POUP (0066/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0060-2/08 TSA: 63-08

S E N T È N C I A NÚM. 66-2009

PARTS:

Apel·lant: Roda

Representant: Azorin

Advocat: Narváez

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Villalba

Advocat: Castrillo

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Calderón

Advocat : Ruiz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0060-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 18 de juny de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Roda" contra el M.I. GOVERN i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què sol·licitava l'anul·lació de les prescripcions del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial relatives a l'amplada de l'avinguda del Príncep Benlloch, que determinaven que l'edifici de la seva propietat que es troba situat al núm. XXXX de l'esmentada via quedés en situació de fora d'ordenació.

La referida sentència ha considerat que l'avinguda del Príncep Benlloch ha de mantenir en la zona litigiosa una amplada de tretze metres, segons el que disposa l'article 3.3 de la Llei 7/2005, de 21 de febrer, de designació de carreteres, en relació amb les Ordinacions del Consell General núm. II, de 4 de juliol de 1969, i núm. V, de 9 de juny de 1961, de manera que el Pla d'ordenació i urbanisme de la Parròquia d'Andorra la Vella es troba vinculat pel que disposen aquestes normes de rang legal.

2n.- La representació de l'entitat "Crèdit Andorrà S.A." ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en què l'avinguda del Príncep Benlloch ha deixat de tenir la consideració de carretera general, des de l'entrada en vigor de la Llei 7/2005, de designació de carreteres, de manera que ha de mantenir l'amplada existent en el moment de la seva reclassificació com a carrer. Aquesta interpretació la fonamenta en l'article II de l'Ordinació II de 4 de juliol de 1969, segons el qual "acaba la via de classe C i comença la via de classe A, a l'entrada o sortida dels nuclis urbans habitats, en el moment en què es troba en la carretera afectada construccions d'una part i de l'altra, de manera que l'eixamplament no pugui realitzar-se per cap costat". Aquest precepte es limita a establir un criteri general per distingir els trams de classe A i els de classe C, però no deroga l'amplada mínima que, per a les vies de classe A, establia l'Ordinació V de 9 de juny de 1961, a la qual es remet l'article XI de l'Ordinació II de 4 de juliol de 1969.

3r.- La representació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, el qual es concreta al pronunciament sobre les costes processals, en considerar el Comú que la demanda de l'agent era temerària, de manera que li havia de ser imposat el pagament de les costes causades.

4t.- Es va donar trasllat dels esmentats recursos d'apel·lació a les respectives contraparts, a fi de què poguessin contestar-los, tràmit que van evacuar en temps i forma.

5è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la determinació de l'amplada de l'avinguda del Príncep Benlloch.

Com a punt de partida per a la resolució de la qüestió que es objecte de debat en aquest recurs, s'ha de partir del contingut de l'Ordinació II del Consell General, de data 4 de juliol de 1969, la qual, després de declarar en el seu article II que les carreteres generals o secundàries mencionades en l'article I -entre les que s'inclou la carretera general núm.1 d'Andorra la Vella a la frontera amb Espanya- quedaven dividides en dos trams A i C, segons es trobessin dins o fora dels nuclis urbans, establia en el seu article III que la carretera general núm. 1 es considerava dins de la classe A en el tram que discorre des de la plaça Príncep Benlloch fins al punt kilomètric 1.300, el qual inclou el lloc on es troba situat l'edifici litigiós de la part agent.

Pel que fa a l'amplada, l'article XI de la referida Ordinació va disposar que les vies de classe A continuaven essent definides per l'Ordinació V de 9 de juny de 1961, la qual establia que la carretera general d'Andorra la Vella a Espanya havia de tenir 13 metres de façana a façana, és a dir, 9 metres més 2 metres de voravia per cada banda.

La Llei 7/2005, de 21 de febrer, de designació de carreteres, va deixar de considerar el tram litigiós de l'avinguda del Príncep Benlloch com a carretera general. Tanmateix, aquesta avinguda forma part igualment de la xarxa bàsica de vials, segons ho disposa l'article 5 de l'esmentada llei, en relació amb el seu annex II.

L'article 3.3 de la Llei 7/2005 disposa que "el traspàs de titularitat d'una carretera general a un comú no modifica els límits d'edificació de les construccions que hi afronten, que continuaran calculant-se per aplicació de la normativa sobre amplada de carreteres del tram de què es tracti, amb independència de la seva nova condició de carrer, excepte en el cas que el pla d'ordenació i urbanisme parroquial hagués previst una amplada superior, en quin cas prevaldrà aquesta darrera norma".

Com es desprèn d'aquest darrer precepte, la reclassificació d'una carretera general com a via urbana no significa una alteració de les previsions anteriors sobre l'amplada del vial, la qual es continua regint per la normativa que li era aplicable quan tenia la consideració de carretera general. En conseqüència, la conclusió obligada és que l'avinguda del Príncep Benlloch ha de mantenir en el tram on es troba l'immoble de l'agent la mateixa amplada que establien les Ordinacions del Consell General que abans s'han esmentat, i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no pot reduir autònomament aquesta amplada.

La part agent defensa que l'article 3.3 de la Llei 7/2005, de designació de carreteres, ha de ser interpretat en el sentit de què es pretén assegurar una amplada mínima quan es traspassi una carretera general a un Comú, però que aquesta amplada ha de ser la que existeixi en el moment de la reclassificació com a carrer. Aquesta interpretació la fonamenta en l'article II de l'Ordinació II de 4 de juliol de 1969, segons el qual "acaba la via de classe C i comença la via de classe A, a l'entrada o sortida dels nuclis urbans habitats, en el moment en què es troba en la carretera afectada construccions d'una part i de l'altra, de manera que l'eixamplament no pugui realitzar-se per cap costat". Aquest precepte es limita a establir un criteri general per distingir els trams de classe A i els de classe C, però no deroga l'amplada mínima que, per a les vies de classe A, establia l'Ordinació V de 9 de juny de 1961, a la qual es remet l'article XI de l'Ordinació II de 4 de juliol de 1969.

En conseqüència, s'ha de concloure que les previsions del Pla d'ordenació i urbanisme de la Parròquia d'Andorra la Vella, pel que fa a la determinació de l'amplada de l'avinguda del Príncep Benlloch, s'han de subjectar a les previsions de l'article 3.3 de la Llei 7/2005, de 21 de febrer, i a les Ordinacions del Consell General de 9 de juny de 1961 i 4 de juliol de 1969, per la qual cosa procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent.

Tercer.- Sobre les costes processals.

La impugnació que formula l'Hble. Comú d'Andorra la Vella pretén que s'imposin a l'agent les costes de la primera instància, en considerar temerària la formulació de la demanda. Aquesta pretensió no pot ser acollida, atès que no existia una doctrina jurisprudencial consolidada sobre la qüestió litigiosa i, al mateix temps, ha existit una efectiva controvèrsia sobre la interpretació i aplicació de la Llei 7/2005 i les Ordinacions del Consell General abans esmentades. En conseqüència, la demanda no pot ser qualificada de temerària.

De la mateixa manera, no s'aprecia temeritat ni mala fe en cap de les parts que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen les respectives representacions de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella i de l'entitat C.A.S.A."., ambdós contra la sentència dictada el 18 de juny de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.