Reconeixement d'una pensió d'invalidesa (0041/11)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0053-2/2010 TSA: 013/11

S E N T È N C I A NÚM. 41-2011

PARTS:

Apel·lant: Téllez Representant: en nom propi Advocat: Zapata

Apel·lada: CASS Representant: Anaya Advocat : Agullo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de juliol de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0053-2/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2011-002, de 7 de gener, va estimar parcialment la demanda promoguda per la Sra. Téllez i anul·lant la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 10 de juny de 2010, així com la de 10 d'agost següent, que la confirmava al resoldre el recurs d'alçada, li va declarar el dret a percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2 de la categoria A.

La sentència, basant-se en la prova pericial practicada, ha considerat que la Sra. Téllez (1972) no pot exercir la seva activitat professional habitual de dependenta de comerç, que exigeix romandre dempeus.

2.- La representació processal de l'assegurada interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència demanant el reconeixement d'una invalidesa del grup 3 compte tingut que amb la seva patologia i formació no pot realitzar cap tipus de treball amb regularitat.

3.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social també interposa un recurs d'apel·lació demanant que se li mantingui el grup 1 reconegut en via administrativa i explica com a més del informe pericial n'hi ha d'altres tant en l'expedient administratiu com en les actuacions que permeten considerar altrament la valoració de les lesions i que també cal tenir en compte que treballa en una botiga de venda de peces de vestir a mitja jornada.

4.- Les parts han formulat els seus respectius escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tot i que la sentència apel·lada no diu quines lesions pateix l'assegurada, del dictamen pericial en que es basa per atribuir-li el grup 2 (obra als folis 124 a 131 de les actuacions) en resulta que pateix una glucogenosi V (caracteritzada per una deficiència d'un enzim que impedeix la utilització de la glucosa pel muscle originant intolerància a l'esforç físic, amb dolors, molèsties i rampes musculars) que ja li fou diagnosticada l'any 2006 i que ja va motivar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa malaltia del grau 1 que no li va impedir seguir treballant com a dependenta, i és portadora, des de 2009, d'un desfibrilador, i pateix, també, una tendència edematosa del membre inferior esquerre que ha precisat un by pass femoro tronco tibio peroneo que s'ha obstruït quedant un fluxe distal deficitari, com constata l'informe del Dr. Ruiz que obra al foli 109 de les actuacions i que actualment és estable, com precisa l'informe del Dr. Pina al foli 110.

Els perits convenen en què la Sra. Téllez pot tenir una activitat professional sedentària i que podria efectuar la seva professió de dependenta a mitja jornada sempre que no hagi d'estar molt de temps dempeus o que pugui evitar fer esforços importants i la sentència, puntualitzant la valoració dels perits forenses, arriba a la conclusió de que aquestes tasques formen part de l'activitat de dependenta i per això considera que la Sra. Téllez no pot realitzar les funcions pròpies de la seva feina habitual o d'una equivalent, per la qual cosa li atribueix el grup 2.

Expressades així les lesions cal determinar si l'assegurada pot exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (tesi de la CASS, que demana el manteniment del grup 1) no pot (tesi de la sentència, que li atribueix el grup 2) o està incapacitada per exercir qualsevol activitat professional (tesi de l'assegurada, que demana el grup 3), tot això de conformitat a allò establert en l'article 170 de la Llei de la Seguretat Social.

Tercer.- L'activitat de dependenta en una botiga de roba, tot i que sigui a mitja jornada, comporta la necessitat d'estar dempeus pràcticament tot l'horari laboral, i les lesions que pateix l'assegurada, fonamentalment les derivades de la tendència edematosa del membre inferior esquerra con a conseqüència d'una permeabilització amb flux inferior al normal desaconsella el romandre dempeus, i revela que les lesions que li foren reconegudes l'any 2006 i que aleshores van justificar un primer grau d'invalidesa, s'han agreujat i justifiquen l'atribució del grau que li ha reconegut la sentència, el que comporta la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per la CASS.

Tanmateix, les lesiones que pateix la Sra. Téllez no li impedeixen realitzar algun altre tipus de treball en que no hagi de romandre dempeus i per tant no li correspon, com pretén, el reconeixement del grup 3, pel que s'ha de desestimar el seu recurs d'apel·lació

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar els recursos d'apel·lació interposats per la representació de la Sra. Téllez i per la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència número 2011-002, de 7 de gener, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.