Sentència 26-2025 de 19/12/2025

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto Yves Picod

Sentència: SENTÈNCIA 26-2025 DE 19/12/2025

Ponent : Yves PICOD

Data : 19/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000071/2025

Nig : 5300516220240000674

IU : ECLI : AD:TSJP:2025:00026

SENTÈNCIA 26-2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ruiz

Advocada: Sra. Mena

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrats: Sr. Yves PICOD (ponent)

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: Delicte major d'homicidi en grau de temptativa, prova, animus necandi. Eximent completa i incompleta. Trastorn mental transitori.

Andorra la Vella, a 19/12/2025.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 17 de setembre del 2025 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte major d'homicidi en grau de temptativa, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves PICOD.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: En data 17 de setembre de 2025, el Tribunal de Corts dictà sentència, en la causa de referència, amb la següent part dispositiva es decideix :

"Primer.- Absoldre Ruiz del delicte major d'assassinat en grau de temptativa, concorrent la circumstància de traïdoria, pel quin venia acusada pel Ministeri Fiscal.

Segon.- Condemnar Ruiz com autora responsable d'un delicte major d'homicidi en grau de temptativa sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal a la pena de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, QUATRE (4) FERMS i UN (1) CONDICIONAL QUALIFICAT AL SEGUIMENT DE TRACTAMENT MÈDIC ADEQUAT A LES SEVES PATOLOGIES, JA SIGUI EN RÈGIM AMBULATORI O D'INTERNAMENT, DURANT UN TERMINI DE QUATRE (4) ANYS, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE QUATRE (4) ANYS; així com al pagament de les despeses processals causades.

Tercer.- Condemnar Ruiz en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar a Elías en la quantia de TRES MIL EUROS (3.000 EUR) en concepte de perjudici estètic, de QUATRE MIL CINC CENTS EUROS (4.500 EUR) en concepte de perjudici dolorós; així com a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) en la quantia de TRES CENTS SEIXANTA VUIT EUROS AMB SETANTA DOS CENTIMS (368,72 EUR), més els interessos legals corresponents fins el seu efectiu pagament, per raó de les prestacions mèdiques abonades a Elías".

II.- RESULTANT: La sentència es recolza sobre els següents fets provats:

"L'acusada Ruiz, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, i amb un grau de menyscabament qualificat del 52% per resolució de la Ministra d'Afers Socials i Funció Pública número 392102/2024 de data 11/03/204 en seguiment de la proposta de la CONAVA; mitjançant Sentència de data 17/07/2024 dictada en el marc del procediment de modificació de la capacitat número 4000001/2023 fou declarada afectada d'una discapacitat, presentant una necessitat de suport per mitjà de curatela, ostentant el càrrec de tutor la ORG_0; resolució que confirmava les mesures provisionals adoptades mitjançant l'Aute de data 31/01/2023.

Durant el mes de maig de 2024, l'acusada Ruiz conegué en el servei de dia de l'àrea de salut mental de l'Hospital a Elías amb qui inicià una relació sentimental que es convertí amb el transcurs del temps en tortuosa i tòxica, presentant l'acusada Ruiz una dependència emocional envers Elías.

Durant els mesos posteriors es presentaren denúncies creuades entre l'acusada Ruiz i Elías, ja sigui per raó d'agressions físiques, verbals, de caràcter sexual, o per raó de calúmnies o coaccions, fins que, vers finals del mes d'agost o principis del mes de setembre de 2024, Elías manifestà des de Marroc a l'acusada Ruiz que s'havia de casar amb una tercera persona.

Així, el dia 08/10/2024, l'acusada Ruiz i Elías, quedaren per passar un últim dia junts, desplaçant-se fins a la Vila d'Encamp, al domicili de l'acusada FERNADEZ, radicat a l'habitació 110 de l'ORG_1.

En un moment donat, l'acusada Ruiz va tirar les cartes del tarot a Elías, i, a través d'aquestes, conclogué que la relació sentimental havia de finir, moment en el qual, enutjada, l'acusada Ruiz es dirigí cap al bany i es va autolesionar la galta dreta amb una fulla d'afaitar, tipus perruquer amb mànec groc que utilitzava per perfilar-se les celles, a fi d'atenuar el seu estat d'angoixa i frustració.

Posteriorment, vers les 22:00 hores, havent consumit begudes alcohòliques i mantingut relacions sexuals (la naturalesa de les quals són objecte de la instrucció de la causa número 2000645/2024), l'acusada Ruiz reaccionà de forma agressiva envers Elías per quant aquest volia marxar, donant-li bufetades, cops de peu als genitals i empenyent-lo, intentant-se protegir Elías amb els seus braços.

A partir d'aquell moment, l'acusada Ruiz es va anar al bany, tornant-se a autolesionar per abaixar el seu estat d'ansietat i frustració, aquest cop el braç esquerre sostenint amb la mà dreta, la seva mà dominant, la fulla d'afaitar, per veure seguidament, que la porta s'havia quedat bloquejada, podent-se únicament obrir des de l'exterior, moment en que començà a colpir-la amb la ma i els peus, demanant a Elías d'obrir-li.

Que en obrir la porta del bany Elías, i, observar l'acusada Ruiz que Elías es trobava vestit, amb les seves pertinences recollides per marxar i es dirigia vers la porta de l'habitació (la qual es troba a la vora de la del bany, immediatament al seu costat dret), interposant-se, aixecà els braços, i l'agredí amb força mitjançant la fulla d'afaitar que portava a la mà esquerra al costat dret del coll, a fi de causar-li la mort.

Després d'intentar l'acusada Ruiz i Elías aturar l'hemorràgia mitjançant paper de bany i canviar-se Elías la samarreta que duia posada, aquest, s'apoderà de la fulla d'afaitar i sortí corrents de l'habitació, essent perseguit per l'acusada Ruiz que l'escridassava agafant-lo fortament dels braços exigint-li que tornés a l'habitació, assolint baixar per les escales fins la sala comuna de l'hotel, on l'acusada Ruiz el tornà a increpar fortament dient que l'havia violat i que era un covard, mentre Elías, espantat, interposava una cadira dient-li que l'havia intentat matar.

Finalment, l'acusada Ruiz retornà a l'habitació 110, llençant per terra les cartes de tarot, aprofitant Elías per refugiar-se i amagar-se als serveis de la recepció de l'hotel per por envers la l'acusada Ruiz, que tornà a baixar recercant-lo, fins l'arribada dels agents del Servei de Policia.

Com a conseqüència de les agressions, Elías resultà amb una erosió lineal d'1,5 cm a regió medial del 1/3 mig de l'avantbraç esquerre; una erosió circular d'1 cm de diàmetre, localitzada a la regió anterior del canell esquerre; i, una ferida incisa lineal a la regió supero-posterior de l'hemicoll dret, arribant a regió occipital dreta, per sobre, exteriorment, de l'artèria caròtida i la vena jugular, que va precisar per la seva curació d'anestèsia local, sutura amb 21 grapes metàl·liques, antibiòtic, i antiinflamatori; resultant amb una cicatriu hiperpigmentada de 10,5 cm x 0,4 cm visible en l'àrea supero-lateral del coll, en disposició obliqua i direcció descendent de posterior a anterior; amb un perjudici estètic equivalent a 2,5-3/7, i un perjudici dolorós equivalent a un 2,5-3/7".

III.- RESULTANT: La lletrada Sra. Mena formula recurs per la condemnada Ruiz contra dita sentència.

El recurs formulat es fonamenta en dos motius:

1) oposició a la qualificació jurídica del delicte

2) no apreciació de la circumstància excloent de l'article 27.4 del Codi penal i, subsidiàriament, en la forma incompleta.

En primer lloc, la representació lletrada de Ruiz no comparteix l'existència de l'element subjectiu d'ànim o voluntat de matar per part de Ruiz. Manifesta que després que Elías presumptament l'hagués agredit sexualment, Ruiz es va trobar tancada al lavabo sense llum i sense poder sortir perquè el pany es va quedar bloquejat. Estima que Ruiz estava en estat d'ansietat i angoixa, el que, juntament amb el seu quadre clínic i que es trobava sota els efectes de l'alcohol, no fou capaç de controlar els seus impulsos, però que en cap cas tenia intenció de matar, essent ella la primera víctima de l'alteració de les seves facultats cognitives i volitives. A més, no existeix mòbil que podria explicar l'agressió.

En relació a la qualificació jurídica dels fets, considera que es tracta d'un delicte major de lesions amb arma tipificat a l'article 115.2 del Codi penal; sol·licitant, a la vista dels diversos peritatges, que s'apreciï la circumstància excloent de l'article 27.4 del Codi penal, declarant-la exempta de responsabilitat criminal, en no tenir en el moment dels fets la seva capacitat volitiva i cognitiva preservada.

Subsidiàriament, i cas de que la sala consideri que només pot apreciar-se una circumstància excloent incompleta, considera que s'haurà d'aplicar la reducció qualificada de l'article 54.3 del Codi penal, motiu pel qual demana que no li sigui imposada a l'acusada Ruiz una pena de presó superior a vuit (8) mesos

IV.- RESULTANT: Oposant-se al recurs, el Ministeri fiscal manifesta que els fets que han quedat demostrats són suficients per considerar a la condemnada Ruiz, autora responsable del tipus penal previst a l'article 102 del Codi Penal, en grau de temptativa.

Considera la sentència com extensament motivada, valorant raonablement els mitjans de prova, imposant una pena ponderada i suficient tenint en compte la gravetat dels fets d'autes, les circumstàncies personals, així com el marc d'imposició de pena prevista per l'article 102 del Codi Penal.

Estima que la intenció criminal de Ruiz s'ha de deduir pel conjunt de les circumstàncies que han envoltat la producció dels fets i per tots aquells actes externs que evidencien el comportament de Ruiz. Per tant, l'enuig i la intenció de Ruiz cap a Elías era evident i ja venia de temps enrere, ja que, Ruiz no tolerava que Elías no tingués contacte amb ella, que s'hagués compromès amb una altra noia i que la relació tingués que finalitzar.

L'ànim de matar resulta de les declaracions dels testimonis que estaven presents a la sala de descans de l'hotel i altres hostes. A més, si prenem en compte el mitjà emprat per part de Ruiz per aconseguir el seu propòsit i sobretot el lloc vital on es produí el tall, al coll, no existeix dubte.

En aquest sentit, la Dra. Julián que va veure a Ruiz immediatament després dels fets del 8 d'octubre de 2024 evidencia com estava en aquell moment, quina era la seva situació, les seves circumstàncies, les lesions que presentava. Estima dita experta que les seves capacitats volitives i cognitives estaven conservades. Per tant, les al·legacions de la defensa en el sentit que Ruiz es trobava fora de si, amb manca de capacitat volitiva evident, no poden prosperar i el recurs s'ha de desestimar.

En fi, sosté el Ministeri fiscal que la conducta de Ruiz no resulta equiparable als preceptes continguts en l'article 27.4 del Codi penal, sinó que són fruit del seu temperament davant de causes exògenes.

En base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal, oposant-se al recurs d'apel·lació interposat per la condemnada Ruiz, contra la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de setembre de 2025, demana que es desestimi el mateix i es confirmi la resolució objecte de recurs per ésser ajustada a dret.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I. Sobre l'existència d'un animus necandi

I.- CONSIDERANT: Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major d'homicidi en grau de temptativa, tipificat i penat a l'article 102 del Codi penal quan diu: "El qui mata una persona comet homicidi i ha de ser castigat amb pena de presó de deu a setze anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles."

Per altra part, segons l'article 17 del Codi Penal, "Hi ha temptativa quan el subjecte inicia directament l'execució de la infracció amb fets exteriors, realitzant tots o una part dels actes que objectivament haurien de produir el resultat i, tot i això, la infracció no es produeix per causes independents de la voluntat de l'autor ».

En aquest sentit, la sentència recorreguda ha descartat, per una part, la qualificació més greu d'assassinat en grau de temptativa efectuada pel Ministeri Fiscal, en no apreciar-se la circumstància de traïdoria i per altra part, la qualificació de la defensa de l'acusada Ruiz que nega l'inexistència d'animus necandi envers Elías, estimant els fets com a constitutius del tipus agreujat de lesions doloses mitjançant l'ús en l'agressió d'armes, objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi penal. En l'absència de recurs per part del Ministeri Fiscal, només es discutirà el segon punt, és a dir la qüestió de l'animus necandi .

II.-CONSIDERANT: L'animus necandi, és a dir, la voluntat de matar, s'aprecia per actes externs que n'evidenciïn el propòsit. Es desprèn sobretot de la utilització d'armes o mitjans idonis, la direcció o nombre d'atacs i de la zona vital dels cops, així com de les declaracions dels testimonis eventuals.

En aquest sentit, la Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 26/04/2019, entre altres sentències, estima que la diferenciació entre les lesions consumades i l'homicidi en grau de temptativa rau en la intenció de l'agent, considerant que si aquest va actuar inspirat per un animus necandi o ànim de matar incorreria en una hipòtesis d'homicidi o d'assassinat en grau de temptativa, mentre que si el subjecte actiu va actuar guiat per una animus laedendi o simple animus vulnerandi, es tractaria de lesions consumades.

En el mateix sentit, en la seva decisió més recent del 27 de març del 2023, es va considerar que "L'ànim de matar, com a element intencional del delicte, i que en el cas d'autes permet diferenciar entre la temptativa d'homicidi i les lesions amb arma, ha d'ésser determinada per elements concrets i les circumstàncies de cada cas, en la hipòtesi especialment de la manca de reconeixement de tal voluntat per part del processat, havent-se de rellevar per actes externs que evidencien el propòsit o intenció de l'agent" (TSJP-0000002/2023).

III.- CONSIDERANT: En els fets d'autes, la voluntat de matar està materialitzada en primer lloc, per la utilització d'una arma per destinació : no es tracta d'un objecte o instrument sense perillositat, però d'una fulla d'afaitar tipus perruquer amb mànec groc que Ruiz utilitzava per perfilar-se les celles, la qual va estar identificada, tant per la pròpia acusada Ruiz com per la víctima, Elías, com l'estri tallant o arma utilitzada per l'acusada Ruiz per ocasionar les ferides que Elías presentava al coll. Ambdues parts han reconegut l'agressió i la fulla objecte amb la qual s'ha comés la mateixa.

La referida fulla d'afaitar, segons es deriva de les pericials de les Dres. del Servei de Medicina Legal i Forense, Julián i Amorós, és un estri idoni per ocasionar una ferida mortal. No es pot doncs compartir la posició de la defensa quan considera que les fulles d'afaitar poden únicament causar talls superficials a diferència d'un ganivet.

IV.- CONSIDERANT: En segon lloc, el mitjà emprat per part de Ruiz per aconseguir el seu propòsit i el lloc del cos on es produí el tall és el coll, és a dir una zona vital. Es tracta d'una zona molt a prop de venes vitals, caròtida i jugular i per uns mil·límetres podria haver-li provocat la mort, com l'han precisat les pericials de les Dres. del Servei de Medicina Legal i Forense, Julián i Amorós. Per sort, no va seccionar els referits vasos que haguessin produït un sagnat a xorro per raó de la pulsió cardíaca. L'informe d'assistència al Servei d'Urgències de l'HNSM de data 08/10/2024 del Dr. Castilla (folis 60 i s) descriu en l'apartat d'exploració com "se observa importante herida lineal en región lateral derecha del cuello, sin compromiso musculo tendinoso y vascular", que requerí com a tractament, entre d'altres, sutura amb 21 grapes metàl·liques.

És evident que el coll no és qualsevol altra part del cos. Per tant, Ruiz ha tingut que aixecar els braços, donat que Elías és de major alçada, produint-li així un tall lineal de 10,5 x 0,4 cm, visible en l'àrea supero-lateral del coll, en disposició obliqua i direcció descendent de posterior a anterior. Suposa manifestament la ferida que presentava Elías d'una certa intensitat per a la seva producció. L'agressió al coll de Elías l'efectuà amb dita fulla d'afaitar agafada amb la mà esquerra, permetent-li això atacar directament el costat dret del coll de Elías, tenint en compte que Ruiz és dretana. Es pot manifestament descartar tota acció de caràcter accidental o no voluntària per part de la recurrent. En aquest sentit, no comparteix la sala penal la tesi de la defensa de l'acusada Ruiz que únicament volia fer mal a Elías.

Al contrari, Ruiz ha apuntat de manera deliberada - amb força i un gest precís, manifestament deliberat - una zona vital del cos de la víctima amb un resultat de ferida greu, conscient del risc de mort per part de Elías.

V.-CONSIDERANT: En tercer lloc, va exterioritzar Ruiz el seu ànim de matar a través el seu comportament en el moment de l'agressió i just desprès d'aquesta.

En primer lloc, no va deixar possibilitat de defensa a Elías, aprofitant que passà per davant al moment d'obrir la porta del bany on quedava bloquejada.

En segon lloc, la seva actitud posterior va esser observada pels tercers just desprès de l'agressió en l'habitació, com es desprèn de les declaracions dels testimonis que estaven presents a la sala de descans de l'hotel i altres hostes.

Sobretot, el Sr. Ayuso (foli 76) va veure com Ruiz agafava a Elías amb força i ràbia, també com Elías es volia desfer d'ella i no podia, en fi com Ruiz li deia que volia matar a Elías, el que va confirmar a la vista oral. Resulta provat que Ruiz anava a per la víctima amb clara intenció de matar-lo (i no pas de portar-lo a urgències com ho sosté la defensa)

En efecte, Ruiz va perseguir a Elías pel passadís del primer pis de l'hotel on estava l'habitació, per les escales i finalment pel hall de l'hotel. El cridava exigint-li que tornés a l'habitació. Elías va protegir-se de Ruiz amb una cadira de la sala de descans de l'hotel i, posteriorment, refugiant-se als serveis de la recepció de l'hotel atemorit per Ruiz.

VI.-CONSIDERANT: Si aquesta actuació no va esser premeditada, es desprèn d'aquestes circumstàncies que en el temps de l'agressió, l'acusada va tenir la intenció de matar a Elías, malgrat l'absència del resultat de mort .

VII.-CONSIDERANT: A títol subsidiari, malgrat que el mòbil, és a dir el motiu de l'acte - el qual es distingeix de la intenció definida com la voluntat conscient de complir un acte il·lícit - sigui en principi indiferent per caracteritzar una infracció penal, sobretot en matèria d'homicidi, cal observar - contràriament al que al·lega la defensa -que aquest mòbil existeix i resideix concretament en el cas d'autes en l'enuig de Ruiz cap a Elías. En efecte, Ruiz no tolerava que Elías no tingués contacte amb ella, que s'hagués compromès amb una altra noia i que la relació tingués que finalitzar perquè Elías no li prestava l'atenció que ella volia.

Es desprèn concretament del recull d'intervencions policials: el 28 de juliol de 2024, el Servei de Policia va haver d'intervenir al portal del domicili de Elías i els agents del Servei de Policia van poder constatar els missatges diaris que rebia de Ruiz a través dels quals el coaccionava i l'amenaçava d'autolesionar-se si no tenia contacte amb ella (folis 102 i 103).

Per altra part, de les declaracions prestades en seu de judici oral per Calatayud, Suárez i Durán, de la ORG_0, pels agents del Servei de Policia intervinents a la data de producció dels fets, es desprèn una deriva de la relació interpersonal entre ambdós fortament conflictiva, no volent assumir l'acusada Ruiz una ruptura de la mateixa.

En aquest sentit, just abans dels fets d'autes, l'acusada Ruiz va tirar les cartes del tarot a Elías, i, a través d'aquestes, conclogué que la relació sentimental havia de finir, moment en el qual, enutjada, l'acusada Ruiz es dirigí cap al bany i es va autolesionar la galta dreta amb una fulla d'afaitar a fi de descompensar i d'atenuar el seu estat d'angoixa i frustració.

VIII.- CONSIDERANT: No obstant, en l'absència del resultat buscat, es tracta d'una temptativa d'homicidi, materialitzada per un inici d'execució - realitzat a través d'un gest amb arma per destinació dirigit a una zona vital del cos de la víctima - gest que no va tenir efectes de mort per circumstàncies independents de la voluntat de l'agressor. Efectivament, la ferida no va ser mortal: sortosament no va seccionar els vasos que haguessin produït un sagnat a xorro per raó de la pulsió cardíaca.

II. Sobre l'apreciació de l'eximent completa e incompleta.

IX.-CONSIDERANT: En primer lloc, l'article 28 del Codi penal preveu, per referència a l'article 27 que el precedeix, el catàleg de circumstàncies excloents incompletes quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, així, en el cas que ens ocupa, l'article 27, estatueix que:

"Són circumstàncies que exclouen la responsabilitat criminal: (...)

4. Cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental.

Si es tracta d'un trastorn mental transitori, aquest trastorn no exclou la responsabilitat quan hagi estat provocat pel subjecte amb la intenció de cometre la infracció penal o n'hagi previst o hagut de preveure la comissió.".

Per altra part, l'article 54, titulat Reducció qualificada disposa :

"1. La pena imposable als autors de temptativa de delicte es determina per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei. El tribunal pot aplicar una segona reducció en els mateixos termes tenint en compte el grau d'execució i el perill inherent a la temptativa (...)

3. Les mateixes reduccions s'imposen a l'autor de la infracció si concorre una causa excloent incompleta, o l'error de prohibició vencible o si el responsable és menor de vint-i-un anys"..

En el cas d'autes, la defensa fa valdre a títol principal l'existència de la circumstància excloent completa de responsabilitat prevista per l'article 27.4 del Codi penal i a títol subsidiari l'existència d'una eximent incompleta prevista per l'article 28.

X.-CONSIDERANT: L'acusada Ruiz presenta un grau de menyscabament qualificat del 52% per resolució de la Ministra d'Afers Socials i Funció Pública número 392102/2024 de data 11/03/204 en seguiment de la proposta de la CONAVA (foli 31). És veritat també que mitjançant sentència de data 17/07/2024 dictada en el marc del procediment de modificació de la capacitat número 4000001/2023, fou declarada afectada d'una discapacitat, presentant una necessitat de suport per mitjà de curatela. A més de tenir un caràcter depressiu, obsessions, tocs i molta ansietat, l'acusada Ruiz té un pobre control dels seus impulsos, una baixa tolerància a la frustració, el que suposa que la mateixa s'enervi o s'enfadi per causes que ella pugui interpretar com a injustes.

Però sobretot a nivell psiquiàtric, l'acusada Ruiz presenta un quadre clínic complex amb diagnòstic de trastorn depressiu-ansiós (TDA); trastorn obsessiu compulsiu (TOC); trastorn límit de la personalitat (TLP), i, més recentment un possible diagnòstic de trastorn afectiu per bipolaritat (TAB), amb un historial de múltiples ingressos en la sala d'aguts entre els anys 2021 i 2024, especialment per intents d'autòlisis, segons es deriva de l'informe mèdico forense de la Dra. Julián de data 09/10/2024 (folis 22 i s), de la documental de l'informe del Servei d'Urgències de l'HNSM de data 09/10/2024 del Dr. Hugo Gamaliel Canales Canales, i la psiquiatra Dra. Criado (folis 27 i s); en fi, de l'informe d'avaluació del Dr. Pérez de data 22/11/2024 (folis 302 i s).

Per providència del 17/11/2024, es va designar el servei de Medicina legal i forense per tal que d'examinar l'estat psicològic i psiquiàtric de Ruiz. El dit servei va encarregar al Dr. MUR, donar compliment a la dita providència. En el seu informe, ha estimat el Dr. MUR que en el moment de l'agressió, la capacitat cognitiva de Ruiz - és a dir la capacitat d'entendre les conseqüències de l'acte - "estava probablement preservada" (foli 314), però que la seva capacitat volitiva - és a dir la capacitat de controlar els seus desitjos o impulsos - era "probablement" alterada. Segons ell, Ruiz patia un menyscabalament important donat els efectes de l'alcohol i els alts nivells d'ansietat que patia, tenint en compte la situació viscuda (foli 314). Subratlla que pateix un trastorn de personalitat límit de base, amb trastorn obsessiu-compulsiu i probablement trastorn bipolar. També l'acusada pateix segons ell, d'alts i baixos emocionals i pobre control dels seus impulsos que poden explicar la seva violenta reacció.

No obstant, en el seu escrit de recurs, el Ministeri fiscal "posa en dubte l'objectivitat que ha de regir el seu informe" i estima que es tracta d'una relació de clientela (doctor/client). Segons el Fiscal, ha actuat com "el metge especialista en psiquiatria tractant de la pacient Ruiz" i "en cap moment signa com a perit nomenat". Però a la vista oral, el Dr. MUR declara haver actuat com a perit nomenat judicialment en seguiment de l'encàrrec fet pel Batlle al servei de medicina legal i forense. Precisa haver intervingut una sola vegada anteriorment al seu informe, per un tema molt puntual de temptativa de suïcidi per part de Ruiz quan ja es trobava ingressada al centre penitenciari i algunes vegades posteriorment sempre al centre penitenciari on col·labora com a psiquiatra, sent la psiquiatra tractant de Tamara Ruiz fora del centre penitenciari la Dra. Girona, per tant la relació del Dr. MUR amb l'acusada no es correspon de fet a una relació de clientela establerta , és a dir una relació interessada, i res fa sospitar de la seva parcialitat. Per altra part, el Ministeri Fiscal no va demanar la recusació del Dr. MUR per no respectar el principi d'imparcialitat que es desprèn de l'article 6, Paràgraf 1, de la CEDH ni un altre peritatge d'un perit totalment exterior a Ruiz.

Per descartar tot tipus d'eximent, es fonamenta el Ministeri Fiscal sobre l'informe de la Dra. Julián - perit que va actuar en resposta al requeriment de la policia - el qual reconeix mèdicament a Ruiz, vuit hores després dels fets del 8 d'octubre de 2024. Però a diferència del Dr MUR, únicament va intervenir la Dra Costa per avaluar si Ruiz tenia la capacitat de declarar tant davant del servei de policia com de l'autoritat judicial ("impressiona trobar-se en condicions mentals de poder presentar declaracions"), i no per avaluar el seu estat en el moment dels fets, el que limita l'abast del seu informe.

No obstant, a la vista oral, la Dra Costa va afirmar que el fet d'autolesionar-se suposa una via d'escapament, precisant que en vuit hores Ruiz pot passar de patir brot a estar tranquil·la. Subratlla en aquest sentit la defensa les circumstàncies tòxiques ocorregudes amb Elías, les dues ocasions que s'automutilà amb la gillette la nit dels fets, la taxa d'alcoholèmia de 1,54 g/l/s que presentava al moment de la detenció. Al respecte cal dir que no es tracta d'una taxa d'alcohol que anul·la totalment la capacitat d'una persona, però té conseqüències negatives en aquesta situació en quant a la capacitat volitiva, malgrat Ruiz coneixia prèviament les conseqüències dels efectes que li produïa la ingesta d'alcohol. Convé no obstant, posar en relació aquesta situació amb la seva desvinculació del tractament pautat i el fet de trobar-se tancada en el bany sense llum, el que va provocar un augment important de la seva ansietat. S'autolesionà i dita situació violenta sembla conseqüència d'una descompensació o brot - moment en el qual una persona no pot mantenir el seu equilibri psíquic, com va succeir en el cas de Ruiz.

És cert que desprès dels fets va retrobar tota la seva capacitat, com es desprèn de les declaracions dels testimonis i la dels agents del Servei de Policia amb carnet professional PO267, PO427, PO454 i PO459 que constaten el seu estat normal. No obstant, es pot considerar que en el moment precís de l'agressió, Ruiz tenia la seva capacitat volitiva alterada. Va patir un brot inesperat i estimulat per factors externs i interns, el qual pot caracteritzar un trastorn mental transitori, sense afectar les seves facultats cognitives, va afectar la seva capacitat volitiva - disminuïda sense ser anihilada.

En conseqüència, si no s'han reunit causes d'eximent completa en el sentit de l'article 27 del Codi penal - cap dels informes considerant que Ruiz tenia les seves capacitats cognitives o volitives anihilades, les condicions de l'article 28 previst quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat penal, són manifestament d'aplicació als fets d'autes, en relació amb el que disposa l'article 27.4.

III . Sobre l'apreciació de la pena

XI.-CONSIDERANT: En primer lloc, l'article 102 del Codi penal fixa una pena de presó de deu a setze anys per a la infracció consumada d'homicidi, i la determinació de la pena imposable als autors de temptativa de delicte per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei, de conformitat amb les disposicions de l'article 54.1 de Codi penal. En el cas d'autes, el ventall es situaria per conseqüència entre cinc i vuit anys de presó. En aquest sentit, la sentència pronuncia la pena mínima de cinc anys de presó.

En segon lloc, per determinar la part condicional, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, la sentència recorreguda ha pres en compte les circumstàncies personals concretes de l'acusada Ruiz, molt especifiques en el present cas així com la finalitat ressocialitzadora de la pena a imposar, sense ignorar la gravetat dels fets executats.

Així, en atenció a les circumstàncies concurrents, tant de producció dels fets com les personals de l'acusada Ruiz, la resolució de primera instància ha fixat de manera ponderada la pena de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, QUATRE (4) FERMS i UN (1) CONDICIONAL QUALIFICAT AL SEGUIMENT DE TRACTAMENT MÈDIC ADEQUAT A LES SEVES PATOLOGIES, JA SIGUI EN RÈGIM AMBULATORI O D'INTERNAMENT, DURANT UN TERMINI DE QUATRE (4) ANYS, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE QUATRE (4) ANYS per raó del delicte major d'homicidi, en grau de temptativa,

Però l'aplicació de l'eximent incompleta de l'article 54.3 del Codi penal en el cas d'autes condueix a aplicar una segona reducció i fixar el màxim legal en conseqüència en 4 anys de presó.

Per apreciar la pena en consideració d'aquest màxim legal, la sala penal pren en consideració d'un costat, la gravetat excepcional dels fets amb relació amb el bé protegit - el dret a la vida - i per un altre costat, les possibilitats de reinserció social de la condemnada.

En aquest sentit, l'aplicació d'una pena parcialment condicional qualificada permetria dins aquest màxim legal afavorir la reintegració social progressiva de la recurrent amb el seguiment del seu tractament mèdic, aquí indispensable per assegurar-li una vida més equilibrada i una reinserció social progressiva.

Per tant, una pena de 4 anys dels quals 3 ferms i la resta condicional qualificada a les mateixes obligacions de seguiment de tractament mèdic fixades en la sentència recorreguda - en lloc de la pena pronunciada en primera instància de 5 anys dels quals 4 ferms - seria proporcionada i adaptada a les circumstancies d'autes.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal Superior de Justícia,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació lletrada de la Sra. Ruiz, contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de setembre de 2025, i en conseqüència,

2.- REVOCAR parcialment la sentència en el sentit de CONDEMNAR Ruiz com autora responsable d'un delicte major d'homicidi en grau de temptativa concorrent la circumstància excloent incompleta de l'article 28 del Codi penal posat en relació al 27.4, a la pena de QUATRE (4) ANYS DE PRESÓ, TRES (3) FERMS i UN (1) CONDICIONAL QUALIFICAT AL SEGUIMENT DE TRACTAMENT MÈDIC ADEQUAT A LES SEVES PATOLOGIES, JA SIGUI EN RÈGIM AMBULATORI O D'INTERNAMENT, DURANT UN TERMINI DE QUATRE (4) ANYS, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE QUATRE (4) ANYS.

3.- No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.