Delicte major de blanqueig de diners.TSJP-05/14

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-071-5/11, DP-292-5/99

Núm. de Rotlle: TSJP-05/14

SENTÈNCIA 19-2014

PARTS:

Recorrent: Sr. Sarabia

Advocat: Sr. Manso

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, dotze de setembre del dos mil catorze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 18 de desembre del 2013 dictat pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguit per un delicte major de blanqueig de diners. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per escrit de data 19 de juliol del 2011, el Ministeri Fiscal demana que es procedeixi a acordar el desglossament de les diligències prèvies, núm. DP-292-5/99, respecte a la còpia de la sentència número 54/2006 dictada en data 2 de novembre del 2006 per la secció segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional d'Espanya (folis 2625 i ss.), així com la còpia del subsegüent Aute decretant-ne la fermesa de data 15 de febrer del 2007 (foli 2659 i ss.) i, elevar les mateixes al Tribunal de Corts als efectes de que, en aplicació dels articles 126, 128 i 129 del Codi de Procediment Penal, posats en relació amb l'article 70 del Codi Penal, així com amb l'establert als convenis internacionals vigents en la matèria, es procedeixi a acordar l'execució del comís resolt per l'autoritat judicial espanyola, ja sigui dels instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o bens adquirits amb aquests o llur contrapartida, ja siguin els quins han estat objecte d'embargament i bloqueig en el marc de les presents diligències prèvies, ja siguin els que la instrucció de les mateixes diligències prèvies hagin pogut fer aflorar, contra Cañete, Quesada, Andrade, Palomo i Carranza, persones que han estat objecte de condemna per part de l'autorità judicial espanyola, comís que haurà de practicar-se en benefici de l'Estat Andorrà de conformitat amb el que disposa l'article 39 de la Llei de Cooperació Penal Internacional i de Lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.

II.-RESULTANT: Que per providència de data 25 de juliol del 2011, recaiguda en el marc de les diligències prèvies núm. DP-292-5/99, incoades contra Cañete i altres, per un presumpte delicte de blanqueig de diners i, en mèrits de l'informe emès pel Ministeri Fiscal, l'Hble. Batlle Instructor ha acordat desglossar de les mateixes, la còpia de la sentència núm. 54/2006, dictada en data 2 de novembre del 2006 per la Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional d'Espanya, així com la de l'Aute de data 15 de febrer del 2007, i elevar les actuacions a aquell Tribunal als efectes procedents.

III.-RESULTANT: Que per Aute del 18 de desembre del 2103, el Tribunal de Corts acordà, entre altres, a favor de l'Estat Andorrà el comís dels diners o valors depositats al compte núm. XXXX (denominació xifrada LPXXX) de ORG_1, actualment ORG_0, a nom de Sarabia.

IV.-RESULTANT: Que contra dit Aute interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Sarabia sol·licitant la revocació de l'Aute impugnat en el sentit de lliurar immediatament les sumes intervingudes al recurrent amb els interessos legals guanyats des de que foren bloquejades fins al seu lliurament efectiu i ordenant la conclusió de la instrucció i l'obertura del judici oral que s'hagi de derivar de les referides diligències prèvies.

La representació lletrada del Sr. Sarabia fa valer que:

L'Aute apel·lat parteix d'una interpretació errònia de la sentència 54/2006 dictada per l'Audiència Nacional Espanyola, la qual ordena el comís del "metálico intervenido" en el moment de dictar sentència quan cap suma dinerària mai ha estat intervinguda fins 6 anys més tard, a mitjans de 2012 i que el Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera.

Les ordres de transferència, atribuïdes a Andrade en les decisions precedents (aute del 23-02-2012) són dins l'Aute recorregut atribuïdes a Sarabia.

El Ministeri Fiscal en l'Aute de la vista oral del 22-10-2013 ha aportat una documentació mai esgrimida en tot el procediment. Aquesta actitud és contrària a la bona fe processal i constitueix una violació del dret a la defensa i al procés degut.

La declaració del sots director general de ORG_1, el Sr. Tur, d'octubre 1999, no és acceptable, no es basa en cap suport probatori seriós i no ha estat objecte de contradicció en absència d'acarament i de declaració del Sr. Tur a la vista oral.

El reconeixement del Sr. Sarabia de la lletra escrita en el fax presentat pel Ministeri Fiscal resulta irrellevant i no comporta cap canvi en les seves manifestacions sobre el desconeixement del caràcter il·lícit de les operacions realitzades en el compte. No s'ha establert cap conducta comissiva per part del recurrent.

L'Aute presenta imprecisions en quant al nombre i a la suma de les transferències bancàries imputades a Andrade o a Sarabia.

Des de l'informe del Ministeri Fiscal de juliol del 2011 que el procediment relatiu al recurrent es caracteritza per les vulneracions reiterades del dret a la jurisdicció de l'art. 10 de la Constitució: Dret a la deguda fonamentació jurídica, dret a la defensa, a la presumpció d'innocència, dret a la durada raonable del procés, contradient l'essència de tota mesura cautelar, essent obertes les Diligències Prèvies 292-5/99 des de l'any 1994.

La sanció de les referides vulneracions ha de ser l'anul·lació de tot l'actuat.

V.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, manifestant que:

L'Aute objecte del recurs, obeeix a un procediment específic de reconeixement dels efectes penals de resolucions estrangeres en matèria de comisos, regulat en els arts. 36, 38 i 39 de la Llei de cooperació penal internacional. Que Sarabia essent part en el procediment davant la jurisdicció espanyola que, resolia en la sentència del 02-11-2006 en relació a les seves pretensions; Que el principi de contradicció ha estat respectat, el Tribunal de Corts havent proposat a la defensa del recurrent un aplaçament del cas a la vista oral. Que no s'han produït les vulneracions als drets fonamentals al·legats.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: L'Estat andorrà havent adoptat la Llei de cooperació internacional de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional del 29-12-2000, les jurisdiccions del Principat no tenen més alternativa que aplicar-la. L'art. 36 de la Llei disposa que "en absència de tractat internacional específic, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals no són, en cap cas, executòries a Andorra, i no s'admet a Andorra la petició d'execució de les disposicions penals d'aquest tipus de sentències, excepte pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comés a l'estranger que es trobin en territori andorrà".

L'art. 38 de la mateixa Llei precisa que "en cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d'instruments del delicte o llurs productes, diners valors o bens adquirits amb aquests o llur contrapartida a que es refereix l'art. 147 del Codi Penal o procedent de qualsevol altre delicte major, la demanda es presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts,... El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera, si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada".

És a la vista d'aquestes disposicions legals, que han de ser examinats els mitjans de recurs pretesos pel Sr. Sarabia.

Tractant-se en primer lloc de la violació, invocada per la defensa del recurrent, dels drets enunciats per l'art. 10 de la Constitució, cal destacar que:

El present procediment no es pot amalgamar amb el procediment penal iniciat a Espanya i finalitzat amb la sentència del 02-11-2006 de l'Audiència Nacional. El procediment que segueix aquesta Sala Penal correspon a un procediment ad hoc nou, iniciat amb posterioritat al mes de juliol de 2011 amb la finalitat de verificar si es donen els requisits necessaris per reconèixer la resolució dictada per les autoritats espanyoles. La fi d'aquest procediment intervé tres anys després del seu inici, una infracció a l'exigència d'un procés d'una durada raonable no està caracteritzada, l'interessat havent utilitzat durant el procediment el seu dret d'exercir diversos recursos, retardant necessàriament la fi del litigi, contra les decisions intervingudes.

El dret a la defensa i el principi contradictori han estat respectats. En efecte per Aute del 15-11-2012 aquesta Sala Penal ha acordat declarar la nul·litat de les actuacions a partir del moment de la incoació del procediment d'execució pel Tribunal de Corts per tant que la demanda d'execució sigui notificada a la representació processal del Sr. Sarabia. Aquest darrer ha estat part en l'integralitat del procediment d'execució incoat i ha estat en mesura de presentar els seus mitjans de defensa.

Es desprèn, d'altra banda, de l'Aute de la vista oral del 22-10-2013, que el Ministeri Fiscal aporta als autes una documental que consta en el sumari i que s'adjunta en aquell acte al present desglossament. Al contrari del que pretén el recurrent, aquests documents no han estat presentats a la fi de la vista oral sinó a l'inici d'aquesta, la defensa del Sr. Sarabia havent refusat la suspensió de la vista proposada per permetre- li examinar els documents.

La pretensió relativa a la violació del dret a la presumpció d'innocència és, en el cas d'autes, irrellevant. En efecte, no es tracta de pronunciar-se, en el marc d'aquest procediment, sobre una eventual culpabilitat del Sr. Sarabia, la qual ha estat definitivament descartada per la jurisdicció espanyola, sinó sobre la pertinència de les seves reivindicacions en tant que tercer de bona fe en el sentit de l'art. 38 de la Llei del 29-12-2000.

Per tant, els drets inscrits a l'art. 10 de la Constitució del Principat han estat respectats.

Tractant-se de la decisió del Tribunal de Corts d'acordar a favor de l'Estat Andorrà el comís dels diners o valors dipositats al compte ORG_1 núm. XXXXX (LPXXXX) obert al nom de Sr. Sarabia, cal recordar primerament que aquest darrer fou objecte de detenció per part de les autoritats policials i judicials espanyoles en el marc del procediment que va donar lloc a la sentència de data 02-11-2006, que declarà com a imputat i que fou posteriorment modificada la seva condició a la de testimoni en el marc del mateix procés.

En no haver estat enviat davant la jurisdicció penal i en no aparèixer com a acusat en la sentència del 02-11-2006, cal considerar-lo com un tercer en el sentit de l'art. 38 de la Llei de cooperació internacional. Una lectura acurada de la sentència definitiva de l'Audiència Nacional, que ordena particularment el comís del "metálico intervenido" (està clar que el metálico s'ha de considerar en relació al segon paràgraf dels fonaments de dret de dita sentència, com els fons existents en els comptes bloquejats), posa en evidència que en els fets provats s'enuncia particularment, que els seus comptes bancaris han estat utilitzats a Portugal, Andorra i França per l'ingrés dels diners i la seva posterior transferència pels acusats, entre els quals també Andrade, que a tal efecte s'han utilitzat en els països veïns diversos comptes, enumerats en la sentència que precisa igualment les transferències il·lícites realitzades com la "cuenta nº 15802 en la entidad bancaria ORG_1, en la que aparece como titular Sarabia, quien no consta que tuviera conocimiento de los ilícitos movimientos de dinero, siendo apoderado de la misma Andrade."

La conseqüència és que la jurisdicció espanyola ha definitivament jutjat, que els moviments de fons constatats en el compte XXXX, del qual Andrade no era el titular oficial sinó l'apoderat de fet, provenien d'operacions de blanqueig de tràfic de estupefaents, i ha ordenat per aquest motiu el comís del compte.

L'art. 38 de la Llei del 29-12-2000 dóna poders als Tribunals andorrans per resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe "que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada" amb la finalitat que sigui respectada la prohibició feta als mateixos Tribunals de revisar o modificar la decisió de comís estrangera.

En aquest cas la pretensió del recurrent es basa necessàriament sobre una argumentació que qüestiona l'origen dels fons que han transitat pel seu compte, del qual se'n declara propietari a partir del moment que en sol·licita el lliurament.

Tal demanda sols pot ser desestimada, en la mesura en que ja ha estat resolta en la decisió esmentada.

En quant a la bona fe del Sr. Sarabia, malgrat no tingui cap incidència, per les raons exposades anteriorment, sobre la solució del present litigi, també es pot posar en dubte des del moment en que no ha aportat cap explicació sobre l'origen dels fons, els quals l'interessat no podia haver ignorat llur existència vists els documents demostrant que va donar instruccions, el dia 31-10-1998, de procedir a transferenciar.

En conseqüència l'Aute recorregut ha de ser integralment confirmat.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Sarabia.

2.- Confirmar l'Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 18 de desembre del 2013 en la causa núm. TC-071- 5/11, DP-292-5/99.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.