Indemnització per funcionament anormal administració de justícia (TSJ 0006/22)
- Resolució
- Sentència · 28/06/2022
- ROJ
- STSJAD 172/2022
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2022:172
- Recurs
- 6/22
- Ponent
- Jaume Tor Porta
- Magistrats
- Jaume Tor Porta, Carles Cruz Moratones, Marie Conte, Fátima Ramírez Souto, Albert Andrés Pereira, Elsa Puig Muñoz, Alexandra Cornelia Sola
- Descriptors
- CADUCITAT RELACIÓ DE CAUSALITAT SUBHASTA DRET A UN JUDICI DE DURADA RAONABLE SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) EXECUCIÓ FORÇOSA
La societat Arnau va presentar una demanda contra l'Estat per un funcionament anormal de l'administració de justícia, reclamant una indemnització de 10.000EUR per les dilacions en un procediment d'execució forçosa que va durar 8 anys. El Tribunal Constitucional havia reconegut el dret de la societat a ser indemnitzada pels perjudicis soferts. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va estimar parcialment la demanda, declarant que l'Estat era responsable del funcionament anormal de l'administració de justícia i va fixar la indemnització en 3.000EUR, corresponents als 2 anys i mig de retard injustificat. També va decidir no efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les despeses del procediment.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Presidència
TSJ 0000006/2022
SENTÈNCIA 012-2022
PARTS:
Agent: Sr. Arnau
Representant: Sra. Luís
Advocat: Sra. Ruiz
Defenent: MINISTERI FISCAL
Defenent: GOVERN
Representant: Sra. Giner
Advocada: Sra. Aguilar
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Sr. Carles Cruz Moratones
Sra. Elsa Puig Muñoz
Sr. Jaume Tor Porta
Sra. Alexandra Cornella Sola
OBJECTE : indemnització per funcionament anormal administració de justícia
Andorra la Vella, el 28 de juny del 2022.
El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la societat Arnau, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.
Ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta qui expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El dia 24-1-2022, la representació processal de la societat Arnau formulava acció adreçada al reconeixement del anormal funcionament de l'administració de justícia i reclamació d'indemnització, sol·licitant es dictés Sentència condemnant l'Estat a satisfer a la seva representada la suma de 10.000.- EUR i les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, generades pels escrits d'insistiment realitzades en el marc del procediment principal, les costes processals derivades del procediment davant del Tribunal Constitucional i les costes derivades del procediment en responsabilitat patrimonial de l'administració engegat.
2.- El 21-2-2022, la representació processal del Govern d'Andorra contestava la demanda articulada, sol·licitant es dictés Sentència desestimant totes les pretensions formulades per la part actora, fixant una indemnització màxima de 2.500.- EUR.
El Ministeri Fiscal també contestava la demanda articulada oposant-se parcialment a les pretensions formulades per la societat demandant, sol·licitant es dictés Sentència declarant la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'administració de justícia, desestimant però la indemnització que es reclamava i subsidiàriament fixant-la en un màxim de 500.- EUR per any de retard.
3.- Han estat practicats els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions, i les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- ANTECEDENTS D'INTERÈS
1.- El 21-10-2009, Arnau formulava una demanda civil contra la mercantil Blasco, el Sr. Tejera i els hereus de qui fou Sra. Marti, sol·licitant la seva condemna a pagar la suma de 287.201,04.- EUR incrementada dels interessos pactats. En aquell mateix acte, les parts perfeccionaven una transacció judicial que resultava aprovada per la jurisdicció civil, mitjançant la qual es fixava l'import del deute pendent de pagament pels deutors en la suma de 287.345.- EUR, convenint-se en aquell negoci jurídic les seves modalitats d'amortització.
2.- Atès que la part deutora no va complir les obligacions que de la Transacció atorgada davallaven, el 7-10-2011 Arnau sol·licitava la seva execució forçosa. En aquesta fase, el Batlle encarregat de l'execució disposava diferents embargaments executius i procedia a la venda en pública subhasta de l'immoble hipotecat en garantia del préstec subscrit, destinant-se el producte obtingut a reduir el deute pendent de pagament, sense que, segons indica d'ençà el 4-2- 2019 i almenys fins que es presentava l'escrit que ha originat el present procediment, l'entitat avui demandant hagi percebut cap altre import.
3.- El 29-6-2020, la representació processal de la societat Arnau sol·licitava còpia de les actuacions practicades en fase d'execució i els 12-3-2021 i 18-5-2021 articulava escrits insistint en la seva pretensió inicial. Tanmateix en els escrits indicats sol·licitava la incoació d'un procediment incidental en relació a determinada sol·licitud articulada per un tercer en relació amb unes accions de la societat Estany que havien estat embargades en el marc de l'execució. Aquesta pretensió va ser acollida per la Batllia sense donar audiència específica a la societat Arnau.
4.- El 16-9-2021 Arnau formulava recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, recaient en data 20-12-2021 Sentència amb la següent part decisòria:
"1.- Estimar el recurs d'empara interposat per la representació processal de l'entitat bancària ENTITY_12;
2.- Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
3.- Declarar que la Batllia s'ha de pronunciar sobre la causa de referència i sobre les peticions de la part recurrent amb la major brevetat possible.
4.- Declarar que la part recurrent té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts."
SEGON.- En aquest context, la representació processal de Arnau reclama una indemnització de 10.000.- EUR que justifica en els 8 anys que varen transcórrer entre la demanda d'execució i la realització forçosa sobre els béns hipotecats; en la manca de realització de cap mena d'acte coercitiu suplementari d'ençà aquesta data malgrat els insistiments reiterats que es van efectuar. D'altra part referia haver demanat còpia de l'expedient d'execució feia més d'un any i set mesos, sense que la Batllia els hi hagués lliurat. Finalment destacava que en el procediment executori en curs, un tercer havia articulat una terceria sobre un bé embargat que el Batlle havia acollit sense en cap moment assegurar el dret d'audiència de la seva representada.
El Govern d'Andorra i el Ministeri Fiscal, si bé admeten el principi de la responsabilitat de l'Administració derivada de les dilacions constatades, consideren que la seva extensió es circumscriu als 2 anys i 1/2 establerts pel Tribunal Constitucional en la Sentència dictada i en aquesta eventualitat proposen una indemnització que oscil·la entre 500.- EUR (Fiscalia) i 1.000.- EUR (Govern) per any de dilació injustificada.
TERCER.- De la lectura de l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia s'infereix que els elements que han de concórrer per a poder apreciar la responsabilitat patrimonial de l'Estat derivada del funcionament anormal de l'Administració de Justícia són els següents: 1) l'existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament; 2) que s'hagi produït un funcionament anormal de l'administració de Justícia; 3) que concorri la necessària relació de causalitat entre el funcionament anormal de l'Administració de Justícia i el dany causat i 4) que l'acció s'interposi en el termini de caducitat de 3 mesos comptadors des del moment en que podia ser exercitada.
En el present supòsit, el fet danyós i el dret per a la societat que promou l'acció ha ésser indemnitzada ja han estat reconeguts pel Tribunal Constitucional. Pel que es refereix a l'extensió de la dilació generadora de responsabilitat, el Tribunal constitucional també l'ha establert en 2 anys i mig, paràmetres tots ells que vinculen aquest Ple del Tribunal Superior de Justícia en mèrits de les previsions de l'art. 95.1 de la Constitució.
Quant a la concreta quantificació de la indemnització, la suma de 10.000.- EUR reclamada resulta substancialment superior d'aquella que venim establint de manera reiterada en supòsits anàlegs, sense que per això la sol·licitant invoqui o justifiqui d'un perjudici extraordinari que permeti assolir una indemnització superior. En aquest context, i seguint els criteris de casos similars (causa 022- 20 de data 17 de febrer de 2021, causa 30-2020 de data 28-5-2021 entre altres), aquest Tribunal considera que pels 2,5 anys de retard injustificat, la suma que ha de percebre s'ha de fixar en 3.000.- EUR.
QUART.- Pretén també la part demandant que la indemnització contempli els honoraris d'advocat derivats del procediment d'empara seguit amb anterioritat. Hem declarat reiteradament (per exemple, causa 001-07 de data 19 de desembre del 2018 o les més recent causa 022-20 de data 17 de febrer de 2021 o 30-2020 de 28-5-2021) que el rescabalament per dilacions indegudes no inclou els honoraris professionals d'advocat i procurador.
Aquests conceptes no són en cap cas perjudicis relacionats al retràs sofert reconegut pel Tribunal Constitucional. Es tracta, en realitat de despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals competents i que es regeixen per les normes processals de condemna en costes.
I la mateixa conclusió ha de ser assolida al respecte del cost derivat dels escrits d'insistiment presentats en fase d'execució del procediment: no es tracta de perjudicis específics sinó despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets i interessos davant els òrgans jurisdiccionals (TSJ-P001/07).
En conseqüència tampoc aquesta pretensió podrà triomfar.
CINQUÈ.- Quant a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat de que havent estat estimada parcialment la demanda i en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament al seu respecte.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà
DECIDEIX
Primer.- Estimar parcialment l'acció en reconeixement del anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal de la societat Arnau
Segon.- Declarar el dret de la societat Arnau a rebre de l'Estat una indemnització de tres mil euros (3.000.- EUR).
Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.
Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.