Sentència 17-2025

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Anna Estragués Armengol Yves Picod

SENTÈNCIA 17-2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Canals

Advocat: Sr. Rius

Apel·lats: CASS

Advocat: Sr. Benítez

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÈS ARMENGOL

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO (ponent)

Objecte: Delicte major de sostracció de béns públics, delicte major de supressió de document públic i delicte menor d'alteració de dades informàtiques. Incorrecta valoració de la prova i aplicació dels atenuants de la responsabilitat penal. Proporcionalitat pena.

Andorra la Vella, a vint-i-cinc de juliol de dos mil vint-i-cinc.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 2 d'abril de 2025 dictada pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000013/2024, en la causa seguida; pel delicte major de sostracció de béns públics, pel delicte major de supressió de document públic i pel delicte menor d'alteració de dades informàtiques. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió del recurs. És ponent la Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: La sentència de data 2 d'abril de 2025 dictada pel Tribunal de Corts decideix:

"Absoldre Canals del delicte major de blanqueig de diners amb habitualitat del que venia acusada.

No declarar la responsabilitat civil per enriquiment de Pombo

Condemnar Canals com a responsable penal en concepte d'autora del delicte major de sostracció de béns públics, del delicte major de supressió de document públic i del delicte menor d'alteració de dades informàtiques, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de CINC (5) ANYS de PRESÓ, dels quals TRES (3) ANYS FERMS i la resta condicional fixant el termini de suspensió en quatre (4) anys, la pena d'INHABILITACIÓ per l'EXERCICI DE DRETS PÚBLICS durant el termini de DEU (10) ANYS i al pagament de les despeses processals causades.

Condemnar Canals a indemnitzar en concepte de responsabilitat civil a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social en la quantia reclamada de QUATRE-CENTS CINQUANTA-SET MIL SIS-CENTS EUROS (457.650EUR).

Decretar el comís dels fons incautats als comptes bancaris de Canals a les entitats ORG_2 i ORG_1, així com la motocicleta Scomodi matricula XXXX i el vehicle Audi model Q7 matricula XXXX de la seva titularitat".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que,

"La processada Canals, major d'edat, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, treballà des de l'any 1990 fins al moment de la seva detenció al maig del 2018, a la CASS, entitat parapública, sotmesa al règim definit per la Llei general de les finances públiques i que té la missió essencial d'assegurar la gestió administrativa, tècnica i financera del sistema andorrà de seguretat social, sota el control del govern.

Calatayud, era la cap de l'Àrea de control administratiu de la CASS, amb unes vuit persones sota les seves ordres, i dins de les seves funcions, es trobava la d'instruir expedients administratius sancionadors i la de cursar les corresponents reclamacions de quantitat de les cotitzacions.

Entre el 2004 i el 2018, la processada Canals, aprofitant-se d'aquesta condició, va sostreure diners corresponents als pagaments efectuats per diversos contribuents de la C.A.S.Soriano en concepte de regularitzacions de deutes de cotitzacions i els seus corresponents recàrrecs, gaudint també de la facultat de poder minorar, fins al 50%, l'import dels recàrrecs imposats als deutors de manera que li permetia fer compensacions entre ells.

De fet, Calatayud s'encarregava d'introduir manualment la identificació dels comptes dels deutors i els fulls de cotització i/o recàrrecs a saldar. Així mateix, cal destacar que disposava dels corresponents drets per operar sobre el sistema informàtic de la parapública. El seu codi d'usuari era CO7US07. En aquest sentit, Calatayud va utilitzar aquesta potestat per enriquir-se personalment, anul·lant recàrrecs i imputant pagaments de forma indeguda amb la finalitat d'apropiar-se els diners en efectiu que aportaven els contribuents per saldar els seus deutes, alterant els registres informàtics de la CASS, reflectint operacions diferents a les realment fetes, amb l'objectiu d'ocultar les seves actuacions il·lícites i la traçabilitat dels diners sostrets a la parapública

En aquest sentit, cal destacar que el modus operandi empleat per Calatayud per apoderar-se dels diners en efectiu dels contribuents deutors es realitzava de la forma següent:

Un contribuent paga un deute amb el seu corresponent recàrrec a la CASS.

2) Calatayud localitza aquests casos per cancel·lar o anular (manualment) el recàrrec al sistema informàtic de la CASS, sense retornar l'import del recàrrec que ha estat cancel·lat al contribuent que l'havia efectuat.

3) Amb aquesta operativa, Calatayud tenia uns diners disponibles sense assignar, és a dir, tenia uns diners que estaven "als llimbs" dels quals podia disposar comptablement.

4) Paral·lelament a l'operativa descrita, un altre contribuent paga en efectiu un deute a la CASS. Acte seguit, els treballadors del departament que ella dirigia a la CASS recollien els diners i la còpia del justificant i els lliuraven a Calatayud

A tall d'exemple, els contribuents P.C.Castrillo i Ricart van anar a la CASS per efectuar el pagament d'un deute, pagant aquests en efectiu i proporcionant-li acte seguit un justificant en paper, conforme efectivament havien abonat l'import (folis 106 i 115). També l'empresària i gestora J.J.D., que havia efectuat pagaments a la CASS i dels quals tenia els rebuts corresponents però que no apareixien registrats comptablement (per un import total de 90.000 EUR)

En relació amb els justificants que els treballadors de la CASS lliuraven a Calatayud un cop el contribuent havia efectuat l'abonament del deute en efectiu, cal destacar que aquests eren guardats en un calaix del seu despatx, a fi que la resta del personal de la CASS no pogués efectuar les verificacions pertinents, i així poder continuar amb la seva activitat delictiva.

5) Acte seguit, Calatayud es quedava amb aquests diners en efectiu i no els imputava al pagament del deute d'aquest altre contribuent. En canvi, el que feia era assignar els diners que estaven "als llimbs" com a pagament del deute pagat en efectiu per aquest altre contribuent.

6) Com a resultat, Calatayud feia que a nivell informàtic i a nivell comptable quadressin els resultats, a fi de que les diferents operatives quedessin desapercebudes i així no aixecar sospites, ocultant la traçabilitat dels diners i de la veritable operativa.

En definitiva l'operativa utilitzada per Calatayud seguia sempre un mateix patró, consistent en la desviació d'uns diners en efectiu i ocultant aquestes apropiacions en la comptabilitat de la CASS mitjançant un sistema de compensacions, podent realitzar aquest tipus d'operacions (v.g. modificacions manuals del sistema informàtic) gràcies als permisos informàtics que tenia RUBIA pel càrrec que ostentava en aquell moment en la parapública.

Cal destacar que mitjançant aquest sistema, E.Calatayud, s'apropià en perjudici de la CASS d'un total de quatre-cents cinquanta-set mil sis-cents cinquanta euros amb setanta-sis cèntims (457.650,76 EUR) segons pericial practicada.

La processada Calatayud va accedir al ORG_0 un total de 2.659 vegades entre els anys 2008 a 2018.

A la perquisició practicada en el seu domicili, que comparteix amb la també processada, Ropero, nascuda el XX de gener de XXXX a Atouguia Da BaleiaLeire, Portugal, sense antecedents penals al Principat d'Andorra i parella sentimental des de fa uns trenta anys, es van trobar un total de 4.010 EUR distribuïts en 850 EUR a l'interior de la bossa de mà de Calatayud que es trobava a la cadira del menjador, 60 EUR al damunt de la taula del menjador, 1.500 EUR a la tauleta de nit de l'habitació principal, 1.000 EUR a l'inferior d'un calaix de calaixera de l'habitació principal, 550 EUR a l'interior del moneder de Vendrell i 50 EUR en una caixa que es trobava a l'interior d'una calaixera.

Els diners de la CASS desviats per na Calatayud pel procediment més amunt descrit eren destinats en la seva immensa majoria per jugar al BINGO, on acudia regularment cada dia, sinó una varies vegades, al principi jugant cartons pròpiament del joc BINGO i després amb les màquines escurabutxaques, moment en que la seva afició al joc es va disparar. Tots aquests jocs requereixen de dur diners en efectiu.

La processada Vendrell va adquirir, mitjançant un préstec hipotecari concedit l'any 2004 per valor de cent-trenta mil euros (130.000EUR), una casa radicada a la seva localitat d'origen, radicada a xxx, xxx, Portugal, amb una quota mensual de cinc-cents euros (500EUR), que està avui totalment pagat. El mateix any 2004, Vendrell, que esporàdicament acudia al BINGO acompanyant Calatayud va deixar d'anar-hi.

No ha quedat acreditat que l'acusada Calatayud contribuís al pagament de la casa amb els diners sostrets de la CASS".

III.-RESULTANT: Contra l'esmentada sentència, interposa recurs d'apel·lació la defensa d'Canals

Els motius d'impugnació bàsicament són:

Sobre l'aplicació de l'atenuant per addició al joc prevista a l'article 29.8 del Codi penal. La part recurrent interpreta que el Tribunal de Corts valora de forma incorrecta la prova, en considerar que l'únic element de prova que fonamenta l'addicció de la Sra. Calatayud és la prova pericial -no ratificada pel pèrit Dr. Corbacho el dia la vista oral- i no és així.

Afirma el lletrat de la Sra. Calatayud que existeixen altres elements de prova que fonamenten la seva addicció com són; a)les declaracions mantingudes i coherents de la pròpia Sra. Calatayud al llarg de la instrucció de la causa i fins i tot el dia de la celebració de la vista oral, b) la Sra. Calatayud va seguir tractament psicològic tant al centre penitenciari com fora, per tractar la seva addicció al joc, c)les 2.659 entrades al bingo durant els anys 2008 al 2018, d)la quantitat de diners 457.650 euros, que ha estat condemnada a satisfer en concepte de responsabilitat civil i finalment d)les declaracions dels seus propis companys de feina.

Demana la representació lletrada de la Sra. Calatayud que es revoqui la sentència objecte de recurs i s'estimi l'atenuant d'addicció al joc contemplat a l'article 29.8 del Codi penal.

Sobre l'aplicació de la circumstància modificativa de rescabalament del dany prevista a l'article 29.7 del Codi penal. La part apel·lant es mostra en desacord per la manca d'apreciació per part del Tribunal de Corts d'aquest atenuant, doncs entén el lletrat que es compleixen tots i cadascun dels requisits establerts a l'article 29.7 del Codi penal i considera que novament el Tribunal de Corts ha fet una incorrecta valoració de la prova en dit aspecte. Que la suma de tots els imports segrestats, a més dels pagats per la Sra. Calatayud durant aquests anys i fins la vista oral, poden sumar més de 100.000 euros, per tant, no existeix dubte que la Sra. Calatayud ha contribuït en la mesura del que ha pogut i d'acord amb les seves possibilitats econòmiques, a reparar el dany a la víctima.

Demana la representació lletrada de la Sra. Calatayud a aquest tribunal que es dicti una nova resolució en la que s'apreciï aquest atenuant.

Pel que fa a la pena imposada, la defensa de la Sra. Calatayud no es mostra d'acord amb la mateixa, trobant-la desproporcionada, i entenent que no sembla lògic ni ajustat a dret que ara la Sra. Calatayud hagi d'ingressar a presó, que s'han de valorar positivament els atenuants anteriorment referits, i les circumstàncies personals de la Sra. Calatayud que després de 7 anys d'instrucció, d'haver complert 13 mesos de presó ferma, d'haver-se rehabilitat i reinsertat a la societat, hagi de complir ara una pena de presó, situació que suposaria un dalt a baix molt important per ella, provocant també que la mateixa no pogués continuar dipositant diners a la Batllia, per anant rebaixant el perjudici causat a la CASS.

Tampoc es mostra d'acord amb la pena d'inhabilitació per exercir drets públics durant 10 anys perquè ja han passat 7 anys des de que la Sra. Calatayud va sortir del centre penitenciari i fora del camp de cap càrrec públic, motiu pel qual demana que la inhabilitació no hauria de ser superior a 5 anys.

Respecte a la responsabilitat civil, es mostra en desacord la part recurrent en relació a l'import condemnat. La defensa de la Sra. Calatayud plantejava i continua plantejant seriosos dubtes en relació a les múltiples i variades valoracions efectuades per la CASS i el servei de policia, sumes que es van incrementant d'acord amb els informes dels auditors, i creu que no resulta clar quina de les xifres donades és la correcta. Les conclusions a les que arriben els perits deriven exclusivament de la informació subministrada per la CASS directament als perits, sense cap control judicial, no existint per tant, una cadena de custòdia que pogués garantir cap legalitat, veracitat i certesa en la documentació facilitada.

Per tot l'exposat, sol·licita la representació lletrada d'Anaya que es procedeixi a la revocació parcial de la sentència objecte de recurs en el sentit de condemnar a la Sra. Calatayud a la pena de 3 anys de presó, dels quals ferms la part ja complerta (13 mesos) i condicional la resta, amb un termini de suspensió de la pena de 4 anys, la inhabilitació per a exercir drets públics durant 5 anys, amb la condemna al pagament de les despeses processals, i pel que fa a responsabilitat civil, el pagament de 25.000 euros o, subsidiàriament, l'import de 120.000 euros, havent de ser deduït de l'import derivat de la responsabilitat civil, els imports pagats per la Sra. Calatayud del seu salari, sumar les quantitats que han estat comissades en diners i vehicles.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal per informe de data 14 de maig de 2025, s'oposa al recurs, interessa la seva desestimació i la íntegra confirmació de la sentència objecte de recurs.

El Ministeri Fiscal analitza els arguments exposats per la part recurrent en el seu escrit de recurs i considera que:

Sobre l'atenuant d'addicció al joc previst a l'article 29.8 del Codi penal, el Ministeri fiscal s'oposa a l'aplicació de l'atenuant sol·licitat per la Sra. Calatayud, perquè considera que aquesta addició no va implicar en cap moment una alteració de les seves capacitats cognitives i a més no ha estat degudament acreditada en el transcurs del procediment. Afirma que l'anàlisi del modus operandi de la Sra. Calatayud, evidencia que la mateixa actuava amb ple coneixement del caràcter delictiu dels seus actes, la seva conducta respon a una voluntat deliberada d'apropiar-se de fons públics.

Sobre l'atenuant de rescabalament del dany previst a l'article 29.7 del Codi penal, el Ministeri Fiscal s'oposa frontalment a l'aplicació d'aquesta circumstància modificativa de la responsabilitat penal, atesa la manca de reparació efectiva, significativa i proporcionada al perjudici ocasionat.

Sobre la desproporció de la pena imposada, entén el Ministeri Fiscal que el Tribunal de Corts ja va fer una valoració ponderada de tots els elements rellevants i les circumstàncies personals de la Sra. Calatayud, situació actual de reinserció, feina estable, no reincidències i actitud col·laboradora. Per tant, el Ministeri Fiscal considera que la pena imposada és totalment ajustada a dret, coherent, proporcionada i plenament fonamentada, interessant la desestimació d'aquest motiu. Que la gravetat dels fets i la important posició que ocupava la Sra. Calatayud a la CASS, determinen la proporcionalitat de la pena imposada.

Sobre la responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal deixa a criteri del tribunal la determinació de la mateixa, compte tingut que la CASS es troba degudament representada pel seu lletrat.

V.-RESULTANT: El lletrat Sr. Benítez advocat de la part perjudicada, per escrit de data 12 de maig de 2025, considera que la sentència objecte de recurs s'ajusta a la legalitat, i s'oposa al recurs formulat per la part apel·lant en base a les següents consideracions: a) no nega que la Sra. Calatayud tingui una ludopatia però això no l'excusa del fet que delinqueix conscientment, b) l'addicció al joc no afecta a la culpabilitat ja que existia coneixement de la il·licitud i voluntat conscient de cometre el delicte, c) la pena imposada li sembla proporcionada atesa la magnitud del perjudici ocasionat, d)que la xifra reclamada de 457.650 euros ha estat comprovada pels perits i no mereix cap crítica de subjectivitat, es remet a les explicacions del pèrit a la vista oral.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: El primer motiu d'impugnació contra la sentència, al·lega l'error en la valoració de les proves respecte a la concurrència en l'actuació delictiva de l'acusada de la circumstància atenuant analògica d'addicció al joc o ludopatia de l'article 29.8 del Codi Penal, en relació a l'article 29.3 del mateix text legal.

La sentència, tot i declarar provat que la Sra. Calatayud es va apropiar de 457.650,76 euros de la CASS, aprofitant el seu càrrec de cap de l'Àrea de control administratiu d'aquesta entitat i que en la seva immensa majoria aquests diners van ser destinats per jugar al bingo, circumscrivint en el considerant segon el destí dels diners a sufragar les despeses generades pel joc, conclou que aquella tenia una forta afició al joc, però no que patís una addicció ni una afectació de les seves capacitats cognitives. Considera la sentència que l'addicció al joc de l'acusada no es pot considerar acreditada perquè l'informe pericial realitzat pel metge psiquiatre Dr. Corbacho, en el qual s'afirma aquesta addicció per part de l'acusada, no es pot valorar como a prova, en no haver estat citat al judici el pèrit per poder donar compliment al principi de contradicció.

Efectivament el Dr. Corbacho no va ser citat com a pèrit al judici, però això no significa que el seu informe pericial no pugui ser valorat com a prova pel Tribunal, en atenció a la seva condició de pèrit oficial designat judicialment.

Així, encara que sigui cert que la regla general és que les proves han de ser practicades a l'acte del judici oral, sotmetent-se als principis d'oralitat, publicitat, immediació i contradicció, també ho és que en supòsits, com en el cas enjudiciat, de proves pericials dutes a terme en la fase instructora per pèrits oficials i imparcials, com són els metges forenses, de les quals han tingut complert coneixement les parts, en aquest cas en donar-se'ls trasllat de la causa en el tràmit de l'article 123 del Codi de Procediment Penal, i sobre les quals cap objecció s' ha realitzat per les parts, no impugnant expressament aquest informe o proposant la citació a judici dels pèrits que les van emetre, per ampliar o clarificar els seus dictàmens, no és necessari la presència dels pèrits en l'acte del judici perquè el seu informe adquireixi valor probatori, efectuant-se la incorporació d'aquest informe al judici a través de la prova documental proposada per les parts "documental de tot l'actuat", però no com a document pròpiament dit, perquè no té aquesta naturalesa, sinó com a prova pericial documentada.

Qüestió diferent és que, tot i trobar-se els metges forenses investits d'una presumpció d'objectivitat i imparcialitat per raó de la seva condició, això no significa que les seves conclusions hagin de ser assumides pel Tribunal sense sotmetre-les al judici crític i de racionalitat amb què ha de ser valorada tota prova pericial, sobre tot quan s'ha practicat altra prova pericial que contradiu les conclusions.

En aquest cas, la pràctica d'una prova pericial psiquiàtrica sobre la Sra. RUBIA va ser ordenada d'ofici per la Batlle per aute de data 24 de maig de 2018 -folis 243 a 249- en el qual es va designar per a la seva pràctica al psiquiatre Dr. Corbacho, metge col·laborador a l'Àrea de Medicina Legal i Forense, gestionant-se la seva designació i emissió de l'informe a través d'aquest servei -folis 250 i 685 i ss- de manera que aquest informe ha de ser considerat medico-forense i, per tant, valorable com a prova, malgrat el pèrit no hagi estat citat a l'acte del judici.

El Dr. Corbacho conclou al seu informe que la Sra. Calatayud pateix d'una addicció al joc o ludopatia, amb una afectació de la seva capacitat volitiva o disminució dels frens inhibitoris en la realització de conductes destinades a l'obtenció dels mitjans econòmics per satisfer la seva addicció i poder seguir jugant. Aquesta conclusió l'obté el pèrit després de les entrevistes i la realització de tests psicomètrics per la valoració de la intensitat de l'afició al joc de l'acusada.

No ens trobem, per tant, amb una simple forta afició al joc de l'acusada, sinó amb una dependència que genera la necessitat psíquica de seguir jugant i davant, la insuficiència de poder fer-ho amb el seus propis mitjans econòmics, d'obtenir diners mitjançant altres vies, com va ser apropiar-se de diners de la CASS, el quals tenia a la seva disposició per raó del seu càrrec.

L'addicció al joc de l'acusada no va afectar les seves capacitats intel·lectives, en tant que era plenament conscient de la il·licitud de la seva conducta, però sí a la seva voluntat, disminuint, que no anul·lant, el control dels seus impulsos davant la necessitat d'obtenir diners per seguir jugant.

Que l'afició al joc de l'acusada era patològica, convertint-se en una autèntica addició queda evidenciada, tal com s'al·lega en el recurs, per l'elevada quantitat de diners sostrets -quantificada en el període de 2013 a maig de 2018 en un mínim de 457.650,76 euros, segons l'informe pericial realitzat pel pèrit judicial Sr. Coll, així com pel número d'entrades al bingo durant el període de 2008 a 2018, quantificades en 2.659 vegades, segons la informació facilitada per la sala de joc ORG_0 -Folis 1364 a 1447-, xifres les exposades que evidencien que no ens trobem amb una persona a qui només l'agrada el joc com a simple passatemps o afició.

A més, segons la sentència, els diners sostrets es van destinar a sufragar les despeses generades per la seva "afició al joc" i consta en autes -folis 1508 i 1509- que durant la seva estada al centre penitenciari, el psiquiatre assistencial Dr. Águila i el psicòleg assessor Sr. Soriano van efectuar el mateix diagnòstic de ludopatia i la Sra. Calatayud es va sotmetre a teràpia.

Totes les dades exposades condueixen de forma raonable a concloure que efectivament la Sra. Calatayud patia una addició al joc i que va ser aquesta addicció la que va motivar que s'apropiés dels diners de la CASS, per tal de poder seguir jugant, provocant una disminució en els seus frens inhibitoris, per observar un comportament adequat a la legalitat davant la compulsió psíquica de jugar, quedant, per tant, degudament constituïda l'atenuant sol·licitada per la defensa.

Aquesta atenuació no és incompatible amb la planificació per part de l'acusada de la seva actuació delictiva i la seva prolongació en el temps perquè aquesta tenia conservada la seva intel·ligència i precisament per poder seguir jugant i que les sostraccions de diners no fossin descobertes, obtenint ingressos de forma continuada davant la seva compulsió al joc, necessitava ocultar dites sostraccions mitjançant els mecanismes de compensació exposats en la sentència, trobant-se per tant, les seves actuacions mediatitzades per la seva addicció.

No podem obviar tampoc que el que s'aprecia és una disminució de caràcter lleu de la seva voluntat a conseqüència de la seva addicció i no un grau d'afectació superior.

II.-CONSIDERANT: S'impugna a continuació la manca d'apreciació de l'atenuant de reparació del dany amb uns arguments que no poden ser estimats.

En efecte, l'article 29.7 del Codi Penal per l'apreciació de l'atenuant pretesa exigeix que el dany ocasionat a la víctima s'hagi reparat totalment o en una mesura rellevant d'acord amb la pròpia capacitat econòmica i la naturalesa del delicte comés, fins al moment de la vista oral.

El Tribunal de Corts exclou l'aplicació de l'atenuant perquè considera que la quantia de 14.000 euros aportada per l'acusada, front la reclamació de gairebé mig milió d'euros per part de la CASS és totalment insuficient, no només per la quantitat, sinó també per la gravetat dels fets i perquè els diners sostrets provenen de cotitzants de la CASS, entitat que gestiona el sistema de seguretat social andorrana.

Efectivament coincidim amb el criteri del Tribunal de Corts en relació a la manca dels requisits necessaris per l'apreciació de l'atenuant del dany tenint en compte que:

a)La reparació no pot ser una mera expectativa sinó que ha de tenir l'efecte immediat de reparació i ha d'haver-se materialitzat a la data del judici oral com a moment límit, de forma que els béns i diners decomissats no es poden tenir en compte perquè, a més de no haver estat oferts de forma voluntària per a la reparació del dany, no resulta concretat el seu import, i tampoc poden ser considerats els 10.000 euros ingressats per la mare de la Sra. Calatayud al compte de l'AFA en data 14 d'abril de 2025, amb independència de que no és un pagament efectuat per l'acusada, perquè l'ingrés s'ha produït després de la data del judici.

b) la reparació ha de ser total o en una mesura significativa en atenció al doble paràmetre de la capacitat econòmica de la persona acusada i la naturalesa del delicte. En aquest cas els 14.000 euros aportats per la Sra. Calatayud, a banda que ho han sigut mitjançant l'embargament de la part del seu salari que excedeix del salari mínim per aute de data 17 de juliol de 2019, malgrat que en relació a la seva capacitat econòmica actual acreditada, puguin constituir una quantitat rellevant, la naturalesa del delicte impedeix l'aplicació de l'atenuant en tractar-se, el de sostracció de béns públics, d'un delicte de caràcter patrimonial mitjançant el qual l'acusada ha obtingut un important benefici econòmic i ha perjudicat els interessos econòmic de la CASS, entitat encarregada de la gestió de la seguretat social andorrana, amb el consegüent perjudici indirecte de tots els beneficiaris de les seves prestacions.

III.-CONSIDERANT: En relació a la pena, la imposada de cinc anys de presó, dels quals tres anys ferms i la resta condicional amb un termini de suspensió de quatre anys, la part recurrent la considera excessiva i desproporcionada a les circumstàncies personals de l'acusada, tenint en compte la concurrència de dos atenuants i la reinserció social assolida per ella.

A l'hora de determinar la pena, la Sala ha de tenir en compte la circumstància atenuant analògica d'addicció al joc reconeguda en aquesta resolució, la qual no va ser apreciada en la resolució recorreguda.

La pena corresponent al delicte major de sostracció de béns públics de l'article 388.2 del Codi Penal en concurs ideal medial amb els delictes menors de supressió de document públic de l'article 441 del Codi Penal i d'alteració de dades informàtiques de l'article 446 del mateix codi, és de tres anys i mig a cinc anys de presó. Aquesta pena resulta de l'aplicació de les regles per a determinar les penes de l'article 60 del Codi Penal en el cas del concurs ideal de delictes -pena del delicte més greu en la seva meitat superior- tenint en compte que la pena assignada al delicte de l'article 388.2 del Codi Penal és presó de dos a cinc anys.

En aplicació de les regles de l'article 56 del Codi Penal per a la determinació de les penes, valorant la concurrència d'una circumstància atenuant de la responsabilitat criminal i la reinserció social assolida per la Sra. Calatayud -qui ha seguit tractament per superar la seva ludopatia, té feina i estabilitat familiar- però també l'entitat dels fets delictius en atenció a l'elevada quantia dels diners sostrets, la prolongació en el temps de la seva activitat delictiva i que són tres els delictes comesos, i considerant també la dilatada duració del procediment així com el reconeixement substancial dels fets, la Sala estima adequada i proporcionada la imposició d'una pena de presó de quatre anys i sis mesos, dels quals dos anys i sis mesos ferms i la resta condicional amb un termini de suspensió de quatre anys.

Respecte a la pena de inhabilitació per a drets públics, prevista com a pena conjunta amb la de presó, la sentència la imposa en l'extensió de deu anys. Tenint en compte que la pena no té límit mínim i el màxim és de 12 anys, que s'ha de imposar en la meitat superior que seria de sis a dotze anys i que concorre una circumstància de atenuació, així com valorant també la duració del procediment, una pena de nou anys resulta proporcionada, sense que es pugui prendre en consideració per reduir l' extensió, que durant la tramitació del procediment no ha exercit cap càrrec públic ja que no ha estat privada de la possibilitat d'accedir-ne durant aquest temps.

IV.-CONSIDERANT: Finalment s'impugna la quantia en que ha estat fixada la responsabilitat civil per les diferents valoracions que s'han anat fent durant el procediment dels diners sostrets per la Sra. Calatayud i davant aquestes variacions es sol·licita la reducció als 120.000 euros que aquesta a l'acte del judici va reconèixer haver sostret.

L'examen de les actuacions permet comprovar que la variació en l'import de les quantitats sostretes respon als diferents períodes que es van prendre en consideració per determinar-les i als mètodes d'anàlisis.

La sentència per a fixar l'import sostret pren en consideració de forma raonable, l'informe pericial encarregat per la Batlle a l'auditor independent Sr. Coll, després de que per la CASS s'aportés l'informe efectuat per un auditor designat per l'entitat, el Sr. Pino en el que només s'analitzava el període comprés entre l'1 de gener de 2017 i el 16 de maig de 2018 -folis 1495 a 1501.

La pràctica de la prova pericial va ser acordada per la Batlle per providència de data 6 de juliol de 2020 en la qual es va designar al Sr. Farré amb l'encàrrec d'analitzar l'import dels diners sostrets per la Sra. Calatayud des de 2004 fins al 16 de maig de 2018- data de la seva detenció- i en compliment de l'encàrrec va realitzar un exhaustiu informe -folis 4.438 a 4.454- en el qual es va ratificar a l'acta del judici on va respondre a les preguntes de totes les parts.

El pèrit, parteix d'un modus operandi tipus utilitzat per la Sra. Calatayud per apropiar-se de diners, consistent en quedar-se els pagats en efectiu per un deutor de la CASS, encobrint la sostracció mitjançant la imputació feta de forma manual al compte d'aquest deutor de quantitats ingressades al banc -per xec o transferència- per altres deutors de la CASS. A partir d'aquí fa una doble acotació, quantitativa, limitant temporalment l'estudi al període 2013 al 2018, en ser a partir de 2013 quan es detecta un augment important de moviments típics de maniobres fraudulentes i davant la dificultat d'accedir a la documentació dels anys anteriors; i qualitativa, analitzant només les operacions efectuades manualment per la Sra. Calatayud en les quals haguessin intervingut deutors gestionats directament per ella i respecte a dossiers considerats com a sospitosos, aplicant un sèrie de filtres com són que les imputacions dels diners cobrats en efectiu es realitzessin a varis deutors que no tenien cap relació entre ells, analitzant només de forma aleatòria imputacions a un sol deutor, o que es produïssin pagaments periòdics d'un import fix, corresponents a plans de reemborsament de deutes pactats mitjançant xecs que no eren d'una sèrie correlativa o semblant.

Analitzant els expedients corresponents al període de 2013 a 2016 es van detectar imputacions errònies per import de 223.480,37 euros, prenent en consideració només aquelles operacions en les quals es conservaven els rebuts dels ingressos realitzats en efectiu, no valorant-se imputacions sospitoses per import de 132.686,85 euros per manca de rebuts.

Pel que fa al període 2017-2018, el pèrit, després d'analitzar cadascun dels expedients sospitosos detallats en l'informe del Sr. Castrillo, el valida, descartant només alguns fraus per manca de rebut d'efectiu a l'expedient o risc de duplicat, concloent que l'import defraudat va ser de 234.170,39 euros.

La quantia total defraudada segons el pèrit ascendeix a 457.650,76 euros però tal com resulta de l'informe, d'una banda, no s'han tingut en compte les operacions efectuades abans de 2013 ni aquelles en les que l'acusada cobria l'apropiació de diners en efectiu mitjançant l'anul·lació o reducció de sancions i recàrrecs, mètode que aquella va admetre haver utilitzat, de forma que l'import defraudat seria inclús més elevat i, per altra banda, l'aplicació dels filtres abans exposats, garanteix la fiabilitat de les conclusions de l'informe.

A més, les conclusions de l'informe pericial no ha estat contradites per un altre informe i que el pèrit utilitzés la documentació facilitada per la CASS és lògic perquè és qui disposava de la mateixa.

En les actuacions consta i es va donar trasllat a la defensa de tota la documentació utilitzada pel Sr. Castrillo per l'elaboració del seu informe -folis 1513 a 2044- i si algun dubte es tenia sobre la documentació utilitzada per Sr. Farré, la part recurrent podria haver demanat la seva incorporació i examen, el que no va fer. Finalment, el pèrit només va analitzar les operacions efectuades per l'acusada amb el seu codi d'usuària, no existint cap element que permeti sospitar la possible utilització per un altre empleat d'aquest codi per realitzar operacions fraudulentes.

En definitiva, no s'ha produït una errònia valoració del dictamen pericial pel Tribunal de Corts i la quantia de la defraudació, la qual ha de ser confirmada.

V.-CONSIDERANT: Les costes es declaren d'ofici en haver-se estimat parcialment el recurs en aplicació de l'article 354.2 del Codi de Procediment Civil.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació d'Canals contra la sentència dictada en data 2 d'abril de 2025 pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000013/2024.

2.-MODIFICAR PARCIALMENT la sentència i, en conseqüència apreciar la concurrència de la circumstància atenuant analògica d'addició al joc i imposar a Canals les penes de QUATRE ANYS I SIS MESOS de presó, dels quals DOS ANYS I SIS MESOS ferms i la resta condicional amb un termini de suspensió de quatre anys, i NOU ANYS d'inhabilitació per a drets públics.

3.-CONFIRMAR els pronunciaments de la sentència recorreguda que no han estats modificats per aquesta resolució.

4.- DECLARAR D'OFICI les costes del recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.