Classificació urbanística d'un terreny. (0068/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-084-1/07 TSA: 29/08

S E N T È N C I A NÚM. 68-2009

PARTS:

Apel·lant: Araujo -Briones i Manzano

Representant: Badía

Advocat: Nuñez

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Ribes

Advocat : Bonet

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Araujo

Advocat : Catalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-084-1/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 9 d'abril de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la societat "Manzano" contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú de La Massana, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord adoptat per la Comissió Tècnica d'Urbanisme en la sessió celebrada el 2 d'abril de 2007, que va desestimar el recurs d'alçada interposat contra determinats aspectes del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de La Massana. En concret, l'agent demanava que es classifiqués com a sòl urbà consolidat el terreny de la seva propietat inclòs en la unitat d'actuació E-025 i, al mateix temps, que es deixés sense efecte la qualificació del mateix com a espai lliure.

A més dels pronunciaments relatius al fons de la qüestió litigiosa, la sentència va denegar la sol·licitud relativa a què els Srs. Araujo i Briones es subroguessin en la posició processal de demandant que ostentava la societat "Manzano", això sens perjudici de tenir els esmentats Srs. Ll. B. com a adherents de la part agent.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'entitat "Manzano" i els referits adherents van interposar recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, que es fonamenta en els tres punts següents: a) procedència de la subrogació dels Srs. L. B. en la posició d'agents, en lloc de la demandant inicial "Manzano"; b) necessitat de considerar el terreny de l'agent com a sòl urbà consolidat, en aplicació de les disposicions de l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en lloc de la classificació com a sòl urbanitzable que li atribueix el Pla parroquial; i c) improcedència de la qualificació com a espai lliure de l'esmentat terreny.

3r.- Tant la representació del Govern com la del Comú de La Massana van sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada havia valorat degudament les proves practicades i havia fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la subrogació dels Srs. Ll.B. en la posició processal de part agent.

Durant la substanciació del procés en la primera instància, es va sol·licitar que els Srs. Araujo i Briones es subroguessin en la posició processal de part demandant que inicialment ostentava la societat "Manzano". Aquesta petició es fonamenta en el fet de què els primers havien adquirit la propietat de l'immoble que és objecte del litigi. El Tribunal a quo va denegar aquesta sol·licitud, en base a què els Srs. Ll.B. ja eren titulars del terreny quan es va iniciar el procés i, no obstant això, no van impugnar el contingut del Pla d'ordenació i urbanisme de la Parròquia de La Massana. De tota manera, la sentència apel·lada els va considerar com a adherents de la part agent, per l'interès que tenen en l'objecte del procés.

Aquesta conclusió ha de ser confirmada en els seus propis termes, pels mateixos arguments que es contenen en la sentència apel·lada, els quals es donen aquí per reproduïts. En efecte, els Srs. Ll.B., tot i ser ja en aquell moment els propietaris de la finca, no van interposar cap recurs administratiu ni jurisdiccional contra el P.O.U.P. de La Massana dins dels terminis legals, de manera que no se'ls pot considerar com agents, sinó com a mers adherents, atès que no van exercir les corresponents accions en temps i forma, tot i haver-ho pogut fer. Cal insistir en el fet de què no s'ha produït aquí un canvi en la titularitat de la finca durant la substanciació del procés, sinó que la transmissió de l'immoble va ser molt anterior a l'inici del procés.

De tota manera, aquesta qüestió té una transcendència relativa, ja que la sentència apel·lada ha examinat igualment el fons del litigi, en considerar que l'entitat "Manzano" actuava en virtut de l'acció pública que contempla l'article 143 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Tercer.- Sobre la classificació del terreny com a sòl urbà consolidat.

L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

En el cas que ara s'examina, un dels dictàmens pericials (foli 208) posa de relleu que el terreny no disposa dels serveis i les infrastructures necessàries per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament, encara que no detalla quins són els serveis amb què compta efectivament la finca. El segon informe pericial determina en concret (foli 276) que la parcel·la no disposa de xarxa de servei d'aigua potable.

La part apel·lant discuteix aquesta conclusió i afirma que la xarxa de distribució d'aigües del Comú discorre per la carretera a la qual dóna front la finca, i aporta en aquesta instància uns documents en justificació d'aquestes al·legacions. Cal dir, en primer lloc, que la presentació d'aquests documents resulta extemporània, ja que no concorre cap dels supòsits que preveu l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, especialment quan l'existència o no dels serveis ha estat des del primer moment el nucli de la qüestió debatuda, de manera que no es justifica l'aportació de nous documents en un moment tan tardà del procés.

En qualsevol cas, dels documents aportats a les actuacions i de les corresponents al·legacions de les parts es desprèn que la conducció d'aigua potable va ser realitzada per donar servei a l'edifici construït davant del terreny litigiós, a l'altra banda de la carretera, i que no es perllonga més enllà d'aquest punt. En conseqüència, no ha quedat justificat que aquesta infrastructura sigui suficient per donar servei a les edificacions previstes en la unitat d'actuació, com exigeix l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, ni tampoc la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagués de separar, com ha assenyalat la jurisprudència d'aquesta Sala. Cal tenir en compte que la finca de l'agent només suposa un 3,38 per cent, aproximadament, de la superfície total de la unitat d'actuació.

En supòsits com el que s'examina, resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.

En conseqüència, s'ha de desestimar la pretensió de què el terreny litigiós sigui classificat com a sòl urbà consolidat.

Quart.- Sobre la qualificació de la finca com a espai lliure.

Resulta indiscutible que, segons l'article 71 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, els plans d'ordenació i urbanisme parroquials han de contenir, entre d'altres, les determinacions relatives als espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic, així com les que es refereixen a les mesures de protecció que s'adopten amb relació al medi ambient, la conservació de la natura, la fauna i els ecosistemes.

Com és evident, l'Administració disposa d'un ampli marge d'apreciació a l'hora d'establir aquestes determinacions, que només poden ser qüestionades en cas d'acreditar-se la concurrència d'una actuació arbitrària o d'un manifest error d'apreciació.

En el supòsit que és objecte d'aquest recurs, l'Administració justifica la qualificació dels terrenys litigiosos com a espais lliures per la necessitat d'assegurar l'existència d'uns connectors ecològics per a la mobilitat de la fauna, com es desprèn de l'estudi de diagnosi ambiental que forma part del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial. En aquest sentit, resulta rellevant la proximitat del vedat de caça de Xixerella.

Enfront d'aquestes motivacions, la part apel·lant es limita a manifestar la seva disconformitat amb la qualificació que resulta del P.O.U.P., però no aporta cap mena de justificació encaminada a desvirtuar- les, de manera que el Tribunal no disposa de cap element de judici que pugui conduir a la conclusió de què les determinacions impugnades són arbitràries o manifestament errònies.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Manzano" i dels Srs. Araujo i Briones contra la sentència dictada el 9 d'abril de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.