Laboral-desistiment justificat-retards i impagament salaris-successió de contractes (0112/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0112/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Benitez va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Esteban, SA, en reclamació de la quantitat de 12.797,77EUR en unió amb els interessos legals corresponents des de la data del 4 de desembre del 2009, en concepte de salaris dels mesos d'octubre i novembre del 2009, i de dies de vacances (4.812,65EUR), això com d'indemnització per desistiment justificat (7.985,13EUR) amb cotització dels havers laborals a la CASS, i imposició expressa a la part defenent de la totalitat de les costes judicials, incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat i procurador.

II.- La societat Esteban, SA, va reconèixer que el treballador estava en condició d'exigir el salari corresponent al mes d'octubre del 2009 i als 10 dies del mes de novembre del 2009, així com la part proporcional de vacances que ascendeixen a l'import de 4.678,41EUR, però es va oposar a totes les altres peticions de l'actor, contestant que l'incompliment relatiu al pagament dels salaris no ha estat per causa d'una voluntat conscient de no voler respectar la legislació laboral en general i el contracte laboral del demandant en particular, sinó que ha esdevingut per causa d'una situació de força major o de cas fortuït com és el fet de quedar-se sense cap tipus de liquidesa desprès de no haver percebut els imports que se li adeutaven per part de terceres persones.

III.- Per sentència de data 25 de febrer del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part actora, va condemnar la societat Esteban, SA, a satisfer al Sr. Benitez la suma neta de 12.797,77 EUR, a cotitzar a la CASS la quantitat bruta corresponent, llevat del salari del mes d'octubre del 2009, amb els interessos legals calculats de conformitat amb el V.- Considerant, i imposar al defenent les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Esteban, SA, ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que l'adversa va deixar de treballar el dia 23 d'octubre de 2009 i va tornar a treballar el dia 2 de novembre de 2009; que en conseqüència el dia 2 de novembre va néixer una nova relació laboral entre les parts; que la causa de desistiment que exposa el treballador en la seva carta de data 19 de novembre del 2009 no ha tingut temps material de produir-se perquè la periodicitat del pagament del salari era mensual; que per tant la demanda s'ha de desestimar; que subsidiàriament l'eventual indemnització només podria abastar des del dia 2 de novembre de 2009 i fins el 19 de novembre del mateix any, el que correspon a un import de 157,73EUR.

II.- El Sr. Benitez va començar a treballar per compte de la societat Esteban, SA, el dia 21 de maig de 2007, en qualitat de paleta amb un salari de 13EUR per hora de treball. Per carta de data 21 de setembre del 2009 l'empresa va notificar al treballador el seu acomiadament mitjançant un preavís de 28 dies naturals. Nogensmenys, a comptar del dia 2 de novembre del 2009 el Sr. Benitez va continuar treballant per l'empresa Esteban, SA. El dia 19 de novembre del 2009 el Sr. Benitez va comunicar a l'empresa una carta notificant-li el seu desistiment justificat per causa de la falta i dels greus i reiterats retards en el pagament del seu salari, ja que: " a banda d'haver percebut amb retràs els salaris que em corresponien pels períodes treballats en el mes d'agost i setembre de 2009, encara no he rebut ni el salari pel període d'octubre treballat, com tampoc he rebut la quitança salarial que em correspon per la resolució de l'anterior contracte laboral per causa del meu acomiadament".

La part recurrent manifesta que el dia 2 de novembre, quan el Sr. Benitez va tornar a treballar per compte de la societat Esteban, SA, es va produir una nova relació de treball independent de la primera. Aquesta argumentació no pot prosperar de cap manera. En efecte, malgrat la carta d'acomiadament del dia 21 de setembre notificada el dia 25 de setembre del 2009, l'empresa no va procedir a la liquidació de la relació laboral per no haver, a la finalització del termini de preavís, satisfet al treballador la compensació econòmica que li corresponia. A més a més, el Sr. Benitez va continuar treballant per l'empresa a partir del dia 2 de novembre del 2009 fins a la carta de desistiment justificat. Resulta d'aquests elements, que l'empresari va renunciar a fer efectiu l'acomiadament del treballador i que la relació laboral es va prolongar desprès del termini de preavís.

Ara bé, encara que es tractaria de dos contractes successius, els mateixos estarien regulats per les disposicions de l'article 19 del Codi de les Relacions Laborals que estableixen que s'entén que hi ha successió de contractes quan entre un contracte i l'altre no ha transcorregut un termini mínim de 60 dies naturals, tal com és el cas en autes. El mateix article afegeix que en el cas de successió de contractes l'antiguitat, el dret a vacances i tots els altres avantatges que corresponguin al treballador es computen des de l'inici del primer contracte. Per conseqüent, es desprèn d'aquesta normativa legislativa que en cas de successió de contracte, la relació laboral produeix tots els seus efectes a comptar de l'inici del primer contracte, sense cap interrupció pel que fa als drets i avantatges del treballador. La conclusió que en deriva és que el Sr. Benitez podia perfectament desistir-se de la relació laboral per fets que s'hagin produït durant l'execució del primer contracte, i que pel càlcul de la indemnització que en resulta, s'ha de tenir en compte l'antiguitat del treballador a partir de l'inici del primer contracte. Per tant, en qualsevol cas de figura, s'ha de confirmar la resolució impugnada.

III.- La desestimació del recurs determina imposar les costes de segona instància a la societat Esteban, SA, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat Esteban, SA; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 de febrer del 2011 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Esteban, SA, al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.