Data del còmput de la responsabilitat solidària dels administradors dels deutes socials generats; argumentació en l'escrit de rèplica no és extemporània; exigibilitat del ròssec deutor; imposició de costes (3100492/2010)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000055/2020 ORIGEN: 3100492/2010 - 00

NIG: 5300542120150002200

PARTS:

Apel·lant : Sra. Bermudez Procurador : Sr. Porras Advocat : Sr. Salas

Apel·lant : Sr. Corbacho Procurador : Sr. Rius Advocat : Sra. Ribes

Apel·lat : Benítez Procurador : Sra. Palomo Advocat : Sr. Galván

Apel·lat : Sr. Vara Procurador : Sra. Gutierrez Advocat : Sr. Vilar

Apel·lat : Y, S.L.

SENTÈNCIA 114-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 31 d'octubre de 2012, la representació processal de l'entitat bancària Benítez va interposar demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari, contra la societat Y, SL i els senyors Palau, Vara, Bermudez i Corbacho, tot sol·licitant que, d'una banda, tots ells fossin condemnats conjuntament i solidàriament a satisfer a l'agent la suma de 42.424,67 EUR (essent el deute derivat del crèdit en compte corrent a data 25 de febrer de 2009) i, d'altra banda, que la societat Y, SL conjuntament i solidàriament amb els senyor Palau i Vara fossin condemnats a satisfer a l'entitat bancària agent la suma de 10.826,90 EUR, més els interessos i comissions produïts per la xifra de 53.251,57 EUR, liquidats trimestralment i calculats al tipus per a "descoberts"-quant a l'interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió successivament en vigor-, segons l'ORG_0 a partir del dia 20 d'agost de 2010 -data de la liquidació- i fins al seu total pagament, i a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Segon.- En data 31 d'octubre de 2012, els senyors Vara i Palau foren declarats en rebel·lia processal.

Tercer.- El dia 27 de febrer de 2013, la representació processal del senyor Corbacho contestà a la demanda formulada de contrari oposant-se a la mateixa i sol·licitant principalment la seva desestimació i, subsidiàriament, que se'l condemnés a pagar solidàriament amb la resta de codefenents els interessos -i no comissions- de descobert del compte des del dia 22 de novembre de 2007 i fins el dia 25 de febrer de 2009, i sense que se'l condemnés a satisfer el principal reclamat per l'entitat bancària degut a la seva inexactitud i a no coincidir amb l'espai temporal suara referit (del 22.11.2007 al 25.02.2009).Demanava així mateix que l'agent fos condemnada a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, en el seu cas.

El mateix dia 27 de febrer de 2013, la representació processal de la senyora Bermudez contestà a la demanda articulada de contrari tot oposant-hi l'excepció de prescripció de l'acció de reclamació exercida pel banc, subsidiàriament l'excepció de manca de legitimació passiva i, encara més subsidiàriament, negava el deute reclamat. També sol·licitava la condemna de l'entitat bancària al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Quart.- En dates 20 de març de 2013 i 7 i 8 de maig de 2013, la part agent i els senyors Bermudez i Corbacho van replicar i duplicar, respectivament, tal i com esdevé acostumat, continuant els senyors Vara i Palau en rebel·lia processal i havent-se declarat en data 17 d'abril del mateix any 2013 a la societat Y, SL també en situació de rebel·lia processal.

Cinquè.- El dia 7 d'octubre de 2015, la representació processal de la senyora Bermudez comunicà i acredità fefaentment a la Batllia la defunció del senyor Palau, quina es produí el dia 13 de novembre de 2013 a Barcelona, Espanya. I en data 3 de maig de 2017, l'entitat bancària X va desistir de la seva acció de reclamació contra el difunt senyor Palau.

Sisè.- Una volta practicades les proves proposades per les parts, també pel senyor Vara, i evacuats els respectius escrits de conclusions, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 15 de gener de 2020 amb la següent part decisòria :

"DECIDEIX:

Primer.- que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "X, SA" contra la societat mercantil andorrana per participacions "Y, SL" així com contra els Srs. Vara, Bermudez i Corbacho, ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a pagar a la primera la quantitat de quaranta-dos mil quatre-cents vint -i- quatre euros amb seixanta-set cèntims (42.424,67.- EUROS) -deute derivat del crèdit en compte corrent a data del 25 de febrer de 2009 que és quan s'inscriví al Registre de Societats Mercantils de Govern la modificació dels estatuts socials per l'adaptació a la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, concedit el 12 de setembre del 2007-; i a la mercantil "Y, SL" solidàriament amb el Sr. Vara a pagar a l'entitat bancària demandant altres deu mil vuit-cents vint-i-sis euros amb noranta cèntims (10.826,90 EUR), augmentada dels interessos i comissions produïts per la xifra de cinquanta-tres mil dos-cents cinquanta-un euros amb cinquanta-set cèntims (53.251,57 EUR), liquidats trimestralment i calculats als tipus per a "descoberts en compte" -quant a l'interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'Associació de Bancs Andorrans, a partir del 20 d'agost de 2010 - data de l'última liquidació practicada-, i fins el seu total pagament; imposant a tots els defenents les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".

Setè.- Contra l'esmentada resolució formulen recurs d'apel·lació la representació processal dels senyors Corbacho i Bermudez i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions de dates 2 i 7 de juliol de 2020, respectivament, demanen la seva íntegra revocació, amb la consegüent desestimació de la demanda interposada per X i la condemna de la dita entitat bancària a satisfer les costes judicials ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Vuitè.- En data 29 de juliol de 2020, la representació processal de l'entitat X presentava escrit de contesta a les conclusions demanant la confirmació de la sentència de primera instància amb imposició a la contrapart de les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Tant el senyor Corbacho com la senyora Bermudez s'alcen contra la resolució d'instància. Analitzarem, en conseqüència, els greuges oposats en cadascuns dels recursos interposats.

SEGON.- Pel que fa al recurs interposat per la representació processal de la senyora ENTITY_4:

En primer lloc, sosté que en aplicació de la Disposició Transitòria Primera de la Llei 20/2007 de 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, els administradors de la societat Y, SL i, doncs, la seva representada, només hauria de respondre dels deutes socials generats per la dita societat durant el període comprés entre la seva entrada en vigor, que diu fou el dia 23 de novembre de 2008 i la data d'inscripció de l'adaptació dels estatuts socials a la nova normativa (el 25 de febrer de 2009), limitant així la quantia màxima que, al seu criteri se li hauria de reclamar que quantifica en l'import de 1.144,52 EUR (42.424,67 EUR, saldo del compte corrent al 15/12/08, - 41.280,15 EUR, saldo del compte corrent al 20/11/08; segons extractes que obren al F. 96).

Aquest argument ha de ser íntegrament desestimat.

Perquè la data d'entrada en vigor de la Llei 20/2007 és el 22 de novembre de 2007 i no el 23 de novembre de 2008, com afirma la part recurrent, essent a partir d'aquesta data i fins a la inscripció al Registre de societats de l'adaptació estatutària (25/02/09) que, en els termes de l'apartat 4 de la Disposició Transitòria 1a. de la llei de societats, els administradors responen solidàriament amb la societat pels deutes socials generats durant aquest període.

I dels extractes bancaris adjuntats de document núm. 4 a la demanda d'instància, es deriva que en data 12 de setembre de 2007 l'entitat bancària concedí -amb ple coneixement de l'operació creditícia per part de la Presidenta del seu Consell d'Administració, Sra. Bermudez, segons es deriva de la certificacions obrant als F. 139 i 140-, el crèdit en compte corrent i que aquest instrument de crèdit va vèncer el dia 12/9/08, esdevenint en conseqüència aquest dia el saldo deutor, exigible (amb posterioritat a l'entrada en vigor de la llei de referència però abans de la data de la inscripció al Registre de l'adaptació dels estatuts socials, que s'efectuà el 25/02/09).

Per tant, els administradors de la societat i, doncs, la senyora Bermudez, ha de respondre solidàriament amb ella de la suma reclamada de 42.424,67EUR (deute generat durant el període de l'entrada en vigor de la llei i fins el 25 de febrer de 2009).

Arribats a aquest punt cal fer referència a l'argument de la sentència d'instància relatiu a la manca de diligència dels administradors de la societat -o membres del seu Consell d'Administració- i que el recurrent critica en considerar que no es pot tenir en compte per haver-se invocat per la part agent de forma extemporània en la instància anterior.

Criteri que aquesta Sala no comparteix.

Perquè l'argumentació de la part agent es troba continguda en el seu escrit de rèplica i, per tant, no es pot considerar extemporània, sobretot quan dona resposta a les afirmacions efectuades per les representacions processals dels senyors Bermudez i Corbacho relatives a què ells no sabien res del funcionament de la societat, tot i formar part del seu Consell d'Administració.

Per tant, aquest motiu de recurs també ha de ser desestimat.

Finalment, la part recurrent sosté que a data 25 de febrer de 2009 el ròssec deutor no era exigible perquè l'entitat bancària afirma que fins el 20 d'agost de 2010 no procedí a la liquidació del compte bancari.

Aquest argument també ha de ser desestimat. Perquè a diferència del que afirma la part recurrent, l'entitat bancària a la instància va acreditar l'exigibilitat del deute. El crèdit en compte corrent havia arribat a venciment i, precisament, a la data del seu venciment (12/09/2008) i, concretament el següent dia 15, es van liquidar els interessos de dèbit generats fins aquella data, ascendint el deute a la suma de 42.424,67 EUR, segons es deriva de l'extracte bancari obrant al F. 96.

Per tant, el deute era vençut i líquid i, doncs, exigible.

TERCER.- Pel que fa al recurs interposat per la representació processal del senyor ENTITY_7:

En primer lloc, i principalment, tot i reconèixer la seva condició de vocal del consell d'Administració de la societat Y, SL, manifesta que el senyor Corbacho no pot ser considerat com a administrador de la societat esmentada, afirmant no tenir res a veure ni amb l'obertura del compte corrent ni amb l'obtenció del crèdit en compte corrent obtinguda per l'esmentada mercantil. Segonament, a títol subsidiari, considera -a l'igual que la senyora ENTITY_4-, que el deute no era exigible fins el 20 d'agost de 2010 en què es procedí a la liquidació del compte bancari i, per tant, en ser posterior a la data d'inscripció dels Estatuts al Registre de societats (efectuada el 25 de febrer de 2009), el seu representat no ha de respondre de l'esmentat deute, encara que fos considerat administrador de la societat. En tercer lloc, i més subsidiàriament, considera que la responsabilitat econòmica del senyor Corbacho només es podria exigir des del dia 23 de novembre de 2008 (dia següent al del termini fixat en la llei 20/2007 per a l'adaptació estatutària) i fins el 25 de febrer de 2009, que en cap cas seria la quantitat reclamada per l'entitat bancària. Finalment i encara més subsidiàriament, argumenta que si es considerés que el període legal s'ha de computar des del 22 de novembre de 2007, el senyor Corbacho únicament hauria de ser condemnat, solidàriament amb la resta d'administradors i la mercantil de referència, a pagar la suma de 4.735,88EUR, per ser la suma exacta que es va generar fins el dia 25 de febrer de 2009.

En tot cas sol·licita la condemna de l'agent a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i demana la revocació de la seva condemna en costes per quant la part agent mai no li va efectuar una reclamació extrajudicial i, per tant, cal considerar que va actuar de mala fe.

També es queixa del contingut de la Sentència d'instància relatiu a la negligència dels administradors i creu que ha de ser reformada en el sentit d'eliminar-se dit contingut.

Cap dels arguments esgrimits per la part recurrent no pot prosperar. En efecte :

Pel que respecta a la seva condició de vocal del Consell d'Administració de la societat i les conseqüències derivades de l'esmentat càrrec, va quedar degudament provat en la instància anterior que el senyor Corbacho forma part del Consell d'Administració de la societat Y, SL, des del 23 de febrer del 2000, havent-se renovat el seu càrrec el 25 de febrer de 2009 (F. 562 i 768 i ss). En conseqüència, la seva condició d'administrador de la societat es troba degudament acreditada, així com la negligència en el desenvolupament del mateix, remetent-nos al respecte al manifestat en relació a la senyora Bermudez.

En relació al greuge relatiu a la no exigibilitat del deute fins al 20 d'agost de 2010, la Sala es remet també a la resposta efectuada als greuges oposats per la senyora Bermudez, en ser l'argumentació dels dos coincident.

En relació a la data d'inici de la responsabilitat del senyor Corbacho, malgrat la seva representació processal invoca una Sentència anterior d'aquesta Sala, aquesta contenia un error material perquè ha de dir 2007 i no 2008, ja que la lletra de l'apartat 4 de la Disposició Transitòria Primera de la Llei 20/2007 és força clara i que de la mateixa es deriva que si el 23 de novembre de 2008 (que és el termini d'1 any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei) els administradors de les societats a les que es refereix no han adaptat els seus estatuts a la mateixa, aquests responen solidàriament i amb la societat dels deutes socials generats des de l'entrada en vigor de la llei (que és el 22/11/2007 i no un any després) i fins a la inscripció en el Registre de societats de l'adaptació estatutària.

Per tant, el senyor Corbacho solidàriament amb la resta d'administradors i la pròpia societat ha de respondre de la suma reclamada per l'entitat bancària, per ser la que s'ha generat durant aquest període, ja que l'import derivat de l'impagament del crèdit en compte corrent no era exigible fins a venciment, i aquest es produí el 12 de setembre de 2008, és a dir, durant aquest període. Per tant, el darrer greuge invocat per la part recurrent també ha de ser desestimat.

QUART.- Pel que respecta a la imposició de les costes processals aquestes han de ser imposades a les parts recurrents. Perquè constitueix doctrina d'aquesta Sala que:

"Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No és precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10." (Sentència de 9 de juny de 2015).

A banda també de què la doctrina jurisprudencial consolidada d'aquesta Sala estableix quan hem dit que l'absència de requeriment extrajudicial previ comporta que no s'efectuï pronunciament en costes processals, el seu àmbit d'aplicació es cenyeix exclusivament al supòsit en què el demandant s'aplani a la demanda. I resulta evident que aquest no és el cas.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

PRIMER.- DESESTIMEM íntegrament els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals dels senyors Corbacho i Bermudez, i confirmem íntegrament la sentència recorreguda.

SEGON.- Imposem les costes processals ocasionades en aquesta alçada a les parts recurrents.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.