Lesions doloses i conducció il·legal (0009/97)
- Resolució
- Sentència · 19/09/1997
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 17/1997
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1997:17
- Recurs
- 9/97
- Ponent
- Yves Picod
- Magistrats
- Yves Picod
- Àrea
- Penal
- Descriptors
- CONTRAVENCIÓ PENAL PRESÓ TRIBUNAL DE CORTS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL VISTA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs de Suplicació presentat per Garzón contra la sentència del Tribunal de Corts que el condemnava a sis mesos de presó per un delicte de lesions doloses i una contravenció penal de conducció il·legal. La defensa de Garzón havia argumentat que ell s'havia defensat davant d'un atac imminent per part de Mercader, però el tribunal va considerar que aquesta versió no estava demostrada i que Garzón havia actuat amb voluntat deliberada d'agressió. El tribunal també va tenir en compte les circumstàncies personals de Garzón, inclòs el seu historial de violència, i va decidir confirmar la sentència original. A més, el tribunal va imposar a Garzón el pagament de les costes processals i va ordenar el retorn de la causa al Tribunal de Corts per a la seva execució.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Yves Picod
SENTÈNCIA 18-97 DE 19 DE SETEMBRE DE 1997
Ponent : M.I. Sr. Yves Picod
ANTECEDENTS DE FET
RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 24 de febrer de 1.997 en la causa 123- 4/96, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Garzón com autor responsable d'un delicte de lesions doloses de l'article 195 del Codi Penal i d'una contravenció penal de conducció il·legal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ i pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc de fer qualsevol pronunciament en concepte de responsabilitat civil".
RESULTANT: Que la defensa de Garzón, la Lletrat Arnau, substituïda a la Vista Oral pel Lletrat Castilla, formulà recurs de Suplicació contra la citada Sentència, invocant un error en l'apreciació de la prova. Manifesta que Garzón va defensar-se davant de l'imminent agressió d'Mercader, i que ha quedat suficientment demostrat que el condemnat va actuar violentament després de veure com Mercader agredia a la seva pròpia germana. En conseqüència la defensa considera exagerada la pena de 6 mesos de presó, en consideració de les circumstàncies de fet i atesa la personalitat de Garzón.
RESULTANT: Que el MINISTERI FISCAL conclou en la total confirmació de la Sentència en l'absència d'error en l'apreciació de la prova.
FONAMENTS DE DRET
CONSIDERANT: Que es desprèn dels autes que Garzón, ja condemnat pel Tribunal de Corts en data 29 de gener de 1.996 i molt desfavorablement conegut de la Policia, particularment per fets de violència, va punxar en el curs d'una baralla a Mercader amb un objecte no identificat.
Que tant durant la instrucció de la causa, com durant la celebració de la Vista oral va quedar demostrat que Garzón va agredir sigui amb una arma blanca o amb una arma per destinació a Mercader quan aquest li girava l'esquena i després de repetits moments de discussió; és clar que Garzón va manifestar una voluntat deliberada d'agressió i que en cap moment va defensar-se davant un perill imminent, com ho sosté la defensa; finalment les circumstàncies personals (edat inferior a 21 anys) varen ser adequadament apreciades pel Tribunal de Corts al mateix títol que la perillositat social de Garzón, motiu pel qual és procedent la confirmació de la Sentència recorreguda.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, així com els Usos i Costums i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Garzón.
2.- Confirmar íntegrament la Sentència dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en data 24 de febrer de 1.997 en la causa núm. 123-4/96.
3.- Imposar al recurrent el pagament de les costes processals.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra Sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.