Dissolució societat-cap liquidació per no tenir patrimoni comú-responsabilitat deutes del negoci (290/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-290/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Rius va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la Sra. Salas i el Sr. Salas, en reclamació de les quantitats de:

12.420 EUR en concepte d'aportació social i de préstec, amb els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda; 5.725,60 EUR en concepte de les quotes del referit préstec pagades pel Sr. Rius, més els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda; i de les quotes corresponents al pagament del préstec, des del 8 de novembre de 2009, fins al seu acabament el 8 de març de 2011, que seran acreditades en període d'execucions; amb imposició a la part demandada de la totalitat de les costes judicials, incloses les despeses d'advocat i procurador.

II.- Els Srs. Salas i Salas van plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. ENTITY_6; i sobre el fons varen oposar-se a les pretensions de la part agent, formulant una demanda reconvencional en pagament del saldo de liquidació de la societat mercantil irregular convinguda entre les parts, a raó del seu 49%, segons es determinaria en períodes de proves.

III.- Per sentència de data 14 de juliol del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part actora i desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Salas, com també la demanda reconvencional, va condemnar solidàriament els Srs. Salas i Salas a pagar al Sr. Rius l'import de 18.145,60 EUR, amb els interessos legals des del 4 de març de 2010, com també les quotes corresponents al pagament del préstec demanat pel Sr. Rius pel compte dels demandats des del 8 de novembre de 2009 i fins el seu acabament, a acreditar en període d'execució, més les costes processals, incloses honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució, els Srs. Salas i Salas han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la dissolució de la societat, ni que sigui irregular o civil, ha de comportar necessariament un procés de liquidació, i per tant, no havent-se portar a terme la liquidació dels diferents actius i passius societaris, no es pot procedir al retorn de les aportacions socials, a si prèviament no s'han determinat les quotes de liquidació; que els administradors de la societat, ni que siguin de fet, no són responsables dels deutes socials, llevat d'una conducta antijurídica que el Tribunal d'instància no invoca, perquè no s'ha produït, i en conseqüència l'administrador és aliè als deutes socials i encara més a les disputes entre socis, per quin motiu ha de prosperar l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Salas.

II.- En tràmit d'apel·lació no es discuteix: que el Sr. Rius i la Sra. Salas van decidir constituir una societat mercantil de negoci a l'engròs i al detall de begudes, sota la denominació social X; que en data 24 de novembre del 2004 el Sr. Rius va fer una aportació al compte de la dita societat d'un import de 8.820 EUR; que mai la societat es va constituir i que al final de l'any 2004 el Sr. Rius va renunciar a ser soci; que fou la Sra. Salas que va obrir un comerç del que n'era titular ella mateixa, amb el nom X; que el Sr. Salas va actuar com a administrador de fet del referit comerç; que en data 12 de juliol del 2005 el Sr. Rius va tornar ingressar al compte del comerç, l'import de 3.600 EUR; que en el mes de març del 2006 el Sr. Rius va realitzar un préstec d'un import de 10.000 EUR que fou traspassat al compte corrent del comerç X; que a comptar del mes de maig de 2007, el Sr. Salas i la Sra. Salas han deixat de pagar les quantitats corresponent a les quotes mensuals d'aquest préstec.

En el marc del present procediment el Sr. Rius reclama als Srs. Salas i Salas el retorn de les quantitats que va pagar.

III.- Respecte a la quantitat de 8.820 EUR abonada pel Sr. Rius en concepte d'aportació de capital social de la societat que s'havia de constituir, és cert que no hi ha hagut cap procés de liquidació de la societat. Nogensmenys, resulta dels documents que consten en autes, que fins a l'inici de l'any 2005, ni la societat, ni el negoci X no van funcionar, i que al final de l'any 2004, quan les parts van renunciar a dur a terme la constitució de la societat, només existia tant al passiu com a l'actiu, l'import de 8.820 EUR corresponent a l'aportació realitzada pel Sr. Rius. Per tant, a la referida data no s'havia fet cap gestió, cap despesa, ni s'havia ingressat cap altra quantitat que l'aportació del Sr. Rius, ja que la societat només va romandre a l'estat de projecte, sense mai superar el nivell dels actes preparatoris, ço que determina que cada soci podia recuperar el que havia aportat, sense que sigui necessari cap procés de liquidació, atès que no hi havia cap patrimoni comú a liquidar entre les socis. S'ha de desestimar doncs, el recurs sobre aquest punt del litigi.

IV.- Pel que fa als préstecs concedits pel Sr. Rius a favor del negoci X, s'ha de posar de manifest que dit negoci no correspon a cap societat sinó a un fons de comerç personal del qual n'era titular administratiu la Sra. ENTITY_5; per tant, totes les consideracions de la part apel·lant relatives a la responsabilitat dels deutes socials per l'administrador de fet són fóra de lloc, per no tractar-se d'una qualsevol societat. En canvi, si que l'administrador d'un negoci personal, que sigui el titular legal o el gerent de fet, ha de respondre, sol o solidàriament, dels deutes generats per l'explotació del mateix ja que els esmentats deutes són la conseqüència de la seva gestió personal i doncs de la seva pròpia responsabilitat. Atès que el Sr. Salas reconeix en el seu escrit de conclusió en tràmit d'apel·lació, la seva qualitat d'administrador de fet, s'ha de desestimar igualment el segon motiu del recurs.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada, fent imposició de les costes de segona instància, a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Salas i ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14 de juliol del 2011, en tots els seus extrems, imposant les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.