Immigració. Denegació d'una autorització. (0072/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0135-1/08 TSA: IM-04/08

S E N T È N C I A NÚM. 72-2009

PARTS:

Apel·lant: Barba

Representant: Serra

Advocat: Villalba

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Almansa

Advocat : Badía

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0135-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 7 de maig de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Barba contra el M.I. GOVERN, en què demanava l'anul·lació de les resolucions de 18 de desembre de 2007 i 27 de febrer de 2008, que van denegar la sol·licitud d'autorització de residència i treball que havia formulat el recurrent.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència. Les al·legacions del recurrent fan referència, en síntesi, a la manca de proporcionalitat que posen de relleu les resolucions administratives impugnades. Tot i admetent l'existència d'antecedents penals a Espanya per un delicte greu, considera que el temps transcorregut des de què van succeir els fets i, especialment, el fet d'haver contret matrimoni amb una persona de nacionalitat andorrana, justifiquen l'atorgament de l'autorització sol·licitada, que permetria la reagrupació familiar de l'interessat amb la seva esposa.

3r.- La representació del GOVERN ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i va quedar conclòs el recurs per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons disposen els articles 87.1 i 88.1.a) de la Llei qualificada d'immigració de 14 de maig de 2002, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat pot sol·licitar el reagrupament familiar amb el seu cònjuge. Ara bé, segons l'article 89 del mateix cos legal, la sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d'una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, s'ha de reconèixer a l'Administració un marge d'apreciació per estimar si la presència de l'interessat en el territori del Principat representa o no un risc. Però la mesura ha de respectar la necessària proporcionalitat entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de la decisió, compte tingut de les circumstàncies personals de l'interessat.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, els antecedents penals de l'interessat que consten a Espanya justificarien en termes generals que es denegués l'autorització de residència sol·licitada, tal com ho ha considerat la sentència recorreguda, atesa la gravetat del delicte que l'interessat va cometre.

Tanmateix, en aquest supòsit cal considerar que concorren circumstàncies especials que han de ser ponderades a l'hora de valorar, d'una banda, si existeix un risc efectiu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o els béns, o per a l'ordre públic, com exigeix l'article 89 de la Llei qualificada d'immigració, i, en segon lloc, si la decisió adoptada guarda la necessària proporcionalitat, en funció de les conseqüències negatives que deriven de la denegació de la residència.

Resulta necessari tenir en compte, primerament, que els fets que van donar lloc a la condemna de l'interessat van tenir lloc l'any 1997, i que no existeixen altres antecedents en els dotze anys transcorreguts des de llavors, cosa que fa versemblants les al·legacions del recurrent sobre la seva rehabilitació i, en conseqüència, sobre la manca de risc per a tercers o per a l'ordre públic.

En segon lloc, cal ponderar que l'agent està casat amb una ciutadana de nacionalitat andorrana, de manera que la negativa a atorgar-li l'autorització de residència que sol·licita incideix de manera molt negativa en l'àmbit de la vida personal i familiar dels consorts, en fer impossible la seva convivència conjugal.

En tercer i darrer terme, no es pot oblidar que, segons resulta de la documentació aportada darrerament per la representació processal del recurrent, el propi GOVERN ha revocat en data 27 de maig de 2009 l'ordre d'expulsió que pesava sobre l'interessat, ateses "les circumstàncies personals i familiars al·legades pel recurrent, en virtut del principi de proporcionalitat". En conseqüència, resultaria incongruent no aplicar els mateixos criteris pel que fa a l'autorització de residència que sol·licita l'interessat.

Per tot això, procedeix estimar el present recurs d'apel·lació i revocar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'ambdues instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Barba contra la sentència dictada el 7 de maig de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Estimar la demanda formulada pel Sr. R.M. contra el M.I. GOVERN i, en conseqüència, declarar no ajustades a dret i anul·lar les resolucions de data 18 de desembre de 2007 i 27 de febrer de 2008, en virtut de les quals es va denegar l'autorització de residència per reagrupament familiar que havia sol·licitat l'interessat.

3r.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.