Objecció del venedor de vehicle en l'àmbit de la garantia: reparació o substitució criteris (3000249/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000036/2021 ORIGEN: 3000249/2018 - 00

NIG: 5300542120180001808

PARTS:

Apel·lant: Sra. Sandoval

Representant: Sra. Escolano

Advocat: Sr. Recio

Apel·lant: Villegas

Representant: Sr. Cano

Advocat: Sr. Alfaro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Objecció del venedor de vehicle en l'àmbit de la garantia : reparació o substitució criteris.

SENTÈNCIA 118-2021

Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 25-7-2018, la representació processal de la Sra. Sandoval articulava demanda contra la societat Villegas a través de la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant la mercantil defenent, en base als termes de la garantia contreta prop del concessionari ORG_0, a lliurar a la seva patrocinada un nou vehicle, amb les mateixes característiques i condicions que tenia el que la seva patrocinada adquirí prop de l'adversa, o bé, si la darrera ho prefereix, es procedeixi a la resolució del contracte de compraventa denunciat amb restitució a la seva patrocinada del preu de compravenda d'aquest, augmentat dels interessos legals d'ençà que aquell fou liquidat a mans de l'adversa i fins la data que aquest sigui efectiu i, en qualsevol cas, més les despeses generades durant tot aquest temps i vinculades a l'avaria en qüestió així com a l'adquisició del vehicle referit. Devent assumir la defenent la totalitat de les costes d'aquest plet amb inclusió dins d'aquestes dels honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part.

2.- El 19-9-2018, la representació processal de la societat Villegas contestava la demanda oposant-se a les pretensions de la part demandant i sol·licitava es dictés Sentència absolent-la de totes les pretensions de la part actora, imposant a la demandant el pagament de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

3.- Les parts han replicat i duplicat reproduint les seves pretensions inicials.

4.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerats pertinents i necessaris amb els resultats figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 9-12- 2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda interposada per la Sra. Sandoval contra la societat mercantil andorrana per participacions "Villegas, S.L.", ha d'absoldre i absol a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari, compel·lint a la primera a que d'immediat i sense dilacions retiri el vehicle de la seva propietat marca ORG_0, model M 1.6 Cdti 4x4 136cv de color gris, amb xassís número XXXXXXXXXXXXXXXXXX i matrícula XXXX, de les instal·lacions de "Villegas, S.L.", sense però que això pressuposi per part de la defenent el dret a reclamar a l'agent despeses de pupil·latge d'ençà el 30 de maig del 2018 segons s'ha raonat en el II.- Considerant, no havent-hi lloc a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons s'ha justificat en la fonamentació jurídica de la present resolució".

5.- Ambdues parts litigants han formulat recurs d'apel·lació contra la Sentència de la Batllia, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució acollint les pretensions que respectivament havien articulat en els seus escrits rectors.

Exposició dels motius de recurs de la Sra. ENTITY_4:

Manté que el criteri adoptat per la societat venedora d'optar per la substitució del motor i altres peces era contrari a dret; que en la relació contractual establerta en seguiment a l'adquisició del vehicle, la seva representada era una consumidora gaudint d'una protecció especial i prevalent. Referia que la seva pretensió derivava d'una garantia en què en cap cas havia participat de manera que els dubtes en la interpretació que poguessin existir s'havien de resoldre en contra del responsable de la seva redacció. Dit l'anterior considera que la garantia no restringia drets de la seva representada sinó que li assegurava que el seu vehicle nou era lliure de defectes durant un període de 24 mesos, reconeixent com un dret pel titular de la garantia, l'opció de triar entre la reparació o la substitució del vehicle llevat que alguna de les dites opcions resultés impossible o desproporcionada.

Afegia que la societat venedora havia fet cas omís a les peticions de la seva representada articulades per carta de 9-4-2018 en que demanava la substitució del seu vehicle per un de nou, procedint a la seva reparació imposant una interpretació de la garantia que resultava abusiva i obviant els dret de la seva representada, consumidora.

Quant a la interpretació realitzada per la Batllia aquesta era abusiva atès que en definitiva faculta el venedor a decidir unilateralment entre la reparació i la substitució del vehicle sense que concorri cap apartat contractual que ho avali i menystenint el dret d'opció de que disposava la seva representada. Considera que la petició articulada no es podia considerar desproporcionada atès que l'avaria que patí el vehicle derivava d'un defecte de construcció molt greu que en afectava de manera considerable el motor, element essencial del vehicle tal i com s'evidenciava amb el cost de la seva reparació i que el valor residual del vehicle una volta produïda la reparació no era equivalent al d'un vehicle pràcticament nou com era el cas.

Considera que en haver adquirit un bé afectat per un defecte greu que no podia ser detectat en el moment de la compra, la seva representada podia decantar-se per exercir l'acció de sanejament per vicis ocults o demanar l'anul·labilitat del contracte el que justificava l'estimació de la demanda amb imposició de les costes a la part demandant

Exposició dels motius de recurs de la societat ENTITY_7:

La societat recurrent s'alça exclusivament contra la decisió recorreguda al respecte de la decisió de no imposar les costes processals derivades de la substanciació del litigi a la part demandant. Refereix que en cap cas va actuar de mala fe i que sempre va mostrar una actitud activa encaminada a solucionar el problema que patia la demandant. Considera en aquesta eventualitat que no resultava procedent apartar-se del criteri del venciment objectiu.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la Sra. Sandoval persegueix la condemna de la societat Villegas a substituir el vehicle que havia adquirit prop d'aquesta per un de nou d'idèntiques característiques o, si la contrapart ho preferia, la resolució del contracte de compravenda amb restitució de les prestacions satisfetes incrementat dels interessos legals corresponents, més les despeses en que s'havia incurregut per raó de l'avaria patida i per a l'adquisició del vehicle.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles si bé admet que l'avaria que presentava el vehicle adquirit era molt greu, considera que la substitució del vehicle sol·licitada per la part actora imposava al venedor uns costos que en relació a la seva reparació, esdevenien desproporcionats i en tal context considera que l'actuació de la societat demandada, en haver reparat el vehicle, s'ajustava a dret.

Segon.- La controvèrsia que es planteja en aquest alçada és exclusivament de caire jurídic en no existir discussió sobre el relat de fets provats efectuat per la Sentència dictada.

En aquest sentit s'admet que el 8-8-2017, la Sra. Sandoval adquiria el vehicle nou marca ORG_0, Model M 1.6 4X4 136 cv, pel preu de 22.745,02.- EUR, contractant tanmateix una extensió de garantia "opel Flex Care" per un import de 254,98.- EUR suplementaris, pagant en conseqüència la suma total de 23.000.- EUR.

Tampoc es discuteix que a partir del moment en que el vehicle havia realitzat poc més de 800 Kms, va començar a presentar un consum destacable d'oli, que si bé entrava dins d'uns paràmetres de normalitat segons marcava el fabricant, calia controlar-lo. Malgrat les comprovacions que es van poder efectuar, el 4-4-2018 s'encenia novament el testimoni d'avaria del vehicle i ensems el mateix va perdre potència sent novament portat al taller mecànic on després de realitzar-se diferents comprovacions, ORG_0 Espanya decidia substituir el motor del vehicle per un de nou el dia 20-4-2018.

El dia 9-5-2018 la Sra. Sandoval adreçava una carta a la societat venedora, requerint-la per tal de que en el termini de 15 dies naturals es procedís a lliurar-li un nou vehicle amb les mateixes característiques i condicions que tenia el que va adquirir o si ho preferien optar per la resolució del contracte de compravenda amb restitució de les prestacions rebudes.

El 30-5-2018, Villegas comunicava per carta a la Sra. Sandoval que el seu vehicle havia estat reparat i funcionava correctament convidant-la a recollir-lo.

Pel que es refereix a l'avaria patida pel vehicle de la demandant, no és discuteix que aquesta ha de ser qualificada de molt greu en afectar el motor del vehicle i que el cost de la seva reparació va ascendir a 8.711,77.- EUR

Tercer.- Recurs de la Sra. ENTITY_4:

La recurrent incorpora el Manual de servei i garantia (cfr. foli 18), que preveu que els vehicles nous es trobaran lliures de defectes segons les normes existents durant un període de 24 mesos sense límits de quilometratge (vegi-se'n la pàgina 25). El seu concret àmbit objectiu es troba delimitat pel fabricant (apartats 2.1.a fins al d), però seguidament es precisa de manera expressa que en tot cas, seran d'aplicació els drets dels consumidors que fixa el Reial Decret Legislatiu 1/2007 que aprova el text refós de la "ley general para la defensa de los consumidores y usuarios" espanyol que descriu (apartats e a j) i que pel que respecta a la reparació o substitució del vehicle nou per manca de conformitat, resulta pràcticament idèntica a la que l'art. 32 de la Llei 13/2013 de competència efectiva i protecció al consumidor preveu a Andorra, que resulta d'aplicació al supòsit que s'examina en haver intervingut la compravenda del vehicle a Andorra entre un professional i una consumidora.

Aquest darrer precepte preveu: "Quan el producte o servei no és conforme amb el contracte, la persona consumidora pot optar entre exigir la reparació o la substitució, tret que qualsevol d'aquestes opcions resulti objectivament impossible o desproporcionada. Es considera desproporcionada la forma de sanejament que imposi al venedor despeses que no siguin raonables en relació amb l'altra opció possible de sanejament". Es tracta de les dues primeres accions que la Llei estableix com a modalitat de rescabalament per al consumidor i que apareixen vinculades, en tractar-se d'accions relacionades amb la prestació deguda en la relació jurídica, i que la Llei configura com a optatives en benefici del consumidor, en el sentit que podrà decantar-se, en principi per una o altra. En aquest sentit recordarem que per reparació del bé, cal entendre aquella operació que pretén situar el bé de consum en un estat que sigui conforme al contracte de venda, tractant-se d'una acció proporcional, gratuïta i satisfactòria que comportarà per al venedor una obligació de fer orientada a obtenir un resultat favorable al consumidor, fent desaparèixer la manca de conformitat del bé. Quant a l'acció de substitució consisteix en un intercanvi del bé defectuós per altre d'idèntiques característiques.

Malgrat el que acabem però d'afirmar, aquest dret d'opció però no és absolut i s'haurà de descartar quan "qualsevol d'aquestes opcions resulti objectivament impossible o desproporcionada", amb el benentès que el mateix precepte ja defineix aquesta darrera noció indicant: "Es considera desproporcionada la forma de sanejament que imposi al venedor despeses que no siguin raonables en relació amb l'altra opció possible de sanejament".

En el supòsit que aquí s'examina ningú discuteix que ambdues modalitats de rescabalament esdevenien possibles. La dificultat es situa en relació al criteri de la proporcionalitat entre la substitució i la reparació del vehicle i és des d'aquesta perspectiva que la pretensió de la part recurrent haurà de ser valorada el que exigeix una anàlisis comparativa de les dues en el concret supòsit que s'examina.

Quart.- Des de la perspectiva de la reparació, aquesta ja ha estat realitzada per la societat demandada i va consistir en el canvi del motor, catalitzador i el turbocompressor entre altres peces. El seu cost ascendia a 8.711,77.- EUR.

Pel que es refereix a la substitució del vehicle, el cost del vehicle segons document de comanda que obra en els autes es situa en 21.765,57.- EUR (foli 98) i encara que aquest pugui en realitat ser inferior en incorporar el marge comercial del fabricant resulta molt més important que aquell que abans hem indicat al respecte de la reparació del vehicle, màxim si es té en compte que a aquest import ha d'afegir-se les taxes d'importació a Andorra (979,45.- EUR).

No ens trobem aquí en l'esfera de la responsabilitat extracontractual que pretén reparar íntegrament la víctima del perjudici patit, sinó que en el concret àmbit en que ens situem, es tracta de restablir l'equilibri contractual entre les parts i en tal situació el criteri de la proporcionalitat entre modes de rescabalament per al consumidor adquirent ponderat amb altres factors complementaris com podrien ser l'existència de reparacions anteriors que no han permès reparar la manca de conformitat del vehicle o una durada excessiva de la reparació de naturalesa a frustrar les expectatives que el bé pot tenir per al comprador a títol il·lustratiu, resulta essencial.

Dit l'anterior, al marge de la clara desproporció aritmètica que hem ressaltat, no es pot obviar que no existien antecedents d'avaries que portin a considerar que el vehicle presentava un estat general que n'impedia el seu correcte funcionament. En realitat, malgrat el seu caràcter molt greu l'empresa fabricant substituïa tot el bloc motor, el turbocompressor i el catalitzador entre altres per elements nous, certificant el seu correcte ordre de funcionament una vegada aquestes operacions efectuades en la carta de 30-5-2018. Tampoc la durada de la reparació (57 dies) pot considerar-se excessiva ateses les operacions a realitzar i en tot cas no presenta entitat suficient com per a permetre l'exercici del dret d'opció pel consumidor en les condicions que la part recurrent invoca i això a la vista de la flagrant desproporció existent.

En aquesta alçada la part recurrent sosté que de la prova pericial practicada confirmaria que el valor del vehicle una volta reparat seria inferior del que tenia quan intervenia la seva avaria, però aquest argument no el podem compartir. En efecte, el motiu essencial de la seva pèrdua de valor és atribuïble al transcurs del temps sense que s'infereix de la pericial practicada que una volta el vehicle reparat en les condicions que aquesta operació intervenia, el seu valor necessàriament resulti inferior al que podria tenir si s'hagués trobat en perfecte funcionament.

En aquesta situació, compartim el criteri del Tribunal "a quo" quan considera indirectament que la substitució del vehicle no resultava proporcional en relació a la seva reparació. Això es traduirà en la desestimació del recurs i la confirmació de la Sentència dictada.

Cinquè.- Recurs de ENTITY_7:

El recurs d'aquesta societat es cenyeix a les costes considerant que en el concret supòsit en que ens situem, el recurs a la regla del venciment objectiu resultava procedent.

En relació a les costes hem pogut repetir reiteradament que "la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." ( TSJC 22-06-2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complert i efectiu del dret del vencent.

Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No és precisa la temeritat per a la imposiciió de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10. Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.

Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas.

Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent.

Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.

És des d'aquesta òptica que l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial.

Fins i tot, és doctrina constant d'aquesta Sala que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha estat objecte d'un requeriment extrajudicial previ.

És també en la mateixa lògica que es considera que si es desestimen en part les pretensions de l'agent, s'està necessàriament reconeixent el dret del defenent a oposar-se al seu requeriment." (Sentència de 5-2-15, rotlle 244/14).

Si aquestes precisions es traslladen al concret supòsit que examinem, hem de ressaltar que ja abans d'interposar-se el litigi d'autes, el vehicle de la demandant es trobava reparat i a la seva disposició prop del taller. En aquesta situació, no pot considerar-se que concorrien dubtes fàctics ni jurídics que justifiquessin de no fer especial condemna en costes (Nov. 82, cap. X) i el recurs a la regla del venciment objectiu resultava imperativa.

Escaurà per tant estimar el recurs d'apel·lació articulat per la recurrent i revocar parcialment al Sentència dictada imposant a la Sra. Sandoval el pagament de les costes ocasionades en la instància.

Sisè.- Segons l'art. 354.2 del CPC "En cas que el tribunal estimi íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts. En cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant".

En mèrits del mateix escaurà imposar a la Sra. Sandoval el pagament de les costes derivades del seu recurs i sense fer-se pronunciament en relació de les costes derivades del recurs de Villegas.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Sandoval i ESTIMAR el recurs articulat per la societat Villegas contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 9-12-2020 que es revoca exclusivament en el sentit d'imposar a la Sra. Sandoval el pagament de les costes ocasionades en la instància.

Segon.- Imposem a la Sra. Sandoval el pagament de les costes derivades del seu recurs i no fem pronunciament en relació de les costes derivades del recurs de Villegas

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.