Reconeixement deute (311/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 311/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Toll va interposar demanda, de data 2-10-2007, envers el Sr. Farré, segons la qual sol·licita la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 8.000 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 16-10-2007, i va demanar que es procedís a la desestimació de la demanda, amb imposició a l'agent de les costes processals.

II.- En data 14-10-2008 es va dictar sentència essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.-Que estimant la demanda de l'actora, ha de condemnar i condemna al Sr. Farré a pagar a la societat Toll l'import de 8.000 euros, més els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda".

III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 23-12-2008, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana que es revoqui la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, en data 26-1-2009, i va demanar la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments o motius en els quals es fonamenta el recurs són, en essència, els següents. En primer terme, manifesta que la resolució d'instància recolza en dos testimonis, que no són imparcials, i en un únic peritatge.

Sol·licita que es practiqui una nova prova pericial cal·ligràfica i correspon recordar que aquesta sol·licitud de prova en segona instància ja fou refusada per aquesta Sala per Aute de 21-5-2009, en atenció als arguments que es contenen en l'esmentat Aute.

Respecte de les testificals i de la prova pericial practicada la part recurrent impugna el resultat que s'extreu de les mateixes, però aquesta impugnació no pot ésser acceptada per la Sala.

II.- Respecte de la prova testifical de la Sra. Barberá i el Sr. Álvarez s'ha de posar de manifest que les declaracions dels testimonis s'han d'apreciar de conformitat amb les regles de la sana crítica, tenint en compte el coneixement de la situació i la raó de les seves declaracions, així com les circumstàncies personals que els envolten. Així, si bé és evident que els testimonis són la secretària i el gerent de la societat, ambdós manifesten que es va lliurar al defenent, i ara recurrent, la quantitat de 8.000 euros, mitjançant un lliurament en efectiu de 2000 euros i amb un xec de 6000 euros.

Si els extrems que es deriven de la prova testifical es posen en relació amb el resultat de la prova pericial, s'ha de concloure que les asseveracions dels testimonis s'adeqüen amb les conclusions que s'extreuen de la prova pericial. En efecte, la perit cal·lígrafa Villegas en el seu informe (folis 96 a 177) conclou (foli 123) la signatura del reconeixement de deute, de data 23-3-2005, s'ha d'atribuir al Sr. Farré.

Consegüentment, de la prova pericial es conclou que la signatura del reconeixement de deute de 8.000 euros pertany al Sr. Farré i els testimonis donen raó de com es va fer el lliurament d'aquesta quantitat al defenent, de manera que valorats els medis probatoris, en consonància amb les regles de la sana crítica, s'ha de concloure que resten acreditats els fets constitutius de la demanda i s'ha de mantenir el criteri de la resolució d'instància i confirmar la mateixa.

III.- Pel que fa a les costes processals, manifesta la recurrent que no està d'acord amb la imposició de les costes processals al defenent, però no al·lega cap motiu per a qüestionar la imposició de les costes processals. I des d'aquesta òptica, estimada la demanda interposada en la seva integritat, procedeix, d'acord amb allò que es preveu al Codi 7,51,5, que contempla el criteri del venciment objectiu, fer imposició a la part vençuda de les costes processals.

Quant a les costes d'aquesta alçada, el refús del recurs s'ha de traduir també en la imposició al recurrent de les costes d'aquesta instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Farré contra la sentència, de data 14- 10-2008 i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.