CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA.AD-0028-1/2002

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2004-11 DE 3 DE MARÇ DE 2004

CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA. Concurs per l'adjudicació del contracte de remodelació de l'oficina comercial. SERVEI DE TELECOMUNICACIONS D'ANDORRA. Principis de concurrència i publicitat. CONDICIONS TÈCNIQUES. Modificació d'una de les bases i publicitat posterior.

LEGITIMACIÓ PROCESSAL. No la te la demandant, que no va participar en el concurs.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència apel·lada, número 2003-61, de 2 de setembre de 2003, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, va desestimar les demandes promogudes per la societat Miró contra diversos pronunciaments dictats pel Miró en el marc del concurs per l'adjudicació del contracte de remodelació de l'oficina comercial de la planta baixa de l'XXXX i contra l'acord d'adjudicació del concurs a Plana que va tenir lloc el 17 d'abril de 2002, i en conseqüència va declarar ajustats al Dret tots els actes objecte del recurs, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals.

2.- Contra la sentència va interposar un recurs d'apel·lació la representació de Miró demanant la nul·litat del concurs en raó a la il·legalitat d'una de les bases, i subsidiàriament l'anul·lació de tots els actes previs dictats en el procediment d'adjudicació i el mateix acte d'adjudicació; demana també que se li declari el dret a obtenir una indemnització, a calcular en execució de sentència, pel perjudici que se li ha ocasionat, a més de la condemna en costes de les parts contràries.

3.- De l'escrit anterior se'n va donar trasllat a la representació del Govern, que s'hi va oposar el 6 de novembre de 2003 sol·licitant la desestimació del recurs per les raons que conté la sentència apel·lada i la no vulneració dels principis rectors de la contractació que indica l'apel·lant.

4.- Així mateix, la representació del Miró, mitjançant escrit presentat el 17 de novembre de 2003, demana la desestimació del recurs oposant-se a tots els extrems adduïts per l'apel·lant.

5.- El 29 de gener de 2004 va tenir lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts van poder al·legar allò més adient als seus interessos respectius, quedant les actuacions tot seguit vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com en la primera instància jurisdiccional, la representació processal de Miró demana en aquesta segona la nul·litat del concurs convocat pel Miró per l'adjudicació del contracte de remodelació de l'oficina comercial de la planta baixa de l'XXXX en raó a la il·legalitat d'una de les bases, i subsidiàriament sol·licita la de tots els actes previs dictats en el procediment d'adjudicació i del mateix acte d'adjudicació, en raó al trencament del principi de claredat de les bases dels concursos, i dels principis de publicitat i de concurrència que han de presidir la contractació pública; addueix també la incorrecta ampliació del termini per formular ofertes i denuncia la no exigència de classificació administrativa i categoria dels oferents; demana també que se li declari el dret a obtenir una indemnització, a calcular en execució de sentència, pel perjudici que se li ha ocasionat, a més de la condemna en costes a les parts contràries.

Per analitzar les qüestions plantejades cal partir dels següents fets, que no es discuteixen: el plec de condicions tècniques del concurs, en allò referent a la part de mobiliari, es referia a una sèrie de marques que eren les que els licitadors havien d'ofertar, i compte tingudes les queixes que en aquest sentit va formular la representació de Miró, el Director general de l'Miró es va adreçar per fax el 20 de febrer a totes les empreses que havien mostrat interès en licitar (el termini per fer-ho, però, no acabava fins el 25 de febrer) en el sentit de què "Per tots els materials detallats en el plec de condicions tècniques s'acceptaran altres marques que les estipulades en el plec de bases, sempre que siguin de característiques similars en termes de qualitat, mesures, accessoris, acabats, color ..." i com a conseqüència d'aquesta modificació l'Miró va estimar prudent ampliar el termini per fer propostes, que va passar del 25 de febrer inicialment previst al 20 de març de 2002, publicant-se l'acord d'ampliació en el BOPA del 27 de febrer, signat pel president del consell d'administració de l'organisme.

El cert és que malgrat aquesta indicació, que per Miró suposava l'eliminació dels obstacles que havia denunciat en el sentit de que no podia facilitar les marques que inicialment contenien les bases i a partir de la comunicació sí que podia, no es va presentar cap oferta, de manera que va acabar sense participar en el concurs. Van participar-hi, no obstant, vuit empreses, i fou resolt mitjançant acord de 17 d'abril de 2002, publicat al BOPA del 15 de maig, en favor de la companyia Plana que no ha comparegut en el litigi.

Tercer.- Els fets exposats palesen que si el plec de bases contenia algun defecte que dificultés realment la materialització en el concurs del principi de concurrència o del d'igualtat que estableix l'article 6 de la Llei de 30 de desembre de 1985, va quedar totalment eliminat amb la comunicació del Director General de l'Miró que després va rebre l'oportuna publicitat. Per tant, no hi ha la més mínima vulneració dels principis esmentats, tal com ha raonat la sentència apel·lada sinó una actuació, per part de l'Miró, totalment favorable a l'efectivitat del principi de concurrència i del de publicitat.

Amb això n'hi hauria prou per desestimar el recurs, i més quan Miró no va participar en el concurs, tot i que a partir de l'aclariment que es va fer per la via exposada va disposar encara d'un mes per poder fer les ofertes que hagués estimat oportunes.

Aquesta circumstància impossibilita avaluar quin perjudici ha pogut patir per no haver estat adjudicatària del concurs i li resta la imprescindible legitimació per fer valer en aquesta causa els altres motius en els que intenta presentar, com invalidants del procediment i de l'adjudicació, actuacions sense significació ni tan sols d'irregularitat administrativa, com la manca d'acord del consell d'administració de l'Miró per prorrogar el termini de licitació -quan apareix la signatura del president del consell d'administració i existeix el fax del Director general- o la no exigència -jurídicament impossible, com raona la sentència per manca de publicació del reglament corresponent- de la classificació dels licitadors.

Per tot el que s'exposa, cal desestimar el recurs d'apel·lació, sense apreciar, no obstant, una actuació suficientment temerària de la part apel·lant com per merèixer una condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de ENTITY_2- contra la sentència número 2003- 61, de 2 de setembre, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament. No es fa pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.