Dret a la intimitat i a l'honor-llibertat d'informació (3000473/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000376/2021 ORIGEN: 3000473/2019 - 00

NIG: 5300542120190002941

PARTS:

Apel·lant: Srs. Salamanca, Vaquero, Ramirez, Tejera, Gutierrez, Canales, Martin, Cañete, Barberá, Izquierdo, Seco, Romeu i Carnero

Representant: Sr. Machado

Advocat: Sr. Tur

Apel·lat: Benitez

Advocat: Sr. Ruiz

Apel·lat: Srs. Andrade i Pérez

Representant: Sra. Elías

Advocat: Sr. Ruiz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Dret a la intimitat i a l'honor-llibertat d'informació

SENTÈNCIA 091-2022

Andorra la Vella, el 15 de juny del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit presentat el 30-10-2019, la representació processal dels Srs. Salamanca, Vaquero, Ramirez, Tejera, Gutierrez, Canales, Martin, Cañete, Barberá, Izquierdo, Seco, Romeu i Carnero, va formular a l'empara de la Llei 30/2014 qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, demanda contra els Srs. Andrade i Pérez, i la mercantil Benitez, sol·licitant es dictés Sentència :

declarant la vulneració i intromissió il·legítima del dret a la intimitat i a l'honor dels seus mandants provocades per un article publicat el 00-07- 2019 al C,

fent cessar la intromissió il·legítima, per això havent de procedir a retirar la notícia del portal web del C i de qualsevol altre medi digital, així com a retirar les publicacions físiques que puguin existir de la corresponent notícia i portada d'hemeroteques o similars,

condemnant solidàriament als Srs. Andrade i Pérez així com a la mercantil "Benitez, S.A.", a satisfer la indemnització total de 39.000.-euros a raó de 3.000.- euros per cadascun dels demandants,

imposant als defenents les costes, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a determinar en període d'execució de sentència.

2.- En data 20-11-2019, la representació processal de la societat Benitez, i dels Srs. Andrade i Pérez contestava oposant-se a les pretensions articulades de contrari tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant en la seva totalitat la demanda interposada i subsidiàriament dictar Sentència en el sentit de fixar la indemnització en un euro simbòlic, imposant en els dos casos les costes judicials ocasionades a l'adversa, incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat i de procurador.

3.- Practicades les proves proposades i evacuat el tràmit de conclusions, en data 14-09-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"que ha de desestimar i desestima íntegrament l'acció civil per la protecció dels drets a la intimitat i a l'honor -tramitada pel procediment abreujat de conformitat amb el que disposa l'article 21 de la Llei 30/2014, del 27 de novembre, qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge-, exercitada pels Srs. Salamanca, Vaquero, Ramirez, Tejera, Gutierrez, Canales, Martin, Cañete, Barberá, Izquierdo, Seco, Romeu i Carnero contra els Srs. Andrade i Pérez així com contra la societat mercantil andorrana per accions "Benitez, S.A." i, amb imposició de les costes processals d'aquesta instància als vençuts, això és als instants d'aquest plet, de conformitat amb allò previst en el darrer Fonament de dret."

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels ja citats demandants, i per escrit de conclusions de data 10-11-2021 sol·licita la seva revocació i que es dictes una altra estimant les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

De manera resumida, el recurs es fonamenta sobre les consideracions generals que el tribunal hauria infringit el seu deure de protecció dels drets fonamentals i que hauria infringit la jurisprudència d'aquesta Sala en no aplicar adequadament tots els requisits integrants del criteri de la ponderació establert a l'article 7 de la Llei 30/2014, del 27 de novembre i la jurisprudència establerta pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

Argumenta en relació a la veracitat de la informació que l'article es fonamenta sobre un informe policial que no es qüestiona ni es contrasta ;

que la informació es presenta de manera esbiaixada, incomplerta i confusa pel lector sense suficient justificació ni investigació ; que no és veraç que els citats siguint autors d'un delicte, i finalment que el periodista ha sortit del marc de la llibertat d'informació i ha caigut en un ús desproporcionat, abusiu i arbitrari de la mateixa.

En relació a l'interès públic de la informació, sosté que la informació s'ha divulgat en un moment molt primerenc de la investigació ; que una cosa és l'interès del púbic en la noticia i una altra molt diferent és considerar que tothom investigat sigui finalment processat per aquest delicte o arribi a ser declarat culpable, i que si bé el lliure exercici del dret a la informació és completament necessari en un estat democràtic a la lliure formació d'una opinió sobre fets d'interès públic, també és cert que s'ha de requerir als professionals de la comunicació una major diligència professional respecte del contingut de les notícies publicades ja que les opinions sobre els fets investigats i sobre les persones investigades suposen la condemna a una "pena de banqueta".

Pel que fa a la proporcionalitat de la intromissió, recorda que el TEDH ha condemnat violacions greus del dret a la presumpció d'innocència per part dels mitjans de comunicació quan sotmeten la investigació policial i judicial a un "judici paral·lel", i que el contingut de la informació publicada ha de ser rellevant (noticiable) per a què el públic pugui formar-se una opinió lliure sobre els fets, no podent facilitar el mitjà de comunicació cap dada supèrflua o no noticiable ni opinió que no aporti informació per formar-se una idea objectiva dels fets.

En treu la conclusió que sí que ha existit una vulneració dels drets a la intimitat i a l'honor i una vulneració de la presumpció d'innocència i consegüent estigmatització dels investigats.

5.- La representació processal dels defenents s'oposa al recurs articulat demanant la confirmació íntegre de la decisió recorreguda amb imposició de les costes corresponents a la part recurrent.

Defèn que en res s'ha vulnerat la presumpció d'innocència ; que el tribunal ha conclòs lògicament que no s'ha produït cap intromissió en el dret a la intimitat i a l'honor que no sigui legítima i proporcional a l'interès públic ; que no existeix cap opinió particular del periodista sinó una informació veraç sobre una investigació judicial d'interès periodístic i que era necessari publicar les identitats per esvair els dubtes, en particular sobre els altres empleats públics.

Conclou que l'acció dels agents només correspon a un intent de censura.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El dia 00 d'agost del 2019, el C va publicar en primer pagina un article titulat :

"dinou funcionaris van cobrar de F".

L'article corresponent es troba a les pagines "NACIONAL" del diari i, sota la menció :

"OPERACIÓ X",

amb el títol :

"dinou empleats públics van cobrar de F sense fer declaració",

i el sota títol :

"A banda de SC hi havia altres treballadors públics que rebien diners i que la policia considera que ni van ser cotitzats a la CASS ni inclosos en l'IRPF. El secretari E és qui més va cobrar amb 22.000 euros".

Es pot llegir en l'article :

"L'informe policial (...) ha posat al descobert que hi ha fins dinou empleats públics que haurien cobrat de F. La policia, segons el sumari del cas, sospita que ni van declarar les quantitats rebudes a la CASS ni es van adjuntar a les possibles declaracions d'IRPF (...) ".

El mateix conté la reproducció íntegra d'un quadre extret de l'informe policial i indicant el nom de 33 persones, el seu número de cens, el seu lloc de treball, la natura de la seva relació amb la F i els imports cobrats.

Si bé els demandants insisteixen molt en aquesta alçada sobre la qüestió de la presumpció d'innocència, quan tal dret es pot veure afectat només pels poders públics i no pas pel mitjans de comunicació, els qual sí poden, però, vulnerar el dret a l'honor i a la pròpia imatge d'una persona immersa en un procediment penal i presumida innocent (veure en aquest sentit la nostra sentència del 22-04-2020 en el rotlle 69-2020), el cor de la demanda és que les dades personals a les quals es refereix aquest article del 00 de juliol del 2019 (noms, cognoms, número de cens, la natura de la seva relació amb la F i els imports cobrats) no tindrien cap interès públic i que per tant s'hauria fet un indegut ús de dites informacions i amb finalitats impròpies d'un mitja de comunicació.

SEGON.- Al nivell legislatiu, la Llei 30/2014 del 27 de novembre qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, per tal de donar el màxim compliment als principis fonamentals enunciats a l'article 12 de la Declaració Universal de Drets Humans, a l'article 17.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, a l'article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i a l'article 14 de la Constitució del Principat d'Andorra, va introduir en el nostre dret una sèrie de disposicions per organitzar la protecció civil al dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, tot i tenint en compte les llibertats d'expressió i d'informació que reconeix l'article 12 de la Constitució, i que la mateixa situa al mateix nivell.

És així que l'article 4.2 c) disposa l'accés en la intimitat, l'honor o la pròpia imatge d'una persona és legítim quan està justificat per interès públic o privat que no es manifesti abusiu o arbitrari i que justifiqui la limitació al dret a la intimitat, a l'honor o la pròpia imatge, i, en particular, si es deriva de les llibertats d'expressió i d'informació en els termes que s'estableixen als articles 6, 7 i 9.

En cas de vulneració dels drets protegits, els articles 20 i 21 preveuen la possibilitat d'instar una acció civil específica.

Com bé ho preveu la Llei del 2014, seran els òrgans judicials els que hauran de determinar en cada cas si es dóna una intromissió il·legítima, a la vista dels principis i disposicions que s'estableixen en aquesta Llei.

L'article 6 disposa que :

"Ponderació dels drets protegits en el marc de la llibertat d'expressió

L'òrgan judicial ha de ponderar motivadament els interessos en conflicte i les circumstàncies de cada cas per valorar si, amb ocasió de l'exercici de la llibertat d'expressió, s'ha produït una intromissió legítima o no en els drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge.

La intromissió en l'exercici de la llibertat d'expressió es considera legítima si troba justificació en el marc d'una societat democràtica i de dret (...)."

Aquesta determinació no es pot fer segons uns criteris de prevalença d'un dret o d'una llibertat sinó segons un sistema de ponderació que ha de tenir en compte les circumstàncies de cada cas, el caràcter justificat de la intromissió en el marc d'una societat democràtica i de dret, amb la precisió que si aquesta ponderació es fa en el marc de la llibertat d'informació s'ha de realitzar atenent a si concorren tots els següents requisits:

La veracitat de la informació. Als efectes de valorar la veracitat de la informació, es tindrà en compte la diligència desplegada per l'autor o responsable en la investigació dels fets publicats i la publicació de la informació, sense perjudici d'allò que preveu l'article 8 en relació amb el secret professional.

L'interès públic de la informació.

La proporcionalitat de la intromissió en els drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge.

TERCER.- Cadascú té dret a controlar els elements d'informació personal que vol divulgar i de viure en privat lluny de tota intromissió pública no desitjada el que comporta la protecció de les seves dades de caràcter personal, és a dir, tota informació que concerneix una persona física identificada o identificable.

I el TEDH sempre ha jutjat que la noció de vida privada és molt amplia i integra elements en relació a la identitat d'una persona, com és el seu nom (Vav?i?ka i altres c. República txeca [GC], 2021, § 261) o dades relatives a la professió (Khelili c. Suiza, 2011, § 56), i totes les informacions personals que un pot legítimament esperar que no siguin publicades sense el seu consentiment.

Aquest dret protegeix la persona no només de les intromissions dels poders públics sinó també de les dels particular et des institucions privades, i entre elles els mitjans de premsa, els quals han d'usar de les llibertats d'expressió i d'informació respectant els deures i responsabilitats que les mateixes impliquen.

En l'afer AXEL SPRINGER AG c. ALLEMANYA, el TEDH, el 07 de febrer 2012, va indicar que els criteris rellevants per a la ponderació que s'ha de dur a terme poden ser la contribució a un debat d'interès general, la notorietat de la persona afectada i l'objecte del reportatge, el que representa el paper o la funció de la persona afectada i la naturalesa de l'activitat objecte de la publicació, el comportament anterior de la persona afectada, la manera d'obtenir informació i la seva veracitat, com el contingut, la forma i les repercussions de la publicació.

La mateixa sentència va recordar la Recomanació del 10-07-2003 del Comitè dels Ministres sobre la difusió d'informacions pels mitjans en relació amb els procediments penals, la qual enuncia uns principis a tenir en compte, essent el primer que el públic ha de poder rebre informació sobre les activitats de les autoritats judicials i dels serveis policials a través dels mitjans de comunicació i que per tant, els periodistes han de poder informar lliurement i fer comentaris sobre el funcionament del sistema judicial penal, a reserva de les úniques limitacions previstes en aplicació dels principis de presumpció d'innocència, de veracitat de la informació i de protecció de la vida privada en el context dels procediments penals en curs

En aquest exercici de ponderació vam poder precisar en la Sentència del 25-07-2017 que :

"Resta també clar que existeix un conflicte entre dos drets fonamentals: el dret a la llibertat d'informació i el dret a la intimitat. Mentre que pel que fa al dret a l'honor, el dret a la informació mai pot prevaldre, quant al dret a la intimitat, esdevé necessari efectuar una ponderació entre els diferents drets, per a resoldre en cada cas concret quin han de ser el sacrificat.".

En aquest sentit, vam poder motivar en la Sentència del 28-03-2019 que :

"El dret a la intimitat (art. 14 de la Constitució) té vocació a assegurar a tot individu una parcel·la reservada de la seva vida, precepte aquest que cal relacionar amb el dret a la dignitat de la persona -que recordem és un dels principis inspiradors de l'acció de l'Estat andorrà- (article 1 i 4 de la Constitució), en front a l'acció i el coneixement dels demés, ja sigui poders públics o simples particulars. En definitiva, el dret a la intimitat atribueix al seu titular el poder de preservar l'àmbit personal i àdhuc familiar de la seva vida, front a la divulgació no volguda, per part de tercers.

En el supòsit examinat, es tracta en definitiva de verificar l'adequació d'aquest dret amb altre també de naturalesa fonamental com pot ser el dret a la informació (art. 12 de la Constitució). Aquest darrer no només és un dret fonamental de tota persona sinó que també persegueix la formació d'una opinió pública lliure i plural, extrem aquest que constitueix un dels pilars en que es vertebra qualsevol societat d'un Estat de dret, democràtic i social com el nostre. És cert que en determinats supòsits la llibertat informativa pot ser considerada com a prevalent sobre els drets de la personalitat, però aquesta realitat no és absoluta sinó que cal ponderar-la al cas per cas, és a dir que cal que la informació no només sigui veraç sinó que també ha de resultar rellevant per a la formació de l'opinió pública sobre assumptes d'interès general i amb rellevància pública."

QUART.- En el present cas, la intromissió denunciada ve de la divulgació del nom i cognom dels imputats, del seu numero de cens, del seu lloc de treball, de la natura de la relació amb la F i dels imports cobrats.

El primer que cal dir és que no queda contradit que la informació difosa esdevé veritable.

Els demandants critiquen el fet que es reconegui una presumpció de veracitat a l'informe policial i que els periodistes haurien d'haver dut a terme investigacions pròpies complementàries sobre tot, quan aquest aspecte de les investigacions es trobava al seu principi quan es va publicar la noticia, però això no fa desaparèixer que no neguen la veracitat de ser persones amb un lloc de treball públic que van rebre pagaments de la F tal com ressurt del quadre sintètic elaborat per la policia.

De fet, remarquem amb els defenents que els demandants en cap moment van pretendre exercitar el seu dret a rectificació o de rèplica.

En segon lloc, sí que existeix un interès públic en la informació, tota vegada que es tracta d'una informació derivada del cas "X" que va comportar la intervenció judicial de F, i que va tenir molta rellevància i repercussió al país. Dit afer va suscitar gran interès en el públic i la corresponent necessitat d'informar-lo de manera adequada.

El fet que dinou empleats públics haurien rebut diners de F sense efectuar les corresponents declaracions és rellevant en aquesta causa penal i justifica que s'informi al públic dels fets que arriben al coneixement dels periodistes.

Ara bé, no es pot compartir el plantejament de l'apel·lant ja que el mateix, amb el lloable propòsit de no exposar les persones a les conseqüències del conegut "judici mediàtic", impediria tota informació relativa a llur identificació fins que hagin quedat definitivament condemnades per la jurisdicció penal, solució absolutista i no conforme a l'exercici de ponderació que regeix aquesta problemàtica.

Tota la qüestió és de dir si, per informar el públic de manera adequada, era necessari i proporcional precisar els elements divulgats.

I la resposta serà diferent segons els elements en qüestió.

En primer lloc, pel que fa a la divulgació dels noms, cognoms, lloc de treball, relació amb la F i imports cobrats, la resposta ha de ser positiva.

En efecte, existeixen casos on la necessitat d'informar porta necessàriament a evocar certs aspectes de la vida privada de les persones implicades sempre i quan els elements divulgats tenen un vincle directe amb la informació principal tractada.

És el cas en el present afer en la mesura on es tracta d'elements que tenen directament a veure amb la informació objectiva divulgada ja que a partir del moment on varies persones empleades per un ens públic queden sospitoses per haver suposadament cobrat, i sense declarar-ho degudament, xecs de la F, quan la mateixa s'ha vist després immergida en un procés judicial penal arran d'operacions dineràries o financeres sospitoses, queda justificat precisar de quines persones es tracta i el lloc de treball públic que ocupen, com queda justificat precisar els imports cobrats, el tot per permetre al lector poder disposar d'una informació complerta i útil per a establir la seva pròpia opinió en relació als fets que l'article extreu de l'informe policial.

A això cal afegir que certs dels concernits, eren persones ja públiques. Per tant, s'ha de concloure que les precisions en qüestió eren pertinents.

Aquesta divulgació de dades personals queda proporcionada i equilibrada ja que, tot i consistent en dades personals protegides per correspondre a elements d'identificació, fet que impedeix qualificar-les com a anodines, tampoc es tracta d'elements que tindrien a veure amb l'esfera la més personal i íntima.

D'altra banda, no correspon al tribunal avaluar la pràctica editorial i periodística dels autors de l'article i del mitjà que el va publicar però hem de dir que res acredita que l'autor de l'article hauria mancat a la seva missió d'informació, que l'article tindria per objecte o per resultat confondre el lector o dur a terme un judici mediàtic paral·lel.

Tampoc compartim l'afirmació dels apel·lants que els periodistes no van ser prou curosos ni vigilants (sota la reserva que es farà després).

Al contrari, apareix que van emprar les precaucions necessàries per al respecte de la reputació de les persones concernides doncs de la lectura íntegra de l'article ressurt clarament que només es tracta en aquest moment de sospites arran d'unes investigacions policials en un afer en curs, sense en cap moment dir o deixar a pensar que han comes els fets objecte d'investigació.

L'article no conté cap extrapolació sinó que es refereix als elements de la investigació policial.

En conclusió, en haver-se respectat la finalitat estrictament informativa de la divulgació d'aquests elements litigiosos, la intromissió il·legítima no es troba caracteritzada.

CINQUÈ.- Ara bé, el mateix no es pot dir pel que fa a la divulgació del número de cens, element important discutit entre les parts durant el plet però sobre el qual la sentència d'instància no es pronuncia.

No es pot negar que es tracta d'una informació d'identificació personal que a més té molta importància a Andorra on es fa servir en nombrosos tràmits. Al respecte, i a títol comparatiu, vam jutjar en la sentència del 25-07-2017 que la divulgació del número de passaport no es podia justificar i que es tractava d'una informació que havia de restar dins de l'esfera de la privacitat i protegida.

El número de cens no té cap interès informatiu, i ho reconeix el Sr. Andrade en la seva confessió en judici, tot i justificant-ho pel fet que el requadre extret de l'informe policial s'havia de reproduir de manera íntegra i sense cap alteració.

Es tracta de comprovar que els periodistes actuant ponderant llur missió d'informació amb el degut respecte del dret a la intimitat i limitant les vulneracions del mateix a l'estricte necessari.

Aquí, cap necessitat informativa o periodística justifica publicar el número nacional d'identificació doncs el mateix no aporta res a la informació ni té vincle amb ella.

Era del tot possible i de la responsabilitat dels periodistes, sense alterar la informació ni sense deixar a pensar que s'amagava quelcom al públic, tatxar els números en qüestió.

En aquestes circumstàncies, en no haver-se respectat la finalitat estrictament informativa de la divulgació d'aquest element litigiós, la intromissió il·legítima es troba caracteritzada.

SISÈ.- Pel que fa a la indemnització, cap dels defenents ha negat la seva legitimació passiva ni han negat la seva qualitat d'autor o responsable en el sentit dels articles 26 i següents de la Llei 30/2014, i per tant cal pronunciar llur condemna solidària.

L'article 20 de dita Llei disposa que l'actor d'una acció de protecció civil dels drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge pot demanar a la jurisdicció civil:

Que ordeni al seu responsable cessar una intromissió il·legítima actual.

Que declari la il·licitud d'una intromissió il·legítima que s'ha produït o continua produint efectes lesius i que ordeni al seu responsable que cessi.

Que ordeni al responsable la publicació d'una rectificació o una rèplica en les condicions establertes a l'article 13.

Que la sentència es comuniqui a una altra persona diferent al responsable de la intromissió il·legítima.

Que ordeni al responsable que la sentència sigui publicada a les seves costes i/o per l'operador del mitjà de comunicació o el proveïdor de continguts que va publicar la informació o expressió.

Que declari una indemnització per danys i perjudicis a càrrec del responsable.

Que condemni al responsable a les costes judicials.

L'article 24 precisa quant a la valoració del perjudici que l'existència del mateix es presumeix sempre que s'acrediti la intromissió il·legítima i que l'import de la indemnització es valora atenent:

Les circumstàncies del cas.

La minoria d'edat o no de l'afectat.

La gravetat de la intromissió il·legítima.

La difusió que la intromissió il·legítima hagi adquirit per raó del suport i dels mitjans de comunicació a través dels quals s'ha produït.

El benefici que ha obtingut el cau-sant de la intromissió il·legítima com a conseqüència de la mateixa.

Si s'ha donat lloc a la rèplica o la rectificació sol·licitades extrajudicialment, el seu abast, o si han estat refusades, als motius que s'han esgrimit per ser refusades.

Tots aquells altres factors que el tribunal apreciï motivadament en dret i equitat.

En el present cas, i donat el caràcter limitat de la intromissió i a la manca de justificants aportats pels demandants en relació a les conseqüències concretes de la divulgació de llur número de cens, si bé queda justificat declarar la vulneració i intromissió il·legítima del dret a la intimitat i a l'honor dels seus mandants provocades per l'article publicat el 00-07-2019 al C pel fet en qüestió, no queda justificat ordenar fer cessar la intromissió il·legítima en els termes interessats en la demanda.

En efecte, no està justificat retirar la notícia del portal web del C i de qualsevol altre medi digital, així com a retirar les publicacions físiques que puguin existir de la corresponent notícia i portada d'hemeroteques o similars, puix tal mesura quedaria completament desproporcionada.

El que queda justificat és que es faci desaparèixer tota menció del número de cens dels afectats.

Quant a la petició d'indemnització l'import de 3.000.-euros per cadascun dels demandants no està justificat ni per la realitat de la intromissió ni pels justificants produïts, ja que com acabem de dir no n'hi ha.

En aquestes paràmetres, aquesta indemnització s'ha de fixar en 300.- euros, import que constitueix una suficient reparació.

No obstant això, la Llei preveu expressament que el tribunal pot imposar als defenents les costes, a títol d'indemnització, i per tant al marge de les normes generals sobre la imposició de les costes

En el present cas, tal mesura esta plenament justificada pel que fa a les costes de primera instància tota vegada que malgrat l'estimació final de la demanda és molt parcial, els demandants van haver de sol·licitar l'auxili judicial per a obtenir el reconeixement de la intromissió patida.

SETÈ.- L'estimació del recurs d'apel·lació articulat comporta la no imposició a cap de les parts de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal dels Srs. Salamanca, Vaquero, Ramirez, Tejera, Gutierrez, Canales, Martin, Cañete, Barberá, Izquierdo, Seco, Romeu i Carnero, contra la Sentència de data 14-09-2021 que revoquem i acordem :

Declarar que amb la divulgació del número de cens en l'article publicat en el C el 00-08-2019, els Srs. Andrade i Pérez, i la societat Benitez, han comès una intromissió il·legítima que atempta el dret a la intimitat dels demandants en els termes de la Llei 30/2014 del 27 de novembre.

Ordenar a la societat Benitez que faci desaparèixer tota menció del número de cens dels afectats que apareix en les publicacions del referit article.

Izquierdomnar solidàriament als Srs. Andrade i Pérez, i a la societat Benitez, en reparació del perjudici sofert, a pagar a cadascú dels demandants l'import de 300.-euros així com la totalitat de les costes de primera instància.

Segon.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.