MEDI AMBIENT. Sanció per abocaments d'aigües no depurades. Risc per a la salut i afectació de l'ecosistema. Incompliment de les ordres de l'Administració (2000007/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000007/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000081/17

SENTÈNCIA 35-2018

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Morales

Advocat: Sr. Campillo

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Tur

Advocada: Sra. Martin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000007/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda interposada per l'entitat ORG_0 contra el GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 7 d'octubre de 2014, confirmada en alçada el 17 de desembre següent, per mitjà de la qual es van imposar a la societat agent dues sancions de 601,02 EUR de multa cadascuna,

per l'abocament directe d'aigües no depurades a les aigües superficials (article 50.d de la Llei de policia i protecció de les aigües de 31 de juliol de 1985) i per incompliment de les ordres emanades de l'Administració (article 50.e de la mateixa Llei).

2.- La representació de l'entitat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No procedeix la primera de les sancions que li han estat imposades, ja que l'article 50.d) de la Llei de 31 de juliol de 1985 exigeix que s'hagin produït riscos o danys efectius per a la salut humana o dels animals, supòsit que no s'ha donat en aquest cas.

Tampoc es pot sancionar l'incompliment de les ordres de l'Administració, ja que no s'ha acreditat que aquestes ordres fossin necessàries, com exigeix l'article 50.e) de la mateixa Llei.

3.- La representació del GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

No es discuteix l'existència dels abocaments d'aigües no depurades, que va donar a que es registressin valors de matèries en suspensió molt superiors als reglamentàriament establerts.

La Llei sanciona les accions que afectin l'ecosistema o la bellesa del paisatge, sense que sigui necessari acreditar un dany efectiu per a la salut.

La recurrent va fer cas omís de les mesures correctores adoptades per l'Administració.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives que s'impugnen en aquest procés han imposat a la recurrent dues sancions de 601,02 EUR de multa cadascuna, per l'abocament directe d'aigües no depurades a les aigües superficials, amb infracció de l'article 50.d) de la Llei de policia i protecció de les aigües de 31 de juliol de 1985 i per l'incompliment de les ordres emanades de l'Administració, tipificat a l'article 50.e) de la mateixa Llei.

En realitat no són objecte de discussió els fets que han donat lloc a aquestes resolucions, sinó la seva valoració jurídica. Com diu la sentència apel·lada, la societat agent va realitzar abocaments d'aigües freàtiques barrejades amb terres al riu Gran Valira, que van produir un increment dels valors de partícules en suspensió molt superiors al límits que estableix el Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, de 18 de desembre de 1996. A més, la recurrent va incomplir les mesures correctores que havia disposat l'Administració.

Tercer.- Pel que fa a la primera de les infraccions que s'atribueixen a la societat agent, la prova pericial ha posat de relleu que, com a conseqüència dels abocaments que aquella va realitzar, es van registrar concentracions de matèries en suspensió de fins a 680,50 i 323 mg/l, quan el límit està establert en 25 mg/l, segons l'annex I del Reglament esmentat de 18 de desembre de 1996, de manera que no hi ha dubte que l'afectació va ser molt important, afectant una zona acotada de pesca on es reprodueix la truita grossa de riu.

Encara que la recurrent sosté que no es va produir un risc o dany efectius per a la salut humana o dels animals, s'ha de considerar que la efectivitat es predica del dany però no del risc, ja que aquest es defineix, segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, com la contingència a la qual està exposat algú o alguna cosa o com un perill incert, de manera que la seva existència no està vinculada en aquest cas a la producció efectiva d'un resultat lesiu per a la salut, sinó a la possibilitat de que tingui lloc.

En conseqüència, no hi ha dubte que es va produir en aquest cas el risc constitutiu de la infracció, ja que es trobaven a la zona espècies animals molt sensibles als canvis de les propietats que presenta la massa d'aigua, com posa de relleu la prova pericial.

A més, des d'un altre punt de vista, també s'ha consumat la infracció, en la mesura en què s'han afectat negativament l'ecosistema i la bellesa del paisatge, per l'elevada concentració de matèries en suspensió, tal com es desprèn de la documentació incorporada a les actuacions i de la mateixa prova pericial.

Per tot això, procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Quart.- Pel que fa a la segona de les infraccions imputades a la recurrent, que consisteix en l'incompliment de les ordres emanades de l'Administració, tampoc es discuteix la realitat dels fets, ja que s'ha acreditat que aquella va fer cas omís d'aquestes instruccions.

L'apel·lant considera que no s'ha acreditat que les esmentades ordres fossin necessàries, ja que no es va causar cap mena de contaminació. Aquestes al·legacions no poden ser compartides, atès que no hi ha dubte que l'alteració de les propietats d'un medi per la incorporació, entre d'altres, de materials sòlids, com va succeir en aquest cas en un grau molt elevat, és un supòsit clar de contaminació, com es dedueix de la pròpia definició gramatical d'aquest terme i també en ressurt de l'article 30.3.a) del Reglament esmentat de 18 de desembre de 1996, que prohibeix l'acumulació de residus sòlids, enderrocs o substàncies que contaminin o constitueixin un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn.

D'altra banda, la necessitat de les instruccions que va impartir en aquest cas l'Administració és ben manifesta, ja que anaven directament adreçades a corregir la incidència negativa dels abocaments i, tanmateix, la recurrent no en va donar compliment, com era preceptiu, el que suposa de forma clara una infracció de l'article 50.e) de la Llei de 31 de juliol de 1985.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat ORG_0 contra la sentència dictada el 10 de juliol de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.