SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia. Increment del grau d'invalidesa per manifestacions clíniques específiques. Aplicació de la regla de Balthazard i dels factors complementaris.(2000012/2022)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000012/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000097/2022

SENTÈNCIA 40-2023

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Carretero

Advocada: ídem

Apel·lat: Sr. Espada

Representant: ídem

Advocada: Sra. Ropero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000012/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Espada va interposar demanda contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què impugnava l'acord de data 10 de gener de 2022, que va confirmar una anterior resolució de 15 d'octubre de 2021, en virtut de la qual es va atorgar l'alta mèdica a l'interessat i es va denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

La sentència de 21 de setembre de 2022 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va estimar la demanda, reconeixent el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, amb efectes del 22 d'octubre de 2021.

2.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

La sentència es basa en una valoració errònia i incorrecta del pèrit judicial, ja que aquest atribueix un 30% d'IPP a l'artropatia gotosa que pateix l'interessat, quan aquesta és qualifica com a moderada i, en conseqüència, li correspon un percentatge del 5 al 15%, segons el barem de la UCNSS.

La valoració de la referida patologia es va realitzar en un moment en què l'interessat presentava una fase aguda, quan en realitat procedeix tenir en compte la situació consolidada de la malaltia, i no la situació de crisi gotosa i d'inflamació.

La limitació de la mobilitat de l'espatlla dreta deriva de malaltia professional i no es pot valorar com procedent de malaltia comuna.

Per aquests motius, la IPP global és del 39,08%, que és un percentatge insuficient per atorgar la pensió d'invalidesa per malaltia.

3.- La representació de la part agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

Segons el barem de la UCNSS, no s'ha de tenir en compte només el percentatge de base de la malaltia, sinó també els increments específics derivats de les crisis de dolor i d'inflamació de les articulacions dels membres inferiors, i per això és correcte valorar les situacions de crisi gotosa que pateix l'interessat, que comporten una degeneració de les articulacions en cada brot.

La valoració com a moderades de les repercussions de l'artropatia gotosa no pressuposa que no es puguin valorar les mateixes en un 30%, si es tenen en compte les crisis de dolor i d'inflamació que presenta l'assegurat.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no ha reconegut que la patologia de l'espatlla dreta derivi de malaltia professional, de manera que es tracta d'un tema a tractar en un futur, com conclou la sentència apel·lada.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'exposa en els antecedents, la sentència apel·lada ha estimat la demanda interposada per la part agent i ha declarat el seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, en considerar, d'acord amb l'informe pericial emès en les actuacions, que l'interessat presenta una IPP del 59,815%, i que, afegint els factors complementaris a què es refereix l'article 8 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, supera el 60% que disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) impugna aquesta conclusió, ja que considera que el perit judicial ha incorregut en una valoració errònia i incorrecta de les patologies que presenta l'agent.

En primer lloc, defensa que l'artropatia gotosa que pateix l'assegurat només ha de ser valorat en un 5%, segons el dictamen del tribunal mèdic que va intervenir en virtut de l'article 257 de la Llei de la seguretat social. A més, el propi dictamen pericial afirma que l'impacte d'aquesta patologia és moderat, i el barem atribueix a aquest impacte moderat una IPP del 5 al 15%, mentre que el 30% correspondria al límit màxim d'un impacte mitjà.

En segon lloc, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) impugna que el perit hagi efectuat la seva valoració quan l'agent presentava una crisi dolorosa i d'inflamació al turmell esquerre, que no ha de ser tinguda en compte, ja que no s'ha de tenir en compte aquesta fase aguda, sinó l'abast de la malaltia ja consolidada.

En tercer lloc, l'Administració considera que les limitacions de mobilitat de l'espatlla dreta deriven de malaltia professional, i que no han de ser considerades en aquest litigi, relatiu a les patologies procedents de malaltia comuna.

A més, en el seu escrit de conclusions la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) es mostra també disconforme sobre la valoració de la lumbàlgia.

Quart.- La valoració de les repercussions de l'artropatia gotosa que presenta l'assegurat no poden prescindir de les situacions de crisi de dolor o inflamatòria que se succeeixen periòdicament, i que comporten una degeneració de les articulacions cada vegada que es produeixen aquests brots, tal com posa de relleu el dictamen pericial.

Aquesta conclusió s'obté a la vista del contingut de l'apartat 8.1 del barem de la UCNSS, el qual disposa que es tindran en compte no només els percentatges de base que són propis de la malaltia, sinó també els increments específics que corresponguin a d'altres manifestacions clíniques que influeixen en la capacitat de treball, tals com els brots congestius (apartat 8.1.1) i les crisis doloroses (apartat 8.1.3). En conseqüència, si l'agent pateix crisis recurrents que li provoquen una degeneració de les articulacions en cada episodi, és obvi que aquestes manifestacions clíniques específiques han d'incrementar el percentatge de base que correspondria en principi a la patologia.

Tanmateix, és cert que el dictamen pericial, desprès de tenir en compte aquestes circumstàncies, qualifica la incidència de la malaltia com a moderada, de manera que, segons l'apartat 8.2 del barem, li correspon un percentatge d'IPP del 5 al 15%, enlloc del 30% que fixa el perit. En conseqüència, procedeix estimar el recurs en aquest punt, i determinar que el grau de menyscabament per aquesta patologia ha de ser d'un 15%, que correspon al màxim del ventall aplicable, en funció dels brots dolorosos i inflamatoris que presenta l'interessat, segons les consideracions anteriors.

Cinquè.- Les al·legacions que realitza la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sobre l'origen de les limitacions que pateix l'agent a l'espatlla dreta no poden ser tingudes en compte, ja que, com afirma la sentència apel·lada, aquesta qüestió no va ser plantejada oportunament en els escrits d'al·legacions i, de fet, tant el tribunal mèdic com la resolució impugnada de 10 de gener de 2022 inclouen aquesta patologia entre les que són objecte d'aquest expedient. En conseqüència, no es pot vàlidament pretendre ara que la mateixa sigui exclosa del pronunciament del tribunal.

De la mateixa manera, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) introdueix en el seu escrit de conclusions en aquesta instància una nova al·legació relativa a la valoració de la lumbàlgia, que no pot ser examinada per extemporània, ja que, com ha declarat la Sala en reiterades ocasions, no es poden plantejar en aquest tràmit qüestions que no s'han articulat convenientment en el tràmit d'al·legacions.

Sisè.- En definitiva, l'agent pateix una artropatia gotosa que mereix un 15% d'IPP, més una lumbàlgia crònica valorada en un 25%, així com limitacions en la mobilitat de l'espatlla dreta (15%) i una cervicàlgia crònica (10%). A aquestes patologies s'ha d'afegir un peu dret en hallux valgus esquerra, al qual el tribunal mèdic i la resolució impugnada atribueixen un 5%. Si s'aplica a aquestes patologies concurrents la regla de Balthazard, s'obté una IPP global del 54%, de manera que, en superar el 50%, s'han de tenir en compte els factors complementaris que contempla l'article 8 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social. Segons l'annex d'aquest reglament, cal atribuir a l'interessat almenys un 7,5% en funció de les seves aptituds i el grau de formació, ja que, segons l'informe pericial, realitza una activitat laboral des que va arribar a Andorra als 14 anys, i que ha treballat des de llavors al camp i, després, al sector de la construcció i com a picapedrer.

En conseqüència, s'ha de concloure que, tot i estimar parcialment les al·legacions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sobre la valoració de l'artropatia gotosa, el grau d'incapacitat supera en tot cas el 60%, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la sentència dictada el 21 de setembre de 2022 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.