TRIBUTS. Petició d'intercanvi d'informació fiscal procedent de França. Justificació dels motius que permeten pensar que la informació està a l'abast de l'autoritat requerida. No resulta necessària una acreditació documental TSJA- 0000054/15

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000029/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000054/2015

SENTÈNCIA NÚEscudero 45-2015

PARTS:

Apel·lants: Sr. Catalá

Sra. Blasco

Representant: Sra. Roda

Advocat: Sra. Vélez

Apel·lat: M.I. M.I. GOVERN

Representant: Sra. Escudero

Advocat: Sra. Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Escudero I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Escudero I. Sr. Bernard Plagnet

Escudero I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-cinc de juny de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000029/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació dels Srs. Catalá i Blasco va interposar demanda contra el M.I. M.I. GOVERN, en què impugnava l'acord de 25 de març de 2015, que va desestimar el recurs d'oposició formulat pels agents contra la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanada de l'autoritat competent de la República Francesa, que té per objecte obtenir dades relatives a determinats comptes bancaris oberts a l'entitat X.

2.- La sentència d'1 de juny de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, en considerar que la petició s'ajusta a les previsions de l'Acord entre el Govern del Principat d'Andorra i el Govern de la República Francesa per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 22 de setembre de 2009, i de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia, i del seu Reglament.

3.- La representació dels Srs. Catalá i Blasco ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual es reprodueixen de forma substancial els mateixos arguments en què es va fonamentar la demanda, és a dir, que no s'han complet els requisits de l'article 4.1, apartats f), h) i i), de la Llei 3/2009, ja que la petició d'informació no conté cap justificació documental de les manifestacions que formula, de manera que els nacionals francesos residents a Andorra es troben indefensos davant de qualsevol requeriment, que es pot basar en informacions errònies.

4.- La representació del M.I. M.I. GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l'article 8 de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, d'intercanvi d'informació fiscal amb sol·licitud prèvia.

Segon.- L'objecte d'aquest recurs consisteix en determinar si resulta ajustat a dret que les autoritats andorranes atenguin la petició d'informació fiscal emanada de l'autoritat competent de la República Francesa, i que té per objecte obtenir dades relatives a determinats comptes bancaris oberts a l'entitat X.

Aquesta petició es fonamenta en l'Acord entre el Govern del Principat d'Andorra i el Govern de la República Francesa per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 22 de setembre de 2009.

Encara que els agents disposen d'autorització de residència a Andorra, l'autoritat requeridora considera que aquells han residit efectivament a França, almenys durant l'any 2011, per un període superior als 183 dies per any, per la qual cosa tindrien la consideració de residents fiscals francesos. El requeriment posa de relleu que aquesta conclusió s'ha obtingut a partir de tres elements diferents, com són, en primer lloc, que els interessats han recollit a la seva adreça a França el correu inicialment adreçat a Andorra, i que havia estat redirigit al primer; en segon lloc, que es carreguen al compte bancari obert a França el conjunt de les despeses pròpies de la vida quotidiana; i finalment, que els agents eren propietaris, fins al 2013, de diversos béns immobles ubicats al país veí.

Tercer.- La sentència d'aquesta Sala núm. 37-2014, de 9 d'octubre, ja va examinar un altre supòsit de petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal procedent de l'autoritat competent de la República Francesa. Pel que fa als principis que informen aquesta matèria, l'esmentada sentència va declarar que:

"Abans d'examinar de manera precisa l'aplicació dels texts, cal subratllar el "context" en el qual van ser presos.

En l'exposat dels motius de la llei 3/2009, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia, s'indica: "Amb la present Llei es tracta ara d'adoptar els principis per a l'intercanvi d'informació en matèria tributària continguts al model de conveni fiscal redactat per l'OCDRoda La Llei recull com a principis inspiradors els que estableix l'article 26 d'aquell model de conveni, en el seu text del 17 de juliol del 2008".

En l'exposat dels motius de l'acord entre el Govern del Principat d'Andorra i el Govern de la República Francesa per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, s'indica: "D'ençà de la declaració del 10 de març del 2009, signada a París, Andorra havia manifestat la voluntat de conformar-se als estàndards de l'OCDE pel que fa a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal. Aquesta declaració comportava el compromís afegit de fer evolucionar el marc legal andorrà amb la finalitat de modificar la regulació del secret bancari per fer possible l'intercanvi d'informació fiscal".

Per tant, n'apareix clarament que l'objectiu perseguit per l'Estat Andorrà és de conformar-se als estàndards de l'OCDRoda La finalitat d'aquests estàndards és la lluita contra l'evasió fiscal internacional".

Quart.- En aquest cas, es discuteix si la petició d'intercanvi d'informació fiscal compleix els requisits que contempla l'article 4.1 de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, i en concret els apartats f), h) i i), els quals disposen que:

"La petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia formulada per una Part contractant és el més detallada possible i precisa, per escrit, almenys:

...

f) Els motius i els elements que permeten pensar que la informació sol·licitada està a l'abast de l'autoritat competent o en la seva possessió o bé que pugui ser obtinguda per una persona que es trobi sota la seva jurisdicció.

...

Una declaració que certifiqui que la petició és conforme a les disposicions legislatives i reglamentàries així com a les pràctiques administratives de l'Estat requeridor.

Una declaració que certifiqui que l'Estat requeridor ha utilitzat, per obtenir la informació sol·licitada, tots els mitjans disponibles en el seu propi territori, salvat aquells que li puguin comportar dificultats desproporcionades".

En realitat, els arguments del recurs d'apel·lació no discuteixen la concurrència dels requisits enumerats als anteriors apartats h) i i), que no resulten dubtosos, ja que la petició procedent de les autoritats franceses estableix de forma explícita que "tous les moyens disponibles en interne ont été épuisés" i que "la présente demande est conforme aux dispositions legislatives et aux pratiques administratives françaises". En conseqüència, no hi ha dubte que la petició incorpora les declaracions que estableixen els apartats esmentats de l'article 4.1 de la Llei 3/2009.

El debat versa sobre el requisit que conté l'apartat f) del mateix precepte, és a dir, sobre la justificació dels motius i elements que permeten pensar que la informació sol·licitada està a l'abast de l'autoritat competent o d'una persona que es trobi sota la seva jurisdicció. Aquest és un requisit que té per objecte excloure les anomenades "fishing expeditions", és a dir, la recerca indiscriminada d'informació fiscal sense disposar d'elements previs i concrets que justifiquin la petició.

Després de l'ampliació d'informació que va sol·licitar l'autoritat andorrana requerida, l'Administració francesa va aportar els elements que justificarien que es considerés que els agents residien a França a efectes fiscals, almenys durant l'any 2011, i que, com abans s'ha exposat, consisteixen, en primer lloc, en que els interessats han recollit a la seva adreça a França el correu inicialment adreçat a Andorra, i que havia estat redirigit al primer; en segon lloc, que es carreguen al compte bancari obert a França el conjunt de les despeses pròpies de la vida quotidiana; i finalment, que els agents eren propietaris, fins al 2013, de diversos béns immobles ubicats al país veí.

S'ha de considerar que aquesta justificació resulta suficient per complir el requisit de l'article 4.1.f) de la Llei 3/2009, ja que s'indiquen concretament quins són els motius que donen lloc a la petició d'informació, i fins i tot s'indica els números dels comptes bancaris de què disposen els serveis fiscals francesos.

Els recurrents defensen que aquesta indicació és insuficient si no va acompanyada de justificació documental, ja que, en altre cas, es produiria una situació d'indefensió front a demandes fins i tot errònies. Ara bé, aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que ni la Llei 3/2009 ni el seu Reglament, ni tampoc l'Acord entre els governs andorrà i francès sobre intercanvi d'informació en matèria fiscal exigeixen que l'autoritat requeridora hagi d'aportar una acreditació dels elements que justifiquen la sol·licitud, sinó que només ha d'exposar de forma suficientment concreta les raons per les quals considera que la informació es troba a disposició de la part requerida.

Com diu la sentència apel·lada, les autoritats andorranes no han de resoldre les diferències que enfronten els recurrents amb l'Administració tributària francesa.

En darrer terme, s'ha d'excloure qualsevol situació d'indefensió en la matèria que és objecte d'aquest litigi. En efecte, els interessats han pogut formular un recurs d'oposició front a la petició d'informació, i posteriorment interposar el corresponent recurs jurisdiccional, en el qual s'han examinat i resolt totes les seves argumentacions.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Catalá i Blasco contra la sentència dictada l'1 de juny de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.