Conflicte de competències (0004/07)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0086-1/04 TSA: 79/05

S E N T È N C I A NÚM. 04-2007

PARTS:

Apel·lant: COMÚ D'ORDINO

Representant: Narváez

Advocat: Bueno

Apel·lada: Carranza

Representant: Giner

Advocat : Palomo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0086-1/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Quart d'Ordino, en la sessió del Consell de les Talles del 17 d'abril de 2004 va aprovar diversos preus públics en el cementiri dels quarts de Sornàs i d'Ordino, conegut com a cementiri vell, i en el cementiri compartit entre el Comú i els Quarts esmentats, mitjançant un decret que es va publicar al BOPA número 27 del 5 de maig de 2004.

Davant del recurs que va interposar en contra del Decret El Comú d'Ordino, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 103-2005, de 22 de novembre de 2005 el va desestimar declarant l'ajustament al Dret de la resolució impugnada.

La sentència considera que com el cementiri vell és propietat del Quart d'Ordino, aquest no envaeix competències comunals quan estableix els preus per concessions perpètues i temporals de nínxols, sepulcres, columbaris i osseres perquè es limita a gestionar el seu patrimoni malgrat sigui de domini públic.

2.- El Comú d'Ordino interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència demanant-ne la revocació amb l'argument de que no s'està discutint l'establiment de preus públics per la utilització privativa del domini públic sinó per la prestació de serveis públics funeraris, que li corresponen a ell i no al Quart.

3.- Del recurs d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació del Quart d'Ordino, que afirma que la qüestió litigiosa no es pot tractar des del punt de vista de la prestació dels serveis sinó de la de la propietat de l'espai ocupat pels nínxols i columbaris, i com aquesta correspon als Quart la sentència és ajustada al Dret.

4.- El dia 24 de maig de 2006 va tenir lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada ha declarat ajustat al Dret un Decret del Quart d'Ordino de 17 d'abril de 2004 (BOPA de 5 de maig) pel qual (i) amb invocació del Reglament de 27 d'abril de 1988 aprova preus públics per concessions perpètues i temporals de nínxols i osseres del cementiri dels quarts de Sornàs i Ordino, conegut com a cementiri vell, i (ii) en el marc del conveni subscrit entre els dos Quarts i el Comú d'Ordino el 23 de febrer de 2001 aprova preus per sepulcres de tres unitats d'acollida, per nínxols de tres forats més ossera i per columbaris en el cementiri compartit entre el Comú d'Ordino i els Quarts d'Ordino i de Sornàs.

El que es debat en aquest litigi manté relació amb allò que ha estat objecte de les causes AD-0134-1/04 i AD-0070-2/05, que tenien per objecte les Ordinacions de preus públics aprovades el 5 d'agost de 2004 (BOPA d'11 d'agost) i el 28 de desembre de 2004, del mateix contingut. En elles, l'article 10.A.8 configura com fet generador de preu públic les concessions per a la utilització d'un lloc d'enterrament als cementiris de la parròquia i l'article 18 defineix com a fet generador del preu públic: beneficiar-se de la concessió per a la utilització d'un lloc d'enterrament als cementiris de la parròquia. Seguidament fixa -sense distincions entre l'àmbit del conegut com a cementiri vell i el nou o compartit, com feia el Decret del Quart- els imports per les concessions perpètues i temporals, unificant, per tant, el tractament tributari del sepulcres, nínxols i columbaris que hi ha al cementiri.

Tercer.- El Comú d'Ordino considera que el que avala la seva pretensió d'anul·lació del Decret del Quart és que no s'està discutint l'establiment de preus públics per la utilització privativa del domini públic sinó per la prestació de serveis públics funeraris, que li corresponen a ell i no al Quart.

El Decret del Quart d'Ordino del que el Comú en pretén la declaració de nul·litat per manca de competència per dictar-lo, distingeix entre els preus per les concessions perpètues i temporals en el cementiri vell i els preus en el cementiri compartit amb el Comú.

Pel que fa als primers, el raonament que avala la legalitat del Decret és el mateix que hem exposat en la sentència 64/2006, de 25 d'octubre de 2006 i en la 79-2006 de 23 de novembre de 2006, els preus que fixa el Quart són la contrapartida per la concessió atorgada als particulars per utilitzar un lloc d'enterrament als cementiris de la parròquia i en conseqüència només està facultat per a percebre aquest preu el titular del bé, que és qui atorga al particular la concessió que l'autoritza per utilitzar un part d'un immoble de la seva propietat, com a manifestació de les facultats de gestió i administració que corresponen a les persones públiques sobre els béns dels que són titulars.

En relació als segons, és a dir, als preus en el cementiri compartit entre el Comú d'Ordino i els Quarts d'Ordino i de Sornàs, i com raona la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles 2005-147 (dictada en la causa AD-0070-2/2005) del conveni que es va subscriure de 23 de febrer de 2001, de les cartes del Comú d'Ordino de 5 de maig de 2003, adreçades als respectius Quarts i de la carta del Cònsol d'Ordino de 24 de gener de 2005, es desprèn que la propietat de la totalitat de les tombes, nínxols i columbaris del cementiri nou correspon al Comú d'Ordino, si bé amb l'obligació de cedir l'ús d'una part dels mateixos als Quarts d'Ordino i de Sornàs, mentre que la propietat del cementiri vell d'Ordino correspon al Quart d'Ordino.

En conseqüència, aplicant al cas els raonaments establerts, el Quart d'Ordino podia aprovar els preus en el cementiri vell però no pot aprovar i percebre els preus que corresponen al elements funeraris que té assignats en el cementiri compartit amb el Comú d'Ordino i el Quart de Sornàs, per la qual cosa cal estimar parcialment el recurs d'apel·lació i anul·lar parcialment el Decret objecte d'aquesta causa.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'Hble. Comú d'Ordino contra la sentència número 103-2005, de 22 de novembre de 2005, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca en part i en conseqüència anul·lar la fixació de preus en el cementiri compartit entre el Comú i els Quarts d'Ordino i Sornàs establerta en el Decret del Quart d'Ordino de 17 d'abril de 2004 que va ser publicat en el BOPA de 5 de maig de 2004. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.