Seguretat Social. Denegació pagament retroactiu prestacions per incapacitat total.

Sentència

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ELSA PUIG MUÑOZ ANNA ESTRAGUES ARMENGOL

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000020/2026

ORIGEN.- 2000048/2025 - 0

NIG: 5300545320250000090

SENTÈNCIA 50-2026 DE 01/10/2026

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data 01/10/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000020/2026

Nig : 5300545320250000090

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00050

SENTÈNCIA 50-2026

PARTS

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL

Representant i advocat : Sr. Sebastià

Apel·lat: Sr. Florenci

Representant i advocat: Sr. Emmanuel

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Seguretat Social. Denegació pagament retroactiu prestacions per incapacitat total.

Andorra la Vella, el 30 de setembre de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000048/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Florenci va interposar demanda contra la resolució de la Comissió Contenciosa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 04-07-2025, confirmatòria de la decisió del 17-03-2025, per la què se li denegà el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal amb data d'inici el 09-04-2024, pel període comprés entre aquesta data i el mes de setembre del 2024. A la demanda demanava l'anul·lació de les resolucions impugnades i que es declarés el seu dret a percebre la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de la baixa mèdica iniciada el 09-04-2024, amb el corresponent reemborsament retroactiu de les prestacions que li corresponen pel període comprès entre el 09-04-2024 i el mes de setembre del 2024.

2.- La sentència del 12-03-2026 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat el seu dret a percebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades de la baixa mèdica iniciada el 09-04-2024, amb efectes des d'aquesta data i pel període comprès fins al mes de setembre del 2024, tot condemnant a la CASS a pagar les quantitats corresponents.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en el següent argumentari:

a) La sentència d'instància qualifica la presentació tardana del certificat mèdic inicial com un simple incompliment formal (article 10 del reglament), sense efectes sobre el dret a la prestació. Contràriament, l'apel·lant sosté que l'article 10.1 in fine preveu expressament que aquest incompliment pot comportar també la suspensió o extinció de la prestació econòmica, i que cal fer una interpretació extensiva d'aquesta previsió, encara que els articles 14 i 15 no ho recullin de manera explícita.

b) La sol·licitud de la prestació es va presentar més de vuit mesos després de l'inici de la suposada baixa mèdica, la qual cosa va impedir a la CASS fer les comprovacions "in tempore non suspecto" previstes a l'article 10.1 del reglament (controls sobre el manteniment de la situació d'incapacitat i possibilitat de personar-se al domicili de l'assegurat).

c) No consta cap informe mèdic contemporani a la data en què l'apel·lat pretén cobrar la baixa que justifiqui la seva situació d'incapacitat; només hi ha un informe posterior (14-10-2024) que li reconeix la baixa amb caràcter retroactiu, sense que la Dra. Inés aclareixi els motius d'aquesta retroactivitat de set mesos.

d) El fet que la mateixa metgessa emetés dos certificats mèdics inicials diferents (un el 24-09-2024 i un altre el 14-10-2024, aquest darrer amb efectes retroactius al 9-04-2024) reforça els dubtes sobre la veracitat de la baixa durant aquell període.

e) Considera vulnerat l'article 13 del reglament, que prohibeix de manera àmplia i estricta qualsevol activitat laboral o professional durant la baixa mèdica, sigui per compte propi o aliè, remunerada o no, inclòs el treball familiar o amistós.

f) Invoca jurisprudència del Tribunal (sentències 09-2015, 2-2023 i 79-2011) que hauria estat obviada per la sentència d'instància, i que confirma un criteri estricte respecte a la incompatibilitat entre percebre la incapacitat temporal i dur a terme qualsevol activitat professional, encara que sigui puntual.

g) Discrepa de la valoració que fa el Tribunal d'instància de l'acta de la CASS de l'entrevista al Sr. Florenci l'11-06-2025, en la qual aquest reconeix haver continuat donant instruccions als treballadors, informant-se sobre preus, supervisant el negoci i entrevistant personal durant el període reclamat. Considera que aquesta declaració és clara i detallada, i que gaudeix de presumpció d'exactitud segons l' article 78.2 de la Llei de la seguretat social .

h) Qüestiona que el Tribunal d'instància doni més valor probatori als testimonis dels treballadors practicats en seu judicial que a la pròpia declaració de l'assegurat davant la CASS, atès que aquests testimonis estarien condicionats per la relació de dependència laboral i d'amistat amb el Sr. Florenci, la qual cosa en compromet la imparcialitat.

i) Defensa que la declaració efectuada davant la CASS va tenir lloc en un context distès i sense la pressió pròpia d'una compareixença judicial, cosa que li atorgaria major espontaneïtat i credibilitat.

j) En conclusió, considera que el conjunt d'aquests motius, tant individualment com conjuntament, justifica l'estimació del recurs i la revocació de la sentència d'instància.

4.- La representació del Sr. Florenci es va oposar al recurs al·legant substancialment que:

a) L'objecte del litigi consisteix en determinar únicament si el Sr. Florenci va desenvolupar tasques laborals en el seu negoci entre el 9 d'abril i el setembre de 2024, als efectes de l' article 143 de la Llei de la Seguretat Social .

b) El Sr. Florenci va ser diagnosticat d'un adenocarcinoma de còlon metastàtic, iniciant tractament mèdic i baixa des d'aquell moment, fet que la CASS coneixia i que consta en l'informe de l'Àrea de Control Sanitari (foli F106/106), que va assumir les despeses del tractament.

c) La sol·licitud de la prestació es va presentar al setembre de 2024 perquè els primers mesos es va dedicar exclusivament al seguiment del tractament oncològic, i la CASS va començar a pagar la prestació des d'aleshores, denegant només el període retroactiu per manca d'acreditació que no s'hagués treballat.

d) El nou argument relatiu a la presentació tardana del certificat mèdic inicial és extemporani per no haver estat objecte de controvèrsia ni en via administrativa ni en primera instància. La falta d'invocació per la CASS en fase administrativa i en primera instància evidencia que la pròpia administració no li atribuïa transcendència.

e) És d'aplicació la doctrina dels actes propis doncs la CASS no pot, després d'haver acceptat la baixa i pagat la prestació des de setembre de 2024, malgrat conèixer la presentació tardana, utilitzar ara aquest mateix fet per denegar la retroactivitat.

f) L'Aute 37-2017 de la Sala rebutja les interpretacions extensives o finalistes de la norma en detriment de la interpretació literal, per raons de seguretat jurídica.

g) La presentació tardana del certificat mèdic és un incompliment formal (article 10) que no figura entre les causes taxatives d'extinció (article 14) ni de suspensió (article 15) de la prestació.

h) No existeix cobertura legal per atribuir efectes extintius o excloents a aquesta irregularitat formal, i el debat ha de centrar-se únicament en si hi va haver o no activitat professional.

i) Sobre la infracció de l'article 13 del reglament (incompatibilitats), qualifica d'infundada i contrària a la realitat mèdica l'afirmació que no hi hauria "explicació lògica ni racional" diferent de la continuïtat de l'activitat professional.

j) El diagnòstic de càncer de còlon metastàtic i l'inici immediat de quimioteràpia, agreujat per una reacció al·lèrgica als fàrmacs, va impedir al Sr. Florenci sortir del domicili durant aproximadament dos mesos.

k) Aquesta situació mèdica coincideix temporalment amb el període reclamat i explica tant el retard en la sol·licitud com la impossibilitat material de treballar, motiu pel qual va haver de delegar la gestió del negoci en personal de confiança, tal com aquests van confirmar en la vista oral.

l) No concorre cap incompliment de l'article 13, atès que la incapacitat per treballar ha quedat acreditada per motius de salut, circumstància mai qüestionada per la CASS i reconeguda per la Comissió de Valoració Mèdica.

m) Respecte a la declaració del Sr. Florenci davant la CASS l'11-06-2025, matisa que les activitats esmentades (donar instruccions, informar-se de preus, supervisió, entrevistar personal) es referien a un context ocasional i residual des de la jubilació, i no s'afirma que es continuessin duent a terme des de l'inici del tractament mèdic, ja que la seva situació de salut ho impedia.

n) S'invoca de contrari que la jurisprudència de la Sala segons la qual la prestació d'incapacitat temporal compensa la pèrdua d'ingressos derivada de la interrupció de l'activitat, i que si l'assegurat pot seguir gestionant el negoci no hi ha pèrdua d'ingressos que la justifiqui. Per contra en el cas d'autes el Sr. Florenci no estava en condicions de fer aquesta gestió.

o) Tot i la presumpció d'exactitud de les actes de la CASS sosté que la declaració del Sr. Florenci s'ha de valorar en el context de la seva realitat mèdica, no de manera aïllada.

p) Respecte a les testificals practicades en seu judicial, es destaca que van ser degudament ratificades, amb possibilitat de repregunta per part de la CASS, i que per tant els correspon ple valor probatori.

q) Recorda el concepte d'" activitat professional" segons la Sentència 72-2011 (activitat regular, no visites puntuals), i exposa que els testimonis van declarar que el Sr. Florenci acudia puntualment al local, s'hi quedava poca estona i no exercia tasques laborals, sent el Sr. Carles i altres empleats qui assumien la gestió diària.

r) Rebutja l'argument de manca d'imparcialitat dels testimonis, destacant que la Sra. Eva, ex-treballadora sense vincle laboral ni d'amistat, va corroborar les mateixes circumstàncies que la resta de testimonis, sense contradiccions.

s) La sentència d'instància va fer una valoració conjunta de tota la prova practicada (i no d'un sol element aïllat, com pretendria la CASS en donar prevalença a les seves pròpies actes), valoració que es considera plenament ajustada a dret.

t) En conclusió, demana la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació de la CASS i la confirmació de la sentència recorreguda en tots els seus extrems.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.

6.- S'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs d'apel·lació, de conformitat amb l' article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia .

Segon.- Sobre l'admissibilitat del motiu relatiu a la presentació tardana del certificat mèdic inicial

Amb caràcter previ a l'examen de fons, cal descartar qualsevol objecció d'inadmissibilitat respecte del motiu d'apel·lació relatiu a la presentació tardana del certificat mèdic inicial, per les raons següents:

En primer lloc perquè aquest argument ja va ser al·legat en primera instància. En efecte, en el seu escrit de contesta a la demanda, la CASS ja sostenia que, d'acord amb l'article 10.1.a) del Reglament, la sol·licitud de reembossament presentada fora del termini de 48 hores no podia ser acceptada, tal com evidencia el següent fragment reproduït literalment: "la sol·licitud presentada pel Sr. Florenci [...] no pot ser acceptada dons va ser presentada sis mesos després d'aquesta data [...]. Per aquest motiu ja hauria de ser desestimada la petició i demanda formulada per l'adversa".

I en segon lloc perquè ja constava en via administrativa. És així perquè la pròpia resolució de la CASS de 17-03-2025 ja invocava l'article 9 del Reglament i l'obligació de presentació del certificat en el termini de 48 hores, la qual cosa confirma que no ens trobem davant d'un argument sobrevingut.

No hi ha, doncs, fonament de fet nou, ni s'infringeix la prohibició de l' article 48.5 de la LPCA , que veda introduir en apel·lació fonaments de fet o proves que no ho hagin estat en primera instància perquè la CASS es limita a reiterar, en aquesta alçada, un argument jurídic que ja va formar part del debat processal.

Tanmateix la pròpia sentència apel·lada s'hi va pronunciar en resoldre expressament aquesta qüestió en el seu fonament de dret sisè, concloent que el retard constitueix un mer incompliment formal sense efectes extintius ni suspensius. Havent estat objecte de pronunciament exprés, el motiu és plenament revisable en apel·lació.

En conseqüència, el greuge d'inadmissibilitat no pot prosperar, i s'escau entrar a examinar el motiu pel fons.

Tercer.- Sobre l'objecte del procés

Més enllà de si l'assegurat ha acreditat, o no, l'exercici d'alguna activitat professional durant el període en què pretén se li reconegui el seu dret a la prestació per incapacitat temporal, d'antuvi ens hem de plantejar quin efecte té sobre el dret a la prestació que la baixa no es comuniqui a la CASS fins molts mesos després de l'inici que se li atribueix, o dit d'altra forma que la prestació es pretengui amb caràcter retroactiu. La sentència apel·lada ho ha resolt qualificant aquesta circumstància com un retard en la comunicació de la baixa, i com un mer incompliment formal sense efectes sobre el dret, i la CASS discuteix aquesta qualificació.

Establert l'anterior convé precisar que en puresa no es tracta d'una presentació tardana d'un certificat mèdic inicial, sinó de la seva expedició pretenent els seus efectes retroactius. Dit d'altra forma es tracta de determinar si el certificat mèdic (que aquí va ser un complementari a l'inicial) pot indicar una data d'inici de la baixa mèdica anterior a la data de la seva emissió. I en cas positiu, i únicament en aquesta casuística, si l'assegurat acredita que durant aquest període no va desenvolupar activitat professional que fos incompatible amb la situació d'incapacitat temporal.

Quart.- Sobre els efectes retroactius de la presentació del certificat mèdic inicial

Esdevé pacífic, i així consta a les actuacions, que la Dra. Inés va emetre un primer certificat mèdic el 24-09-2024, sobre la base del qual la CASS va començar a pagar la prestació per incapacitat temporal, i que el 14-10-2024 en va emetre un segon, en què fixava com a data d'inici de la baixa el 09-04-2024, que el Sr. Florenci va aportar a la CASS el 04-11-2024. Tanmateix, cal assenyalar que la retroactivitat és una característica de les normes jurídiques, i que fins i tot en aquest àmbit és excepcional, perquè la regla general és la irretroactivitat. Un certificat mèdic, en canvi, no té mai efectes retroactius doncs produeix efectes des del moment de la seva expedició. Una altra cosa és que el seu contingut pretengui acreditar una situació anterior.

Doncs bé, la sentència apel·lada ha reconegut el dret de l'assegurat des del 09-04-2024, per considerar que el retard és un mer incompliment formal.

Contràriament la CASS sosté que el retard permet denegar la retroactivitat mitjançant una interpretació extensiva de l'incís final de l'article 10.1 del Reglament. Però com encertadament ho raona el Tribunal a quo aquest incís remet als supòsits d'extinció i de suspensió regulats als articles 14 i 15, entre els quals no figura la presentació tardana del certificat, i no és possible, per via interpretativa, afegir-n'hi de nous.

Ara bé, d'això no se'n deriva que el retard sigui irrellevant, perquè com hem dit en el fonament anterior aquí el que es pretén és el naixement d'un dret pel període anterior a l'emissió del certificat de baixa i de la seva comunicació CASS. La qüestió no es resol, doncs, a l'article 10.1 in fine, sinó en les normes que determinen quan neix el dret a la prestació.

I al respecte l'article 121.3 de la LSS disposa que s'entén per "fet causant", per a la prestació econòmica d'incapacitat temporal, "l'emissió del certificat esmentat en l'article 144". Per conseqüent la Llei no lliga el fet causant a l'inici de la malaltia, ni a la data des de la qual el metge considera que existeix la incapacitat, sinó a un acte formal i datat, que és l'emissió del certificat, independentment de la realitat mèdica de l'assegurat, i també de la data que el mateix certificat assigni als seus efectes.

De fet el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social confirma aquesta lògica. El certificat mèdic inicial és el document que origina les actuacions destinades al reconeixement del dret a la prestació (article 3.1), atesta una impossibilitat de treballar per als "dies previsiblement necessaris" per al procés curatiu (article 2.3, en consonància amb l'article 144.2 de la LSS) i ha d'anar precedit d'un reconeixement mèdic que conclogui que concorren els requisits de la incapacitat (article 3.3). Té, per tant, una naturalesa prospectiva, i no és un instrument per certificar una situació passada i la seva presentació a la CASS dins de les 48 hores següents a l'expedició és una obligació de l'assegurat (article 10.1.a), i equival a la sol·licitud de la prestació, de manera que el pagament equival a la resolució favorable (article 17). En tot aquest sistema el punt de partida és l'emissió del certificat inicial.

De manera que aplicada aquesta normativa al cas d'espècie en resulta que el fet causant és sense dubte l'emissió del primer certificat, el 24-09-2024. És el certificat inicial de l'article 144.2 de la LSS, i de l'article 2.3 del Reglament, el que va posar la situació d'incapacitat en coneixement de la CASS i el que va donar lloc al pagament. El segon certificat, emès el 14-10-2024 i aportat el 04-11-2024, quan ja hi havia una baixa certificada i una prestació en curs no pot retrotreure els seus efectes al 09-04-2024. El retard que la CASS denuncia és, precisament, el que separa aquesta data del 24-09-2024, i l'efecte no és altra que pel període anterior a l'emissió del certificat inicial quan el fet causant encara no s'ha produït i, per tant, el dret no ha nascut.

Aquesta configuració respon a una finalitat de control que el Tribunal considera efectivament essencial. En efecte, la Llei encomana a la CASS verificar que les persones beneficiàries continuïn complint els requisits per percebre la prestació (article 78.1.c), permet a l'Àrea de Control Sanitari convocar-les i comprovar el manteniment de la situació durant tot el període de percepció (article 146.1), faculta l'Àrea de Control Administratiu per personar-se al domicili de les persones en situació de baixa (article 79.4.f) i lliga a la no-presentació a les convocatòries, a l'absència del domicili o a la conducta contrària al procés curatiu l'alta administrativa i la suspensió de la prestació (article 146.4). El Reglament reprodueix aquests controls (articles 10.1.c, 11 i 13) i la Llei tipifica com a falta molt greu la realització d'activitats professionals durant la incapacitat temporal (article 240.3.c).

Així tot aquest sistema pressuposa que la CASS conegui la baixa mentre es produeix, i fer coincidir el fet causant amb l'emissió del certificat comporta que la prestació neixi quan el control és possible. Admetre que un segon certificat, emès tres setmanes després del primer i aportat encara més tard, pugui produir efectes econòmics retroactius pel sol fet que declari una data d'inici anterior, deixaria en mans de l'assegurat i del facultatiu la fixació del fet causant, buidaria de contingut el caràcter taxatiu de l'article 121.3 de la LSS i permetria eludir el sistema de control, atès que la CASS no ha pogut comprovar "in tempore non suspecto" i en temps real la situació d'incapacitat durant el període retroactiu.

La conclusió es veu a més reforçada per l'article 114.2 de la LSS, segons el qual el dret es fa efectiu des de la circumstància que en origina el naixement si es sol·licita dins dels sis mesos següents i, en cas contrari, des de la sol·licitud, perquè fins i tot si s'adoptés la tesi més favorable a l'apel·lat, és a dir, que la circumstància originària fos l'inici mèdic de la baixa, el 09-04-2024, els sis mesos van acabar el 09-10-2024. Com que la presentació del certificat equival a la sol·licitud (article 17 del Reglament), la sol·licitud del període retroactiu, formulada amb l'aportació del segon certificat el 04-11-2024, era fora de termini. Per tant en cap de les dues lectures es pot reconèixer la prestació per un període retroactiu.

Finalment, el Tribunal no posa en dubte la realitat ni la gravetat del quadre oncològic, validat per l'Àrea de Control Sanitari de la CASS, ni les circumstàncies personals que el Sr. Florenci invoca per explicar el retard, però aquestes circumstàncies no permeten crear un fet causant que la llei no preveu i per tant retrotraure els efectes del certificat mèdic. En aquest sentit correspon al legislador, i no als Tribunals, establir excepcions per a supòsits de gravetat mèdica que impedeixin l'emissió o la presentació del certificat en termini. En conseqüència, el motiu d'apel·lació relatiu als efectes del retard en la presentació del certificat mèdic inicial ha de ser estimat, i per tant s'escau revocar la sentència apel·lada, tot declarant el caràcter ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa dels actes impugnats.

Cinquè.- Costes

No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes de cap de les dues instàncies, atesa la naturalesa de la qüestió debatuda i les circumstàncies mèdiques acreditades de l'assegurat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS contra la sentència del Tribunal Unipersonal de la Batllia de data 12-03-2026, que es revoca.

Segon.- Desestimar la demanda interposada pel Sr. Florenci contra la resolució de la Comissió Contenciosa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 04-07-2025, confirmatòria de la decisió del 17-03-2025, que es declaren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en cap de les dues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.