desestimar la demanda interposada per la representació processal del Sr. Criado contra la companyia Marcos, absolent aquesta darrera de totes les pretensions de l'agent, condemnant al Sr. M. al pagament de les costes processals causades amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La part agent ha interposat recurs contra la Sentència d'instància i, en data 20-03-2013, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 8-05-2013, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que la Sentència a quo considera que el Sr. Criado va incomplir amb el clausulat de les condicions generals de la pòlissa d'assegurança, atès que no va informar a l'asseguradora de l'evolució del dossier. En canvi, considera que no podia complir amb una obligació contractual si desconeixia la seva existència, tota vegada que solament va signar les condicions particulars i no les generals i que, malgrat que en les condicions particulars s'afegia que rebia les generals, no les va rebre mai. Afegeix que no va signar les condicions generals, es troben redactades en francès i fan referència a la llei francesa, no aplicable a les Valls d'Andorra.

II.- Aquest primer motiu ha de ser estimat per les raons que, a continuació, s'exposen. En primer lloc, consten a les actuacions les condicions particulars de la pòlissa d'assegurances (foli 55), en relació a la qual són ressenyables una sèrie d'extrems: estan redactades en l'idioma oficial del Principat d'Andorra i no en francès, inclouen com a cobertura la protecció jurídica, s'indica que l'assegurat (el subscriptor) declara haver rebut un exemplar de les condicions generals i de les particulars i aquestes es refereixen amb el nombre de referència PPXXXXC. En segon lloc, les condicions generals, que formen part de la pòlissa d'assegurances, junt amb les condicions particulars, es troben redactades en francès i fan referència a normes legals, tant substantives, com el Codi d'assegurances, com processals, el Nou Codi de procediment civil, publicades per l'Estat francès. Però al marge de la diferenciació remarcable entre la llengua de les condicions particulars i generals d'una mateixa pòlissa que assegura el risc derivat de la circulació d'un vehicle matriculat al territori andorrà, el cert és que no consta que les condicions generals es trobin signades per l'assegurat. I aquest extrem té la seva importància en seu de contractes d'adhesió, com el d'assegurança, en el qual l'assegurat difícilment pot discutir l'abast de les cobertures, les exclusions i les limitacions, més enllà del poc marge que a l'autonomia de la voluntat se li reconeix en aquest tipus de contracte, limitant-se pràcticament a prestar el seu consentiment a l'assegurament del seu vehicle i el tipus de cobertura que vol assumir (vgr. A tot risc, a tercers, a tercers més robatori, etc...). I aquesta rellevància de la prestació del consentiment de l'assegurat, el qual s'hauria de reflectir també en la voluntat d'assumir les condicions generals, esdevé encara més transcendent quan ens enfrontem front a una clàusula limitativa de drets de l'assegurat.

En efecte, la clàusula que es troba al foli 71 i en virtut de la qual l'assegurat pot escollir un advocat per a la defensa dels seus interessos, però que solament es reemborsarà amb el límit que estableix la taula "Límits màxims de les indemnitzacions i franquícies" i que es perdrà aquest dret si no s'informa a la companyia asseguradora, de manera detallada ("étroitement informés"), de l'evolució del procés, constitueix una clàusula limitativa dels drets de l'assegurat i si bé, en part, es troba ja ressenyada de la resta de les mateixes amb l'ús de la negreta (pel que fa al deure d'informació detallat), requeriria que hagués estat signada per l'assegurat, com a manifestació del seu consentiment en relació a l'existència d'aquesta limitació als seus drets. I com es pot observar, cap signatura de l'assegurat es troba en relació a aquesta clàusula limitativa dels drets, de manera que la mateixa no li pot ésser oponible a l'assegurat.

Consegüentment amb el que s'acaba d'asseverar, el primer motiu del recurs ha de ser acollit i considerar que cap incompliment de l'obligació d'informació a l'asseguradora s'ha produït per les raons exposades en el present fonament de dret.

III.- El segon dels motius d'impugnació de la resolució d'instància fa referència al límit dels 600 euros com import total pels honoraris d'advocat. La Sentència interpreta de manera literal els mails aportats per l'asseguradora, quan no és el que procedeix. Així, entén que els mails de 10 d'abril i 22 d'abril de 2008 fan referència a provisió de fons i que en el darrer es refereix a la "gestió del dossier" i no a la reclamació jurídica. Si el contingut de les anteriors comunicacions es valoren com una renúncia, es tractaria de nou d'una situació de poder i abús de l'asseguradora contrària a l'obligació de prestar l'assistència jurídica al seu assegurat.

Si s'examinen els correus electrònics de 10 d'abril i 22 d'abril de 2008 ressurt el que segueix. En el correu de 10 d'abril l'advocat del recurrent sol·licitava a la companyia asseguradora una provisió de 600 euros. El dia 22 d'abril de 2008, el Sr. Expósito indicava que no s'havia assolit un acord pel tema d'honoraris i que volia confirmar que s'havia demanat una provisió de fons per evitar que l'assegurat avancés els diners. També afirmava que com que la responsabilitat de l'accident era acceptada al 100% per la companyia del vehicle contrari segons li havia indicat l'advocat de l'assegurat no hi hauria problema en reclamar les despeses d'advocat. I, abans de procedir al pagament de la provisió, sol·licitava la confirmació que no es demanaria cap altra quantitat en concepte d'honoraris per la gestió del dossier.

Davant aquest mail, el mateix dia, l'advocat Sr. Pérez contestà que "Et confirmo la meva voluntat de reclamar la totalitat de les despeses generades a la part contrària (inclosos els meus honoraris) en el marc del procediment de reclamació encetat i negociar amb la companyia contrària en dit sentit. Per tant, la vostra companyia no hauria de pagar res més respecte, concretament, a la reclamació judicial derivada de l'accident de circulació ocorregut al Sr. M.".

Aquests correus, i en concret el darrer, posen de relleu que l'advocat de l'assegurat volia ("et confirmo la meva voluntat") reclamar l'import dels seus honoraris a la part contrària i, d'acord amb aquesta voluntat, ("Per tant...") no s'exigiria res a la companyia asseguradora.

I aquestes afirmacions s'han d'entendre, com sustenta la part recurrent, en el cas que les resolucions que es dictessin incloguessin la condemna en costes processals, atès que dels correus no es pot considerar, a criteri d'aquesta Sala, la renúncia al dret als honoraris professionals. Aquesta renúncia al cobrament dels honoraris en allò que excedís de 600 euros ha de ser clara, de manera que no es plantegin dubtes sobre si l'advocat renunciava a cobrar més de 600 euros en tot cas o solament renunciava a cobrar per part de l'asseguradora si els seus honoraris li eren abonats per la companyia d'assegurances contrària. I les afirmacions del correu de confirmar la voluntat de reclamar els honoraris a la companyia contrària i, per tant, l'asseguradora defenent no hauria de pagar res més, es poden incardinar en la tesi sustentada per la recurrent, segons la qual solament no s'exigiria a l'asseguradora si ho abonava la companyia contrària, la qual cosa, a més, s'adequa a la no presumpció de liberalitats i al fet que la tarifa que s'abonés per part de l'asseguradora a l'advocat que li gestionava els litigis esdevé un pacte que no es pot projectar sobre tercers, com ho és l'advocat escollit per l'assegurat.

IV.- Per consegüent, i en atenció al que s'acaba d'exposar, procedeix estimar també aquest segon motiu de recurs i revocar la resolució d'instància. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Quant a les costes de primera instància, l'estimació íntegra de la demanda comporta la imposició a la defenent de les mateixes, atès el principi de venciment objectiu que estableix el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Criado i revocar la resolució d'instància, i declarar que procedeix estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Criado contra l'asseguradora Marcos i condemnar aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 9.253,85 euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals d'instància. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.