CASS - SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa accident de treball. Valoració del grau de menyscabament. Consolidació de les seqüeles. (1000119/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000119/2015 Núm. De Rotlle: TSJA-0000110/2017

SENTÈNCIA 37-2018

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Ramirez

Advocada: Sra. Canales

Apel·lant: Sr. Pérez

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Anaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000119/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Pérez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 27 d'octubre de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 20 de juliol de 2015. Per mitjà d'aquestes resolucions s'acordava suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, amb efectes de l'1 d'agost de 2015, i atorgar un capital d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscabament del 20%.

2.- Per sentència de 19 d'octubre de 2017, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Pérez, en el sentit de declarar que la patologia de l'agent no estava consolidada l'1 d'agost de 2015 i confirmar el grau de menyscapte del 20% que havien reconegut les resolucions impugnades.

3.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'estat de salut de l'agent estava consolidat l'1 d'agost de 2015, tal com van constatar els serveis mèdics de l'entitat parapública, cosa que no és incompatible amb el fet de seguir tractament mèdic, i, de fet, aquell es va reincorporar al seu lloc de treball.

L'interessat ha esgotat el termini màxim de baixa mèdica, com es va dir en la resolució de 23 de setembre de 2015, que no va ser recorreguda per part del seu destinatari.

4.- El Sr. Pérez ha formulat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en el qual defensa que es reconegui un grau d'invalidesa del 30%, com ha establert la prova pericial.

5.- Cadascuna de les parts es va oposar al recurs de la contrària i va confirmar els arguments en què es fonamentaven els seus respectius recursos.

6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa és doble. D'una banda, s'ha de determinar si resultava procedent l'alta mèdica que va acordar la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) amb efectes de l'1 d'agost de 2015 i, en segon lloc, quin és el grau d'invalidesa que li correspon a l'interessat, com a conseqüència l'accident de treball que va patir el 13 de setembre de 2012, quan es va fer mal al canell esquerre, mentre estava tallant un arbre.

Tanmateix, com a qüestió prèvia, convé deixar constància que l'interessat va iniciar un nou període de baixa el 31 d'agost de 2015 fins al 13 d'octubre del mateix any, data en què va ser donat d'alta, segons resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que va ser consentida, de manera que aquesta segona alta no pot ser objecte d'aquest procés, com ha declarat la sentència apel·lada.

Tercer.- Pel que fa a l'alta mèdica acordada amb efectes de l'1 d'agost de 2015, l'informe pericial (foli 128 i següents) és taxatiu quan afirma que "és evident que les lesions no estaven consolidades", com ho demostra el fet de que l'agent va ser novament intervingut en una data ben propera com és el 21 de setembre del mateix any 2015, i això ja estava previst des de finals de juliol del mateix any.

El recurs d'apel·lació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no desvirtua aquestes conclusions, sinó que reprodueix els informes dels seus propis serveis mèdics, que no poden prevaler sobre l'informe pericial practicat en les actuacions, com ha declarat una reiterada jurisprudència d'aquesta Sala. En conseqüència, s'ha de confirmar l'anul·lació dels actes impugnats, en la mesura en què van acordar l'alta mèdica l'1 d'agost de 2015.

En qualsevol cas, la sentència apel·lada ja assenyala que aquest pronunciament no comporta el pagament d'indemnitzacions de salari, atès que l'assegurat es va reincorporar al treball i, en conseqüència, no es dóna el supòsit de fet de justifica el pagament d'aquestes prestacions.

Quart.- Quant al percentatge d'invalidesa, que discuteix l'agent en el seu recurs d'apel·lació, la sentència de la Batllia ha reconegut una IPP del 20%, apartant-se del percentatge que va determinar l'informe pericial emès per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, que era del 30%.

La sentència apel·lada segueix el criteri de l'informe del facultatiu independent que preveu l'article 257 de la Llei de la seguretat social (folis 117 i següents) i considera que el percentatge del 20% que atribueix el perit judicial per la limitació dels percentatge de flexió dorsal i palmar del canell esquerre supera el màxim previst en el barem de la UCANSS.

Aquest pronunciament ha de ser confirmat íntegrament ja que, en realitat, no es discuteix el percentatge atribuït per les limitacions en els moviments de prono-supinació (10%), la qüestió queda circumscrita a la valoració de les limitacions en els moviments de flexió dorsal i palmar. Segons l'apartat 1.1.2 del barem, el blocatge del canell en rectitud, sense afectació de la prono-supinació, té atribuïda una valoració del 10%, quan es tracta del membre no dominant, com és el cas. En conseqüència, les limitacions que pateix l'assegurat no poden superar aquest percentatge, al qual s'ha d'afegir el 10% corresponent a la prono-supinació, cosa que suposa un total del 20%, com ha determinat la sentència apel·lada.

D'aquesta manera, d'acord amb les regles de valoració de la prova que aplica de forma reiterada aquesta Sala, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'agent i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Sr. Pérez contra la sentència dictada el 19 d'octubre de 2017 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.