CASS. revisió grau d'invalidesa, aplicació disposició transitòria primera. TSJA-024/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0064-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-024/14

SENTÈNCIA NÚM. 35-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Caro

Advocat: Sr. Gálvez

Apel·lat: Sr. Gibert

Representant: ídem

Advocat: Sr. Vall

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0064-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Gibert va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 d'agost del 2012, confirmant en alçada la decisió del 19 de juny de 2012, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret al reconeixement d'un grau de menyscabament no inferior al 55,70% a comptar del 19 de juny de 2012 i d'acord amb la normativa anterior a la Llei de la seguretat social, més la regularització dels pagaments.

2.- Mitjançant sentència del 4 de febrer de 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Gibert.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 28 de març de 2014, la CASS manifesta principalment que:

la disposició transitòria primera de la Llei de la seguretat social era només d'aplicació a aquelles persones quin estat de salut no s'havia modificat després de la seva entrada en vigor;

no es podia aplicar una norma derogada en presència de canvis substancials en l'estat de salut de la persona assegurada;

no es podien crear greuges comparatius entre pensionistes en funció de la normativa aplicada;

el criteri de la instància implicava inseguretat jurídica per la parapública;

la valoració de la patologia dorsolumbar era excessiva, tota vegada que l'assegurat es desplaçava amb normalitat i podia posar-se de gatzonetes;

una amiotròfia de 0,5 cm no era avaluable segons el barem de la Conava;

l'assegurat no patia dolors importants;

no disposava, a la data de valoració de l'assegurat, d'elements (EMG) per advertir la presència d'una neuritis perifèrica;

la valoració de la neuritis era excessiva.

4.- En la seva contesta al recurs de data 23 d'abril de 2014, el Sr. Gibert manifesta principalment que:

els forenses eren imparcials i no valoraven individualment l'amiotròfia;

no havia patit cap variació substancial del seu estat de salut.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància per dos motius: l'avaluació de la IPP i la normativa aplicable al cas del Sr. Gibert.

La CASS considera que el Sr. Gibert és mereixedor d'una IPP del 37% en aplicació de l'article 165 de la Llei de la seguretat social. Per contra, l'assegurat (i la instància) estimen que la IPP s'ha d'establir en 59,50 punts i que s'ha d'estar al règim establert en l'antic Reglament d'aplicació núm. 18.

Tercer.- Començarem pel grau d'invalidesa. Si es comparen les valoracions efectuades per l'àrea de control sanitari de la CASS i per l'àrea de medecina legal i forense, hom s'adona que hi ha coincidència respecte de la valoració de l'estat del canell dret (10 punts). Per contra, ambdues àrees discrepen quant a les seqüeles que presenta el raquis dorso-lumbar (30 punts contra 35). Per fi, els forenses afegeixen 20 punts per la neuritis perifèrica.

La CASS estima que la instància -que es basa totalment en el dictamen dels forenses- ha apreciat incorrectament la prova mèdica.

La doctrina d'aquesta Sala dóna molt relleu a l'índex de Schöber, el qual constitueix un indicador objectiu de la rigidesa. Segons el barem de l'UNCSS, les molèsties funcionals del raquis dorso-lumbar s'avaluen com segueix: discretes (5-15 punts), importants (15-25 punts) i molt importants (25-40 punts). Aquest Tribunal ha deduït que compte tingut que l'esmentat barem estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions experimentades, cada franja equival proporcionalment a una reducció de la mobilitat de 1,5 cm (molèstia discreta: 10 punts), 1,5 cm (molèstia important: 10 punts) i 2 cm. (molèstia molt important: 15 punts).

Es desprèn de l'examen dels forenses que l'assegurat presenta un índex de 10-11,5 cm (foli 142), de manera que la rigidesa del seu raquis lumbar (reduïda de 3,5 cm respecte de la mobilitat habitual) ha de ser qualificada com a "molt important" i per tant pot merèixer -com ho avalua encertadament la ENTITY_4- una IPP del 30% però no del 35%.

Pel que fa la neuritis perifèrica, els forenses confereixen 20 punts en motiu de la radiculopatia motriu, predominant del costat dret, i qualificada entre moderada i severa. Segons el barem de l'UNCSS, la valoració de les neuritis -10 a 20 punts- és funció de la seva persistència, localització i gravetat. Es disposa de poca informació al respecte. Tot i així, compte tingut que la gravetat és qualificada entre moderada i severa, escau atribuir 15 punts.

Per tot l'exposat fins aquí, s'ha de reconèixer una IPP de 50,50% a l'assegurat (45 + (55% x 10)), després de l'aplicació de la regla de Balthazard (article 14 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social).

Quart.- El segon punt litigiós consisteix en el règim jurídic d'aplicació al cas. D'antuvi, escau recordar que la CASS va reconèixer al Sr. Gibert, en data 17 de maig de 2006, una IPP del 55,70 % a resultes de l'accident laboral patit el 17 de novembre de 2004. A conseqüència d'una primera revisió del seu estat de salut l'1 de febrer de 2011 i d'un altre recurs administratiu, la CASS va acordar, per decisió del 29 d'agost de 2011, continuar fent aplicació del règim jurídic anterior (foli 15). La CASS manté, actualment, que la pensió d'invalidesa s'ha de regir segons la Llei de la seguretat social.

La disposició transitòria primera de la Llei de la seguretat social disposa: "Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable i prèvia petició de l'assegurat en un termini no superior a un any". És cert que la IPP del Sr. Gibert ha evolucionat (a la baixa). Tot i així, el fet causant de la prestació d'invalidesa derivada d'accident laboral es remunta al 17 de novembre de 2004, de manera que la pensió periòdica s'ha de regir segons la normativa anterior, règim jurídic fins i tot acceptat per la pròpia CASS en la seva decisió anterior del 29 d'agost de 2011. Això no suposa cap mena d'inseguretat jurídica, tota vegada que el legislador ha desitjat mantenir els drets oberts segons la normativa anterior i no ho ha condicionat a l'empitjorament o millora de les conseqüències del fet causant. En qualsevol cas, el Sr. Gibert no es pot queixar de les conseqüències derivades d'aquesta sentència, tota vegada que sempre ha defensat ser regit per la normativa anterior.

Per tot l'exposat, procedeix l'estimació parcial del recurs d'apel·lació.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de cap instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

Primer: estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-20, de 4 de febrer de 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia,

Segon: revocar la sentència recorreguda en el sentit de declarar que el Sr. Gibert té dret al reconeixement d'una IPP del 50,50% a comptar del 19 de juny de 2012, quina pensió queda regida segons la normativa anterior a la llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social, com també a la regularització dels pagaments escaients des de l'1 de juny de 2012,

Tercer: no efectuar cap condemna en costes judicials.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.