Vicis ocults (0330/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 330/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Ferreras va interposar demanda, de data 6-05-2008, envers la mercantil Vives, en virtut de la qual sol·licitava la condemna principal al rescabalament dels danys i perjudicis consistents en 11.460,50 euros; subsidiàriament, exercitava l'acció quanti minoris, atesa l'existència d'un vici ocult, i demanava la reducció del preu en la quantitat de 11.460,50 euros; i més subsidiàriament, que si les sumes de 1.260 euros, 139,50 euros i 421,20 euros, no poden ésser incloses en la reducció del preu, integrin els danys i perjudicis.

En data 1 de juliol de 2008, la representació processal de la defenent va oposar-se a la demanda i va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 10- 11-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIXO Que he de desestimar i desestimo, en tots els seus termes, la demanda formulada per la representació processal del Sr. Ferreras contra la societat Vives, fent imposició de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència, així com els honoraris del perit únic judicial".

III.- La part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 8-02-2010, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 24-03-2010, demana la confirmació de la sentència i la imposició de les costes processals.

IV.- Per Aute de 13 de maig de 2010, aquesta Sala va acordar no donar lloc a les pretensions de prova en aquesta alçada interessades per la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic motiu de greuge contra la sentència d'instància es centra en la inadequada valoració de la prova. Així, entén que el peritatge judicial incorre en una sèrie de contradiccions: manifesta estar d'acord amb l'informe del Sr. Mercader, però després es separa d'aquest acord; afirma que el temps per a produir l'avaria no és quantificable, però a la pregunta 4.1 diu que es requereix "durant un cert període" i a l'informe definitiu, després d'haver indicat que l'avaria no és una qüestió de temps ni de quilòmetres, indica que els quilòmetres recorreguts sí que són un factor determinant. Afegeix, quant a la resta de la prova practicada que el perit judicial respon les preguntes tenint en compte que el vehicle havia recorregut 6.329 Km, quan són 2.356 Km, com així ho reconeix la sentència recorreguda. S'ha de tenir també en compte que l'informe del Sr. Mercader és clar i contundent i, encara que la Batllia li reprotxa que no fonamenta les seves afirmacions, sí que ho fa, tota vegada que en l'informe de 11-02-2009 diu que l'avaria prové d'un desgast. Tanmateix la testifical del Sr. Benítez, cap de mecànics de ORG_0, corrobora la pericial del Sr. Mercader.

II.- La resolució del present recurs exigeix l'anàlisi i valoració per part de la Sala de la prova practicada. Des d'aquesta òptica, s'ha de posar de relleu quin són els fets acreditats que es desprenen del material probatori. En primer terme, consta provat que, en data 5 de juny de 2007 el Sr. Pérez va adquirir a la societat Vives el vehicle Porsche Boxter *** pel preu de 16.500 euros. En segon terme, consta que, en data 3 d'agost de 2007, només dos mesos després de la compra, es va adreçar una carta a la defenent posant de manifest els problemes que presentava el vehicle; carta que el defenent va respondre per fax de 7 d'agost, en el que asseverava que devia ser una errada. En tercer terme, un dels símptomes de l'avaria greu que presentava el vehicle, consistent en l'emissió d'una fumera blanca es va fer perceptible al cap d'un mes de la compra del vehicle i aquest fet fou degudament comunicat per carta a la part vendedora i consta reconegut per la testifical del Sr. Esparza (foli 208), que treballa a la mercantil defenent. En data 30-08-2007, s'efectua una prova de la compressió dels sis cilindres del motor (foli 118), en la que es constata que essent la relació de compressió de 11,0:1, els tres primers cilindres no arriben a 9, estant el tercer per sota de 8. Tanmateix, per carta de 15-11- 2007 se l'indicava a la venedora que el motor del vehicle s'obriria en data 27 de novembre en un taller oficial Porsche, per si era del seu interès estar present en aquell moment. En quart terme, resta provat que el vehicle, segons el document que es troba al foli 73, presentava en el moment del seu dipòsit per a ser venut 81.000 Km i en la data de la venda 82.000 (foli 78). En cinquè terme, el Cap de mecànics de la casa Porsche (foli 212) va declarar que el vehicle va tornar al taller al mes de juliol degut a la fumera blanca que presentava, que la constatació d'aquests defectes requereixen de proves específiques i que es presenten quan el vehicle circula a altes revolucions i amb el motor molt calent i que aquests defectes es deuen a un desgast de camises, pistons i segments. I, en darrer terme, consten a les actuacions els informes del Sr. Benítez, de dates 24-10- 2007 i 22-01-2008. En el primer d'ells s'indica que la comprovació de les compressions del motor posa de manifest que el motor no estava en bon estat mecànic i que podia generar anomàlies en el funcionament del vehicle (no assolir la potència màxima, consum excessiu d'oli, excés de fum i emissió de contaminants). El segon dels informes conclou que "Vist el desgast tant a nivell de cilindres com a nivell de segmentació, aquest vehicle presentava un vici ocult indetectable per el comprador en el moment de la compra ni tampoc efectuant una prèvia prova en carretera del vehicle en el moment de la compra. Al meu saber i entendre, l'origen del problema de motor que ens ocupa s'hauria d'atribuir a una mala conducció del vehicle o a un excés de quilometratge. En aquest cas no podria ser atribuïble ja que el comptador quilomètric indica 90.000 Kms". Per la seva part, la pericial judicial, de data 20-01-2009, elaborada pel Sr. Campillo, accepta els informes del Sr. Mercader (foli 221) i indica que l'avaria no es pot quantificar en el temps, perquè no és una qüestió de temps ni quilòmetres, sinó de condicions d'ús del vehicle. Assevera que com que els defectes que patia el vehicle són constatables després de la realització de proves específiques i no s'aprecien a simple vista, s'ha de concloure que poden ser qualificats com un vici ocult. I, finalment, el perit conclou, en relació a la causa de l'avaria que "ara bé, s'ha de tenir en compte que en aquest cas el que no és important o rellevant és el temps sinó el quilometratge efectuat i la manera com aquest s'ha dut a terme". I en el segon informe, de data 25-06-2009, el perit aclareix que només ratifica parcialment l'informe del Sr. Mercader, perquè el client hauria de constatar l'avaria quan el vehicle assolís els 90º de temperatura. En segon lloc, el perit manifesta que entre la compra i la sol·licitud de verificació de fums existia una diferència de 2.356 Km i que quan s'efectua el primer peritatge la diferència és de 6.329 Km, de manera que afirma : "existiria la possibilitat de que el vehicle Porsche Boxter matrícula XXXX ja presentés un desgast a nivell de cilindres i segmentació en el moment de la seva compra per part del Sr. Pérez....". I, finalment constata el perit (foli 269) que la fumera blanca es deu a un desgast excessiu dels cilindres, pistons i segments i que rarament es produeix aquest desgast tant significatiu amb el quilometratge indicat.

III.- En consonància amb els fets indicats, el present recurs ha de ser acollit. En efecte, resta acreditat que només 2.356 Km després de la compra el vehicle ja produïa una gran fumera blanca, com així es va comunicar al cap d'un mes de la compra i com ho reconeix el testimoni Sr. Esparza. A més, els perits coincideixen que els defectes es deuen a un desgast excessiu o rellevant dels pistons i dels seus segments i dels cilindres i aquesta esdevé una avaria que es fruit de sotmetre al motor a sobrecàrregues de treball quan no ha assolit les seves condicions òptimes de funcionament o bé que es presenta amb vehicles amb molt quilometratge, que no és el cas. Per consegüent, s'ha de concloure que el vehicle va ser venut amb un vici ocult, el qual el feia inapte o inidoni per a la finalitat a la qual anava destinat. I arribats a aquest punt, s'han de posar de manifest dues consideracions més: una, que els documents que signen els adquirents dels vehicles amb la defenent quan revisen un vehicle per un taller de la seva confiança no l'exonera de responsabilitat, atès que el venedor ha de respondre de la conformitat dels béns que aliena en relació a l'ús al qual va destinat i d'aquí que el venedor hagi de respondre dels vicis ocults que presenten els béns venuts. Es tracta, en el cas que ens ocupa, que el venedor ha de procedir al lliurament de la cosa i respon de dos extrems, de l'evicció de la cosa venuda; és a dir, quan no pot garantir la possessió pacífica del bé venut i que les coses lliurades siguin idònies i aptes per la finalitat pròpia de les mateixes (accions edilícies); ço que no succeeix quan el bé venut presenta vicis ocults o defectes que el fan inapte per a donar compliment a la funció que ha de desenvolupar. I, la segona, que la consideració de professional de la compravenda en el comprador, en ares a eradicar la procedència de les accions edilícies, no resta acreditada a les actuacions.

IV.- Així, entén aquesta Sala que el present recurs ha de ser estimat, tota vegada que la prova pericial valorada conforme al criteri de la sana crítica i en relació a la restant prova practicada, posa de manifest que el vehicle ja presentava el defecte quan va ser venut, de manera que, no exercitada per la part agent una acció redhibitòria, adreçada a obtenir la resolució de la compravenda, s'ha d'acollir l'acció quanti minoris, en virtut de la qual, constatat l'existència d'un vici ocult, el comprador decideix mantenir la compravenda, però sol·licita la rebaixa del preu del bé venut. I en aquest cas, tota vegada que la mala fe de la part venedora no ha estat acreditada, de manera que va vendre el vehicle ignorant l'existència del defecte, ha de respondre de la rebaixa del preu que, com ja va afirmar aquesta Sala, en sentència de 8-04-1998, constitueix una forma particular de rescabalar els danys produïts per a trobar-se en una situació equivalent a la que comportaria haver pagat un preu inferior si hagués conegut el vici. I, en aquesta línia d'idees, s'ha de rebaixar el preu en l'import de 8000 euros, i no en la totalitat dels imports reclamats, atès que de donar lloc als mateixos l'agent es trobaria en una millor situació que si hagués adquirit el vehicle i pagat un preu en funció del defecte que presentava, atès que ara gaudeix d'un vehicle amb un motor standard, amb garantia oficial i plenament revisat, i no un motor propi d'un vehicle amb el desgast de l'ús de 80.000 Km i deu anys de vida. Consegüentment, tampoc s'ha de donar lloc a les despeses relatives a la factura de desmuntatge i muntatge de motor i de controls de compressió del motor, en atenció a les consideracions esmentades, segons les quals l'actio quanti minoris constitueix una concreta resposta de quantificació dels danys i perjudicis en les hipòtesis de vicis ocults, que han de comportar pel Tribunal l'assoliment d'una situació de neutralitat econòmica entre el venedor i el comprador, de forma que el preu s'adeqüi al que valdria el vehicle si s'hagués conegut el defecte, de forma que si es repara s'ha d'analitzar les concretes reparacions, com el cas present, per tal d'evitar que el comprador es pogués col·locar en una millor situació que la referida. En altres paraules, es tracta que el Tribunal procedeixi a la concreta valoració de l'interès contractual negatiu del comprador i valori els danys i perjudicis esdevinguts. Per últim, la partida de les despeses del perit Mercader s'haurà d'integrar en les costes processals, tota vegada que són despeses directament connectades a la interposició i viabilitat del present procés.

V.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap.X). Quant a les costes de primera instància, atès que l'estimació s'ha de considerar parcial, no procedeix efectuar imposició de les costes processals, devent cada part abonar les causades a la seva instància i les comunes per meitat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ferreras contra la sentència, de data 10-11-2009, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria en el sentit que hem de declarar que estimem en part la demanda interposada pel Sr. Ferreras contra la mercantil Vives i condemnem aquesta darrera a la devolució de la quantitat de 8.000 euros, en concepte de part del preu de la compra del vehicle Porsche Boxter XXXX, perfeccionada en data 5- 06-2007, pels vicis ocults que presentava el vehicle. No procedeix efectuar imposició de les costes de primera instància ni d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.