CASS. Situació d'alta laboral acordada per la CASS (0069/09)

Sentència

Magistrats

LLUIS SAURA LLUVIA Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0010-3/08 TSA: 018/09

S E N T È N C I A NÚM. 69-2009

PARTS:

Apel·lant: Varesc

Representant: Tamarit

Advocat: Tur

Apel·lada: CASS

Representant: Vélez

Advocat : Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número SS-0010-3/08.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-019, de 2 de febrer, va desestimar la demanda formulada per la Sra. Varesc i va declarar ajustades al Dret tant la resolució de la CASS de 14 de desembre de 2007 (que li denegava l’atorgament d’una pensió d’invalidesa derivada d’accident de treball i li donava l’alta mèdica amb suspensió de les indemnitzacions de salari per atur de treball) com la de 23 de gener de 2008 que desestimava el recurs interposat contra l’anterior.

2.- La representació de l’assegurada interposa un recurs d’apel·lació demanant que es practiqui una nova prova pericial, que es valori la prova documental mèdica aportada amb l’escrit de conclusions de la primera instància i que en qualsevol cas es revoqui la sentència, en raó a que valora incorrectament el material probatori existent en autes, i sol·licita que se li declari el dret a seguir en situació de baixa medico laboral o alternativament que se li reconegui la pensió d’invalidesa per accident de treball que correspongui a la seva reducció de capacitat de guany.

3.- La representació processal de la CASS contesta l’escrit d’apel·lació demanant la seva desestimació i confirmació de la sentència en raó a que les lesions que pateix la Sra. Varesc no són diferents de les de la malaltia comú per les quals ja te reconeguda una pensió d’invalidesa del Grau I, i per què a més estan consolidades.

4.- En els seus escrits de conclusions les parts han ratificat les serves posicions respectives, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La assegurada Sra. Varesc te reconeguda, per una resolució de la CASS d’11 d’abril de 2005, una pensió d’invalidesa malaltia del Grau I com a conseqüència, entre d’altres lesions, d’una estenosi del canal raquidi i a partir d’un accident de treball patit l’1 de febrer de 2007 que li ocasiona una lumbociatàlgia obté la baixa mèdica i percep les prestacions d’atur fins que, amb les resolucions recorregudes, la CASS li dona l’alta sense reconèixer-li una situació d’invalidesa per accident de treball.

La qüestió que s’ha suscitat en la causa se circumscriu a determinar si les lesions derivades de l’accident de treball no varien les patologies que en el seu dia van determinar l’atorgament de la invalidesa malaltia o són d’entitat suficient per ocasionar una nova invalidesa derivada, ara, d’accident de treball o, alternativament, determinen la continuació en l’atur de treball en no estar encara consolidades a la data de l’alta mèdica, el 7 de gener de 2008.

La sentència ha considerat que la patologia lumbar que ha desenvolupat l’assegurada a conseqüència de l’accident de treball es troba consolidada i que no consta que hagi presentat un empitjorament de la patologia lumbar que patia amb anterioritat, desestimant, per aquestes raons, les pretensions de la part agent.

Tercer.- La part apel·lant demana que en la segona instància es practiqui una nova prova pericial i que es valori, en el seu cas, la documentació mèdica aportada amb l’escrit de conclusions de la primera instància. Cap d’aquestes peticions pot ser atesa perquè no concorren les circumstàncies que excepcionalment preveu l’article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa per practicar noves proves i perquè no són eludibles les regles del procés que no permeten aportar elements de prova fora dels tràmits especialment establerts per a fer-ho.

Quart.- La sentència valora adequadament les proves practicades en la primera instància i convé destacar, entre elles, la pericial del Servei de Medicina Forense, quan indica, després d’un acurat anàlisi de la situació de l’assegurada l’any 2005 i l’any 2007, que no s’objectiva cap tipus de limitació sobre-afegida a les alteracions que ja patia anteriorment a l’accident de treball i conclou que el grau d’invalidesa es semblant al que ja tenia, és a dir, malaltia del Grup I. Aquest criteri ratifica el de l’informe mèdic de l’assessoria mèdica de la CASS emès en l’expedient administratiu.

Enfront del que diuen aquests informes, la part agent remarca que l’informe del Dr. A., emès a 18 de desembre de 2007, indica que les lesions que pateix són d’evolució favorable en període de recuperació, i d’aquesta afirmació n’extreu l’apel·lant la conclusió de que encara no es troben consolidades, però aquesta afirmació no és incompatible amb una alta mèdica, i més si es te en compte el que indica l’informe de l’assessoria mèdica de la CASS (que diu que no presenta cap millora però cap agreujament respecte l’any 2005) i la prova pericial a la que ens hem referit.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d’apel·lació amb confirmació de la sentència apel·lada.

Cinquè. No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la Sra. Varesc contra la sentència número 2009-019, de 2 de febrer, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.