Honoraris professionals advocat. Pacte sobre honoraris. Impossibilitat d’analitzar de nou la feina professional. Efectes de la cosa jutjada. Reiteració dels arguments de la primera instancia sense aportar cap novetat en la segona instància.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000254/2023 ORIGEN: 6000244/2020 - 0

NIG: 5300542120200003765

PARTS:

Apel·lant: Sr. Varesc

Representant: Sr. Pino

Advocat: Sr. Galan

Apel·lat: Bernat

Representant: Sra. Puig

Advocat: Sr. Ribes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Honoraris professionals advocat. Pacte sobre honoraris. Impossibilitat d’analitzar de nou la feina professional. Efectes de la cosa jutjada. Reiteració dels arguments de la primera instancia sense aportar cap novetat en la segona instància.

SENTÈNCIA 000136/2024

Andorra la Vella, a 6 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 15.4.21 la representació processal de la societat Bernat va interposar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Varesc, en què sol·licitava que :

“[...] condemnant al Sr. Varesc a pagar a la meva poderdant la quantitat de SEIXANTA-SIS MIL DOS-CENTS CINQUANTA EUROS (66.250.-€), amb els interessos legals, així com al pagament de les despeses judicials causades, inclosos honoraris d’Advocat, Procuradora, pèrits i saig.”

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 11.7.23 amb la següent part decisòria :

“Primer.- Estimar íntegrament la demanda formulada per la societat Bernat contra el Sr. Varesc, i condemnar al darrer a pagar a l’agent la suma total de 75.371,91€ en concepte d’honoraris professionals, quantitat que ha de ser majorada dels interessos legals corresponents a comptar a partir de la data de fermesa de la present resolució i fins a la total liquidació.

Segon.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades a la part agent, en la forma prevista al darrer Fonament Jurídic de la present resolució judicial.”

3.- El 15.9.23 la representació processal del Sr. Varesc ha interposat recurs d’apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit, demana que :

“que es revoqui la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles de data 11 de juliol de 2023 i, que aquesta Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia dicti una nova resolució que estimi l’excepció peremptòria de cosa jutjada i desestimi la demanda de forma íntegra, imposant a la societat Bernat el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de l’advocat i procurador intervinents tant en primera com en segona instància.

Subsidiàriament, en el supòsit que es desestimi l’excepció de cosa jutjada i es valori la possibilitat de condemnar al pagament de certa quantitat al Sr. Varesc, aquesta representació sol·licita a aquest M.I. Tribunal Superior de Justícia utilitzi el criteri de ponderació i de l'equitat que la Llei l’atorga i estableixi una quantitat a pagar per part del Sr. Varesc que sigui ajustada a Dret d’acord amb les tasques realitzades pel despatx Bernat, sense fer imposició de costes al Sr. Varesc.”

4.- El 29.11.23 la representació processal de la societat Bernat s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, i s’imposin les costes processals a l’adversa incloent els honoraris d’advocat i procurador d’aquesta segona instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Bernat reclama front la part defenent Sr. Varesc en demanda en la que sosté una petició de condemna per honoraris professionals pendents per la intervenció dels despatx professional d’advocats per la recuperació d’uns actius del client, retinguts per la resolució de B.

La sentència d’instància estima íntegrament la demanda amb imposició de costes.

Contra tal decisió s’alça la part vençuda.

Segon.- El recurs no pot prosperar perquè la part recurrent es limita a reiterar els arguments de la instància sense fer cap crítica als arguments de la precisa i detallada sentència d’instància. Es limita a tornar a aixecar l’excepció de la cosa jutjada sense fer cap referència a les explicacions que recull la sentència sobre l’efecte positiu de la cosa jutjada i de la valoració que en fa de la nostra sentència de 30.5.19 (TSJC 437/18) i torna a al·legar una deficient valoració de la prova perquè el recurrent no ha tingut a bé llegir la nostra anterior sentència entre les mateixes parts.

Aquesta deficient tècnica processal comporta una flagrant infracció de l’article 330.1 del CPC, com ja hem vingut reiterant (entre d’altres en els rotlles 200/18 117/22 i 183/21) i en aquests casos ja mereix el recurs la seva desestimació.

Dit això, les consideracions que farem a continuació són merament arguments de reforç que pretenen exhaurir al màxim la pretensió persuasiva que tota decisió judicial pot aspirar.

Tercer.- Excepció de cosa jutjada.

Com ja hem dit aquest Tribunal ja va tenir ocasió d’analitzar el litigi entre les parts i que es concreta en la voluntat de la part defenent i ara recurrent de no honorar el compromís de retribuir els serveis professionals del despatx que va contractar per a recuperar els seus actius retinguts per l’AREB (que es calculaven en uns 1.100.000€) va assolir en 27.4.15.

Doncs bé, en el primer litigi va reclamar honoraris fins a la recuperació de 250.000€ que van ser el primer tram que va recuperar el Sr. Varesc. Ara en el segon litigi i un cop el dit senyor va recuperar la resta del seus actius. Aquest és el fet diferencial. Per aquesta raó en no existir la mateixa causa petendi en els dos processos, el segon no es pot veure afectat per l’efecte negatiu de la cosa jutjada. Com molt bé expressa la sentència d’instància i que no ha merescut cap consideració en el recurs.

Quart.- El segon motiu la part defenent l’emmarca en el fons de l’assumpte perquè el que pretén és discutir la tasca duta a terme pels seus lletrats en aquella recuperació d’actius. Però aquesta suposada valoració errònia de la prova ja va ser analitzada de manera extensa en la nostra sentència de 30.5.19 en aquests termes:

“QUART.- Establertes aquestes premisses hem d’examinar l’argument de la part defenent que consisteix en afirmar que l’actuació de l’advocat Sr. Canals no va ser decisiva per a l’assoliment parcial de l’encàrrec professional. És cert que en la demanda i en la rèplica de la part agent ha pogut existir el dubte de si havia prestat serveis específics en interès del seu client que es va veure privat de disposar dels seus actius dipositats a B perquè s’ha resistit a precisar els serveis prestats. Però de la prova documental acompanyada amb l’escrit de proves com de la prova testifical del gestor bancari de B primer i de B,SA després, com del responsable de l’assessoria jurídica de B resta perfectament acreditat que el Sr. Canals va fer gestions davant les entitats, va contribuir a preparar la documentació necessària per migrar els actius de la primera entitat a la segona i va interactuar amb elles i la persona de confiança del Sr. Varesc a Andorra, el Sr, Canals. En definitiva va treballar en favor dels interessos del seu client en tot allò que va ser necessari per a l’entitat per a migrar els comptes de B a B,SA.

Com hem dit abans per retribuir els serveis professionals no cal acreditar que gràcies a la seva exclusiva intervenció es va assolir total o parcialment el servei que es reclama de retribució, sinó que va intervenir en el marc dels seus coneixements professionals. Per tant, està fora de lloc sostenir el debat de si va ser gràcies exclusivament a la seva intervenció professional que el client pogués disposar de part dels seus actius retinguts a B.

CINQUÈ.- Però també cal examinar si s’ha assolit totalment l’objectiu de l’encàrrec professional. I la resposta només pot ser que ha estat un èxit parcial, doncs quan es diu “ que el client pugui disposar de part o de la totalitat dels seus havers...”

per definir “l’objectiu recercat” només es pot interpretar que ja sabien es que es podia recuperar una part únicament dels havers. I això és el que certifica B,SA en la seva certificació del foli 499 que afirma que únicament ha pogut la F disposar lliurament de 249.743,73€, i que la resta els actius de la F (no es va canviar la titularitat en favor del Sr. Varesc sinó que se’l va acreditar com al seu representant) es troben suspesos de subscripcions i reemborsaments per l’INAF des del passat dia 9.4.15 i que ni la F ni el seu representant ha pogut disposar d’ells ni transferit a cap altra entitat bancària. Tampoc consta que s’hagués pogut fer algún tràmit o gestió de l’advocat per desbloquejar aquesta suspensió que afecta a altres clients de B,SA.

També els testimonis del Sr. Varesc i Téllez han destacat que la migració dels havers de B a B no suposava la completa disponibilitat pels clients dels seus actius, cosa que dóna per feta la part agent, sense justificació. La realitat de la disponibilitat es fruit de l’estudi i examen d’auditors externs i independents i, per tant, no es pot concloure que en la situació actual ja s’ha assolit l’objectiu total de disponibilitat de tots els havers. Només s’ha assolit un objectiu parcial: la disponibilitat pel client únicament de prop de 250.000€. La resta fins als 1.100.000€ de moment no s’ha aconseguit”.

Cinquè.- Aleshores, l’efecte positiu de la cosa jutjada que ja ha estat definit perfectament en la sentència en base a la nostra doctrina, desplega tots els seus efectes i no pot ara, en el segon plet, tornar a plantejar la seva reserva sobre la tasca professional realitzada pels seus advocats perquè aquesta ja va ser analitzada de manera precisa en la nostra sentència anterior. La sentència d’instància l’ha tinguda en compte però el recurrent sembla que la desconeix.

En conseqüència, ja es va valorar la tasca professional de la part agent. El motiu ha de decaure.

Sisè.- Finalment, el recurrent fa una petició subsidiària al Tribunal conforme aquest procedeix a fixar una suma d’honoraris en base al “criteri de ponderació i equitat que la llei li atorga”. En un contracte de prestació de serveis que les parts han pactat els honoraris a percebre pels professionals el Tribunal no pot actuar com si estigués davant d’una clàusula penal o d’una impugnació d’honoraris en base a les normes reguladores d’honoraris professionals. S’ha de complir el pacte entre les parts, a menys que ens trobéssim davant d’una causa de nul·litat del contracte (manca de consentiment, d’objecte o de causa) o bé front una causa d’anul·labilitat per existir un vici en el consentiment. Cap de les dues circumstàncies es donen en el present cas i, aleshores, el que procedeix és que la part obligada honori els seus compromisos sense més excuses, perquè el Tribunal no té cap facultat de moderació sobre el pactat d’honoraris arribat entre les parts. Aquesta petició subsidiària també es rebutja.

Setè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l’article 354.2 en el seu darrer incís.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Varesc contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 11.7.23, que confirmen íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.