Divorci. Modificació mesures separació. Aliments. Despeses extraordinàries (4000450/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000018/2021 ORIGEN: 4000450/2018 - 00

NIG: 5300542120180003361

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sanç

Advocat: Sr. Olmo

Apel·lat: Sra. Puig

Advocat: Sra. Cepeda

Part : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Luís

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: DIVORCI. MODIFICACIÓ MESURES SEPARACIÓ. ALIMENTS. DESPESES EXTRAORDINÀRIES

SENTÈNCIA 113-2021

Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 16.11.20 amb la següent part decisòria :

"PRIMER.- Que estimant substancialment la demanda promoguda en data 10 de gener del 2019 per la Sra. Puig a l'atenció del Sr. Sanç ha de declarar dissolt per divorci el matrimoni civil celebrat a P, Portugal el dia 31 de desembre del 1994;

SEGON.- Modificar les mesures paterno-filials establertes en la sentència dictada en el marc dels autes civils 3000210/2015 pel Tribunal unipersonal del 26 d'abril del 2017:

Mantenir la PÀTRIA POTESTAT compartida entre ambdós progenitors.

Mantenir la GUARDA I CUSTÒDIA DE LA FILLA MENOR, en favor de la mare.

Quant al RÈGIM DE VISITES EN FAVOR DEL PROGENITOR NO CUSTODI, correspondrà establir un règim de mínims consistent en:

Els caps de setmana alterns -amb règim diürn-, des del divendres a la sortida de l'escola i, fins el diumenge a les 21 hores en què haurà de retornar al domicili matern. Igualment, si ho desitgen pare i filla, un dia intersetmanal des de la sortida de l'escola i, fins les 21 hores en què haurà de retornar al domicili matern.

Si quan el progenitor es troba en companyia de la filla menor durant el cap de setmana aquesta ha d'assistir a un entrenament, competició o, estatge de X, a Andorra o, a l'estranger, el Sr. Sanç haurà d'acompanyar a la menor perquè hi pugui assistir. Cas que no pugui, o no vulgui, automàticament es modificarà el calendari de visites, de manera que serà la mare qui acompanyarà a la filla, desplaçant-se el cap de setmana a un altra en què la menor no hagi d'assistir a cap entrenament, competició o estatge. En aquest supòsit les despeses derivades del desplaçament hauran de ser sufragades pel Sr. Sanç.

Mantenir el repartiment de les vacances escolars establert en el procediment de separació amb referència 3000210/2015, de manera que:

A l'estiu la menor romandrà els primers 15 dues de juliol i, d'agost amb el seu pare i, la resta amb la mare. El temps des de l'1 de setembre i, fins a l'inici del curs escolar es repartirà per parts iguals entre ambdós progenitors.

Les restants vacances escolars d'una durada igual o superior a dos setmanes seran repartides igualment per meitats, corresponent a la mare la primera meitat i, al pare la segona, precisant-se que per les vacances de Nadal s'entendrà que el primer període s'estén des del dia de sortida de l'escola a les 20:30 hores i, fins el 31 al migdia i, el segon des d'aquest moment fins el dia anterior al retorn de l'escola, a les 19 hores.

Les vacances escolars d'una durada inferior o, igual a una setmana (Carnaval, Tots Sants i, Segona Pasqua) és repartiran de forma alterna, corresponent els anys parells a la mare les de Carnaval i, els anys senars al pare i, les de Tots Sants i, de Segona Pasqua l'altra. Aquestes s'iniciaran el primer dia de descans escolar a les 20:30 h i, acabaran el dia anterior a la tornada a l'escola a les 19 hores.

El dia del pare o de la mare, així com el dia dels seus propis aniversari i onomàstica, la menor gaudirà de la companyia del progenitor respectiu des de les 10 hores del matí i, fins les 20 hores, devent-se respectar però l'activitat lectiva i, el X. Aquest dia no podrà ser recuperable.

El dia d'aniversari de la menor, els progenitors s'alternaran de manera que els anys parells li correspondrà a la mare i, els senars al pare. El progenitor a qui no li correspongui estar en companyia de la seva filla per al seu aniversari, podrà veure- la per lliurar-li el regal. Igualment li correspondrà l'onomàstica.

El progenitor que no tingui en la seva companyia a la filla podrà contactar amb ella telefònicament.

Si durant les vacances escolars la menor Sanz ha d'assistir a un entrenament, competició o estatge de X, a Andorra o a l'estranger, el Sr. Sanç l'haurà d'acompanyar. Cas de no fer- ho, automàticament es modificarà el calendari de vacances, desplaçant-lo al període de vacances en que la menor no hagi d'assistir-hi, devent-se fer càrrec en aquest supòsit el Sr. Sanç de les despeses de desplaçament.

Modificar la PENSIÓ D'ALIMENTS a càrrec del pare i, fixar-la en l'import de 350.-EUR, la quina s'haurà de fer efectiva dins dels cinc (5) dies de cada mes al compte bancari que la mare indiqui i, actualitzable anyalment d'acord amb l'IPC; i; la contribució per part del pare en la proporció del 50%: i) en les despeses extraordinàries (que les parts entenen inclouen les despeses mèdiques, d'ortodòncia, oftalmologia, logopeda, psicòloga o, altres tractaments imprevisibles); ii) l'activitat de X d'ambdues filles (entre altres vestimenta, inscripció i, desplaçament a competicions i, estatges) i; iii) finalment en les despeses d'estudis superiors de la filla major Morales (entre altres, allotjament, matrícula, llibres, material, manutenció i, desplaçaments) i, si s'escau de la filla encara menor Sanz.

Quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat de la menor s'haurà de comunicar a aquesta Batllia;

I, sense efectuar cap pronunciament en costes judicials."

2.- El Sr. Sanç ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

En data 12.04.21 el Sr. Sanç va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut del que s'hi exposa demana que es revoqui la sentència i es condemni en costes d'honoraris d'advocat i procurador a l'adversa.

3.- En data 30.04.21 el Ministeri Fiscal va aportar el seu escrit de contesta a les conclusions i en ell manifesta que s'oposa al recurs formulat.

En data 03.05.21 la Sra. Puig va presentar el corresponent escrit de contesta a les conclusions i segons els arguments que s'hi exposen sol·licita que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i s'imposi el pagament de les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris d'advocat i qualsevol altra despesa que porti conseqüència del present recurs a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment de divorci, la part agent Sra. Puig reclama la declaració de divorci i un canvi en les mesures definitives respecte les que varen regir la seva separació decretada en l'any 2015.

La sentència declara el divorci entre els cònjuges i fixa determinades mesures definitives.

Contra tal decisió s'alça el Sr. Sanç amb l'oposició del Ministeri Fiscal i de la part contrària.

SEGON.- El nucli dels greuges que presenta el recurrent es troben al voltant de les mesures que afecten a la seva filla de 16 anys, Sanz nascuda en el dia 26.11.04.

El primer greuge està centrat en la pensió d'aliments fixada en 350EUR al mes i a que considera que no estan raonades mínimament en la sentència. Però res més lluny de la realitat. La sentència ja es fa ressò del criteri general dels tribunals andorrans de que la despesa d'una menor ronda entre els 600 i 800EUR al mes per a les despeses bàsiques i a més que els salaris dels progenitors ronden el 2.400EUR al mes per part del pare i de 2.000EUR mensuals per part de la mare. Cal dir que efectivament no consten circumstàncies singulars de la filla Sanz que requereixin d'una despesa sobreafegida (estudis en una escola privada, malaltia o discapacitat que precisi de tractament continuat o assistència més freqüent per terceres persona, etc.). I a la vista d'això, encertadament la sentència conclou que el pare pot fer front a una pensió de 350EUR al mes. El pare pretén que la pensió sigui la mateixa que fa sis anys quan es van dictar mesures provisional (200EUR al mes) quan com es sabut les despeses d'un fill creixen amb ell. És a dir van compassades amb el creixement cronològic i en especial quan s'arriba a la adolescència. A més ha augmentat l'estada setmanal amb la mare, la qual cosa també comporta major despesa econòmica per a ella.

El motiu no pot ser atès.

TERCER.- El segon greuge es refereix a l'activitat esportiva que realitza la Sanz amb continuïtat al llarg de la temporada. Es tracta del X que la duu a competicions nacionals i en alguna ocasió internacional (Espanya). El pare ho qualifica d'activitat extraescolar i de caprici. Tampoc podem compartir aquesta visió. L'activitat esportiva en una adolescent li exigeix sacrifici, perseverança, esforç, autoexigència, accelera la seva maduresa personal i social. I tot això no es pot qualificar de caprici i resulta convenient ajudar-la en mantenir-la. Això obliga que el pare quan estigui en la seva companyia l'acompanyi als entrenaments, a les competicions o als desplaçaments, però la sentència ja troba també una compensació pel pare en cas que no pugui acompanyar-la com és que se li canviarà per un altre cap de setmana. És a dir, que ja s'ha trobat una manera de fer compatibles la exigència de l'esport amb el dret de visites del pare.

Si el pare afirma en el seu recurs que "està conforme en satisfer les despeses relatives al X sempre que aquestes responguin als estàndards econòmics de sengles progenitors", hem de dir que atès que els dits estàndards són molt similars i un xic superiors els seus, no veiem que posi en risc ni d'ell ni de la mare la pràctica d'aquella activitat esportiva, sense oblidar que ambdós poden gestionar els ajuts públics corresponents en cas de necessitat. I si resultessin molt elevats o desproporcionats instar al Tribunal de Batlles una modificació al respecte. Però a dia d'avui no s'ha acreditat aquesta situació. Tampoc creiem que sigui acceptable que es pugui considerar que la fórmula trobada per la sentència de mantenir sempre el dret de visites del pare -salvant els compromisos esportius de la seva filla- sigui una manera de relegar la figura paterna, perquè seria suposar que els interessos de la filla adolescent que es situen en paràmetres beneficiosos per a una adolescent, són incompatibles amb els interessos del pare. Estem convençuts que no s'ha volgut dir aquesta antinòmia i que el Sr. Sanç sap apreciar el benefici de que la seva filla sigui aficionada a la pràctica d'un esport. Insistim en que és una activitat que beneficia a la seva filla pel seu desenvolupament físic, psicològic i social que mereix ser protegit pels tribunals pensant en la protecció de l'interès superior del menor. Si resultés un simple caprici, no trobaria aquesta empara judicial.

I el mateix hem de dir respecte a la seva voluntat d'acompanyar a la seva filla en els desplaçaments per raó de l'esport. De ben segur que veient-la competir, després d'esforç i entrenaments que exigeixen una quota de sacrifici en molts dies, podrà sentir-se orgullós d'aquesta activitat i de contribuir amb temps i diners a fer més feliç la seva filla. Aleshores, la contribució per meitats a les despeses extraordinàries vinculades a l'activitat esportiva està també ben justificada.

El motiu tampoc pot reeixir.

QUART.- En conclusió i en concordança amb l'informe final del Ministeri Fiscal oposant-se al recurs, aquest ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- No fem imposició de les costes d'aquesta alçada en tractar-se d'assumptes de naturalesa familiar, com es la norma habitual en les nostres decisions.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Sanç contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 16 de novembre de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.