ESTRANGERS. PROFESSIONS LIBERALS. Autorització per a l'exercici de la professió d'advocat. Concurrència del criteri de reciprocitat amb el país d'origen del sol.licitant TSJA- 0000010/15

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000082/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000010/2015

SENTÈNCIA 43-2015

PARTS:

Apel·lant: M.I. M.I. GOVERN

Representant: Sra. Vives

Advocat: Sra. Anaya

Apel·lat: Sra. Peña

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Sanz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Vives I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Vives I. Sr. Bernard Plagnet

Vives I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, dinou de juny de dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000082/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 9 de gener de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda interposada per la Sra. Peña contra el M.I. M.I. GOVERN, en què impugnava la resolució de 3 d'abril de 2014, confirmada en tràmit de reposició el 16 de juliol següent, per mitjà de la qual es va denegar l'autorització que havia sol·licitat l'agent per exercir la professió titulada d'advocada al Principat, ja que no es considerava acreditat el requisit de la reciprocitat, que permetés l'exercici efectiu de la professió als ciutadans andorrans al país d'origen de la interessada.

2.- La representació del M.I. M.I. GOVERN ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual sosté que no es pot apreciar en aquest cas el compliment del criteri de la reciprocitat, en base a les següents al·legacions:

L'exigència legal de que la reciprocitat sigui efectiva implica que la professió s'ha de poder exercir en les mateixes condicions que es requereixen a Andorra, o en d'altres substancialment similars.

L'exercici de la professió d'advocat a Nicaragua per part d'un ciutadà d'Andorra es troba subjecta a condicions restrictives, ja que s'ha de seguir un llarg i complicat procediment i, a més, genera dubtes la comprovació objectiva dels requisits d'honradesa i bona conducta.

A més, cal obtenir un diploma sobre legislació nicaragüenca, amb una càrrega lectiva equivalent a 220 hores, de les quals un 60% ha de ser presencial.

3.- La Sra. Peña s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si l'agent reuneix els requisits necessaris per obtenir l'autorització per exercir la professió titulada d'advocat a Andorra i, més en concret, si es dóna en aquest cas el requisit de la reciprocitat amb els nacionals andorrans que vulguin desenvolupar la mateixa professió al país d'origen de la interessada, de nacionalitat nicaragüenca.

Aquesta exigència deriva de l'article 5.2 de la Llei 6/2008, de 15 de maig, d'exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, segons el qual:

"L'obtenció de l'autorització d'exercici d'una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d'Andorra o que disposen d'una autorització d'immigració de treball fronterer vigent, i que no disposen de nacionalitat andorrana, està subjecta al tracte de reciprocitat que permeti l'exercici efectiu de la professió titulada als nacionals andorrans en l'estat del qual és nacional el sol·licitant".

Aquesta Sala, en la sentència núm. 44-2014, de 21 de novembre, ha precisat el sentit que cal donar a l'exigència de reciprocitat, afirmant que:

"La llei andorrana en cap moment exigeix que la reciprocitat suposi el trasllat del règim jurídic aplicable a les persones andorranes a l'estranger, qual cosa no seria oponible a cap Estat estranger a defecte de conveni internacional i, sobretot, buidaria molt probablement de contingut la voluntat del legislador, tota vegada que persegueix "atreure l'emprenedoria, el talent, la innovació i el coneixement" i "reduir el proteccionisme" (Exposició de motius de la llei d'inversió estrangera al Principat d'Andorra). Segons els principis generals del dret, no es pot interpretar una llei, de tal manera a deixar-la sense efectes ("Verba legis cum effectu sunt accipienda"), és a dir que: "Les paraules de la llei s'han d'entendre eficaçment". Per tant, el criteri de la reciprocitat es dóna quan, per regla general, un Estat estranger autoritza als nacionals andorrans l'exercici efectiu de la professió liberal projectada i quan aquest es configura en termes substancialment similars respecte dels nacionals d'aquell Estat tercer".

Tercer.- En el cas que ara s'examina, consta acreditat que la llei nicaragüenca (Ley General de Colegiación y del Ejercicio Profesional -article 6) disposa que s'autoritzarà l'exercici professional als professionals estrangers amb residència legalment atorgada, sempre i quan existeixin condicions de reciprocitat amb el país d'origen.

A més, el Secretari de la Cort Suprema de Justícia de Nicaragua ha informat (foli 102 i següents) que:

"Con tales antecedentes, es menester concluir que los nacionales del país de Andorra no tendrían ningún inconveniente para ser autorizados a ejercer la profesión de Abogado en la República de Nicaragua, si en su país de origen se permite el ejercicio de la Profesión de Abogado a los y las nicaragüenses en virtud del principio de reciprocidad, cuentan con cèdula de residencia legalmente otorgada y hacen efectivo los trámites pertinentes ante la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua y la Corte Suprema de Justicia de la República de Nicaragua".

En conseqüència, no es poden apreciar, en principi, obstacles legals o de caràcter processal que impedeixin als andorrans l'exercici de la professió d'advocat a Nicaragua, en condicions equiparables a les que s'apliquen als nacionals d'aquell país.

Quart.- La representació del M.I. M.I. GOVERN invoca el contingut dels informes tècnics incorporats a l'expedient administratiu, dels quals resultaria que la reciprocitat és només aparent i no efectiva. D'aquests informes, els més substancials són l'informe del Departament d'Economia que consta al foli 81 i següents, i el del Departament de Treball que figura al foli 130 i següents, ja que l'informe del Comitè Tècnic de reconeixement (foli 86) es limita a reproduir les consideracions del Departament d'Economia i, per la seva part, el Col·legi d'Advocats només indica sobre aquesta qüestió que no li correspon apreciar l'existència de reciprocitat.

En base a aquests elements de judici, la posició del Govern es basa en dues consideracions principals, com són la dubtosa acreditació del requisit de l'honradesa i bona conducta, a través de la declaració de tres testimonis, i l'exigència del diploma sobre legislació nicaragüenca.

Pel que fa al primer punt, l'acreditació de l'honradesa i bona conducta constitueix un requisit que no és obstacle al principi de reciprocitat, ja que s'exigeix per igual als nicaragüencs i als estrangers. Entendre que és un criteri que posa en qüestió la reciprocitat implicaria afirmar que l'exigència s'aplica de forma discriminatòria front als estrangers, i això és una mera sospita que no es troba recolzada per cap element objectiu. Com diu la sentència apel·lada, no es pot presumir que la Cort Suprema de Justícia de Nicaragua no actuï en aquesta matèria amb imparcialitat i d'acord amb el principi de legalitat.

Pel que fa a l'acreditació del coneixement de la legislació nicaragüenca, es tracta d'un requisit plenament raonable, en funció del caràcter específic que presenta la normativa de cada país, de manera que no resulta insòlit que l'exercici de la professió d'advocat es trobi subjecta a una prèvia formació que pugui justificar un nivell de domini suficient del dret intern. Com igualment afirma la sentència impugnada, també la normativa andorrana, continguda en la Llei 48/2014, de 18 de desembre, exigeix estar en possessió del certificat d'aptitud per a l'exercici de la professió d'advocat (article 7.4.e) i, mentre no es regulin els requisits per obtenir-lo, el supleix el diploma de postgrau en dret andorrà emès per la U. A. (disposició transitòria 2ª.2).

En conseqüència, s'ha de concloure que la concurrència del criteri de reciprocitat ha quedat suficientment acreditada en aquest cas, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui un especial pronunciament en matèria de costes.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el M.I. M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 9 de gener de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.