Força major en l'execució d'un contracte TSJC 0293/13
- Resolució
- Sentència · 30/01/2014
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 17/2014
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2014:17
- Recurs
- 293/13
- Ponent
- Pere Pastor Vilanova
- Magistrats
- Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- COGNOM RESPONSABILITAT CONTRACTE PRESTÉC LEGITIMACIÓ ADVOCAT PROCURADOR
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. A.J.M. i Sainz contra la sentència del Tribunal de Batlles que els condemnava a pagar diverses quantitats econòmiques al banc "X, SA" en virtut de la seva responsabilitat com a avaladors solidaris de diversos préstecs subscrits per la societat "D.I.-E., SL". El tribunal ha considerat que els arguments dels apel·lants no són vàlids, ja que la inversió dels cognoms del Sr. A.J.M. no afecta la seva legitimació passiva, la força major no és aplicable en aquest cas i els interessos bancaris no cobreixen les costes judicials. Com a conseqüència, els recurrents han estat condemnats a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TSJC-293/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0273-3/2012, instades per la societat "X, SA" contra la societat "D.I.-E., SL" i els Srs. A.M.J. i Sainz, en data 31 de juliol de 2013, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "X., SA" contra la societat mercantil andorrana per participacions "D.I.-E., SL" així com contra els Srs. A.J.M. i Sainz, ha de condemnar i condemna a la societat mencionada a pagar al banc la suma de sis-cents seixanta-set mil cent setanta- nou euros amb noranta-nou cèntims (667.179,99.- EUROS), i a aquesta darrera i al Sr. A.J.M., de forma solidària entre ells, a pagar al banc la suma de trenta-tres mil vint-i-dos euros amb seixanta-cinc cèntims (33.022,65.- EUROS), ambdues augmentades dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ORG_0 des del 6 de març del 2012 -dia següent a les darreres liquidacions practicades- i fins que siguin íntegrament satisfetes; condemnant també a la societat referida a pagar al banc altres cent cinc mil nou-cents noranta euros amb set cèntims (105.990,07.- EUROS), augmentada dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ORG_0 des del 18 d'abril del 2012 -dia següent a la darrera liquidació practicada- i fins que sigui íntegrament satisfeta; i finalment condemnant a la societat de constant referència a pagar al banc la suma de seixanta-quatre euros amb quaranta-sis cèntims (64,46.- EUROS), i a aquesta darrera i als Srs. A.J.M. i Sainz, de forma solidària entre ells, a pagar al banc la suma de cent dinou mil quatre-cents cinquanta- sis euros amb vuitanta-vuit cèntims (119.456,88.- EUROS), ambdues augmentades dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ORG_0 des del 6 de març del 2012 -dia següent a les darreres liquidacions practicades- i fins que siguin íntegrament satisfetes. I tot això amb venda en pública subhasta de les finques hipotecades segons s'ha enunciat en el III.- Considerant, imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el IV.- Considerant de la present resolució".
II.- Els Srs. A.J.M. i Sainz han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Els apel·lants sol·liciten la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles i la condemna de la societat "X., SA" a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.
Els arguments revocatoris són els següents: el demandat era el Sr. A.M.J. i per tant calia absoldre el Sr. A.J.M., sense que la sentència impugnada analitzés els arguments desenvolupats en la instància; l'embargament dels comptes del Sr. A.J.M. li va impedir complir amb les seves obligacions, tractant-se d'un supòsit de força major; no podien dipositar judicialment l'import de les amortitzacions reclamades, doncs els seus comptes eren bloquejats; només eren avaladors (i no deutors principals) i, a més, en produir-se l'embargament, la societat "D.I.-E., SL" no devia res, de manera que era inútil sol·licitar cap mena d'autorització a la Batllia; la sentència apel·lada no procedia a l'anàlisi dels seus arguments sobre la importància dels interessos de demora i que cobrien a bastament l'import de les costes judicials.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat "X., SA" va formular demanda contra la societat "D.I.-E., S.L." i els Srs. A.M.J. i Sainz per incompliment de contractes bancaris. Més concretament, els Srs. A.M.J. i Sainz van ser demandats en la seva qualitat d'avaladors solidaris de dos préstecs subscrits per la societat "D.I.-E., SL". Els Sr. A.M.J. és també el legal representant de la societat "D.I.-E., SL".
Els interessats es van oposar a la demanda, invocant tres arguments principals: 1) que el Sr. A.M.J. havia invertit els seus cognoms i, per tant, la demanda es dirigia contra una persona inexistent; 2) que el Sr. A.J.M. no podia fer front a les seves obligacions per raó de força major, tota vegada que els seus comptes eren embargats dins un procés penal; que els elevats interessos bancaris reclamats cobrien les costes judicials del banc.
El Tribunal a quo ha estimat la reclamació del banc, doncs entén que el Sr. A.J.M. està plenament legitimat per ser part en aquest procés i que no existeix força major.
II.- Els Srs. A.J.M. i Sainz reiteren els motius d'oposició desenvolupats en primera instància. Aquests, però, no poden ser acollits per aquesta Sala.
Pel que fa la legitimació passiva del co-defenent, aquest ha confirmat que ara s'anomena Toll. Per tant, es tracta de la mateixa persona física, amb independència de l'ordre dels seus cognoms. Així les coses, s'ha d'entendre que tant la demanda com la condemna s'adrecen, indistintament, contra qualsevol de les seves dues formes d'identificació.
La força major ha de presentar, entre altres condicions, un caràcter irresistible. En matèria contractual, la impossibilitat de complir amb l'obligació ha de ser total i definitiva. En cap moment el Sr. A.J.M. (recordem que només era fiador i no deutor principal) ha esmentat, i menys provat, que no disposava de mitjans alternatius per executar el contracte, com ara demanar a l'Hble. Batlle instructor permís per satisfer les quotes pendents de pagament. En aquesta alçada, se'ns explica que en produir-se l'embargament, la societat "D.I.-E, SL" no devia res. Aquest greuge novedós no pot ser examinat en segona instància, en contravenir el principi "pendente appellatione nihil erit innnovandum". Endemés, segons el certificat bancari del foli 239, els saldos dels comptes corrents eren, al moment del bloqueig, globalment deficitaris. Per conseqüent, el Sr. A.J.M. no està fundat en sostenir aquest mitjà alliberador.
Per acabar, els apel·lants tenen raó quan denuncien que la instància no ha analitzat detingudament el seu darrer greuge. Aquesta mancança pot ser sanejada per aquesta Sala, almenys per economia processal. Però tampoc pot triomfar aquest argument perquè els interessos bancaris, ja siguin remuneratoris o per demora, no tenen per finalitat, habitualment, de rescabalar el creditor de tots els danys que li produeix l'incompliment del deutor. Les costes processals tenen un objecte distint i que no davalla del contracte, sinó de la llei. Per conseqüent, no es poden amalgamar ambdós conceptes, cosa que ha dur a desestimar aquest darrer greuge. El fet que les costes judicials s'inclouen, per regla general, dins les despeses de funcionament i de gestió dels bancs (sentències 102/00 del 8 de febrer de 2001 i 027/12 del 31 de maig de 2012) no constitueix, en el cas que ens ocupa, motiu suficient per eximir els apel·lants del seu pagament. I especialment en el present cas, on la demanda s'estima totalment i quan resulta que el Sr. A.M.J. apareix com a un professional del món de l'empresa, avalant personalment els dos crèdits esmentats i formalitzant operacions molt importants (préstecs per imports respectius de 800.000 EUR, 92.000 EUR i 240.404,84 EUR i un crèdit amb compte corrent per valor de 105.000 EUR) pel compte de la societat "D.I.-E., SL".
III.- La desestimació del recurs d'apel·lació dóna lloc a la condemna dels recurrents a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5).
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas.
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
Desestimar el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. A.J.M. i ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 31 de juliol de 2013; condemnar els Srs. A.J. M. i Sainz a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.