Sentència de la CASS sobre baixa mèdica i pensió d'invalidesa

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornella Solà

Objecte: SEGURETAT SOCIAL. Període màxim de baixa 3a. Patologia ja era present.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000041/2024

ORIGEN.- 1000042/2022 - 0

NIG: 5300545320220000068

SENTÈNCIA 001-2025

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Advocat: Sr. Sanç

Apel·lada: Sra. Ferreras

Representant: Sra. Narváez

Advocada: Sra. Villegas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 4 de febrer de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000042/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Ferreras va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que es declarés la nul·litat de la Resolució del Consell d'administració de la referida parapública, que li va ser comunicada per carta del 12 de juliol de 2022, que resolia confirmar la decisió de donar-li l'alta a comptar del 10 de maig de 2022, i d'atorgar-li una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1 des de la referida data.

A la demanda es sol·licitava com a pretensió principal: 1) que es deixés sense efecte l'alta mèdica fins que els facultatius mèdics considerin consolidades les lesions, i 2) que se li abonessin les quantitats corresponents per la situació de baixa medico-laboral des del 10 de maig de 2022.

De manera subsidiària demanava que, en virtut de la pluripatologia que presenta, i de les conclusions a les que arriba el Dr. Varesc, i la no valoració de diferents barems per part del tribunal mèdic intervinent, s'atorgués a la Sra. Ferreras una pensió d'invalidesa del grup 2, des del dia 10 de maig de l'any 2022.

2.- La sentència núm. 24/2024, de data 26/06/2024, del Tribunal Unipersonal de la Batllia, ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat el dret de "l'assegurada a romandre en situació de baixa mèdica derivada de malaltia comuna a la data en què se li va atorgar l'alta mèdica, això és el 10 de maig del 2022, havent d'efectuar la corresponent regularització de les prestacions deixades de percebre".

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

De manera principal, la parapública al·lega que la demanda era incongruent amb la petició plantejada en el recurs administratiu, sense que siguin d'aplicació les sentències d'aquest Tribunal Superior esmentades a la sentència apel·lada.

De manera subsidiària, es defensa que l'assegurada va exhaurir el període màxim de baixa laboral -tres anys-, per la qual cosa no es podia estimar la pretensió de que continués de baixa.

Les seqüeles a nivell de l'espatlla esquerra, de la qual va ser operada en data 25/02/2022, és a dir, tres mesos abans d'esgotar el termini de baixa mèdica, van ser valorades amb una IPP del 20%, la qual cosa li va permetre arribar al percentatge per poder gaudir d'una pensió d'invalidesa per malaltia.

La patologia de l'espatlla esquerra no era nova, i ja consta a l'informe de data 28/01/2021 de la fisioterapeuta que va tractar la part agent.

Amb caràcter també subsidiari al·lega que la baixa no es podia mantenir més enllà del mes d'agost de 2023, com va dir el pèrit judicial, Dr. Escudero

A l'últim, la CASS manté que en el cas que es reconegués el dret de l'assegurada de continuar en situació de baixa mèdica més enllà del 10/05/2022, es compensessin les quantitats corresponents a la prestació per incapacitat temporal amb les de la pensió d'invalidesa del grup 1.

4.- La part agent, que no ha formulat recurs d'apel·lació -de fet la sentència li era favorable-, tampoc ha reiterat en aquesta instància les pretensions formulades de forma subsidiària a la demanda. Així, únicament s'ha oposat al recurs de la CASS i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri:

Tant en via administrativa com en via judicial s'ha demostrat la disconformitat amb el grup d'invalidesa atorgat.

No es pot fonamentar el recurs en l'informe d'una fisioterapeuta, sinó que calia el diagnòstic d'una metgessa.

La pretensió de que es compensessin les quantitats rebudes ha estat formulada per primera vegada en segona instància, per la qual cosa és extemporània.

5.- Les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Anàlisi de la congruència entre la posició mantinguda en via administrativa i en via judicial

La primera qüestió que cal resoldre és la relativa a si hi ha disconformitat entre la posició mantinguda en via administrativa i les pretensions de la demanda.

Doncs bé, aquesta Sala Administrativa ha declarat de manera reiterada la necessitat de que les peticions de la demanda siguin congruents amb el recurs administratiu previ, com exigia l'article 34 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal (aplicable en el cas d'autes), i exigeix actualment l'article 16.1.f) de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu, però també ha afegit (sentència 84/2017, de data 28/09/2017), que:

"Tanmateix, és necessari realitzar algunes matisacions, derivades de la regulació de la Llei de la seguretat social sobre la durada de la situació de baixa mèdica i el reconeixement correlatiu d'una pensió d'invalidesa.

Encara que algunes sentències han fet una interpretació literal de l'esmentat article 34 de la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció, hi ha altres pronunciaments que tenen en compte les singularitats que presenta el procediment que segueix la CASS en aquesta matèria, i que arriben a conclusions més ajustades als principis tuïtius que la presideixen, que procedeix reproduir en aquest cas. Es poden citar en aquest sentit les sentències núm. 36-2010, de 17 de juny, i 82-2011, de 16 de desembre.

Cinquè.- Com afirma aquesta darrera sentència:

"Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte, en primer lloc, que la resolució inicialment impugnada de la C.A.S.Téllez, de data 9 de febrer de 2010, no es pronunciava només sobre la suspensió de les prestacions de salari, sinó que també denegava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa-malaltia, de manera que s'ha de considerar que aquesta darrera qüestió va ser igualment objecte del procediment administratiu i, en conseqüència, pot ser revisada posteriorment en via jurisdiccional.

En segon lloc, no es pot interpretar en sentit limitatiu el contingut d'un recurs administratiu que subscriu un ciutadà sense especials coneixements tècnics. En aquest cas, la interessada va demanar expressament que es reconsiderés l'alta mèdica, però, al mateix temps, va manifestar la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat laboral, qüestió que remet ineludiblement a la procedència del reconeixement d'una pensió d'invalidesa.

En darrer terme, no es pot oblidar que la decisió de la C.A.S.Téllez sobre la suspensió de les prestacions de salari es troba necessàriament vinculada a la resolució sobre si procedeix o no atorgar ulteriorment una prestació d'invalidesa. L'article 24 in fine del Reglament Tècnic disposava que, a l'expiració del termini de tres anys, "la Caixa podrà estudiar la transferència de l'assegurat a l'assegurança invalidesa, o bé decidir la pròrroga durant un altre any de les prestacions de reembossament, si semblés que pot obtenir-se d'aquesta forma el guariment de l'interessat". D'aquesta manera, l'acabament del període de percepció de les prestacions de salari comporta que la C.A.S.Téllez adopti una decisió sobre l'atorgament d'una pensió d'invalidesa, cosa que resulta igualment predicable quan aquestes prestacions queden suspeses abans d'exhaurir-se el període de tres anys. En el mateix sentit es pronuncia l'article 149.3 de la vigent Llei de la seguretat social, segons el qual "les pròrrogues (de les prestacions econòmiques d'incapacitat temporal) s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any (...) mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon". Del contingut d'aquests preceptes es desprèn que el reconeixement o no de la invalidesa és conseqüència necessària de la suspensió o acabament de la situació de baixa laboral, de manera que es tracta de dues qüestions íntimament vinculades, que s'han d'examinar de forma conjunta.

Com a conseqüència de tot això, s'ha de concloure que la petició que l'agent va formular en la demanda no resultava incongruent, per la qual cosa procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula aquesta part i, al mateix temps, abordar la qüestió de fons que reprodueix en aquesta instància".

En el cas que ens ocupa, la CASS defensa que aquestes sentències no són d'aplicació, compte tingut que en aquell cas la parapública va discutir la procedència de revisar en via judicial la petició d'una pensió d'invalidesa que no havia estat sol·licitada en via administrativa, però, en el cas en espècie, l'assegurada només va demanar que es fes una nova valoració del seu estat de salut per part d'un tribunal mèdic, a l'efecte que pugui determinar el seu estat de salut i confirmar el percentatge real d'IPP, en definitiva, segons la part apel·lant, en cap cas es va impugnar la seva alta mèdica sinó únicament una nova valoració de l'estat seqüelar de la part actora.

La CASS també afegeix que, tal com està redactat el recurs, "s'indueix que ho va ser per una persona coneixedora de la normativa de seguretat social, i posteriorment signat per l'assegurada, o inclús per la pròpia assegurada amb coneixement de la normativa de seguretat social".

Però aquesta posició no pot ser compartida. En efecte, cal tenir en compte, d'entrada, que el recurs administratiu està escrit a mà, la qual cosa indueix a pensar que el va escriure la pròpia interessada i no un professional del dret -és un fet conegut que els col·legiats no redacten els seus escrits a mà, sinó amb mitjans tècnics-. A més, cal recordar que l'activitat laboral de la Sra. Ferreras és en el sector dels treballs domèstics (aquesta dada consta a l'informe del Dr. Escudero, de data 23/04/2024, concretament al foli 134 de les actuacions), ço que no permet induir que tingui coneixement de la normativa de seguretat social, com sosté la CASS.

A més, al recurs presentat en via administrativa es diu que la resolució de la CASS conté dues decisions: la primera, que presenta un grau d'invalidesa del grup 1, i la segona, que se li dona l'alta mèdica amb data 10/05/2022 amb suspensió de la prestació per incapacitat temporal, i manifesta que no està d'acord amb la valoració efectuada per la CASS, valoració que també es pot referir a l'alta mèdica.

Tercer.- Període màxim de baixa mèdica

La qüestió de fons que planteja la CASS és la relativa a si una baixa mèdica es pot perllongar més enllà del termini de tres anys.

Per això, convé recordar la literalitat dels preceptes controvertits, concretament, de l'art. 149 del text refós de la Llei 17/2008, de la Seguretat Social (en endavant LSS) en la versió vigent al cas d'autes, relatiu a la durada de la prestació econòmica en cas d'incapacitat temporal, i de l'art. 7 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal, que són els que s'esmenten en la sentència apel·lada.

Diu així el primer d'aquests preceptes:

"1. Les prestacions econòmiques s'estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica.

2. La prolongació de les prestacions, passats els dotze mesos, és una decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que té el dret d'efectuar o fer efectuar prèviament qualsevol control que consideri necessari.

3. Les pròrrogues s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l'activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon.

4. Quan les prestacions econòmiques per incapacitat temporal deriven d'accident no laboral o malaltia comuna, per tenir-hi dret per un període superior a dotze mesos, la persona assegurada ha de justificar cotitzacions a la branca general de vint-i-quatre mesos en els anteriors cinc anys a la data del cessament laboral o de l'acabament de l'activitat professional o la seva qualitat de persona assegurada indirecta a càrrec d'una persona assegurada directa que ha cotitzat a la branca general durant aquest mateix període."

D'altra banda, l'art. 7 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal es refereix al supòsit de canvi de patologia en els termes següents:

"1. Si durant el procés d'incapacitat temporal sorgeix en la persona assegurada una patologia similar o associada a la patologia que va motivar la situació d'incapacitat temporal inicial, s'ha de mantenir la situació inicial amb caràcter general.

2. Si durant el procés d'incapacitat temporal sorgeix en la persona assegurada una nova patologia no associada ni similar a la situació d'incapacitat temporal inicial, i aquesta nova patologia és més greu que la diagnosticada inicialment, s'ha d'emetre un certificat mèdic referit a la nova patologia diagnosticada, sense perjudici que, si ho precisa, continuï rebent assistència sanitària per la patologia inicial.

Des del moment que la Caixa Andorrana de Seguretat Social rep el nou certificat mèdic, s'entén que la situació d'incapacitat temporal té per causa la patologia més greu, a tots els efectes, inclusivament el relatiu a la quantia de la prestació econòmica, si aquesta prestació fos diferent.

Com a excepció, si la situació d'incapacitat temporal inicial és per causa d'accident laboral o malaltia professional i sobrevé una nova patologia més greu, per malaltia comuna o accident no laboral, s'ha de mantenir la situació d'incapacitat temporal per accident laboral o malaltia professional fins a la curació. Tot això sense perjudici de l'alta mèdica quan es produeixi la curació de la patologia inicial i, si és necessari, reconèixer-se des d'aleshores la situació d'incapacitat temporal per la nova patologia.

3. Si la nova patologia no és més greu que la diagnosticada inicialment, aquella queda inclosa en la situació d'incapacitat temporal inicial amb caràcter general.

La gravetat de la patologia s'ha de mesurar segons la durada prevista del procés curatiu, d'acord amb les taules de l'annex.

El metge o odontòleg tractant està obligat a informar la Caixa Andorrana de Seguretat Social del canvi de patologia, degudament codificada, en tots els supòsits. Quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social té coneixement de l'incompliment d'aquesta obligació, procedeix d'ofici a realitzar el canvi de diagnòstic."

La qüestió relativa a si una nova patologia no associada ni similar a la situació d'incapacitat temporal inicial podia iniciar un nou període d'incapacitat temporal va ser analitzada per aquesta Sala Administrativa per primera vegada a la sentència 84/2021, en la qual es va dir:

"D'aquesta regulació se'n desprèn que quan es tracti d'una mateixa patologia, pel còmput del període màxim de tres anys s'han de considerar també les recaigudes produïdes dintre d'un període de 6 mesos següents de la data de l'alta, i si la norma no diu res de les incapacitats temporals produïdes per patologies diferents és perquè aquestes comporten que s'iniciï de nou el període màxim per rebre la prestació per incapacitat temporal. És cert que la LSS parla de "constatació mèdica", mentre que l'article 7.2 del Reglament es refereix a "certificat mèdic", però cal entendre que són conceptes equivalents, per la qual cosa si es produeix una baixa mèdica i la corresponent incapacitat temporal per una patologia no relacionada amb la primera, el temps màxim per rebre la prestació s'ha de comptar des del moment en què es comprova mèdicament aquesta segona patologia, com encertadament considera la sentència d'instància, amb independència que les baixes es solapin o s'encadenin successivament, amb temps de treball actiu o no entre ambdues."

D'aquesta sentència se'n deriva que, per tal que es pugui superar el període màxim de baixa de tres anys, cal que l'assegurat tingui una nova patologia, no relacionada amb la primera. En el cas resolt per la STSA 84/2021, res tenien a veure les dues patologies, compte tingut que la patologia per la qual l'assegurat va iniciar la seva baixa -una lesió a la mà com a conseqüència d'un accident laboral-, no era similar ni estava associada a la dolència de tipus psiquiàtric que va aparèixer desprès, per la qual cosa, en aquell cas concret, es va reconèixer que el termini màxim per percebre la prestació econòmica per la incapacitat temporal per la segona patologia, començava a comptar des de que es va constatar que per aquesta segona patologia l'agent havia de romandre de baixa mèdica.

Però aquesta decisió no és traslladable al cas que ens ocupa, compte tingut que la patologia és la mateixa -omàlgia-, si bé referida a dos membres diferents. De fet, a l'informe del Dr. Escudero, concretament al foli 111 de les actuacions, es diu que "la pacient va ser multivisitada per diferents traumatòlegs (Dr. Nuñez, Dr. Araujo, Dr. Escudero, Dr. Araujo), tots traumatòlegs d'Andorra, per gonàlgia bilateral així com coxàlgia bilateral i pèrdua de força a la mà esquerra. (...) A nivell de membres superiors, l'electromiografia efectuada objectivava una incipient neuropatia per atrapament del cubital esquerre", i no va ser fins el 25 de febrer de 2022 que la Sra. Ferreras va ser intervinguda a l'espatlla esquerra.

D'aquestes consideracions es conclou que la intervenció de l'espatlla esquerra el 25/02/2022 no interfereix en el càlcul del període màxim de baixa, que és de tres anys.

D'altra banda, la limitació d'ambdues espatlles van ser considerades pel càlcul de la IPP realitzat per la pròpia CASS, que, concretament, va atorgar a les seqüeles a nivell de l'espatlla esquerra en una IPP del 20%, i aquesta valoració va ser compartida per la Dra. Téllez, metge especialista en rehabilitació i medicina física i sense cap vinculació amb les parts, que fou nomenada pel tribunal mèdic sol·licitat per l'assegurada.

No hi ha discussió en el fet que l'assegurada va iniciar el seu període de baixa el 10/05/2019, ço que comporta que la seva baixa mèdica no es podia perllongar més enllà del 10/09/2022, com efectivament va resoldre la CASS, per la qual cosa procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació presentat per la parapública.

A l'últim, cal dir que, amb posterioritat, el legislador ha vingut a recollir el criteri exposat per aquesta Sala Administrativa a la sentència 84/2021 a la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l'exercici del 2023, que va introduir un nou apartat -el 5è- a l'article 149 de la LSS (apartat que no era vigent en el moment de dictar-se la resolució recorreguda en la instància):

"5. Si durant el període d'incapacitat temporal sobrevé una nova patologia no similar ni associada a la patologia que va motivar la situació d'incapacitat temporal inicial, el termini màxim de tres anys expira a comptar de la data en què el metge certifica aquesta nova patologia, amb el control i el parer favorable de l'Àrea de Control Sanitari."

Pel que fa la qüestió relativa al tipus de pensió d'invalidesa reconeguda per la CASS -que era del grup 1-, la sentència d'instància no inclou cap pronunciament a la seva part dispositiva, en coherència amb la decisió de declarar que l'assegurada havia de continuar en situació de baixa mèdica, que era la pretensió principal de la demanda part agent. I, com abans s'ha posat de relleu, la part agent no ha formulat recurs d'apel·lació -de fet la sentència li era favorable-, però tampoc ha reiterat en aquesta instància les pretensions formulades de forma subsidiària a la demanda, ço que sí podia haver fet. Per tant, aquesta qüestió no pot ser analitzada per aquest Tribunal.

Quart.- Costes

No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la sentència núm. 24/2024, de data 26 de juny de 2024, del Tribunal Unipersonal de la Batllia, que s'anul·la i es deixa sense efecte.

Segon.- Desestimar el recurs interposat per la part agent, i declarar que la Resolució del Consell d'administració, comunicada per carta del 12 de juliol del 2022, que resolia confirmar la decisió d'atorgar-li una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1, a comptar del 10 de maig del 2022, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.