Exequàtur; condemna en costes a l'adversa demanat en l'escrit de demanda complementari, no sotmès al principi de rogació

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000251/2019 EXEQUATUR NIG: 5300531120190000011 PARTS: Apel·lant : Sr. Salcedo Procurador : Sra. Bonet Advocat : Sr. Jover Apel·lat : A Espada Procurador : Sra. Alvarado Advocat : Sr. Conde Part : MINISTERI FISCAL SENTÈNCIA 107-2020 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Gaya Sr. Jaume Tor Porta Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 24-11-2014, la Audiència Provincial de Lleida va adoptar la sentència Nº 436/2014 amb la següent part decisòria: "Estimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Salcedo, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de La Seu d'Urgell, en procediment de judici ordinari núm. 246/11, que revoquem i, en el seu 110c, estimem la demanda interposada contra ORG_0 i declarem que aquesta darrera és responsable de la defectuosa instal·lació i subministrament del parquet col*locat al sostre de l'habitació de matrimoni, cambra de bain, les dues cambres de convidats, rebedor de la primera planta i sostre de la planta sota coberta, de la casa coneguda com xalet Salcedo d'E, així com també la condemnem a la seva substitució i reposició per un altre de la qualitat i resistència exigida pel seu fi. També la condemnem a pagar les costes de primera instància, sense que escaigui efectuar pronunciament pel que fa a les costes causades en aquesta alçada. Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin." En data 11-11-2015, el Jutjat de primera instància 2 de la Seu d'Urgell va emetre una interlocutòria decidint : "Disposo despatxar execució, a instàncies del/de la procurador/a MS, en nom de Salcedo, part executant, contra A, S.L., part executada, perquè aquesta faci el següent: Procedeixi a substituir i reposar el parquet col.locat al sostre de l'habitació de matrimoni, cambra de bain, les dues cambres de convidats, rebedor de la primera planta i sostre de la planta sota coberta, de la casa coneguda com xalet Salcedo d'E, per un parquet de la qualitat i resistència exigida pel seu fi. Per tal que la part executada compleixi aquesta obligació de fer, fixo un termini de 30 dies. Per al supòsit de que la part executada no verifiqui la obligació de fer que conté el títol executiu en el termini dels 30 dies fixat, la part executant encarregarà la obra a tercer i a càrrec de l'executat." En data 17-01-2019, la secció civil del Jutjat de primera instància 2 de la Seu d'Urgell va decretar que : "Aprovo la relació dels danys i perjudicis i el seu import ,presentada per/pel procurador/a MS, en representació de Salcedo, l'import de la qual és de 28.818, 02 EUR, que s'ha de fer efectiu d'acord amb el que estableix la LEC per a l'execució dinerària." Segon.- Mitjançant escrit presentat en data 26-07-2019, la representació processal del Sr. Salcedo va formular demanda d'exequàtur de les referides sentències, essent part demandada la societat ORG_0, i part en el procés el Ministeri Fiscal. Tercer.- En data 05-09-2019 es va citar a la part demandada. Quart.- En data 09-09-2019, la representació processal del demandant va presentar un escrit de demanda complementari per tal d'afegir una petició de condemna de la defenent al pagament de les costes. Cinquè.- El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 16-09-2019 manifestant que procedeix donar lloc a la demanda d'exequàtur. Per escrit del 24-09-2019, la seva representació processal de ORG_0, es va oposar a la demanda d'exequàtur. Sisè.- El 15-10-2019 es va donar trasllat a la part defenent i al Ministeri Fiscal de l'escrit complementari del 09-09-2019 i la representació de la primera es va oposar a l'ampliació de la demanda. La part agent va replicar en data 09-12-2019 i la part defenent va duplicar per escrit del 27-01-2020, així com ho va fer el Ministeri fiscal el 16-01- 2020. Setè.- Proposades i practicades les proves que les parts van sol·licitar, les parts agent i defenent van presentar, respectivament, llurs escrits de conclusions en data 31-07-2020. També en data 07-12-2018 el Ministeri Fiscal va presentar escrit de conclusions pel qual manifestava que interessava que s'atorgui l'exequàtur sol·licitat per la part actora.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET PRIMER.- Els motius pels quals la part defenent s'oposa a l'atorgament de l'exequàtur de les sentències espanyoles són en resum que les jurisdiccions espanyoles no eren competents per a decidir sobre la demanda sinó les jurisdiccions andorranes fent aplicació de la llei andorrana tota vegada que la societat amb qui va contractar el Sr. Salcedo no era A sinó la societat Catalá, i que la mateixa tenia el seu domicili a Andorra, que la societat A també és andorrana i que el domicili del Sr. Salcedo era a Andorra. Afegeix que A i B son dues societats amb personalitat diferent i que és en base a una motivació forçada que la Audiència Provincial ha considerat que A era responsable malgrat no haver realitzat la prestació. Treu d'aquests elements la conclusió que es va dictar una sentència contrària a l'ordre públic andorrà, i que per consegüent no es donarien tots els requisits de l'article 49 de LTPJ. Però aquests arguments són insuficients per no concedir l'exequàtur. SEGON.- L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits: . la competència de la jurisdicció que l'ha dictat. . la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció. . l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte. . la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional. . l'absència de tot frau a la llei nacional Ara bé, les jurisdiccions espanyoles no tenien que declarar-se incompetents. En efecte, donat la natura del litigi i els elements que li eren sotmesos, i donat el fet que la part defenent va comparèixer en tot moment del procediment, sense formular cap excepció d'incompetència o en relació a l'extrangeritat del litigi, el jutjat de primera instància i la Audiència provincial no tenien que aixecar d'ofici la suposada incompetència que s'invoca ara. A més tenien un clar criteri de competència puix els treballs litigiosos es van dur a terme en el xalet del Sr. Salcedo a E (F i G). D'altra banda, pel que fa a la regularitat del procediment seguit davant les jurisdiccions de La Seu i de Lleida, és pales que es va donar compliment als principis de defensa, audiència i contradicció. La societat A es va poder explicar i exposar tots els arguments i mitjans de defensa i prova que va considerar oportuns en el marc d'un procediment que va respectar els seus drets i les degudes garanties processals. No apareix en cap moment del procediment que la societat A hagi manifestat cap disconformitat en veure les pretensions de la part actora examinades per la jurisdicció espanyola sinó que es va explicar sobre el fons de la qüestió del crèdit que es pretenia contra ell i va sostenir que no tenia legitimació passiva. Al respecte, la sentència de l'Audiència provincial motiva de manera detallada el rebuig d'aquesta excepció i sobre els elements que permeten fonamentar la responsabilitat de A. I és d'interès la motivació en relació al vincle entre les dues societats ja que la sentència diu que "És evident, doncs, que existeix una estreta relació entre ambdues societats i el mateix Sr. M, i que segons convé els seus interessos utilitza formalment una o altra la qual cosa suposaria infringir els principis de bona fe contractual i de lleialtat en els tractes (art. 111-7 del CCCat), que utilitzés la imatge societària creada en benefici exclusiu dels seus interessos particulars i, al mateix temps, per eludir les seves responsabilitats i frustrar les reclamacions que es puguin dirigir contra ell. El simple fet que la demandada A hagi aportat amb la seva contestació a la demanda documentació mercantil de Catalá, és a dir, documentació pertanyent a una altra societat, ja és prou indicatiu de la seva estreta relació (...)." TERCE.- D'altra banda, la jurisprudència d'aquesta Sala (STSJC 064/97 i 065/97 del 18-12-1997 i TSJC 182/02 i 110/02 del 17-07-2003) ha definit el frau a la llei com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar de l'aplicació d'una normativa nacional contrària. Tal supòsit no es dóna en el present cas. L'afer jutjat a La Seu i després a Lleida, objecte de la present demanda d'exequàtur, concerneix la reclamació per part d'un particular contra una societat de construcció en relació a unes obres de col·locació d'un parquet en un Xalet. Ara bé, no existia cap raó per no aplicar la llei espanyola per resoldre tal litigi on la societat A era demandada en la seva qualitat de contractista per a la realització d'obres a Espanya. Per tant, no pot ara invocar que és andorrana per pretendre que aquesta llei no li era aplicable. Així les coses, les sentències de les quals es sol·licita l'exequàtur en res contravenen l'ordre públic nacional o internacional, i no existeix cap frau a la llei nacional. Per totes aquestes consideracions, els motius d'oposició han de ser desestimats i l'exequàtur ha de ser concedit. QÜART.- L'estimació íntegra de la demanda comporta la imposició de les costes processals a la part defenent que s'ha oposat a l'exequàtur (Codi 7,51,5). Al respecte, és veritat que és només en el seu escrit de demanda complementari, que fou comunicat a la defenent després que aquesta hagi presentat el seu escrit de contesta, que l'agent va formular la seva petició de condemna de l'adversa en costes. Però aquestes circumstàncies no impedeixen imposar les costes a la defenent i la mateixa no pot invocar cap indefensió. En efecte, tot i que l'escrit de demanda no comporta cap demanda de condemna a pagar les costes de la part defenent, la mateixa va indicar espontàniament en el seu escrit de contesta que no procedia imposar-li les costes. A més se li va comunicar l'escrit de demanda complementari relatiu a les costes i va poder al·legar al respecte. De totes les maneres, la qüestió de les costes no està sotmesa al principi de rogació i no és a disposició de les parts sinó que l'òrgan judicial ha de pronunciar-se sobre la imposició de les costes encara que les parts no hagin al·legat al respecte. Per tant, la manifestació tardana de la petició de condemna en costes no ha pogut provocar cap perjudici a la defenent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ PRIMER.- ESTIMAR la demanda d'exequàtur promoguda per la representació processal del Sr. Salcedo i declarar executòria a Andorra les resolucions dictades en data 24-11-2014 per la Audiència Provincial de Lleida i en data 11-11-2015 i 17-01-2019 pel Jutjat de primera instància 2 de la Seu d'Urgell ; SEGON.- IMPOSAR a la societat ORG_0 les costes processals d'aquesta instància. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-