Compliment d'una decisió administrativa (0070/09)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0261-1/08 TSA: 010/09

S E N T È N C I A NÚM. 70-2009

PARTS:

Apel·lant: Esparza i Esparza

Representant: Campillo

Advocat: Querol

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Gutierrez

Advocat : Campillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0261-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-03, de 9 de gener de 2009 va refusar la demanda promoguda pels Srs. Esparza i Esparza i va declarar que el refús tàcit comunal en relació amb sol·licitud presentada per la part demandant en data 19 de maig de 2008 és ajustat al Dret.

La sol·licitud presentada demanava al Comú d'Andorra la Vella que corregeixi un error en el Pla d'ordenació urbanística municipal, ja que el que recull el instrument definitivament aprovat no és el que per acord comunal de la mateixa data d'aprovació se li va comunicar per resolució escrita, en el sentit de que li era estimada la al·legació realitzada en relació a una finca de la seva propietat.

2.- La part agent interposa un recurs d'apel·lació adduint que la resolució que li fou comunicada, estimatòria de les seves al·legacions, no pot deixar de ser incorporada en el POUP i per això aquest instrument ha comès un error, ja que es contradiu amb el que se li va reconèixer, pel mateix Comú, el mateix dia i per escrit.

3.- La representació processal del Comú considera que la comunicació esmentada, tot i que revesteixi la forma de resolució, és un acte de tràmit i que si el que es vol és recórrer determinacions del planejament el que calia era haver recorregut l'acte d'aprovació definitiva del planejament.

4.- El dia 19 de juny de 2009 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients a les seves pretensions, quedant tot seguir les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per centrar adequadament l'objecte del recurs jurisdiccional cal recordar el següent:

En el procediment de tramitació del Pla d'Ordenació i Urbanisme del Comú d'Andorra la Vella, l'aprovació inicial incloïa la propietat dels demandants en dues unitats d'actuacions: la Z7 170 amb ús industrial i logístic i de gestió directa, i la Z3, amb ús d'edificació aïllada unifamiliar. En el tràmit d'informació pública, el 27 de novembre de 2003 els ara apel·lants van fer al·legacions consistents en demanar la inclusió de tota la propietat en la UA Z7, d'ús industrial i logístic, i gestió directa, per que reunia tots els elements per ser considerada solar.

El dia 20 de juliol de 2005 l'equip redactor informa en el sentit d'estimar l'al·legació i proposa la inclusió dels terrenys en la unitat d'actuació GD-170, modificant els seus límits, i qualificant els terrenys de clau Z7, industrial i logística.

El dia 27 de juliol de 2007 el Consell de Comú resol estimar les al·legacions i dona peu de recurs administratiu en la resolució que així ho acorda (resolució núm. 148), que es notifica als ara apel·lants.

El mateix dia 27 de juliol de 2007 el Consell de Comú aprova definitivament el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Andorra la Vella, que es publica en el BOPA de 17 de setembre de 2007.

Detectada la circumstància de que el POUP aprovat i publicat no incorpora l'acord del dia 27 de juliol de 2007 (la resolució núm. 148 del Comú) el dia 19 de maig de 2008 els agents demanen al Comú que corregeixi l'error i inclogui la totalitat del seu terreny en la unitat d'actuació GD-170, modificant els seus límits i qualificant els terrenys de clau Z7, industrial i logística, sol·licitud que és desestimada per silenci administratiu.

Contra la desestimació d'aquesta sol·licitud per silenci s'interposa el recurs jurisdiccional, amb el resultat que ha quedat explicat en el primer antecedent de fet.

Tercer.- La sentència ha refusat la demanda per tal com la resolució comunal de 27 de juliol de 2007 que dóna resposta a les al·legacions no és susceptible de recurs, tal com ha establert aquesta Sala en la sentència que cita, 34-2008 i 37-2008, afirmació que hem tingut ocasió de reiterar en sentències més recents com les 11 i 12/2009, ambdues de 29 de gener, fins i tot en el cas de que aquesta comunicació es configuri com una resolució, que materialment incorpori una motivació singular per l'interessat i que fins i tot contingui indicació de peu de recursos.

No obstant, i com la part apel·lant te cura d'aclarir, la resolució de 27 de juliol de 2007 no és objecte del recurs, per la qual cosa els arguments que recull la sentència de primera instància no són adients per resoldre la qüestió que els demandants van plantejar en la demanda i reprodueixen en aquesta instància.

Quart.- L'objecte del recurs és la desestimació per silenci de la sol·licitud que, a la vista de què el POUP aprovat no concordava amb la resolució 124, els demandants van formular la petició que hem explicat en el punt 5 del primer fonament de Dret d'aquesta sentència.

És cert que la resolució núm. 148 te un contingut clarament favorable als interessos dels demandants i si s'hagués incorporat, com calia legítimament esperar, al document definitivament aprovat, aquells no haurien recorregut el POUP; per tant, des de la perspectiva dels destinataris de la mateixa era raonable no analitzar el contingut del POUP per efectuar la corresponent comprovació i no ho van fer en la legítima confiança que el POUP incorporava en les seves determinacions el contingut de la resolució núm. 148.

En aquesta situació resulta, d'una banda, que la resolució núm. 148 era favorable als demandants i per no l'havien de recórrer, i per una altra banda, i l'acord d'aprovació definitiva del POUP no tenia per què ser comprovat compte tingut els antecedents exposats.

Arribats a aquest punt, la tensió entre la institució de la caducitat dels terminis per interposar recursos i el principi de confiança legítima generada per actes propis, singulars i explícits del Comú s'ha d'inclinar en favor del dret a obtenir del Comú una resposta fonamentada, ja sigui sobre si s'ha patit un error en l'acord d'aprovació definitiva (o en la pròpia resolució núm. 148 com sosté en autes la representació del Comú) o si des de l'aplicació de la legislació urbanística no era procedent allò que demanaven els interessats malgrat que l'equip redactor va considerar que calia incorporar al planejament.

Procedirà, en conseqüència, estimar el recurs d'apel·lació i declarant que la desestimació per silenci de la sol·licitud formulada pels agents en data 19 de maig de 2009 ha de ser resolta expressa i motivadament pel Comú.

Cinquè.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Esparza i Esparza contra la sentència número 2009-03, de 9 de gener de 2009 dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca.

Ordenar al Comú d'Andorra la Vella que resolgui la sol·licitud formulada pels demandants amb data 19 de maig de 2008 tenint en compte el que es diu en el penúltim i últim paràgrafs del fonament de Dret quart d'aquesta sentència.

No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.