Responsabilitat civil prova de la neglìgència (0056/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-056/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15 de juny del 2005 la representació processal de la “C.A.” va formular demanda contra la societat “T.A.B. SL” i contra la companyia d’assegurances “W. SA” en reclamació de la suma de 5.546,44 euros, import que la seva mandant havia pagat als seus assegurats com indemnització pels danys que aquests havien patit com a conseqüència del sinistre del què entenia responsable a la defenent, més interessos i costes.

II.- La representació processal de la societat “T.A.B. SL” i de la companyia d’assegurances “W. SA” va contestar a la demanda en data 6 de setembre del 2005, argumentant que el seu operari va ser cridat per tal de reparar un electrodomèstic que estava avariat i perdia aigua, però que en abandonar l’habitatge va tancar l’aixeta de pas corresponent, raó per la qual no se li podia imputar a ell la inundació que es va produir posteriorment i que va afectar als pisos assegurats per l’agent.

III.- La Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 3 de febrer del 2010 va decidir estimar íntegrament la demanda formulada per la “C.A.”, condemnant solidàriament a la societat “T.A.B. SL” i a “W. SA” a indemnitzar a l’agent amb la quantitat de 5.546,44 euros, més interessos legals i costes.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de les societats “W. SA” i “T.A.B. SL” i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda, imposant a l’adversa les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dilluns 19 d’abril del 2004 “T.A.B. SL” va rebre l’avís de la immobiliària “C.” per tal que reparés un rentavaixelles que perdia aigua situat al pis 2º 4ª de l’XXXX i que a les 17.30 hores del dimarts 20 d’abril un operari d’aquest servei va recollir les claus del pis a la immobiliària per tal de procedir a la reparació del citat electrodomèstic, com manifesta el Sr. Vall, representant de la “G. SA” (G. SA), societat administradora de l’edifici “A.”, en la seva compareixença el dia 25 de juny del 2009 (foli 121)i es posa de relleu en la certificació del foli 124, cronologia dels fets que també admet la defenent. No es discuteix a les actuacions que, una vegada l’operari va arribar al pis a on es trobava l’aparell, va obrir l’aixeta d’aigua del mateix que es trobava en un armari obert a tothom i situat al replà de l’escala i va comprovar que l’electrovàlvula de l’electrodomèstic estava trencada i precisava la seva substitució, raó per la qual no podia reparar-lo fins que pogués disposar d’aquesta peça.

D’acord amb les manifestacions del representant de la societat “G. SA” en la compareixença citada, set dies més tard, el dilluns 26 d’abril del 2004, el veí del pis 2on. 3ª de l’immoble la va informar de que el dia 20 havia hagut de tancar l’aixeta de pas del replà en veure que s’estava produint una important fuita d’aigua provenint del pis 2n 4ª i aquesta trucà a l’empresa “T.A.B. SL” manifestant que, degut a que el seu empleat no havia tancat l’aixeta de l’aigua després de visitar el pis 2º 4ª, s’havia produït una inundació que havia afectat al mateix i també al que es trobava sota seu.

Tenint en compte les proves que consten a les actuacions, la Sentència d’instància estima la demanda formulada per “C.A.” i condemna a la societat “T.A.B. SL” i a la seva companyia asseguradora, l’entitat “W. SA”, a pagar a l’agent la suma que aquesta va abonar als seus assegurats, decisió contra la què s’alcen els defenents demanant la desestimació de la demanda.

II.- Els defenents no qüestionen ni en la seva contesta a la demanda, ni en el seu recurs, l’existència del dany que va haver d’indemnitzar l’agent, ni el cost en el què es va valorar la seva reparació. Pel contrari, tant en un cas com en l’altre fonamenten la seva oposició a la demanda en la tesi de que l’empleat de “T.A.B. SL” va actuar de manera prudent, de tal manera que no se li pot imputar la responsabilitat del sinistre, ja que, després de comprovar que no podia reparar l’electrodomèstic avariat, va tancar l’aixeta de pas de l’aigua que es trobava al replà de l’habitatge, sense que li fos exigible que demanés el precinte de l’armari en el què aquesta es trobava a fi d’evitar que algú la pogués manipular, com estima la Sentència d’instància, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, encara que certament és estrany que el veí que va advertir la inundació que s’havia produït no donés avís d’aquest fet a l’entitat que administrava l’immoble fins sis dies després del moment en el què afirma que aquesta es va detectar, cal entendre que la probabilitat de que la fuita d’aigua es produís a continuació d’una manipulació acreditada de l’aixeta de pas per part de l’empleat de la defenent és molt més alta que no pas que aquesta s’iniciés en un moment posterior com a conseqüència de actuacions de tercers que no s’han provat. En aquest sentit, la defenent argumenta que aquesta clau de pas, a la què tenia accés qualsevol, podia haver estat manipulada posteriorment per algun dels veïns de l’edifici que sols hi passaven els caps de setmana i que, al voler tancar la clau de pas del seu pis, van obrir la de l’habitatge sinistrat, però aquesta és una possibilitat tant llunyana que no pot prevaldre davant de la que relaciona el sinistre amb la intervenció de l’empleat de la defenent, tenint en compte a més que si el dia en què es va produir el sinistre va ser el dimarts 20 d’abril aquells veïns que l’ocupen els caps de setmana no es trobarien a l’immoble.

Cal destacar igualment que la part agent ha provat, com a mínim indiciàriament mitjançant les declaracions de l’administradora de l’immoble, que la fuita va tenir lloc el mateix dia que la defenent va intentar reparar l’electrodomèstic que la va provocar, mentre que aquesta ni tant sols ha intentat rebatre aquesta afirmació, com a mínim citant a l’esmentat veí.

III.- Si entenem doncs que el sinistre es va produir poques hores després de que l’empleat de la defenent hagués abandonat l’habitatge manipulant la clau de pas de l’aigua, cal presumir igualment que existeix una relació de causalitat entre aquesta actuació i el dany produït i que, per tant, malgrat ho neguin els demandats, cal entendre que el seu empleat no va tancar la clau de pas corresponent quan va acabar el seu treball, perquè si ho hagués fet no s’hauria produït la inundació del pis a on es trobava l’aparell i la del situat a sota seu.

En tot cas, com posa de relleu la Sentència recorreguda, havent-se acreditat que a l’habitatge hi ha una clau de pas d’aigua interna (foli 130), fet que d’altra banda un professional havia de sospitar ja que és habitual a la majoria dels edificis, cal entendre que aquest hauria d’haver extremat la seva prudència i tancar tant aquesta com l’externa.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la companyia d’assegurances “W. SA” i de la societat “T.A.B. SL” contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 3 de febrer del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.