Responsabilitat de l'Estat per funcionament anormal de l'administració de Justícia. Prescripció dels deutes. Procedeix només indemnitzar pel 50% de l'import reclamat (TSJ 0005/23)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000005/2023

PARTS:

Apel·lant : CASS

Advocat : Sr. Sainz

Apel·lat : GOVERN

Advocat : Sra. Quesada

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz (Ponent)

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Responsabilitat de l'Estat per funcionament anormal de l'administració de Justícia. Prescripció dels deutes. Procedeix només indemnitzar pel 50% de l'import reclamat

SENTÈNCIA 000016/2023

Andorra la Vella, el 20 de novembre del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació de la CASS, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el GOVERN.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la CASS va interposar demanda contra el GOVERN, que té per objecte el reconeixement de que s'ha produït un anormal funcionament de l'Administració de Justícia, per la manca de diligència en la tramitació dels procediments encaminats al cobrament en via executiva de diversos deutes, per l'impagament de quotes a la CASS, sancions i recàrrecs. Aquests procediments (188 en total) es van iniciar entre el dia 11/07/2000 i el dia 22/11/2013.

En la demanda es reclama que es condemni al GOVERN a l'abonament de la quantitat de 799.858,16 euros, més els interessos legals corresponents.

En defensa de les seves pretensions, la CASS argumenta que:

Fins que va entrar en vigor la modificació en aquesta matèria del Codi de l'Administració, introduïda per la Llei 45/2014, de 18 de desembre, cosa que va tenir lloc el 16 de maig del 2016, la CASS no disposava d'autotutela executiva i havia de recórrer a la Batllia per a l'execució forçosa dels actes administratius, segons l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

En aplicació d'aquest precepte, la CASS va formular diverses demandes per a l'execució de deutes en concepte de quotes impagades, recàrrecs i sancions, molt abans del dia 16 de maig del 2016.

Tot i que la Batllia havia de tramitar les demandes executives, no és fins els dies 11 i 16 de gener de 2023 que va notificar els autes de dates 4 i 5 d'octubre i 7 de novembre del 2022, que van acordar l'arxiu dels procediments d'execució i mitjançant els quals la CASS ha tingut coneixement d'una extensa relació de deutes que han prescrit.

No s'han inclòs a la demanda tots els expedients d'execució retornats amb els autes esmentats, sinó només aquells expedients respecte dels quals la Batllia únicament va dictar una providència d'execució i desprès no ha realitzat cap actuació més, o bé aquells en els que no va ni efectuar cap actuació desprès d'haver rebut la demanda d'execució.

La paralització o demora dels procediments d'execució constitueix un anormal funcionament de l'Administració de justícia, que dona lloc a que s'hagin d'indemnitzar el perjudicis corresponents, segons els articles 92 de la Constitució i 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

Com a conseqüència d'aquests fets, sol·licita que el GOVERN la indemnitzi en la quantitat de 799.858,16 euros, més els interessos legals corresponents.

2.- El Ministeri Fiscal ha sol·licitat que es desestimi la demanda interposada per la CASS, en base a les següents argumentacions:

En primer lloc, afirma que la demanda s'ha d'inadmetre, compte tingut que no queda demostrat que hagi esdevingut la prescripció de les accions executòries, i que ha de ser en la demanda on es detallin els períodes de prescripció de cadascun dels deutes reclamats.

No es pot acreditar que els deutes reclamats i eventualment prescrits s'haurien cobrat en cas de que no haguessin hagut dilacions en la tramitació de les demandes.

3.- La representació del GOVERN s'ha oposat també a la demanda, al·legant, en síntesi, que:

La demanda ha estat formulada de forma defectuosa, compte tingut que no s'ha realitzat el mínim esforç probatori per tal d'avalar la prescripció de les quantitats reclamades, i tampoc s'han identificat escaientment els deutes reclamats, ni els tràmits realitzats, sinó que únicament s'ha dit quin era el darrer tràmit, però sense mencionar les actuacions de notificació i recerca acreditades als expedients.

No s'ha acreditat el dany ni la relació de causalitat, i en cap dels expedients relacionats a la demanda s'ha acordat la prescripció.

En molts expedients s'han fet actuacions de recerca dels deutors per part del servei de notificacions de la Batllia, amb el corresponent informe del servei de nuncis judicials respecte la impossibilitat de notificació.

Si les demandes s'haguessin presentat de forma immediata, els terminis de prescripció eren suficientment amplis per evitar que els deutes prescrivissin, però en molts casos es van presentar quan ja s'havia consumit bastant temps del termini de prescripció.

Els deutes reclamats havien de ser considerats com a d'impossible cobrament.

L'impagament del deute no és conseqüència d'un anormal funcionament de la justícia, ja que, en aquest cas, les actuacions dutes a terme demostren que es tractava de crèdits incobrables.

Els problemes de la Batllia derivats de l'elevat número de demandes d'execució presentades eren coneguts per la CASS, i res impedia que la parapública hagués reclamat els expedients i haver-los remés al Saig, sense que es pugui admetre que esperi a rebre els autes d'arxiu per reclamar al GOVERN per la via del funcionament anormal de la Justícia, compte tingut que era coneixedora dels pronunciaments del Ple del Tribunal Superior que atorgaven el 50% de l'import reclamat.

De forma subsidiària considera que caldria valorar l'expectativa de cobrament realment existent, i, com a màxim, reconèixer el 10% de l'import reclamat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons ho disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- L'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat com a conseqüència d'un fet danyós derivat de l'actuació irregular dels òrgans jurisdiccionals, prevista al més alt nivell en l'article 92 de la Constitució, pot obeir a dues causes diferents, com són l'error judicial i el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, cadascuna de les quals fa necessària la concurrència de requisits específics, en funció de la seva diversa naturalesa.

Segons l'article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia, el dany al·legat haurà de ser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones.

Tercer.- Aquest Tribunal s'ha pronunciat sobre una qüestió similar a la que ara ens ocupa (reclamació de la CASS al GOVERN pel funcionament anormal de la Justícia) a les sentències 4/2019, de 12 d'abril (procediment del Ple 1/2018); 5/2019, de 12 d'abril (procediment del Ple 20/2018), 3/2020, de 16 de juliol (procediment del Ple 5/2020), i 9/2021, de 4 d'octubre (procediment del Ple 9/2021) resolucions que els intervinents coneixen per haver estat part en totes elles.

Així, en les dues primeres de les sentències citades (núms. 4 i 5 del 2019) es van estimar parcialment les demandes i es va reconèixer que la CASS havia de rebre del GOVERN el 50% de la quantitat aleshores reclamada, sense interessos. Val a dir que en aquells dos casos la Batllia va retornar els expedients a la CASS en considerar que els deutes havien prescrit.

Tanmateix, a la sentència 3/2020, de 16 de juliol es va arribar a una conclusió diferent. En efecte, en aquell cas es donava la circumstància que el procediment executiu va finalitzar mitjançant un aute de la Batllia pel qual es va acordar l'arxiu de la demanda d'execució instada per la CASS, arxiu que es fonamentava en la manca de béns de l'executat pel cobrament del deute, i no en la prescripció del deute, aute que, a més, la CASS no va recórrer. I la insolvència del deutor quedava confirmada amb la documentació aportada a les actuacions.

Finalment, a la sentència 9/2021 es va decidir desestimar la demanda formulada per la CASS, partint de la dada que els vint procediments executius inclosos a la demanda van finalitzar amb un aute d'arxiu amb una mateixa fonamentació: les persones i/o les societats objecte d'execució no disposaven de béns susceptibles d'execució, i que a l'informe aportat per GOVERN com a document núm. 1 amb la seva demanda, de data 28/05/2021, subscrit pel Batlle en resposta a la petició d'informació de la Presidència de la Batllia sobre la demanda presentada per la CASS, es deia que s'havia portat a terme un procediment d'indagació dels béns i drets dels que disposava la persona executada, s'havien realitzat les gestions de cerca oportunes i, s'havien travat embargaments sobre els eventuals béns dels deutors, i afegia que els expedients s'adreçaven contra societats que no en pocs casos en el moment d'iniciar-se els respectius procediments estaven descapitalitzades o tenien embargaments travats en el marc d'altres causes o expedients. És cert que a la mateixa sentència es deia que:

"En qualsevol cas no resulta possible interposar una única demanda que inclogui fins a 20 expedients sense que a l'escrit de demanda es fixi clarament les dates d'inici i finalització de la prescripció de forma individualitzada per cadascun, ja que és a la demanda on la part agent ha de determinar clarament els fets que justifiquen la seva reclamació, sense que sigui possible presentar una demanda col·lectiva com una mena de totum revolutum."

Però la ratio decidendi de la sentència per desestimar el recurs és la d'haver constatat que la Batllia havia realitzat actuacions pel cobrament dels deutes però que no es van poder cobrar per tractar-se de persones descapitalitzades.

Doncs bé, en el cas que ens ocupa la Batllia va dictar tres autes, de dates 04/10/2022, 05/10/2022 i 07/11/2022, en els quals:

S'informa a la CASS de l'import actualitzat dels deutes pendents de pagament.

S'arxiven els procediments (sense indicar que l'arxiu respongui a que els deutes havien prescrit).

Notifica a la parapública que, en endavant, pot executar per sí mateixa els actes o acudir al saig.

Manté els embargaments travats, si bé requereix a la part executant que li acrediti, en el termini d'un mes des del dia en què li notifica l'aute, que ha sol·licitat l'execució forçosa al saig. En cas que la part executant no li ho acrediti en el termini indicat, el batlle o el tribunal deixa sense efecte la mesura esmentada.

Si el batlle o tribunal ha rebut diners a compte del deute que estan dipositats o consignats en el marc del procediment i que han de ser lliurats a la part executant, els lliura a la part executant o al saig encarregat de l'execució.

Si el batlle o tribunal ha convocat una subhasta pública, deixa sense efecte la convocatòria, preserva tanmateix les actuacions que s'hagin pogut fer anteriorment en el procediment d'alienació i en lliura una còpia al saig encarregat de l'execució.

En el supòsit ii anterior, el saig disposa d'un termini d'un mes des del dia en què la part executant li ha sol·licitat l'execució forçosa per travar l'embargament que correspongui i comunicar-ho al batlle o el tribunal competent, perquè pugui deixar sense efecte l'embargament que va travar en el seu dia i que havia mantingut entretant. No obstant això, a l'efecte de la preferència per executar els béns o drets embargats, s'entén que l'embargament travat pel saig substitueix l'embargament travat pel batlle o el tribunal competent, i que per tant no n'altera la data."

I aquesta previsió és la que ha seguit la Batllia en retornar els expedients a la CASS.

En definitiva, com sigui que els deutes estan prescrits, sí es pot reconèixer a la part agent el dret a una indemnització, tanmateix, no es pot estimar la demanda de forma íntegra, compte tingut que, segons el criteri d'aquest Tribunal -sentències 4/2019, de 12 d'abril (procediment del Ple 1/2018) i 5/2019, de 12 d'abril (procediment del Ple 20/2018), entre d'altes-, la indemnització s'ha de limitar al 50% de la quantitat reclamada sense interessos.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades, atès que s'estima la demanda de forma parcial.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar la demanda interposada per la CASS, i reconèixer que ha de rebre una indemnització de 399.929,08 euros, desestimant el recurs pel que fa la resta.

Segon.- No fer un especial pronunciament en matèria de costes.

Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi avinent que és ferma i definitiva.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.