Pensió d'invalidesa (0043/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0038-2/2010 TSA: 021/11

S E N T È N C I A NÚM. 43-2011

PARTS:

Apel·lant: Ruiz Representant: Tejera Advocat: Blasco

Apel·lada: CASS Representant: Briones Advocat : Oller

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de juliol de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0038-2/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 17 de gener de 2011 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Ruiz contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 15 d'abril de 2010, confirmada pel Consell d'Administració en la sessió de 2 de juny del mateix any, per mitjà de la qual es va reconèixer a l'interessat una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna de la categoria A, grup 1, a comptar de l'1 de novembre de 2009, enlloc de la qual l'agent sol·licitava que la invalidesa fos inclosa en el grup 3 de la categoria A.

2n.- La representació de l'assegurat va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en què reitera les pretensions que va formular en primera instància, ja que considera que es troba incapacitat per desenvolupar el seu treball habitual, atès que la patologia que presenta al raquis fa necessària una adaptació del tipus de feina a les seves limitacions, per tal d'evitar un agreujament de la mateixa. De forma subsidiària, sol·licita que es reconegui una invalidesa del grup 2 de la categoria A.

3r.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.

D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.

Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- L'objecte del litigi es contreu a determinar quin dels tres grups de la categoria A li correspon a l'interessat, en funció de la seva situació física i de la valoració que n'han fet els perits designats amb aquesta finalitat.

Com posa de relleu l'informe elaborat pels experts de l'Àrea de Medicina Legal i Forense, el recurrent, a més de varius a la cama dreta i una hipertensió arterial que no limiten l'activitat laboral, pateix d'una patologia del raquis cervical i lumbar. L'afectació cervical no suposa un impediment per realitzar activitats laborals, així com tampoc la relativa al raquis lumbar. Això no obstant, en aquest darrer cas, i per tal d'evitar una sobrecàrrega, seria aconsellable una adaptació laboral, evitant carregar pesos importants o la realització de moviments repetits de flexió i extensió de la columna. De tota manera, els perits conclouen que correspon classificar la invalidesa de l'agent en el grup 1 de la categoria A, ja que pot seguir realitzant la seva professió habitual amb certes adaptacions.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, la classificació en un o altre del grups que regulava l'article 2n. del Reglament d'aplicació núm. 18, com ara l'article 170 de la Llei de la seguretat social, depèn de manera exclusiva de l'estat físic de l'interessat, ja que els elements complementaris a què es refereix l'article 168 del mateix text legal, com són l'edat i les seves aptituds i formació professionals, ja s'han tingut en compte a l'hora de determinar la pèrdua de la capacitat de guany en un 60 per cent.

En conseqüència, si els perits que han informat en el procés consideren que la patologia de l'interessat no l'impedeixen realitzar la seva activitat habitual, resulta plenament ajustada a dret la conclusió de que la invalidesa ha de ser classificada en el grup 1 de la categoria A. La necessitat d'observar determinades limitacions o adaptacions, per tal d'evitar una sobrecàrrega al raquis lumbar, ja es troba contemplada en el mateix article 170 de la Llei de la seguretat social, quan es refereix a què l'assegurat queda capacitat per exercir la seva professió habitual "o una activitat professional equivalent". En qualsevol cas, el dictamen pericial resulta concloent en descartar que el recurrent estigui incapacitat per a realitzar l'activitat laboral que venia desenvolupant, de manera que resulta improcedent una invalidesa del grup 2 i, encara en major mesura, una del grup 3.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Ruiz contra la sentència dictada el 17 de gener de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.