**** (0143/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 143/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Les Sres. Bernat i Rius varen presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra els Srs. Codina i Alcalá, i subsidiàriament contra la companyia ORG_1, en reclamació de les quantitats: de 2.346,34 EUR a la Sra. Bernat, amb els interessos legals comptats a partir del dia 30 de novembre del 2003 o subsidiàriament a partir de la contesta a la demanda; de 815,77 EUR a la Sra. Bernat amb els interessos legals comptats a partir del dia 13 de novembre del 2003 o subsidiàriament a partir de la contesta a la demanda; de 2.680,55 EUR a la Sra. Rius, amb els interessos legals comptats a partir de la contesta a la demanda, en concepte d'indemnització dels danys i perjudicis ocorreguts a conseqüència d'un accident de la circulació.

II.- El Sr. Codina i la companyia d'assegurances ORG_0 varen oferir : a la Sra. Bernat, l'import de 3.162,11 EUR en concepte d'indemnització pels danys materials soferts, i a la Sra. Rius, l'import de 2.280,56 EUR en concepte de quantum doloris, despeses mèdiques i ITT. El Sr. Alcalá, degudament citat no ha comparegut i fou declarat en rebel·lia processal.

III.- Per sentència de data 27 d'abril del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de les Sres. Bernat i ENTITY_5; sense fer especial pronunciament en costes processals. Contra aquesta resolució les Sres. Bernat i Rius han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els punts de discrepància de la part que recorre amb la sentència impugnada, són els següents: 1) el Tribunal de primera instància no podia vàlidament pronunciar la desestimació de la demanda, sinó que havia d'admetre en part la demanda pel motiu de que a part de les quantitats reclamades, s'havia de declarar la responsabilitat extra contractual del conductor del vehicle contrari, responsabilitat de la qual, el pagament d'indemnització és la conseqüència; 2) els tribunals penals atorguen per un pretium doloris d'un 2/7, la quantitat com a mínim de 2.400 EUR; de cara al principi d'igualtat de tractament davant de la justícia, no es pot atribuir quantitats diferents per un mateix perjudici segons quina jurisdicció entén de la causa; 3) els interessos han de computar-se com a mínim a partir de les respectives dates de pagament de les factures de la reparació dels danys ocasionats al vehicle; 4) no es acceptable la no imposició de costes processals, ja que l'adversa no ha procedit a cap acceptació de responsabilitat ni a cap pagament abans el dia 24 de novembre del 2006, és a dir que va estar pràcticament 3 anys sense fer cas de la reclamació de responsabilitat efectuada per les perjudicades, en un primer moment extrajudicialment i posteriorment judicialment, penalment i civilment.

II.- És pacífic que el dia 14 d'octubre del 2003 es va produir a ENCAMP, un accident de la circulació entre el vehicle marca TOYOTA matricula XXXX, de la Sra. Bernat, conduït per la Sra. Rius, i el vehicle marca AUDI matricula XXXX propietat del Sr. Alcalá, conduït pel Sr. ENTITY_6; que a conseqüència del referit accident, el vehicle de la Sra. Bernat va sofrir danys i la Sra. Rius va patir lesions.

III.- Respecte al primer motiu de greuge, es tracta d'una problemàtica processal o d'una qüestió de formulació de la resolució dictada que en definitiva, no té cap conseqüència concreta, ja que no influeix la solució dictada pel primer jutge. No obstant això, donat que el Sr. Codina i la seva companyia d'assegurança la societat ORG_1, han reconegut la responsabilitat del conductor del vehicle marca AUDI a l'origen de l'accident, és cert que la jurisdicció que havia de resoldre la demanda d'indemnització formulada per les Sres. Bernat i Rius, no podia desestimar les pretensions de l'actora, sinó estimar-les, tenint en compte les quantitats ofertes per la part adversa, que foren consignades i lliurades a les perjudicades en tràmit de primera instància. S'ha doncs de reformar aquest punt estrictament formal de la sentència.

IV.- Pel que fa a la demanda d'indemnització del pretium doloris de la Sra. Rius, que constitueix el fons del litigi en tràmit d'apel·lació, resulta dels informes mèdics que consten en autes, que la mateixa va patir un perjudici doloros lleu de 2/7. aquest Tribunal considera que per un tal perjudici, la quantitat de 2.000 EUR oferta pels defenents i valorada per la resolució impugnada, constitueix una reparació raonable i suficient, conforme a la seva jurisprudència habitual, i que s'ha doncs de confirmar.

V.- Tractant-se dels interessos legals, s'ha de posar de relleu que d'una banda, la part agent va presentar la seva demanda el dia 13 d'octubre del 2006, ja que anteriorment, el dia 9 de juliol del 2004, havia formulat una querella criminal contra el Sr. Codina i solidàriament contra la companyia ORG_1, la qual fou arxivada en raó de l'extinció per prescripció de la responsabilitat penal del Sr. ENTITY_6; i que d'altra banda, a la contesta a la demanda civil, el Sr. Codina i la companyia ORG_1 varen oferir concretes indemnitzacions dels danys patits a conseqüència de l'accident d'autes. Per tant, si les Sres. Bernat i Rius han esperat més de 3 anys abans d'ésser indemnitzades, és principalment perquè han iniciat una acció penal una vegada eixugat el termini de prescripció, i no poden ara imputar aquest retard a la part adversa que va aplanar-se al principi de la demanda civil de les perjudicades, oferint a aquestes darreres un rescabalament raonable dels danys patits. És doncs de manera escaient que el primer jutge no ha fet cap condemna a títol dels interessos.

VI.- Atès que no consta en autes la prova que la part recorreguda hagi fet la proposta d'un arranjament extrajudicial a les Sres. Bernat i Rius, i que les mateixes han tingut d'iniciar una acció judicial per ésser indemnitzades, encara que sigui en tràmit de primera instància, no és equitatiu que la resolució recorreguda no faci especial imposició de costes. En canvi la desestimació del recurs sobre el fons del litigi imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de les Sres. Bernat i ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de batlles de data 27 d'abril del 2007, en el sentit de condemnar solidàriament els Srs. Codina, Alcalá i la companyia d'assegurances ORG_1 a satisfer : a la Sra. Rius, l'import de 2.280,56 EUR i a la Sra. Bernat, l'import de 3.162,11 EUR, dels quals es deduiran les quantitats consignades a la Batllia per les parts demandades i lliurades a l'agent el dia 11 de desembre del 2006.

Imposar les costes judicials de primera instància a càrrec de les parts defenents; sense fer especial imposició de costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.