MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Incompliment contractual (0052/10)

Resolució
Sentència · 29/06/2010
Sentit
estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 175/2010
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2010:175
Recurs
52/10
Ponent
Eulàlia Amat Llari
Magistrats
Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
SOCI PROCÉS DEMANDA SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va estimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat "Palau" contra la sentència del Tribunal Unipersonal que havia desestimat la seva demanda contra la societat "Manzano". La disputa es referia a una factura de 5.287,55 euros per treballs elèctrics realitzats per "Palau" a una nau industrial de "Manzano", que aquesta última havia refusat pagar argumentant que no havia encomanat els treballs. Després d'analitzar les proves, la sala va concloure que els treballs eren necessaris per complir les normes de seguretat vigents i que "Manzano" havia de conèixer que es portaven a terme, per la qual cosa estava legitimada per facturar el material que havia deixat instal·lat a la nau. Finalment, la sala va condemnar "Manzano" a pagar a "Palau" la suma de 4.863,55 euros, més els interessos legals, i va imposar les costes de la instància a la part defenent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0052/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 de novembre del 2007 la representació processal de la societat "Palau" va formular demanda contra l'entitat "Manzano" en reclamació de la quantitat de 5.287,55 euros, import de diversos treballs d'electricitat que la seva mandant havia fet en profit de la defenent i que aquesta no li havia abonat.

II.- La representació processal de la societat "Manzano" va contestar a la demanda en data 13 de febrer del 2008 oposant-se a la mateixa amb l'argument que mai va encomanar a l'agent la segona fase de treballs que va donar lloc, segons l'adversa, a la factura que se li reclamava i que, en tot cas, res devia a la defenent, raó per la qual calia desestimar la seva demanda, imposant-li les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció civil, de data 27 de gener del 2010 va decidir desestimar íntegrament la demanda interessada per la societat "Palau" contra la societat "Manzano", absolent a aquesta darrera de la pretensió condemnatòria exercitada contra ella i imposant a la part agent les costes del procediment.

IV.- Contra l'anterior resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Palau" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, l'estimació íntegra de la seva demanda i la imposició de les costes generades pel procediment a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de discussió en aquest procediment que durant el mes de gener del 2007 la societat "Palau", titular del negoci "T.", va portar a terme una sèrie de treballs elèctrics a una nau industrial propietat de "Manzano" situada al número ** del XXXX, que van donar lloc a la factura que consta al foli 13 de les actuacions amb un import de 10.825,90 euros, d'acord amb allò establert al pressupost número 128 del foli 68, ni que aquesta va ser pagada oportunament per la propietària de la nau.

No obstant, posteriorment "T." va presentar al cobrament unes altres factures amb un import de 13.794,20 euros (folis 14 a 47) que, segons ella, responien a un segona fase de les obres que havia portat a terme al local de la defenent i que havia estat pactada verbalment amb la propietat, factures que "Manzano" es va negar a pagar argumentant que mai havia encomanant aquelles tasques i ordenant que es retirés el material facturat. Atesa aquesta situació, "T." va admetre reduir la reclamació a 5.269 euros, quantitat que responia exclusivament al material que no havia retirat del local, i que recull la factura 334/07 que consta al foli 48, però tampoc aquesta suma li va ser pagada, raó per la qual va presentar la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés a l'adversa al pagament d'aquesta quantitat, més les despeses de retorn de l'efecte emès, fent un total de 5.287,55 euros.

II.- De la valoració conjunta i racional de les proves aportades a les actuacions es dedueix que "Palau" va portar a terme uns treballs addicionals a la nau propietat del defenent fora del pressupost acordat en un primer moment, tant si aquests suposaven una segona fase del projecte com si es tractava de completar la primera, de tal manera que el seu import no estava inclòs en la primera factura que ja estava pagada en aquell moment, com defensa el recurrent.

Aquesta conclusió es deriva, per un costat, de l'informe provisional emès pel pèrit judicial Sr. Sancho, el qual defensa el mateix criteri als apartats b) i c) del seu primer dictamen (folis 108, 112 i 113) i el reitera als apartats b) i c) i al respondre a les al·legacions la part defenent en el segon i definitiu (folis 150, 151 i 154). Per un altre, aquesta tesi concorda amb les factures i els albarans que consten als folis 14 a 47 de les actuacions, material que el defenent reconeix haver rebut perquè afirma haver ordenat que es desmuntés allò fet i que, en contra del que aquest manifesta, apareixen firmats pel receptor de la mercaderia i, encara que no se sap a qui pertanyen aquestes firmes, dos treballadors de la defenent, els Srs. Coll i Garzón, reconeixen haver-ne signat alguns (foli 219 en relació al 79 i 222 en relació al 80).

III.- De les proves que consten a les actuacions resulta igualment que la causa per la què "Manzano" no donés la seva conformitat a les factures que se li reclamen va ser que no havia encomanant aquelles tasques de manera expressa, encara que el que és evident que havia de conèixer que s'estaven portant a terme, que no s'esperava un cost tant alt i que les que l'agent va efectuar en un primer moment no responien a les seves necessitats, com aquesta entitat va informar al perit judicial i aquest recull en el seu dictamen (foli 151), greuges que l'agent va acceptar, perquè en cas contrari no s'entén que accedís a retirar algunes de les instal·lacions efectuades sense reclamar el cost d'aquesta actuació i presentant factura exclusivament pels materials que havia deixat a la nau.

No obstant, de l'informe de "E." es dedueix que els treballs als què responen les factures que consten a les actuacions fets fora de pressupost eren necessaris per tal que la instal·lació complís les normes de seguretat vigents, de tal manera que, o bé l'agent va enganyar a la defenent dient-li que amb el que constava el primer pressupost es complirien aquestes normes, cosa que aquest mai ha al·legat, o bé ja en aquell moment aquest sabia que caldria completar més tard els treballs endegats en un primer moment encara que no conegués exactament quin cost tindria, circumstància que aquesta Sala considera molt més probable, ja que cal presumir que l'agent, com a professional de la matèria, coneixia que per tal de complir la normativa vigent era precís instal·lar uns quadres de seguretat a la maquinaria, i no té sentit que pretengués fer creure al defenent que no era necessari fer-ho, els instal·lés posteriorment sense haver-ho pactat i reclamés el seu preu una vegada acabada la seva tasca.

IV.- Atès que l'agent va desmuntar allò que havia fet fora de pressupost inicial i no reclama ni els aparells que va retirar, ni la feina de fer-ho, el que cal esbrinar ara és si està legitimada per facturar el material que va deixar instal·lat a la nau i entenem que això sols seria possible si aquest fet hagués estat consentit per la defenent, possibilitat que cal entendre molt probable perquè sinó no s'entén, o si li hagués estat útil a la defenent, utilitat que creiem que ha estat provada, de tal manera que en cas de no abonar el seu cost s'enriquiria injustament.

En aquest sentit, de l'informe elaborat per l'empresa "E." es dedueix que per tal que es poguessin obtenir els butlletins de finalització de l'obra caldria que es tornessin a instal·lar els dos quadres de seguretat de les màquines 1 i 2, que es van desmuntar, ja que de no fer-ho així la instal·lació no compliria les normes de seguretat vigents, criteri que suposa que, en contra del que afirma el representant de la defenent (foli 216 en relació al 78), abans que s'iniciés l'anomenada "segona fase" de les obres no les complia. Per aquest motiu considerem que els quadres que resten al local i que l'agent pretèn cobrar, corresponents a les màquines número 3 i 6, li són útils al defenent, ja que són imprescindibles per tal que es compleixin les normes de seguretat, tenint en compte que, com manifesta el citat perit, estaven en ple i correcte ús a la data de l'informe (folis 152, 156, 157 i 159) i el mateix es pot dir de la resta del material que consta a la factura 334/07 (foli 48), que el perit judicial observa que s'està utilitzant, ajustant-se a la normativa vigent (foli 159).

És cert que el citat dictamen considera que hi ha aspectes de l'obra no acabats o defectuosos (foli 159). Així afirma que, per tal de acomplir la normativa vigent, caldria instal·lar els quadres de seguretat de les màquines 1 i 2, però aquest cost no li pot ser descomptat a l'agent de la suma reclamada, ja que ella ja ho va fer i se la va obligar a desmuntar-ho (com reconeix el seu representant legal en les declaracions que consten al foli 216 en relació al 78). El pèrit judicial afirma també que caldria netejar el local, però al seu informe es manifesta que el problema radica en una sèrie de fustes i altres materials que no es pot entendre que els posés l'electricista als que calia afegir una pols "amb certa solera", raó per la qual tampoc entenem que el seu cost s'hagi de descomptar de la factura reclamada. Manca també segons el perit tancar els dos caixetins de connexió i retirar els elements fora d'ús, però tampoc el seu import s'ha de descomptar de la suma deguda, ja que si l'agent no va acabar l'obra va ser a conseqüència de la decisió del defenent, sense que en cap cas hagi reclamat el seu cost. Per últim, a l'informe pericial es destaca que seria oportú desplaçar l'interruptor a 1.80 metres d'alçada a la porta del magatzem, amb un cost de 24 euros i, per tal d'acomplir les necessitats del client, separar les línees de Taller i Oficina amb seccionador independent amb un import de 400 euros, actuacions que entenem que van ser efectuades de forma defectuosa per l'agent i que per tant s'han de descomptar de la factura que es reclama (foli 159).

V.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades en aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82, imposant les de la instància a la defenent atesa l'estimació substancial de la demanda formulada per l'agent, d'acord amb el principi de venciment objectiu que recull el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Palau" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 27 de gener del 2010, que REVOQUEM íntegrament, condemnant a la societat "Manzano" a pagar a l'agent la suma de 4.863,55 euros, més els interessos legals d'aquesta quantitat a comptar de la data de la contesta a la demanda, imposant les costes de la instància a la part defenent i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora