**** (0095/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 095/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'octubre de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Manzanares va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Miró, en reclamació de la quantitat bruta de 6.713,57 EUR en concepte de salaris i d'hores extraordinàries (322,50 EUR + 2.291,25 EUR + 380 EUR), de vacances (372 EUR) i d'indemnització per desistiment justificat (3.347,82 EUR); així com a cotitzar prop de la CASS els havers laborals que no hagin estat satisfets.

II.- La societat Miró es va oposar a totes les pretensions de l'actor, subsidiàriament, en cas que l'acomiadament del Sr. Manzanares fos declarat justificat, va sol·licitar que es fixés la indemnització en la suma de 316,22 EUR i que es tingués per fixada i pagada la suma deguda al Sr. Manzanares en concepte de pagament d'una part dels treballs del mes de febrer, 4 dies del març de 2007, així com les vacances corresponents. La part defenent va manifestar que no es va contractar el Sr. Manzanares com a assalariat de la societat, sinó que les parts varen pactar que Miró subcontractaria els serveis de plaquista del Sr. Manzanares, havent aquest de pagar al seu càrrec la seguretat social en qualitat d'autònom. La mateixa reconeix només deure al demandant la quantitat de 830 EUR en concepte d'havers laborals, suma oferta al treballador.

III.- Per sentència de data 26 de febrer del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant majoritàriament la demanda de l'agent, va condemnar a la societat Miró a pagar al Sr. Manzanares l'import de 2.485 EUR més els interessos legals a partir de la data de fermesa de la resolució, i a declarar i cotitzar degudament prop de la CASS els havers laborals del demandant segons establert en el III Considerant; fent imposició de les costes a la part defenent.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Miró ha formulat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre sol·licita que es vulgui procedir a la pràctica de la prova III Mes Documental, declarada improcedent i consistent en que es requereixi a totes les entitats bancàries del Principat per a que aportin als autes si el Sr. Manzanares és titular d'algun compte corrent i\o de dipòsit, ja sigui sol o amb tercera persona física o jurídica, sota qualsevol modalitat i, en cas d'ésser titular, que aportin extracte de moviments corresponents als mesos de gener, febrer i març de 2007. Sobre el fons demana: d'establir que la relació entre les parts no fou laboral sinó que les parts estaven vinculades per un contracte d'obra; de fixar el salari degut al Sr. Manzanares corresponent al mes de febrer de 2007 en la suma de 110 EUR, ja que la societat va satisfer la suma de 2.000 EUR en el seu moment; de desestimar la reclamació d'indemnització per acomiadament injustificat, o subsidiàriament de fixar dita indemnització en la suma de 314,63 EUR; de no fer pronunciament en costes de primera instància.

II.- Abans de pronunciar-se sobre la procedència de practicar la prova documental denegada en primera instància i sol·licitada en aquesta alçada per la part recurrent, s'ha prèviament de resoldre la qüestió cabdal de la naturalesa de la relació que vinculava les parts, relació qualificada de contracte de treball pel Sr. Manzanares, i de contracte d'obra per la societat Miró.

L'article 4 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que es considera contracte de treball aquell pel qual una persona (el treballador) es compromet verbalment o per escrit, a prestar personalment un servei intel·lectual o manual, o a realitzar una obra, per compte d'una altra persona (l'empresari) dins el seu àmbit d'organització i direcció mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa, anomenada salari. En canvi en un contracte d'obra, la part que s'obliga es compromet a realitzar unes obres definides pel compte d'una altra part, mitjançant un preu convingut, però conserva tota la seva independència per a l'acompliment de la seva tasca i la selecció dels mitjançant els quals s'ha de dur a terme. La diferència que existeix entre ambdós contractes és que d'una banda, en un contracte de treball l'assalariat desenvolupa la seva feina sota la direcció directa de l'empresari, sense cap possibilitat de qualsevol autonomia, i d'altra banda en el contracte d'obra el treballador no és remunerat per un salari, sinó pel preu convingut entre les parts per dur a terme l'obra pactada.

En el cas d'autes s'ha de posar de manifest els elements següents: la societat Miró no precisa per quina obra concreta fou contractat el Sr. Manzanares, sinó que només fa referència de manera genèrica a treballs de plaquista; l'empresa va abonar al treballador un salari horari de 10 EUR, i no un preu fet per una obra determinada; l'empresa reconeix en el seu escrit de contesta a la demanda que deu al treballador la suma de 320 EUR en concepte de vacances, concepte intrínsec d'una relació laboral, totalment extrínsec del contracte d'obra; resulta del document del MI Ministeri de Justícia i Interior del dia 12 de juny de 2007, que de les manifestacions del gerent de la societat Miró recollides pel Servei d'Inspecció de Treball el dia 26 de març del 2007, se'n desprèn que era ell qui organitzava i dirigia el treball que havia de realitzar el Sr. Manzanares.. De totes aquestes circumstàncies en resulta de manera clara que la relació existent entre les parts no tenia res a veure amb un contracte d'obra, per no complir els requisits essencials del mateix (obra determinada objecte del contracte, pagament a preu fet de l'obra convinguda, autonomia del treballador en la realització de la feina), sinó que la referida relació correspon als criteris establerts per l'article 4 de la Llei sobre el contracte de treball (pagament d'un salari, dret a vacances, lligam de subordinació entre empresari i treballador). És doncs de manera ajustada al dret que la sentència impugnada ha considerat que les parts es trobaven vinculades per un contracte de treball.

III.- Tractant-se d'un contracte de treball, l'empresa ha de justificar del pagament del salari al treballador mitjançant l'entrega al mateix del butlletí de salari d'acord amb les disposicions de l'article 60-3 de la Llei sobre el contacte de treball. Força és de constatar que no existeix en autes cap butlletí de salari i això perquè l'empresa mai va lliurar aquest document obligatori al treballador. Per tant, l'empresa no pot avui, per suplir la seva carència greu que ha vulnerat les normes laborals obligatòries, sol·licitar la pràctica d'una prova, que no tan sols no té cap utilitat, atès que com ho declara de manera encertada la sentència impugnada, encara que haguessin aparegut ingressos en efectiu al moment dels fets en un extracte de compte, res demostraria que aquests diners poguessin correspondre al pagament del salari litigiós i no a un altre concepte, sinó àdhuc que la pràctica de la referida prova constitueix una intromissió en la vida privada del treballador no imprescindible i per tant infringint les disposicions de l'article 14 de la Constitució. En conseqüència, no s'ha de donar lloc a la pràctica de la prova documental sol·licitada en segona instància.

IV.- Respecte als havers laborals reclamats, la societat Miró esta d'acord amb les quantitats atorgades per la sentència recorreguda, i més concretament amb la suma de 2.110 EUR en concepte de salari del mes de febrer de 2007, la suma de 380 EUR en concepte de salari del mes de març de 2007, i la suma de 330 EUR en concepte de vacances. No obstant això, l'empresa afirma que pel que fa al salari del mes de febrer, ja ha abonat al treballador l'import de 2.000 EUR en metàl·lic. Atès que no consta en autes la més mínima prova del referit pagament en efectiu, s'ha de confirmar la resolució impugnada.

V.- El Sr. Manzanares va voluntàriament rescindir la relació laboral amb la societat Miró quan va adonar-se que l'empresa no l'havia declarat prop de la CASS. L'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball, sigui quina sigui la seva modalitat en cas, entre altres, de manca d'afiliació del treballador a la CASS. La manca d'afiliació del Sr. Manzanares a la CASS no és negada per l'empresa, i a més resulta de l'extracte de punts de vellesa d'aquesta entitat. Per tant, d'acord amb la norma legislativa continguda en l'article 75 esmentat, s'ha de declarar el desistiment del Sr. Manzanares del tot justificat. El desistiment justificat del treballador dóna dret al mateix a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat, més concretament, un mes i mig de salari per any de servei a l'empresa. Atès que el Sr. Manzanares ha treballat 2 mesos a la societat Miró, i compte tingut d'un salari mensual mitjà de 1980 EUR, li pertoca percebre en concepte d'indemnització la quantitat de 495 EUR.

VI.- En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs de la societat Miró i confirmar la resolució de primera instància, tot imposant les costes processals a la part que recorre en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 26 de febrer del 2008 en tots els seus extrems;

Condemnar la societat Miró a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.