CASS- ACTIVITAT PER COMPTE PROPI. AFILIACIÓ D'OFICI. Aplicació disposició transitòria quarta, interpretació estricta de les excepcions. TSJA-042/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0053-1/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-042/14

SENTÈNCIA 36-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Aguilar

Advocat: Sra. Diez

Apel·lat: Sra. Sainz

Representant: ídem

Advocat: Sr. Marcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0053-1/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Sainz va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 de maig de 2013, confirmant en alçada la decisió del 4 d'abril de 2013, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2.- Mitjançant sentència del 19 de març de 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Sainz.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 12 de maig de 2014, la CASS manifesta principalment que:

la Sra. Sainz era titular de dos comerços independents, malgrat compartir el mateix nom i titular;

el segon negoci no podia ser considerat com una sucursal del primer;

la sentència apel·lada anava contra la resolució 08-2014 d'aquesta Sala;

la moratòria establerta en la disposició transitòria quarta de la Llei de la seguretat social només interessava les persones que no estaven obligades a afiliar-se abans de l'entrada en vigor de la nova normativa;

les persones que assolien la titularitat d'un comerç després de l'1 de novembre de 2009 no quedaven incloses dins l'esmentada excepció;

la sentència era discriminatòria doncs tractava diferentment persones que es trobaven dins la mateixa situació.

4.- En la seva contesta al recurs de data 2 de juny de 2014, la Sra. Sainz manifesta principalment que:

l'obligació de cotització requeia en el primer i principal comerç;

les ambigüitats de la Llei no podien perjudicar-la;

la resolució 08-2014 no era d'aplicació al cas;

era afiliada a la CASS abans de l'entrada en vigor de la Llei de la seguretat social;

les dues botigues compartien el mateix número de declarant.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El litigi que ens ocupa és exclusivament jurídic i consisteix en determinar si un comerciant que obra un segon negoci després de l'entrada en vigor de la Llei de la seguretat social (1 de novembre de 2009) ha d'afiliar-se i cotitzar a la CASS. L'Hble. Batlle hi ha contestat negativament, raó per la qual la parapública ha interposat el present recurs d'apel·lació.

És pacífic que la Sra. Sainz és titular de dos negocis amb idèntic nom ("C") i objecte comercial, però radicats en llocs distints. El primer va ser inscrit en el Registre de Comerç el dia 15 d'octubre de 2009. El segon ho fou el 12 d'agost de 2010.

La Sra. Sainz va sol·licitar a la CASS, en data 21 d'abril de 2010, acollir-se a l'excepció contemplada a la disposició transitòria quarta de la Llei de la seguretat social: "Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, disposen del termini de tres anys per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei". La CASS va donar lloc a aquella pretensió.

El litigi arrenca quan la CASS s'adona que la Sra. Sainz és titular d'un segon negoci i li reclama el pagament de les cotitzacions corresponents (12.233,03 EUR). La interessada refusa el pagament, doncs considera que el segon comerç era una sucursal del primer, que la persona que realitza una activitat per compte propi només s'afilia una sola vegada i que les mancances de la Llei no poden perjudicar-la. L'Hble. Batlle entén que l'obertura del segon negoci no altera el còmput establert en l'esmentada norma i que la Sra. Sainz ostenta la qualitat de persona que realitza una activitat per compte propi des del 15 d'octubre de 2009.

Tercer.- Aquesta interpretació del Tribunal a quo no esdevé correcta a criteri d'aquesta Sala.

La disposició transitòria quarta de la Llei de la seguretat social es configura com una excepció important a l'obligació de cotització de tots els col·lectius. En efecte, en la normativa anterior, els "autònoms" tenien només la facultat d'afiliar-se al sistema públic de seguretat social. La nova normativa efectua una modificació molt significativa puix obliga les persones que realitzen una activitat per compte propi a adherir-se. Tot i així, la disposició transitòria quarta deixa un marge temporal a les persones que, a la seva entrada en vigor, treballaven per compte propi als efectes d'acomodar-se a la nova situació legal.

La interpretació de l'esmentada disposició passa per acudir a les fonts del dret i particularment als principis generals del dret (article 8 del Codi de l'Administració) que exigeixen una interpretació estricta de les excepcions o dels privilegis (Exceptio est strictissimae interpretationis. Privilega sunt strictissimae interpretationis. Privilegia non sunt trahenda ad exemplum). El dret comú ofereix solucions similars: "el què es va establir per una raó particular contra el dret comú, no pot servir d'exemple general " (D 50, 17, 141, pr.) i "No s'han de treure conseqüències del que desorbita les solucions corrents en dret" (llibre V del Sisè de les Decretals, regla 28).

La disposició controvertida només pot afectar a les persones que exercien una activitat per compte propi abans de l'entrada en vigor de la Llei, ja que aquesta els hi dóna un termini per adaptar-se al nou sistema. Està clar que quan la Sra. Sainz va obrir el primer comerç, va poder acollir-se al règim excepcional establert transitòriament.

L'obertura del segon comerç, amb independència del seu nom i objecte, escapa a l'àmbit de la disposició transitòria quarta. En efecte, a comptar de l'1 de novembre de 2009, tota persona que vol exercir una activitat per compte propi està obligada a afiliar-se i a cotitzar. La sentència apel·lada considera que l'exercici d'una activitat per compte propi resulta independent del nombre de comerços registrats. L'obertura d'un segon negoci constitueix però una nova activitat per compte propi, de manera que la persona interessada s'ha de donar d'alta forçosament. Per tant, compte tingut que la Sra. Sainz va començar a exercir una segona activitat desprès de l'1 de novembre de 2009, alterant d'aquesta manera la seva situació anterior, li pertocava promoure la seva alta i abonar les cotitzacions escaients.

La invocació de la nostra sentència 08-2014 del 28 de març d'enguany és també pertinent, en tractar-se del cas d'una persona que exercia les funcions de secretari del consell d'administració en dues societats, durant els períodes respectius que anaven del 17 de febrer de 2006 al 17 d'octubre de 2012 (aplicació de la disposició transitòria quarta) i del 5 de desembre de 2011 al 23 de novembre del 2012 (no aplicació).

Per acabar, la solució adoptada per la instància comportaria massa inseguretat jurídica i, sobretot, un trencament del principi d'igualtat entre aquelles persones que inicien una primera o segona activitat a partir de l'1 de novembre de 2009, i això sense cap mena de justificació objectiva i raonable.

Per tot l'exposat, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-055, de 19 de març de 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia,

Segon: revocar la sentència recorreguda i declarar ajustada a dret la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 de maig de 2013,

Tercer: no efectuar cap condemna en costes judicials.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.