CASS- ACTIVITAT PER COMPTE PROPI. AFILIACIÓ D'OFICI. Els membres del Consell d'administració d'una societat mercantil desenvolupen una activitat lucrativa, incompatible amb la condició d'assegurat indirecte. Devolució de les prestacions indegudes. TSJA-035/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0066-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-035/14

SENTÈNCIA 39-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Izquierdo

Representant: Sr. Garzón

Advocat: Sra. Hoyos

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Vaquero

Advocat: Sra. Suárez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-quatre d'octubre de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0066-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 17 d'abril de 2013, confirmada per una altra resolució de 29 de juliol del mateix any, va suspendre la condició d'assegurada indirecta de la Sra. Palmer, esposa del recurrent, i va reclamar la quantitat de 5.454,26 EUR, en concepte de prestacions de reembossament indegudament abonades en els tres anys anteriors. Aquestes resolucions obeïen al fet de què la interessada venia ostentant el càrrec de vicepresidenta del Consell d'administració de dues societats, cosa que es considerava incompatible amb la condició d'assegurada indirecta.

2.- La representació de l'agent va interposar demanda en impugnació d'aquests actes administratius, que va ser finalment desestimada per la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 6 de març de 2014.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent va formular recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents consideracions:

Es tracta de dues societats familiars i el càrrec de vicepresidenta del Consell d'administració no estava retribuït, de manera que no existeix incompatibilitat amb la condició d'assegurada indirecta.

L'obligació de que els administradors de societats estiguessin afiliats a la CASS, per realitzar una activitat per compte propi, no va estar vigent fins el 30 de juny de 2013, segons la disposició transitòria 4ª de la Llei de la seguretat social.

No procedeix la devolució de les prestacions ja satisfetes, tota vegada que es tracta d'un canvi de criteri de la CASS i l'acte impugnat no es pot aplicar de forma retroactiva.

4.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió relativa a si els administradors d'una societat mercantil podien o no ostentar la condició d'assegurat indirecte ha estat ja examinada en diverses ocasions per aquesta Sala, que ha declarat que es tracta d'una activitat amb finalitat lucrativa, ja que els membres del Consell d'administració assumeixen de forma col·legiada les funcions d'administració, gestió i representació de la persona jurídica.

La recent sentència núm. 8-2014, de 28 de març, analitza un supòsit de fet que resulta plenament equiparable al que és objecte d'aquesta litis, i afirma que:

"L'article 13 de a Llei 17/2008 disposa:

Són persones assegurades indirectes aquelles que es troben a càrrec d'una persona assegurada directa, a condició que no siguin elles mateixes persones assegurades directes, excepte en els supòsits dels règims especials regulats als articles 223 i 224, que no exerceixin cap activitat professional o amb finalitat lucrativa, que resideixin de manera legal a Andorra i que es trobin incloses en algun dels apartats següents:

El cònjuge d'una persona assegurada directa...

En el cas present, es tracta de determinar si la interessada compleix la condició prevista en aquest article "que no exerceixi cap activitat professional o amb finalitat lucrativa".

Aquesta Sala s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió: "En conseqüència, amb independència de que el càrrec de President sigui o no retribuït, s'ha de concloure que la condició de membre del Consell d'Administració d'una societat mercantil com la que ara s'examina suposa el desenvolupament d'una activitat amb finalitat lucrativa, als efectes previstos en l'article 4 del Reglament tècnic de la CASS, per la qual cosa s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada" (Sentència 03-2007 del 30 de gener de 2007).

La Sala ha confirmat aquesta jurisprudència en la Sentència 31/2010 del 10 de maig de 2010:

"En conseqüència, amb independència de que el càrrec de President fos o no retribuït, es va concloure que la condició de membre del Consell d'Administració d'una societat mercantil suposava el desenvolupament d'una activitat amb finalitat lucrativa, als efectes previstos en l'article 4 del Reglament tècnic de la CASS, per la qual cosa resultava improcedent que la interessada ostentés la condició de drethavent d'un assegurat".

La precisió aportada en aquesta sentència no és d'aplicació en el present litigi.

"Encara que, segons resulta de l'anterior doctrina jurisprudencial, la condició de President del consell d'administració d'una societat mercantil sigui en termes generals incompatible amb la condició de drethavent d'un assegurat, això no implica que s'hagi de prescindir de les concretes circumstàncies que es presenten en cada cas, les quals poden suposar, en determinats supòsits especials, una excepció al principi general abans esmentat".

En el cas jutjat per la Sentència del 10 de maig de 2010, la societat estava en situació de fallida.

Resulta clarament d'aquesta jurisprudència que "la condició de membre del consell d'administració d'una societat mercantil suposava el desenvolupament d'una activitat amb finalitat lucrativa...".

En conseqüència, en aplicació del mateix criteri, procedeix desestimar el primer dels motius d'impugnació que articula l'apel·lant.

Tercer.- Tampoc resulta rellevant en aquest cas la moratòria que preveu la disposició transitòria 4ª de la Llei de la seguretat social. Encara que, finalment, els administradors de les societats mercantils no tinguessin l'obligació d'afiliar-se a la CASS fins el 30 de juny de 2013, això no implica que, en l'ínterim, fos viable la condició d'assegurat indirecte. En efecte, tant l'article 13 de la Llei de la seguretat social com, abans, l'article 4 del Reglament Tècnic, exigien que no s'exercís cap activitat professional o amb finalitat lucrativa, cosa que resulta incompatible amb la condició de membre del Consell d'administració d'una societat mercantil, com s'acaba d'exposar.

Per això, s'ha de desestimar igualment el segon motiu d'impugnació.

Quart.- La qüestió relativa a la devolució de les prestacions de reembossament indegudament percebudes fa necessari recordar els pronunciaments d'aquesta Sala sobre el procediment que s'ha de seguir per a la revisió d'actes administratius declaratius de drets.

En termes generals, quan es pretén revisar un acte d'aquesta naturalesa, l'Administració ha de procedir a impugnar-lo davant la Jurisdicció administrativa, fent ús de les facultats que li atribueix l'article 23 de la seva llei reguladora, per tal de què sigui aquesta darrera la que, previ el corresponent procés contradictori, examini la concurrència del vici denunciat i declari la invalidesa de l'acte.

Tanmateix, la necessitat d'acudir a aquest tipus de procediment, que té per objecte assegurar el principi de seguretat jurídica, queda exclosa quan l'acte s'ha dictat en base a dades o declaracions subministrades pel propi interessat, que no resulten ajustades a la realitat dels fets. En aquest cas no es tracta en realitat d'examinar la legalitat o il·legalitat de l'acte, és a dir, la verificació del criteri jurídic que ha presidit la seva adopció, sinó que es planteja la mera constatació de què la situació de fet invocada per l'interessat no concorda amb la realitat.

Quant es tracta, com aquí succeeix, d'un acte d'afiliació o enquadrament, que es duu a terme sense un control exhaustiu previ per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, es parteix de les manifestacions dels propis interessats, de manera que les omissions o inexactituds dels mateixos autoritzen la CASS a realitzar les verificacions necessàries per tal d'ajustar el contingut de l'acte a la realitat de la situació de fet.

En aquest darrer cas, són aplicables els articles 32 i 115 de la Llei de la seguretat social. El primer d'aquests preceptes afirma que:

"L'afiliació de persones excloses del camp d'aplicació del sistema de seguretat social que sigui declarada indeguda determina la reposició a la situació existent en el moment anterior a l'esmentada afiliació indeguda".

Per la seva part, l'article 115 estableix de forma general que:

"Qualsevol persona que ha percebut indegudament prestacions de la seguretat social ha de reintegrar el seu import".

L'aplicació d'aquestes normes fa que sigui procedent la reclamació que fa la CASS de les prestacions que va abonar de forma indeguda durant els tres anys anteriors, període en el qual encara no ha prescrit l'obligació de reintegrament, segons l'article 115.3 de la Llei de la seguretat social.

Cinquè.- Les anteriors consideracions condueixen a la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, sense que sigui procedent fer un especial pronunciament sobre les costes causades, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Izquierdo contra la sentència dictada el 6 de març de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.