Dret a la intimitat i a l'honor-llibertat d'informació (3000451/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000375/2021 ORIGEN: 3000451/2019 - 00

NIG: 5300542120190002800

PARTS:

Apel·lant: Srs. Pérez, Pina i Carnero

Representant: Sr. Carretero

Advocat: Sr. Zapata

Apel·lat: Alfaro

Advocat: Sr. Giner

Apel·lat: Sr. Araujo

Representant: Sra. Gálvez

Advocat: Sr. Giner

Apel·lat: Sr. Espada

Advocat: Sr. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Dret a la intimitat i a l'honor-llibertat d'informació

SENTÈNCIA 092-2022

Andorra la Vella, el 15 de juny del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit presentat el 22-10-2019, la representació processal dels Srs. Pérez, Pina i Carnero va formular a l'empara de la Llei 30/2014 qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, demanda contra els Srs. Araujo i Espada, i la mercantil Alfaro, sol·licitant es dictés Sentència :

declarant la vulneració i intromissió il·legítima del dret a la intimitat i a l'honor dels seus mandants provocades per un article publicat el 00-07- 2019 al C,

fent cessar la intromissió il·legítima, per això havent de procedir a retirar la notícia del portal web del C i de qualsevol altre medi digital, així com a retirar les publicacions físiques que puguin existir de la corresponent notícia i portada d'hemeroteques o similars,

condemnant solidàriament als Srs. Araujo i Espada així com a la mercantil "Alfaro, S.A.", a satisfer la indemnització total de 9.000.-euros a raó de 3.000.- euros per cadascun dels demandants,

imposant als defenents les costes, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a determinar en període d'execució de sentència.

2.- En data 20-11-2019, la representació processal de la societat Alfaro, i dels Srs. Araujo i Espada contestava oposant-se a les pretensions articulades de contrari tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant en la seva totalitat la demanda interposada i subsidiàriament dictar Sentència en el sentit de fixar la indemnització en un euro simbòlic, imposant en els dos casos les costes judicials ocasionades a l'adversa, incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat i de procurador.

3.- Practicades les proves proposades i evacuat el tràmit de conclusions, en data 14-09-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"que ha de desestimar i desestima íntegrament l'acció civil per la protecció dels drets a la intimitat i a l'honor -tramitada pel procediment abreujat de conformitat amb el que disposa l'article 21 de la Llei 30/2014, del 27 de novembre, qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge-, exercitada pels Srs. Pérez, Pina i Carnero contra els Srs. Araujo i Espada així com contra la societat mercantil andorrana per accions "Alfaro, S.A." i, amb imposició de les costes processals d'aquesta instància als vençuts, això és als instants d'aquest plet, de conformitat amb allò previst en el darrer Fonament de dret."

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Pérez, Pina i Carnero, i per escrit de conclusions de data 10-11-2021 sol·licita la seva revocació i que es dictés una altra estimant les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

De manera resumida, el recurs es fonamenta sobre les consideracions generals que el tribunal hauria infringit el seu deure de protecció dels drets fonamentals i que hauria infringit la jurisprudència d'aquesta Sala en no aplicar adequadament tots els requisits integrants del criteri de la ponderació establert a l'article 7 de la Llei 30/2014 del 27 de novembre i la jurisprudència establerta pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

Argumenta en relació a la veracitat de la informació que part de l'article correspon a una opinió particular del periodista sobre els fets que es troben sota investigació judicial sobre com actuaven els imputats sense però suficient justificació ni investigació, i per tant sortint del marc de la llibertat d'informació i caient en un ús desproporcionat, abusiu i arbitrari de la mateixa.

En relació a l'interès públic de la informació, sosté que una cosa és l'interès del púbic en la notícia per la intervenció policial de la F per possible corrupció de l'ens i els seus responsables i una altra molt diferent és considerar que tothom investigat sigui finalment processat per aquest delicte o arribi a ser declarat culpable, i que si bé el lliure exercici del dret a la informació és completament necessari en un estat democràtic a la lliure formació d'una opinió sobre fets d'interès públic, també és cert que s'ha de requerir als professionals de la comunicació una major diligència professional respecte del contingut de les notícies publicades ja que les opinions sobre els fets investigats i sobre les persones investigades suposen la condemna a una "pena de banqueta".

Pel que fa a la proporcionalitat de la intromissió, recorda que el TEDH ha condemnat violacions greus del dret a la presumpció d'innocència per part dels mitjans de comunicació quan sotmetent la investigació policial i judicial a un "judici paral·lel", i que el contingut de la informació publicada ha de ser rellevant (noticiable) per a què el públic pugui formar-se una opinió lliure sobre els fets, no podent facilitar el mitjà de comunicació cap dada supèrflua o no noticiable ni opinió que no aporti informació per formar-se una idea objectiva dels fets.

En treu la conclusió que sí que ha existit una vulneració dels drets a la intimitat i a l'honor i una vulneració de la presumpció d'innocència i consegüent estigmatització dels investigats.

5.- La representació processal dels defenents s'oposa al recurs articulat demanant la confirmació íntegre de la decisió recorreguda amb imposició de les costes corresponents a la part recurrent.

Defèn que en res s'ha vulnerat la presumpció d'innocència ; que el tribunal ha conclòs lògicament que no s'ha produït cap intromissió en el dret a la intimitat i a l'honor que no sigui legítima i proporcional a l'interès públic ; que no existeix cap opinió particular del periodista sinó una informació veraç sobre una investigació judicial d'interès periodístic i que era necessari publicar les identitats, en particular per esvair els dubtes sobre els altres empleats de la F.

Conclou que l'acció dels agents només correspon a un intent de censura.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El dia 00 de juliol del 2019, el C va publicar en primer pagina un article titulat :

"Imputen Pérez, TF i dos empleats més de la F ".

L'article corresponent es troba a les pagines "NACIONAL" del diari i, sota les mencions :

"OPERACIÓ X LA BATLLE VA FER AHIR UN NOU ESCORCOLL I CONTEMPLA QUE EXISTÍS UNA ORGANITZACIÓ QUE EXPOLIAVA L'ENTITAT",

amb el títol :

"Imputats els empleats de la F Pérez, TF, Pina, Carnero i TF".

Es pot llegir en l'article :

"la batlle ha imputat quatre empleats de F en el marc de l'operació X (...) el director tècnic i exseleccionador, Pérez, la cap del departament internacional i administrativa TF, la secretària Carnero i l'utiller Pina. Els tres primers van rebre xecs al portador sense suficient justificació per valor de 103.244 euros (ENTITY_4), 191.348 euros (ENTITY_6) i 123.173 (ENTITY_5) (...).En el cas dels dos últims el destí final dels diners era l'obtenció de diners en líquid per a la tresoreria de F. Serien una espècie d'encarregats d'anar al banc i cobrar xecs per després portar els diners a l'ens seguint ordres de superior (...)".

Si bé els demandants insisteixen molt en aquesta alçada sobre la qüestió de la presumpció d'innocència, quan tal dret es pot veure afectat només pels poders públics i no pas pel mitjans de comunicació, els qual sí poden, però, vulnerar el dret a l'honor i a la pròpia imatge d'una persona immersa en un procediment penal i presumida innocent (veure en aquest sentit la nostra sentència del 22-04-2020 en el rotlle 69-2020), el cor de la demanda és que les dades personals a les quals es refereix aquest article del 00 de juliol del 2019 (noms, cognoms i lloc de treball), tan en el seu títol com en el cos de l'article, no tindrien cap interès públic i que per tant s'hauria fet un indegut ús de dites informacions i amb finalitats impròpies d'un mitja de comunicació.

SEGON.- Al nivell legislatiu, la Llei 30/2014 del 27 de novembre qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, per tal de donar el màxim compliment als principis fonamentals enunciats a l'article 12 de la Declaració Universal de Drets Humans, a l'article 17.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, a l'article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i a l'article 14 de la Constitució del Principat d'Andorra, va introduir en el nostre dret una sèrie de disposicions per organitzar la protecció civil al dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, tot i tenint en compte les llibertats d'expressió i d'informació que reconeix l'article 12 de la Constitució, i que la mateixa situa al mateix nivell.

És així que l'article 4.2 c) disposa l'accés en la intimitat, l'honor o la pròpia imatge d'una persona és legítim quan està justificat per interès públic o privat que no es manifesti abusiu o arbitrari i que justifiqui la limitació al dret a la intimitat, a l'honor o la pròpia imatge, i, en particular, si es deriva de les llibertats d'expressió i d'informació en els termes que s'estableixen als articles 6, 7 i 9.

En cas de vulneració dels drets protegits, els articles 20 i 21 preveuen la possibilitat d'instar una acció civil especifica.

Com bé ho preveu la Llei del 2014, seran els òrgans judicials els que hauran de determinar en cada cas si es dóna una intromissió il·legítima, a la vista dels principis i disposicions que s'estableixen en aquesta Llei.

L'article 6 disposa que :

"Ponderació dels drets protegits en el marc de la llibertat d'expressió

1. L'òrgan judicial ha de ponderar motivadament els interessos en conflicte i les circumstàncies de cada cas per valorar si, amb ocasió de l'exercici de la llibertat d'expressió, s'ha produït una intromissió legítima o no en els drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge.

La intromissió en l'exercici de la llibertat d'expressió es considera legítima si troba justificació en el marc d'una societat democràtica i de dret (...)."

Aquesta determinació no es pot fer segons uns criteris de prevalença d'un dret o d'una llibertat sinó segons un sistema de ponderació que ha de tenir en compte les circumstàncies de cada cas, el caràcter justificat de la intromissió en el marc d'una societat democràtica i de dret, amb la precisió que si aquesta ponderació es fa en el marc de la llibertat d'informació s'ha de realitzar atenent a si concorren tots els següents requisits:

La veracitat de la informació. Als efectes de valorar la veracitat de la informació, es tindrà en compte la diligència desplegada per l'autor o responsable en la investigació dels fets publicats i la publicació de la informació, sense perjudici d'allò que preveu l'article 8 en relació amb el secret professional.

L'interès públic de la informació.

La proporcionalitat de la intromissió en els drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge.

TERCER.- Cadascú té dret a controlar els elements d'informació personal que vol divulgar i de viure en privat lluny de tota intromissió pública no desitjada el que comporta la protecció de les seves dades de caràcter personal, és a dir tota informació que concerneix una persona física identificada o identificable.

I el TEDH sempre ha jutjat que la noció de vida privada és molt amplia i integra elements en relació a la identitat d'una persona, com és el seu nom (Vav?i?ka i altres c. República txeca [GC], 2021, § 261) o dades relatives a la professió (Khelili c. Suiza, 2011, § 56), i totes les informacions personals que un pot legítimament esperar que no siguin publicades sense el seu consentiment.

Aquest dret protegeix la persona no només de les intromissions dels poders públics sinó també de les dels particular et des institucions privades, i entres elles els mitjans de premsa, els quals han d'usar de les llibertats d'expressió i d'informació respectant els deures i responsabilitats que les mateixes impliquen.

En l'afer AXEL SPRINGER AG c. ALLEMANYA, el TEDH, el 07 de febrer 2012, va indicar que els criteris rellevants per a la ponderació que s'ha de dur a terme poden ser la contribució a un debat d'interès general, la notorietat de la persona afectada i l'objecte del reportatge, el que representa el paper o la funció de la persona afectada i la naturalesa de l'activitat objecte de la publicació, el comportament anterior de la persona afectada, la manera d'obtenir informació i la seva veracitat, com el contingut, la forma i les repercussions de la publicació.

La mateixa sentència va recordar la Recomanació del 10-07-2003 del Comitè dels Ministres sobre la difusió d'informacions pels mitjans en relació amb els procediments penals, la qual enuncia uns principis a tenir en compte, essent el primer que el públic ha de poder rebre informació sobre les activitats de les autoritats judicials i dels serveis policials a través dels mitjans de comunicació i que per tant, els periodistes han de poder informar lliurement i fer comentaris sobre el funcionament del sistema judicial penal, a reserva de les úniques limitacions previstes en aplicació dels principis de presumpció d'innocència, de veracitat de la informació i de protecció de la vida privada en el context dels procediments penals en curs

En aquest exercí de ponderació vam podar precisar en la Sentència del 25- 07-2017 (rotlle 172/2017) que :

"Resta també clar que existeix un conflicte entre dos drets fonamentals: el dret a la llibertat d'informació i el dret a la intimitat. Mentre que pel que fa al dret a l'honor, el dret a la informació mai pot prevaldre, quant al dret a la intimitat, esdevé necessari efectuar una ponderació entre els diferents drets, per a resoldre en cada cas concret quin han de ser el sacrificat."

En aquest sentit, vam poder motivar en la Sentència del 28-03-2019 (rotlle 391/2018) que :

"El dret a la intimitat (art. 14 de la Constitució) té vocació a assegurar a tot individu una parcel·la reservada de la seva vida, precepte aquest que cal relacionar amb el dret a la dignitat de la persona -que recordem és un dels principis inspiradors de l'acció de l'Estat andorrà- (article 1 i 4 de la Constitució), en front a l'acció i el coneixement dels demés, ja sigui poders públics o simples particulars. En definitiva, el dret a la intimitat atribueix al seu titular el poder de preservar l'àmbit personal i àdhuc familiar de la seva vida, front a la divulgació no volguda, per part de tercers.

En el supòsit examinat, es tracta en definitiva de verificar l'adequació d'aquest dret amb altre també de naturalesa fonamental com pot ser el dret a la informació (art. 12 de la Constitució). Aquest darrer no només és un dret fonamental de tota persona sinó que també persegueix la formació d'una opinió pública lliure i plural, extrem aquest que constitueix un dels pilars en que es vertebra qualsevol societat d'un Estat de dret, democràtic i social com el nostre. És cert que en determinats supòsits la llibertat informativa pot ser considerada com a prevalent sobre els drets de la personalitat, però aquesta realitat no és absoluta sinó que cal ponderar-la al cas per cas, és a dir que cal que la informació no només sigui veraç sinó que també ha de resultar rellevant per a la formació de l'opinió pública sobre assumptes d'interès general i amb rellevància pública."

QUART.- En el present cas, la intromissió denunciada ve de la divulgació del nom i cognom dels imputats i de la precisió de la funció precisa que tenien dins de la F.

El primer que cal dir és que no queda contradit que la informació difosa esdevé veritable.

De fet, remarquem amb els defenents que els demandants en cap moment van pretendre exercitar el seu dret a rectificació o de rèplica.

En segon lloc, sí que existeix un interès públic en la informació, tota vegada que es tracta d'una informació derivada del cas "X" que va comportar la intervenció judicial de F, i que va tenir molta rellevància i repercussió al país. Dit afer va suscitar gran interès en el públic i la corresponent necessitat d'informar-lo de manera adequada.

El fet que quatre persones hagin estat imputades per la Batlle del cas és rellevant en aquesta causa penal i justifica que s'informi al públic dels fets que arriben al coneixement dels periodistes.

Ara bé, no es pot compartir el plantejament de l'apel·lant ja que el mateix, amb el lloable propòsit de no exposar les persones a les conseqüències del conegut "judici mediàtic", impediria tota informació relativa a llur identificació fins que hagin quedat definitivament condemnades per la jurisdicció penal, solució absolutista i no conforme a l'exercici de ponderació que regeix aquesta problemàtica.

Tota la qüestió és de dir si, per informar el públic de manera adequada, era necessari i proporcional precisar els noms i cognoms dels imputats així com la seva funció dins de la F.

I la resposta ha de ser positiva tota vegada que existeixen casos on la necessitat d'informar porta necessàriament a evocar certs aspectes de la vida privada de les persones implicades sempre i quan els elements divulgats tenen un vincle directe amb la informació principal tractada.

És el cas en el present afer en la mesura on es tracta d'elements que tenen directament a veure amb la informació objectiva divulgada ja que a partir del moment on varies persones de la F queden imputades per haver suposadament realitzat operacions dineràries o financeres en el marc del funcionament de dita entitat i al seu perjudici (la "trama" evocada pel Sr. Araujo en la seva confessió en judici), queda justificat precisar quines i la funció precisa que tenien, el tot per permetre al lector poder disposar d'una informació complerta i útil per a establir la seva pròpia opinió en relació als fets que l'article extreu de l'informe policial.

A això cal afegir que un dels concernits, el Sr. Pérez, era una persona ja pública per haver estat seleccionador nacional i director tècnic de la F.

Per tant, s'ha de concloure que les precisions en qüestió eren pertinents.

Aquesta divulgació de dades personals queda proporcionada i equilibrada ja que, tot i consistent en dades personals protegides per correspondre a elements d'identificació, fet que impedeix qualificar-les com a anodines, tampoc es tracta d'elements que tindrien a veure amb l'esfera la més personal i intima.

D'altra banda, no correspon al tribunal avaluar la pràctica editorial i periodística dels autors de l'article i del mitjà que el va publicar però hem de dir que res acredita que l'autor de l'article hauria mancat a la seva missió d'informació, que l'article tindria per objecte o per resultat confondre el lector o dur a terme un judici mediàtic paral·lel.

Tampoc compartim l'afirmació dels apel·lants que els periodistes no va ser prou curosos ni vigilants.

Al contrari, apareix que van emprar les precaucions necessàries per al respecte de la reputació de les persones concernides doncs de l'article ressurt clarament que varen ser citades a declarar com a imputats en un afer judicialitzat i encara en curs, sense en cap moment dir o deixar a pensar que han comès els fets objecte d'investigació.

L'article no conté cap extrapolació sinó que es refereix als elements de la investigació judicial.

En conclusió, en haver-se respectat la finalitat estrictament informativa de la divulgació d'aquests elements litigiosos, la intromissió il·legítima no es troba caracteritzada.

Per tot l'exposat escau desestimar el recurs.

CINQUÈ.- La desestimació del recurs d'apel·lació articulat comporta la imposició als apel·lants de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal dels Srs. Pérez, Pina i Carnero contra la Sentència de data 14-09- 2021 que es confirma.

Segon.- IMPOSAR als Srs. Pérez, Pina i Carnero les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.