responsabilitat extracontractual, valoració de la prova, causalitat prova directa i causa més probable.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000037/2026

ORIGEN: 6000037/2024 - 0

NIG: 5300542120240000358

SENTÈNCIA 000075-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000037/2026

Nig : 5300542120240000358

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00075

SENTÈNCIA 000075/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000 I ORG001

Representant: Sra. Mercè

Advocada: Sra. Emma

Apel·lat: ORG002, i ORG003

Representant: Sra. Iolanda

Advocada: Sra. Noel

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: responsabilitat extracontractual, valoració de la prova, causalitat prova directa i causa més probable.

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Mitjançant escrit de data 15/02/2024, la representació processal de les societats ORG003 i ORG002 va interposar demanda, a tramitar pels tràmits del procediment ordinari, en reclamació de quantitat per responsabilitat extracontractual, contra les societats ORG000 (en endavant ORG000) i ORG001 (en endavant ORG001), demanant es dictés Sentència condemnant solidàriament les demandades a satisfer l'import global de 20.672,02 € -a raó de 1.000 € a favor d' ORG003 i 19.672,02 € a favor de ORG002-, suma que s'havia d'incrementar amb els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda i fins a la total satisfacció del deute, amb imposició de les costes judicials a la part demandada.

2.- En data 15/04/2024 la representació processal de ORG000 i de ORG001 contestava la demanda, oposant-se a les pretensions articulades per la part adversa sol·licitant que es dictés sentència desestimatòria íntegra, amb imposició de les costes processals a la part agent.

3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el 08/01/2026 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"DECIDEIX:

Primer.- Estimar íntegrament la demanda interposada per les societats ORG003 i ORG002 el 15 de febrer del 2024 contra les societats ORG000 i ORG001, i condemnar aquestes darreres, de forma solidària, a pagar la suma de 1.000.- euros a l'entitat ORG003, i altre import de 19.672'02.- euros a la societat ORG002, dits imports majorats dels interessos legals comptadors des del 15 d'abril del 2024 i fins a la liquidació del deute.

Segon.- Imposar les costes processals d'aquest procediment a la part demandada, de conformitat amb el que preveu l'

article 350.1 del Codi de Procediment Civil

."

4.- La representació processal de ORG000 i de ORG001 va interposar recurs d'apel·lació contra la Sentència esmentada, demanant es dictés Sentència revocant-la, dictant-se nova sentència desestimatòria de la demanda, amb imposició a la part actora de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, de procuradora i de pèrits, segons els següents motius de recurs.

En primer lloc, denuncia una errònia valoració de la prova quant a l'indret on s'efectuaven els treballs d'enderrocament, tot sostenint que aquests es realitzaven en unes escales situades uns cinquanta metres més amunt del punt on es trobava el cable de fibra òptica, i que les voravies enderrocades -segons l'acta d'obra de 15/03/2023- eren les del costat oposat a aquell on es trobava el cable, per la qual cosa no se li podia atribuir la responsabilitat del sinistre partint d'aquest fet.

En segon lloc, al·lega la inexistència de qualsevol incompliment del deure de cura que li era imputable, en considerar que la sentència presumeix una manca de diligència sense identificar cap omissió concreta, malgrat que les obres es duien a terme amb les proteccions necessàries i sota la supervisió de la direcció facultativa, sense que se li atribueixi cap fet negligent determinat ni la vulneració de cap protocol de seguretat.

En tercer lloc, sosté la manca de nexe de causalitat entre la pretesa manca de cura i el dany, en entendre que la conclusió de la resolució es fonamentava en una mera probabilitat i no en elements probatoris suficients, atès que no es va localitzar cap runa de dimensions idònies ni l'objecte causant del dany, i que la mateixa sentència admet que "no es pot descartar" que el cable hagués estat danyat amb anterioritat.

En quart lloc, impugna la quantificació del dany i denuncia una inversió injustificada de la càrrega de la prova, en la mesura que la resolució té per acreditat el quàntum reclamat sobre la base d'una única factura de 20.672,02 € mancada de detall, traslladant indegudament a la part demandada l'obligació de demostrar que l'import resultava excessiu.

5.- La representació processal d' ORG003 i de ORG002 s'ha oposat al recurs d'apel·lació demanant la seva desestimació amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades, en base als següents motius.

En primer lloc, sosté que el cap d'obra va manifestar en judici oral que s'enderrocava una escala propera a la Plaça Y, i que el cable danyat es trobava sobre el quartet tècnic, situat al nivell inferior de la zona de treball, de manera que podia rebre la projecció d'una pedra; afegeix que la part superior d'aquest quartet no es trobava protegida, fet reconegut pel perit de la part adversa, la qual cosa evidenciaria l'existència de negligència atribuïble a l'empresa constructora.

En segon lloc, quant al nexe de causalitat, al·lega que la manca d'identificació de la pedra causant obeeix al fet que probablement va ser retirada per poder efectuar la reparació, sense que pugui exigir-se més prova de la raonablement possible. Quant als restants arguments del recurs, sosté que el dany va ser advertit i el mateix dia 27/03/2023 va ser ates; que cap indici acredita una causa diferent dels treballs de la part apel·lant i que la seva versió és l'única plausible a la llum de la prova practicada.

En tercer lloc, pel que fa a la quantia, sosté que sí ha explicat les raons de l'import reclamat, derivat d'una primera reparació d'urgència i de la posterior substitució de tot un tram de cable de fibra òptica -material d'elevat cost-, sense que la part recurrent hagi aportat cap argument en contra de l'import reclamat.

FONAMENTS DE DRET

Primer. Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de ORG000 i de ORG001 contra la Sentència dictada per la Batllia en data 08/01/2026, que va estimar íntegrament la demanda de responsabilitat extracontractual dirigida contra elles per ORG003 i ORG002.

L'objecte del recurs se circumscriu, d'una banda, a la determinació de la responsabilitat de la part apel·lant pel trencament del cable de fibra òptica, qüestió que comprèn tant l'apreciació d'un incompliment del deure de cura com l'existència de nexe de causalitat entre l'actuació de la societat constructora i el dany; i, d'altra banda, a la quantificació del dany indemnitzable i a la distribució de la càrrega de la prova sobre aquest extrem. La part apel·lant fonamenta la seva impugnació, essencialment, en una al·legada errònia valoració de la prova.

Segon.- Fets no controvertits.

Abans d'abordar els motius del recurs, convé delimitar el substrat fàctic que les parts no discuteixen i sobre el qual la present resolució s'haurà de recolzar.

En aquest sentit, no es discuteix que el dia 27/03/2023 la societat ORG000 executava treballs d'enderroc a la part superior de l'obra del viaducte d'accés a la Plaça Y d'Andorra la Vella, en el marc d'una obra de rehabilitació, ni que aquests treballs es duien a terme amb mitjans mecànics i comportaven la generació de runa, que s'amuntegava en un lateral del viaducte.

Tampoc no és objecte de discussió la ubicació del cable de fibra òptica afectat: es trobava a la part inferior del viaducte, sobre el sostre d'una caseta o quartet tècnic d'instal·lacions, extrem corroborat pels informes pericials emesos a instància d'ambdues parts.

Igualment, resulta pacífic que el dia 27/03/2023 es va advertir una deficiència en el servei prestat a través d'aquell cable; i que la reparació es va articular en dues fases, una primera d'urgència el mateix dia i una segona de caràcter definitiu, consistent en la substitució d'un tram de cable entre nodes.

Finalment, no es discuteix que la reparació va donar lloc a la factura emesa per ORG003 per import de 20.672,02 €.

La controvèrsia que aquesta Sala ha de resoldre se cenyeix, doncs, a dues qüestions: si la conducta de la part apel·lant pot ser tinguda per causa del dany -el que comprèn tant l'incompliment d'un deure de cura com l'existència de nexe causal- i si l'import de la reparació ha quedat degudament acreditat.

Tercer. El marc de la responsabilitat extracontractual.

L'acció exercitada es fonamenta en l'obligació general de no causar dany a altri, de la qual deriva, en cas d'infracció, el correlatiu deure de reparar-lo. La seva apreciació exigeix la concurrència de quatre pressupòsits: una acció o omissió, l'existència d'un dany efectiu, un nexe de causalitat entre aquella conducta i aquest dany, i un criteri d'imputació subjectiva en forma de culpa o negligència.

Acreditats en aquest cas el dany i la realitat de la conducta -els treballs d'enderroc-, el debat se circumscriu al deure de cura presumptament infringit i, de manera central, a la relació de causalitat, que és l'eix sobre el qual gira el recurs.

Quart. L'incompliment del deure de cura.

La part apel·lant sosté que no se li pot imputar cap manca de diligència, en considerar que els treballs es desenvolupaven amb totes les proteccions exigides per la direcció facultativa i a una distància considerable del cable.

La Sala no comparteix aquesta tesi per les raons següents. Qui executa treballs d'enderroc susceptibles de projectar materials sobre l'entorn assumeix un deure reforçat de cura, que es projecta en una doble direcció: la d'identificar i protegir prèviament els serveis existents a la zona d'afectació i la d'evitar la projecció d'elements cap als espais adjacents. Aquest deure no és una construcció abstracta, sinó que en el cas concret havia estat explicitat per la pròpia direcció facultativa: l'acta d'obra de 15/03/2023 requeria de la constructora que extremés les mesures de precaució en l'enderroc de les voravies per evitar qualsevol projecció a les propietats adjacents, alhora que disposava la protecció de la canalització penjada d' ORG003 i instava a il·luminar la zona inferior del viaducte a fi d'identificar tots els serveis. La constructora coneixia, per tant, tant la presència del servei com el risc inherent als treballs que duia a terme.

Malgrat aquest coneixement, ha quedat acreditat que la part superior del quartet tècnic -precisament el punt per on el cable accedia a l'interior i on es va localitzar el dany- no es trobava protegida. Així ho va reconèixer el mateix perit proposat per la part apel·lant, que va admetre que aquella zona no estava protegida i que les fustes de protecció es van col·locar només després del sinistre; i així ho corrobora el perit de la part agent, que va constatar el dany en un cable no protegit situat a la part alta del quartet. El mateix cap d'obra va confirmar que s'havia protegit la línia aèria amb fusta, però no el sostre del quartet tècnic per on aquella línia s'introduïa a l'interior.

Existeix, doncs, una omissió de la societat constructora en el corresponent deure de diligència exigible rellevant: la de no haver protegit un servei la presència del qual era coneguda, situat dins del radi d'afectació d'uns treballs que la mateixa direcció facultativa havia qualificat com a susceptibles de projectar materials. Aquesta omissió integra l'incompliment del deure de cura exigible.

No desvirtua aquesta conclusió l'al·legació, deduïda del punt 4.1 del recurs, segons la qual els treballs es feien a una cinquantena de metres del cable i sobre unes escales pròximes a la Plaça Y. La distància horitzontal invocada no exclou l'afectació, atès que el quartet tècnic i el cable se situaven al nivell inferior del viaducte, dins de l'àmbit on els materials despresos des de la cota superior podien projectar-se; i és la mateixa naturalesa dels treballs d'enderroc, amb generació i projecció de runa, allò que defineix el risc, amb independència de la distància exacta que pogués existir.

Cinquè.- El nexe de causalitat: el criteri de la causa més probable

El motiu nuclear del recurs nega l'existència de relació de causalitat entre els treballs que la part apel·lant realitzava i el dany que es reclama. La recurrent retreu a la resolució de primera instància que tingui el nexe per acreditat sobre la base d'una mera probabilitat, i no d'una prova plena; subratlla que mai no es va localitzar la pedra ni una runa de dimensions idònies per haver produït el trencament. D'altra part, sosté que el peritatge de la part agent es recolza en declaracions i no en un estudi del mecanisme causal; i invoca un seguit de circumstàncies -que va ser informada del sinistre un cop reparat, que es desconeix el moment exacte de la ruptura, que només es disposa d'una fotografia i que es tractava d'una zona de fàcil accés- de les quals dedueix que el dany podria obeir a qualsevol altra causa. L'examen del motiu exigeix precisar, en primer lloc, quin és l'estàndard de prova exigible en aquesta matèria i, en segon lloc, projectar-lo sobre el material probatori obrant en autes.

Endinsant-nos en l'estudi d'aquest motiu del recurs, hem de començar per recordar que la relació de causalitat és un fet constitutiu que integra la pretensió de reparació i que, com a tal, la seva prova incumbeix a qui reclama. Ara bé, la prova del nexe causal no requereix una certesa absoluta, perquè una exigència d'aquesta mena resultaria, en la majoria dels sinistres inassolible i deixaria sistemàticament sense reparació danys efectivament produïts. El que el dret exigeix és una certesa raonable, una probabilitat qualificada que, segons el criteri de normalitat i d'experiència, permeti afirmar el lligam entre la conducta i el resultat amb un grau de convicció suficient i superior al de les meres hipòtesis que resulta de la valoració conjunta de la prova.

Sobre aquest pla, la determinació del nexe no opera com una simple constatació sobre una successió d'esdeveniments, sinó conforme a la teoria de la causalitat adequada. D'acord amb aquesta, entre la pluralitat de condicions que materialment poden haver concorregut en la producció d'un resultat, mereix la consideració jurídica de causa aquella que, valorada ex ante i segons el curs normal dels esdeveniments, es revela idònia o apta per produir-lo. Així quan, no és possible una prova causal directa, la relació de causalitat pot quedar establerta mitjançant prova de presumpcions. Aquest mitjà permet tenir per acreditat el fet presumit (el nexe) a partir d'uns fets base degudament provats, sempre que entre aquells i aquest existeixi un enllaç precís i directe segons les regles del criteri humà, i que no concorrin elements de pes que el desvirtuïn. La prova indiciària no és una prova de segona categoria ni una concessió a la lleugeresa: és l'instrument ordinari de reconstrucció dels fets quan la prova directa no està a l'abast, i la seva força depèn de la convergència i la coherència dels indicis.

És en aquest marc que opera el criteri de la causa més probable, que la resolució apel·lada aplica encertadament. Conforme a aquest criteri, quan les circumstàncies acreditades assenyalen una hipòtesi causal com a clarament la més versemblant segons la raó i el curs normal de les coses, i no s'ha provat -ni tan sols apuntat amb un mínim suport- cap explicació alternativa, el jutjador pot tenir per establerta la relació de causalitat. No es tracta de presumir la responsabilitat, sinó de reconèixer que, davant d'un quadre indiciari unívoc, la negativa a tenir per provat allò que tots els indicis proclamen equivaldria a exigir una prova impossible i a premiar la mera negació. Aquest criteri es completa amb el principi de facilitat i disponibilitat probatòria, en virtut del qual les conseqüències de la manca de prova d'un determinat extrem no es distribueixen de manera cega segons qui ostenti formalment la càrrega, sinó atenent també a quina de les parts es trobava en millor posició per aportar-la o per oferir una explicació alternativa solvent. Qui, disposant dels mitjans per construir una hipòtesi causal diferent, s'absté de fer-ho i es limita a negar la contrària, no pot després beneficiar-se del buit probatori que ell mateix podia haver omplert.

Finalment, l'estàndard de prova no pot tensar-se fins al punt d'imposar a la víctima una prova diabòlica. Exigir que la part agent exhibeixi i identifiqui l'element material concret -la pedra- que va impactar sobre el cable, com a condició inexcusable per al reconeixement del nexe, suposaria precisament això: reclamar la prova d'un fet que, per la seva pròpia naturalesa fugaç i per les circumstàncies de la reparació, no és possible aportar segons criteris fonamentats sobre la raonabilitat.

Projectats aquests criteris sobre les actuacions, els fets base acreditats -en bona part no controvertits- conflueixen de manera coherent en una única conclusió raonable. Concorre, en primer lloc, una relació espacial idònia: a la cota superior del viaducte s'executaven treballs d'enderroc aptes, per la seva pròpia naturalesa, per desprendre i projectar materials; a la cota inferior, dins de l'àmbit físic de projecció, es trobava el cable, allotjat sobre el sostre d'un quartet tècnic que en aquell punt no disposava de cap protecció. Concorre, en segon lloc, una coincidència temporal entre l'execució dels treballs i la manifestació de l'avaria. Concorre, en tercer lloc, la presència acreditada de runa generada per l'enderroc en l'entorn. I concorre, de manera especialment significativa, la circumstància que el risc de projecció de materials cap als espais adjacents no era una construcció a posteriori de la part agent, sinó un risc previst i advertit per la mateixa direcció facultativa, que en l'acta d'obra de 15/03/2023 havia requerit expressament extremar les precaucions per evitar tota projecció a les propietats adjacents i havia disposat la protecció de la canalització penjada d' ORG003. En aquesta eventualitat i partint del curs normal de les coses, la projecció de material després de l'enderroc sobre el servei desprotegit que es trobava immediatament a sota apareix com la causa adequada i, amb diferència, més probable del trencament.

D'altra part, convé que ens atardem sobre l'equívoc en què descansa bona part del recurs. La hipòtesi causal de la part agent no és la d'una pedra singular i identificable, sinó la de la projecció de material amb ocasió d'uns treballs d'enderroc; i aquesta projecció no depèn, per a la seva acreditació, de la recuperació física de l'objecte causant. Pretendre que, no havent-se trobat el roc, decau tot el nexe, és confondre la prova d'un dels possibles instruments del dany amb la prova del mecanisme causal mateix. La fragilitat pròpia d'un cable de fibra òptica fa, a més, que no calgui un material de grans dimensions per ocasionar-ne el trencament, de manera que l'argument segons el qual només es van trobar pedres de petites dimensions no permet excloure'n la causa.

Afegirem ensems que examinades un a un els diferents arguments de la part recurrent, cap de les circumstàncies que invoca té l'aptitud d'enervar la inferència assolida. Quant a la no localització de la pedra, ja s'ha dit que la seva exigència constituiria una prova pràcticament diabòlica en el present supòsit; a més, la seva absència té una explicació plausible en la retirada de material duta a terme per fer possible la reparació, sense que tampoc es pugui ometre que a la zona afectada hi tenien accés directe els mateixos operaris de la societat constructora -presents al lloc el mateix dia dels fets, de manera que la desaparició de l'element causant tant pot procedir de la seva esfera d'actuació com de la part agent.

Pel que es refereix al retret que el peritatge de la part agent es basava en meres declaracions, tampoc la pericial de la demandada es troba orfe de tot retret: si el perit de l'agent va constatar personalment l'existència i l'entitat del dany i la necessitat de la reparació practicada, el perit de la part apel·lant tampoc no va dur a terme cap estudi tècnic orientat a descartar el mecanisme de producció del dany ni a demostrar-ne la impossibilitat física, de manera que la suposada feblesa metodològica l'afecta per igual.

Respecte de la distància de cinquanta metres, ja s'ha raonat que la configuració vertical entre la cota de treball i la cota inferior on se situava el cable fa irrellevant el metratge horitzontal invocat, sense que aquest desplaci la projecció fora de l'àmbit de risc. I quant a la circumstància que la constructora fos informada un cop efectuada la reparació, es tracta d'un fet aliè a la determinació del nexe causal, que en res no afecta la realitat del mecanisme lesiu, màxim quan consta que el mateix dia dels fets ja hi havia presència de tècnics i de personal al lloc.

Mereix una consideració específica l'al·legació relativa al desconeixement del moment precís de la ruptura, que la recurrent fa derivar de l'incís de la resolució de primera instància segons el qual "no es pot descartar" que el cable hagués estat danyat amb anterioritat. Aquest incís no introdueix ni acredita una causa alternativa, ni expressa cap dubte sobre l'autoria; es limita a reconèixer que el dany pot haver-se produït en algun moment del període d'execució dels treballs i no necessàriament en l'instant exacte en què es va detectar l'avaria. Ara bé, aquesta precisió no afebleix la imputació, sinó que la confirma, perquè situa igualment el dany dins de la finestra temporal en què la part apel·lant operava sobre el viaducte amb treballs aptes per projectar materials. La imputació no descansa, doncs, en una coincidència cronològica d'un dia determinat, sinó en la coincidència entre el dany i el període i l'àmbit espacial dels treballs, que es manté incòlume.

Determinant per a la sort del motiu és, en darrer terme, que la part apel·lant no ha aportat ni un sol element que permeti sostenir una explicació causal diferent. Les seves al·legacions no superen el terreny de la conjectura -singularment, la insinuació d'una intervenció de tercers a partir d'una suposada facilitat d'accés-, que ha quedat expressament desmentida pel seu propi perit en precisar que l'accés no era fàcil, ja que requeria enfilar-se al sostre de la caseta situada sota el vial. La mera invocació de la possibilitat abstracta d'una causa diferent, òrfena de qualsevol element que la conforti, no permet trencar una inferència causal raonablement assolida; admetre el contrari equivaldria a fer impossible tota declaració de responsabilitat extracontractual basada en prova indiciària. I si algú es trobava en condicions de construir aquella hipòtesi alternativa -de demostrar, posem per cas, la inviabilitat física del mecanisme o l'existència d'una concausa- era precisament la part apel·lant, que disposava del seu propi perit sobre el terreny i que, tanmateix, no ho va fer.

Per tot l'anterior, aquesta Sala conclou que, aplicat el criteri de la causa més probable a la llum del conjunt d'indicis convergents i no desvirtuats, la relació de causalitat entre la conducta de la part apel·lant i el dany ha de tenir-se per acreditada amb el grau de certesa raonable que la matèria exigeix, sense que la tesi alternativa de la recurrent, reduïda a la negació i a la conjectura, pugui prevaler. El motiu, en conseqüència, ha de ser desestimat.

Sisè.- La quantificació del dany i la càrrega de la prova.

Resta per examinar el motiu relatiu a la quantia, en el qual la part apel·lant denuncia una inversió injustificada de la càrrega de la prova, en haver-se tingut per acreditat l'import sobre la base d'una factura que no desglossa els conceptes reclamats.

El motiu no pot prosperar, perquè parteix d'una premissa inexacta: que la quantificació descansa exclusivament en la factura. No és així. L'import reclamat compta amb un suport probatori positiu, atès que el perit de la part agent va corroborar tant la necessitat de la reparació com l'adequació dels treballs efectuats -una primera intervenció d'urgència per garantir el servei i una posterior substitució d'un tram complet de cable entre nodes- i la correspondència de l'import facturat amb aquests concrets treballs. Tractant-se de cable de fibra òptica, material d'elevat cost, i d'una substitució per trams, la magnitud de la suma resulta coherent amb la naturalesa de la reparació acreditada.

Acreditada així, de manera positiva, la realitat i l'adequació de la despesa, no hi ha hagut cap inversió indeguda de la càrrega de la prova. El que la resolució de primera instància assenyala és quelcom diferent i ajustat al principi de facilitat probatòria: un cop la part agent ha aportat una quantificació coherent i corroborada pericialment, a la part que en discuteix la proporció li resulta exigible, si més no, un principi de prova que en qüestioni l'excés, possibilitat que estava plenament al seu abast atès que disposava d'un perit que hauria pogut pronunciar-se sobre aquest extrem. La part apel·lant no ha aportat cap element en aquest sentit, limitant-se a una negació de principi de l'import, que no pot tenir l'eficàcia enervant que pretén. El motiu, doncs, també decau.

Setè.- Costes

La desestimació del recurs comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada s'hagin d'imposar a la part recurrent ( art. 354.2 del CPC ).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG000 i ORG001 contra la Sentència de data 08/01/2026 dictada per la Batllia que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.